(Dijous, 2 juliol 2015)
Sant Feliu Sasserra és un poble del sud del Lluçanès cèlebre, entre altres coses, pel fet que en ell, quan era capital de la sotsvegueria del Lluçanès, es varen celebrat diferents judicis civils contra bruixes. Estem parlant de començaments del segle XVII. Hi ha constància documental que entre el 1618 i 1638 a Sant Feliu Sasserra es van processar 23 dones i almenys sis d'elles foren executades al proper serrat de les Forques, entre elles, la més terrible, Na Maria Pujol, dita pel mal nom "la Napa", natural de Prats de Lluçanès.
En el Centre de Interpretació de la Bruixeria de Sant Feliu Sasserra parlen, però, a més, de les dones sàvies, entre les que vaig reconèixer la Florentina, de Sant Jaume de Frontanyà.El nostre objectiu excursionista era pujar un dels cims de la zona, el Serrat Llobater, d’una modesta alçada de 695 m alt, amb un recorregut de prop 12 quilòmetres. Un bruixot tothom sap què és. En canvi, dels llobaters se n’ha perdut molt la memòria, diu l’especialista Josep Maria Massip Gibert, de Banyoles. I tot explicant el procés contra Pere Torrent, nat a les Encies (Garrotxa) pels volts de l’any 1583 i conegut com en Pere Cufí, executat al poble de Sant Feliu de Pallerols (Garrotxa) el dia 7 de novembre del 1619; fa avinent que un llobater és una «persona que ab mal art amena i fa eixir llops i guilles, així com vol i de la manera que vol, de tal manera que
donen i causen molts danys matant bestiar».
L’itinerari de Sant Feliu Sasserra al serrat Llobater va tenir per nosaltres com a punt de sortida i arribada l’església de Sant Feliu i les seves restes romàniques i el Centre de Interpretació de la Bruixeria. Tot fent via pels carrers de Sant Feliu Sasserra varem passar per l’edifici renaixentista de l’ajuntament (antiga cúria de la sotsvegueria) i el serrat de les Forques.
El serrat de les Forques cal visitar-lo. Dalt hi ha un curiós i elegant edifici octogonal, i una reproducció del rellotge de sol i cercle d'Hiparc (un instrument, ideat per determinar els equinoccis), en record del construït a Rial, durant la fortificació de la Serra de Busa l'any 1811, per Agustí Canelles i Carreres (Alpens, 1765-Alella, 1818), membre de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona. Aquesta interessant reproducció fou feta pel 5è aniversari de la fundació de la Societat Catalana de Gnomònica (SCG).
El camí va avançant pel serrat i casa de Puig Jussà, el gorg de el molí de Badia sobre la riera de Relat, la formidable casa Badia, per arribar por un estret sender al Serrat Llobater (695 m). La casa de Badia, molt ben situada, que té restes d’una casa noble fortificada i finestrals gòtics, va enlluernar-nos, malgrat la depredació soferta. D’aquesta casa noble era fill Tomàs Badia (Sant Feliu Sasserra, 1807–Macau, 1844), l’arquebisbe Badia del directori de carrers de la localitat. Aquest arquebisbe ingressà als dominics, a Manresa, on professà a l’ordre dels predicadors el 1826. Enviat a Filipines, el 1833 va passar a Xina, on patí persecució entre els anys 1836 i 1837. L’any 1842 passà a Macau i després a Singapur. El Vaticà el nomenà bisbe coadjutor de l’arquebisbe de Manila amb dret de successió, però el governador el féu retornar a Macau, on s’establí, fins a contraure una malaltia contagiosa, on va morir l’1 de setembre de 1844.
Des del Serrat Llobater (695 m), el punt més alt del municipi, varem poder gaudir de l’amplia panoràmica, amb unes vistes magnífiques a tot l’entorn i de les muntanyes de Montserrat, Montseny, Puigmal, …)
El descens, ens va portar fins a la Balma de Les Pastorelles, en el torrent d’El Solerot, per retornar pel Torrent de Vilaclara i casa Fontermona.
Una excursió feta sota un calor forta, però amb suficients punts d’interès com per deixar un record agradable. Sols un petit retret: Caldria una millor senyalització, sense passar-se.
Texte i fotos: Antoni Llagostera
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Títol:
Escriu: