dilluns, 24 d’abril de 2017

Escornalbou

Riudecanyes – Duesaigües – l'Argentera – Castell d'Escornalbou – Vilanova d'Escornalbou  (Dissabte 11 març 2017)  Mª Clara Martínez

Per fer la ruta d'avui ens hem desplaçat a la comarca del Baix Camp, al municipi de Riudecanyes. No es una ruta circular. Comencem a Riudecanyes i finalitzem la caminada a Vilanova d'Escornalbou. Per tant, ens toca aplicar la logística dels cotxes. Hem fet un recorregut de 13'5 km i 610 metres d'ascens acumulat i 575 metres de descens acumulat. En conjunt una caminada gens difícil de fer, sense passos complicats i per camins ben fresats. Apropiada per a qualsevol persona mínimament acostumada a caminar.
Iniciem la caminada al aparcament que hi ha a l'entrada del poble de Riudecanyes, en el que hi destaquen l'església parroquial de Sant Mateu i el Parc de les Glaneres.











Travessem el poble i arribem al pantà. Des de la presa tenim una bonica vista de tot el pantà. Si el dia es clar, podem contemplar un curiós efecte anomenat «els tres blaus»: el de les aigües del pantà, el del mar i el del cel. L'anem vorejant per un camí molt a prop de l'aigua, envoltats de vegetació i que ens permet admirar la bellesa de les muntanyes reflectides en les tranquil·les aigües.
Deixem el pantà i enfilem una pista que ens porta al següent poble: Duesaigües. Des de lluny ja en podem admirar els dos grans viaductes que salven els barrancs del poble. Són dos monumentals ponts de pedra amb 14 arcades l'un i 9 arcades l'altre. La part central del viaducte més llarg va ser volada durant la Guerra Civil i encara es pot veure la marca. Fem un tomb pels carrers d'aquest poble, la plaça de l'església, i un mirador des d'on tenim una esplèndida vista del viaducte. 











Amb una mica de paciència veurem passar-hi un tren. Continuem fent camí, i prenem rumb a l'Argentera. El terreny és principalment de garriga, però també hi trobem alguns conreus, principalment avellaners, oliveres i vinyes. Com fet curiós de l’Argentera cal destacar la construcció del túnel de ferrocarril de l'Argentera, de més de 4 km de llargada, que va ser el túnel més llarg de la península ibèrica fins el 1957, any en que es va inaugurar la nova línia ferroviària de Zamora a Galícia.
Aquest petit poble es troba enlairat en un turó, i ja comencem a albirar el castell d'Escornalbou, al cim de la muntanya del mateix nom.
Deixem enrere el poble i iniciem l'ascens a la muntanya d'Escornalbou. El desnivell es important, però la seva bellesa ens recompensa de tot l'esforç.
A mig camí trobem un desviament que ens porta a la Font del Galàpet. Malauradament, la font està quasi seca. Tornem al camí principal i no tardem en arribar a la part més alta de la muntanya. Primer al mirador de Puigferrós. Pugem a un petit turó i un cop a dalt les vistes son esplèndides: el Camp de Tarragona, les serres de l’Argentera, Montsant i de la Mussara, el coll de la Teixeta, les muntanyes de Prades, Cambrils, Tarragona, Salou... I ja som a tocar del Castell Monestir d'Escornalbou.











El Castell d'Escornalbou és una mansió senyorial que ajunta monestir (Sant Miquel d'Escornalbou) amb castell. El conjunt arquitectònic és format per un castell primigeni i l'antiga canònica agustiniana, més tard franciscana de la baronia d'Escornalbou depenent de l'arquebisbat de Tarragona.
A l'interior del conjunt s'hi apleguen interessants col·leccions de gravats, ceràmica i objectes de tota mena, així com una notable biblioteca. Els elements més importants del conjunt són l'església romànica, les restes de la sala capitular i el claustre, així com l'habitatge del Sr. Toda, curosament restituït. Per darrera de l'edifici en surt un camí que porta a la part més elevada de la muntanya, i on hi ha l'ermita de Santa Bàrbara. Des d'aquest punt tenim unes fantàstiques vistes del conjunt arquitectònic del castell i una panoràmica excel·lent de tot el paisatge.
També podem fer una passejada pel Camí dels Frares, als peus d'aquesta ermita i que dóna el tomb a la muntanya, passant per diferents miradors i també entre grans roques amb impressionants formes capritxoses esculpides pel vent. En aquest camí hi trobem l'ermita de les Tres Verges, la cova Josefina i la font Sarraí, entre d'altres elements destacables.
Acabada la visita a aquest imponent conjunt arquitectònic i a la resta d'elements dels seu entorn, iniciem el descens i ens dirigim al poble de Vilanova d'Escornalbou. En aquest petit poble envoltat de muntanyes, hi destaca l'església de Sant Joan. 


També hi destaquen alguns gran masos, la font de l'Arc o el Mas Munté, les escoles velles i la cooperativa. L'edifici de la cooperativa ha estat rehabilitat per a acollir-hi el centre d'interpretació de l'oli, d'acollida al visitant i de promoció local. S'hi pot visitar el museu on hi ha tota la maquinària antiga que s'utilitzava per elaborar l'oli i també comprar oli, moscatell, vermut i les galetes típiques de Vilanova: "Bouets de Vilanova". S'hi pot trobar també tot tipus d'informació turística de la zona, on menjar, on dormir, quines excursions fer,...


I en aquest punt donem per finalitzada la sortida d'avui. Una sortida que de ben segur farà les delícies d'aquells que es decideixin a sortir a fer un tomb per aquesta zona.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Títol:
Escriu: