Per la serra del Montsant

Dissabte, 13 de febrer de 2015.-

Anàvem a la serra del Montsant amb unes expectatives molt altes, però el resultat final va ser per sobre de les previsions.

El recorregut previst, pujar des de La Morera de Montsant pel grau de Carabassal, anar a la Cova Santa, a l’abric Moloner, al cim de la Roca Corbatera, fer el camí de capçada i baixar pel grau de Barrots, va suposar una excursió magnífica, en una dia una mica ventós, però que va deparar una experiència i unes vistes panoràmiques magnífiques.

Haver de sortir de Ripoll a les cinc del matí, fer tres hores de viatge, calia que tingués un motiu molt interessant i poderós. Sabíem de la bellesa del Montsant, un conjunt de parets de pedra impressionants, de que és Parc Natural des de 2002, però el dia fou tant complert que la rudesa del viatge fou compensada.

Per fer l’excursió es varen reunir tretze persones, cinc del Ripollès, cinc del Priorat (amb Josep González intentant dirigir el grup) i els amics de Palafrugell i Cànoves.

Vàrem sortir de La Morera del Montsant pel camí dels Fareus que puja, al principi suaument, a trobar la paret del cingle del Portaler, passant per el Còdol Badat. Un cop arribats a la bauma o cova fumada dels Fareus, hi ha una pujada sobtada, fins arribar a la primera escala del grau de Carabassal, que protegida per un pas estret, obliga a la primera aventura del dia.

Les dues segones escales del grau de Carabassal requereixen, malgrat la seva longitud, molt menys esforç.

Dalt del grau varem esmorzar. En Ramon va portar-se el fogonet i va coure unes rostes de cansalada que varem completar molt bé el parament, absolutament desmedit, que son els esmorzar de la colla. La natura morta composta de diferents i variats embotits i formatges, una truita, fruïts secs i el pa i la renombrada coca, formava, com sempre, una quadre impressionant.

El recorregut per la Roquera dels Grèvols, un tram emboscat  i encaixonat, passant posteriorment per el Roca de les Dotze, un dels elements del rellotge solar que conforma la serra del Montsant, va fer molt atractiva aquesta part de l’excursió.

Entrarem a la Cova Santa, un lloc molt relacionat amb l’eremitisme que va donar posteriorment lloc a la Cartoixa d’Scala Dei, tant present sempre a la vida de la zona del Priorat i Montsant.

Les quatre sales de la Cova Santa pogueren ser recorregudes i gaudides.

A continuació, molt a prop, varem visitar les restes de l’abric Moloner, una mostra de com aquest agresta paisatge, també tenia un aprofitament ramader d’una certa importància.

El cim del Priorat i de la serra del Montsant fou assolit en una tres i no res. Les vistes des del vèrtex son magnifiques, sobre tot el Priorat, la serra de Padres i veient, lluny, la plana lleidatana.

El retorn del camí de capçada, malgrat una certa monotonia, ofereix vistes molt interessant i emblemàtiques del conjunt de la serra del Montsant. Cal fer el camí per copsar amb plena validesa la serra.

La baixada pel grau del Barrots és autènticament impressionant i mereix una menció molt especial.

El pas entre cingles, per sota d’impressionants parets, és molt atractiu i sols per a gent amb el cor fort, sense por i sense vertigen. El descens per l’encaixonat grau, amb algunes ajudes de ferros, és dels que fa impressió i deixen una imatge difícil d’oblidar, que et reté sempre a l’aguait i atent al terreny, relliscós pel còdols.

La baixada la férem pel camí del Tres Rocs. Un bon berenar a La Morera de Montsant va cloure la jornada i el dur retorn a casa.

Antoni Llagostera Fernández

Fotos: Ramon Busquets