dijous, 2 de juliol de 2015

Vall de Sant Daniel

GIRONA –La vall de Sant Daniel i el puig de Sant Miquel (dissabte 27 juny)
Aquesta ruta ens ha permès conèixer una Girona desconeguda encara per a molta gent, a tocar del centre històric de la ciutat. Hem descobert una mostra del patrimoni natural, cultural i històric d’aquesta zona i hem gaudit de vistes i racons de gran bellesa.
Hem iniciat el nostre camí en el monestir de Sant Daniel. Aquesta és l’única comunitat benedictina femenina de Catalunya que resideix al mateix lloc on va néixer.











Seguint una pista forestal asfaltada paral·lela al riu Galligants, ens aturem uns moments a la Plaça de la Sardana i passem pel costat de la masia de Can Llinàs. Encara perduren unes quantes masies per tota la vall, mostra de la gran activitat agrícola.
No tardem en arribar al Turó de Can García. Modest, 145 metres d’alçada, però amb unes espectaculars vistes de la ciutat de Girona. Sobretot de la part del darrera de la catedral. Deixem enrere aquest mirador i arribem a la Font del Ferro. Aquesta és una font d’aigües carbonatades i ferruginoses, i el lloc és una amplia zona de pícnic, amb taules, bancs i barbacoes. És molt coneguda pels gironins, pel seu fàcil accés amb cotxe que fa que sigui una apreciada zona de lleure i esbarjo per a tota la família.











Continuem el nostre camí i passem pel costat de la fàbrica d’en Saguer, que antigament havia comercialitzat l’aigua ferruginosa que hi ha al subsòl. Ens han cridat l’atenció unes parets en les que s’hi han dibuixat i pintat grans murals amb llops. Una mica més endavant arribem al Mas Miralles, una gran masia que en el seu temps d’esplendor, es deia que el seu amo podia anar als oficis religiosos a la catedral sense deixar de trepitjar les seves terres. També ens aturem a veure el pont de pedra a la riera del mateix nom.
Ara en suau ascens, creuem per sota la variant de la N-II i ens trobem de front una curiosa escultura. Es obra de Bonaventura Ansón i s’anomena “Girona, llindar d’Europa”. Realitzada en marbre blanc de Carrara representa una gran porta, molt estilitzada. Continuem pujant, alternant la pista forestal amb els senders, endinsant-nos al espai natural protegit de les Gavarres, i passant per Can Lliure, Cal Mistaire (on podem observar una masia en ruïnes que encara conserva les restes identificables de les seves dependències) i la Font de Cal Mistaire, fins arribar al Collet d’en Figueres.
Ara ja ens falta poc per arribar al Puig de Sant Miquel. Per evitar una monòtona pista forestal, passarem per un ombrejat sender, sota un bosquet d’alzines i on continuem trobant restes d’antigues construccions, la majoria d’elles amb la tècnica de la pedra seca. I per fi arribem al cim del puig de Sant Miquel. El primer que trobem és una amplia zona amb taules i bancs, amb grans alzines que ens aixopluguen de la intensa calor i que ens permeten descansar una estona. Aquest és un dels punts més emblemàtics pels gironins. També s’hi pot arribar amb cotxe i és molt apreciat per gaudir d’una bona jornada d’esbarjo en família. A la part de dalt de tot del cim s’hi troben les restes de tres edificacions. Un antic castell (o torre de guaita, no està massa clar) del que tan sols en queda el fossar i poc més. Una ermita mig derruïda, de la que es pot apreciar perfectament la seva estructura. I una torre de telegrafia òptica, a la que es pot pujar fins la part més alta per gaudir d’unes espectaculars vistes sobre les valls de Sant Daniel i Celrà.
En dies clars es poden veure les muntanyes de Begur, el Montgrí, el Rocacorba, Collsacabra... fins el Pirineu i el Montseny... Una autèntica meravella.


Després d’admirar les vistes i descansar una mica, iniciem el descens. També alternem la pista forestal amb senders, passem per Can Micaló (una antiga masia que va ser construïda amb la tècnica de la pedra seca), la Font Martina, i tornem a creuar la variant de la N-II, aquest cop per un pont elevat.
Passem per una zona eminentment agrícola, a tocar d’alguns masos, i arribem a la barriada de Montjuic, ja en portes de Girona, on ens aturem a visitar el seu castell, ara ja totalment enrunat. 
Des del castell baixem fins la Torre Suchet, on gaudim de molt bones vistes de la catedral i del monestir de Sant Daniel, d’on hem sortit aquest matí i on arribem en pocs minuts, donant per finalitzada la sortida d’avui.
Ha sigut una caminada molt gratificant, per les vistes, i pels molts racons carregats d’història que hem anat descobrint al nostre pas. Molt recomanable per a tothom, encara que la pujada al puig de Sant Miquel pot ser una mica dura per aquells qui no estiguin acostumats a caminar massa. Sempre es pot fer en cotxe... Una recomanació: si es fa durant els mesos d’estiu, portar aigua en abundància. Les fons estan seques.
Salut i fins a la propera sortida, tot caminant per Catalunya.
Texte: Maria Clara Martínez  Fotos. Julio Santiago

1 comentari:

  1. I si de Sant Miquel haguéssiu seguit la pista, hauríeu pogut fer un recorregut opcional o anar a trobat directament el camí que baixa de els Àngels.

    http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=1392122

    http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=636794

    ResponElimina

Títol:
Escriu: