dimarts, 30 de desembre de 2014

Rasos de Peguera

Darrera sortida de l'any aquest passat dilluns 29 de desembre als Rasos de Peguera, a la zona del Berguedà. La proposta era fer tres cims de la vessant sud dels Rasos de Peguera, situats en una petita serra adossada. Alguns l'anomenen "la Trilogia" la ruta que permet enllaçar els tres cims d'aquesta zona: la Roca de l'Auró, la Torreta dels Enginyers i el Cogulló d'Estela.

Estem davant uns cims rocallosos, esvelts i punxeguts, però de fàcil accès. En algún tram cal ajudar-se amb les mans o amb alguna cadena però sense cap dificultat.











El punt de sortida l'hem fet des del Santuari de Corbera, situat al nucli d'Espinalbet que pertany a la població de Castellar del Riu (molt a prop de Berga). El Santuari està format per un conjunt d'edificis adossats al voltant de l'església, que és d'una sola nau amb capelles laterals, amb un presbiteri quadrat que acull el cambril. S'hi troba una còpia de la imatge de la mare de Déu de Corbera que és del segle XV.  
El primer tram del recorregut segueix per el PR C-73 que ve de Berga i ens portaria fins a Sant Corneli. El camí està molt ben marcat i el bosc molt net.
De seguida arribem a les runes de Can Déu i una mica més amunt la font de Tagast. Cal seguir amunt per superar els 500 metres de desnivell que hi ha entre el punt de sortida i el primer cim, la Torreta dels Enginyers, a 1.988 metres. Hi arribem després de passar per el coll de Tagast i el pla de la Bassa i deixant el PR a la dreta. En aquest cim hi ha un repetidor i un punt geodèsic.
Potser és el menys atractiu, però es pot gaudir de magnífiques vistes en totes les vessants.
Per fer el segon cim, cal desgrimpar per un tram força dret i una mica aeri. Sembla que no s'hi pugui passar però es va baixant mica en mica fins arribar a un collet que ens permet tornar a enfilar, també vigilant i amb alguna cadena per ajudar-nos, fins que arribem al Roc de l'Auró de 1.948 m. Al cim hi ha un pessebre de la colla Pessigolla i una senyera. Es desploma verticalment cap al sud i és també un bon mirador del Baix Berguedà. 












I per fer el tercer cim, el mateix baixant amb molta cura fins arribar al coll d'Estela on hi ha una font amb el mateix nom. I tornar a pujar fins al Cogulló de l'Estela, aquest de 1.870 m. on hi trobem una creu de ferro, una senyera i un llibre de registre del CE Berguedà. La Pilar ha signat en nom de tots. Des d'aquest punt també podem veure àmplies panoràmiques de la zona, com el pantà de la Baells entre d'altres.
Tornant al coll d'Estela, només ens queda baixar per una pista que ens acosta a les restes del mas de les Planes i tot seguit a Cal Déu, tornar de nou al Santuari de Corbera.
Aquesta zona està plena de cavitats i avencs. En Llagostera ens ha destacat el del Forat d'Estela, un avenc mític. Segons diu la llegenda s'hi va amagar durant la invasió sarraïna un Sant Joan de plata, fet de les imatges foses de la contrada, per tal de preservar aquest valuós metall per millors temps.
Quan el van tornar a buscar, uns pintors desconeguts es van oferir a pintar l'altar de l'església de Corbera si trobaven el Sant Joan de plata. Llavors van desaparèixer i al cap d'un any vàren tornar per pintar l'altar de franc com havien dit. I aixó va fer pensar que potser van  trobar el que buscaven.



Llegendes a part, avui hem acabat les sortides d'aquest any 2014, que n'hem arribat a fer fins a 52. Tot un récord del Caminant. I a més ho hem fet amb aquesta sortida que ens ha entusiasmant, per una zona que no coneixiem, amb aquests tres cims tant peculiars. Només ens ha fet una mica la guitza el vent, sobretot als punts alts i les carenes on la sensació de fred era intensa.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Títol:
Escriu: