dijous, 26 de novembre de 2015

Serra del Corredor

Aquest dissabte 21 de novembre, hem fet una excursió per la serralada litoral, concretament a la serra del Corredor. La Serra del Corredor és un sector de la Serralada de Marina, Serralada Litoral Catalana, situada entre el Maresme i el Vallès Oriental. Molt a prop del seu cim (642,2m.) hi ha el Santuari del Corredor, i junt amb el Montnegre forma el Parc Natural del Montnegre i el Corredor, limita el Maresme amb el Vallès Oriental, entre el coll de can Bordoi (310 m alt.), al sud, i el coll Sacreu (350 m alt.), al nord, per on enllaça amb el Montnegre.

Nosaltres hem fet una de les rutes clàssiques que és seguir el SL-C80 i ens ha permès de visitar algunes icones de aquesta zona molt interessants.
Seguin les marques d'aquest sender local hem arribat al primer punt interessant de la excursió d’avui es tracta del pou de glaç de can Bosc. Una tanca de ferro baixeta l'envolta, i te una fondària d'uns 7 metres. Quan el pou estava en ús, l'aigua d'una propera font del ferro era derivada fins una bassa, avui desapareguda, on es glaçava de forma natural a l'hivern. Precisament, el pou es troba al costat obac del turonet, on obtenia les temperatures més baixes per la manca d'escalfor solar.











A pocs metres arribem a la font del ferro que ara no porta aigua, seguin el nostre recorregut arribem a la masia de Can Miloca on disfrutem d'unes precioses vistes del massís del Montseny. Ara ja ens apropem al Dolmen de Ca l'Arenes, situat dins el terme municipal de Dosrius, a la comarca del Maresme. Es troba a l'entorn megalític de la serra del Corredor, on també hi ha altres dòlmens com ara el de la Pedra Gentil, de Pedrarca, de les Lloses del Trull i de la Pedra Llarga. És un sepulcre megalític del tipus petita galeria catalana, se li atribueix una antiguitat d'uns 5.000 anys i data del neolític final. Va ser descobert l'any 1997 i entre el 2006 i 2007 va ser excavat i restaurat en dues campanyes d'arqueòlegs.











Un cop vist el lloc ens dirigim al proper punt d'interès, es tracta de les roques de Nyacara, un conjunt de roques granítiques molt interessants que podrien haver servit d'aixopluc en la prehistòria, una mica mes enllà arribem a un altre punt curiós de la excursió, el pi cargolat. Com el seu nom indica es tracta de un pi pinyoner que el seu tronc ha pres una forma recargolada molt curiosa.
Hens acostem a la part mes extrema de la nostra excursió d’avui i deixem el camí per arribar a la pedrera, coneguda també amb el nom de Roques del Pare Jaume, ens trobem en una antiga explotació artesanal de granit i sauló. En aquesta encara podem veure, en algunes roques, el sistema de forats que feien servir per separar la pedra. Les muntanyes del Corredor s'alcen damunt un gran bloc granític. El granit és una roca aparentment dura i resistent que, en ambients humits i amb temperatures benignes, es descompon i esdevé el material tou de textura sorrenca que es coneix com a sauló.
Creuem un bonic bosc de alzines i arriben a la explanada herbada del Santuari, aquí ens aturarem una bona estona per fer un mos i visitar el Santuari del Corredor dedicat a la verge de Nostra Senyora del Socors.

L'origen del santuari seria una capella que cap al 1530 va construir el pagès Salvi Arenes, de la parròquia de Sant Andreu del Far. Obra d'aquest mateix seria la imatge original de Nostra Senyora del Socors, que el 1815 fou substituïda per una imatge nova, i desplaçada a una altra ubicació dins del santuari. El 1920 fou traslladada a la rectoria de Llinars del Vallès, d'on desaparegué durant un saqueig el juliol de 1936.

Un cop hem gaudit d'aquest preciós paratge emprenem la tornada pel costat de marina. Seguim el sender SL-C80 y el GR-92 que van junts en aquest tram de tornada al principi seguim paral·lels a la pista que ve del coll de Bordoi però al cap de una estona ens desviem per arribar a la font del grèvol, una font mol ben arreclada envoltada de tres Grèvols de grans dimensions que li donen el nom. Un cop ens hem refrescat desfem al camí fins arribar de nou al sender general però no hem fet molts metres fins a una nova cruïlla que ens duu fins un mirador que fa de balcó a las serres de Vallalta y Polseruda des de on el mar mediterrani es deixa veure.
Ara si retornem al sender principal i seguim fen camí fins arribar a un nou sender estret que ens endinsa dins del bosc on apreciem la frondositat de aquest indret ple d'alzines sureres i heures per tot arreu fins arribar a una pista forestal més ampla que ja no deixarem fins arribar al inici de la excursió.


Una sortida molt senzilla per fer tota la família sense cap complicació, no molt llarga i sense gaire desnivell.

Texte: Josep Mª Baró - Fotos: Julio Santiago

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Títol:
Escriu: