dissabte, 27 de desembre de 2014

Per la serra de Santa Margarida de Vinyoles

La serra de Santa Margarida de Vinyoles és un dels indrets del baix Ripollès que, com diuen les guies Michelin, “mérite un tour”. Estem dins del que fou la baronia de la Guàrdia, el territori de vuit parròquies comprat pel monestir de Ripoll el segle XIV, que va esdevenir la major propietat senyorial del cenobi ripollès. Aixó és el que varen fer una bon grup de Caminant per Catalunya el passat dissabte dia 20 de desembre de 2014.










Ja des del mateix començament de l’excursió, una mar immens de núvols baixos cobria totes les parts baixes del país visibles des del costat de Sant Martí de Vinyoles. L’excursió va complir tots els objectius previstos.
Primer varem localitzar sense gaires dificultats el faig monumental de Santa Margarida de Vinyoles, que feia de punt de referència de termenal de les tres propietats de la zona.










Santa Margarida de Vinyoles fou el punt escollit per fer un dels típics esmorzars pantagruèlics.
En mig de la xirinola i conversa varem tenir temps per llegir la versió catalana d’uns versos del trobador Ponç de la Guàrdia, fill del castell de la Guàrdia, que era situat on posteriorment, el 1854, es va construir el santuari de Santa Margarida de Vinyoles.

Faré jo una cançó abans del mal temps.
Tots plegats marxem al Tolosanès
i encomano a Déu els que aquí romanen:
me’n vaig plorant, car les dames estimo.
Salvi Déu el país, de Tremp a Salses,
i encara més enllà, on s’està ma Dama.
Per això m’estimo aquesta contrada,
és la meva joia i tot el que tinc.

Férem camí cap el següent punt d’interès, el cim senyer de Puig Cornedor, que amb el seus 1.228 m alt, forma part del Cent cims de Catalunya, un excel·lent mirador.
Ens arribarem fins el collet de les Bruixes o del Soler, on localitzarem la roca on eren estacades pels bruixes per tal que no fessin caure pedregades sobre els camps d’Alpens i el Lluçanès.
De retorn, fent camí a mitja alçada de la serra de Santa Margarida de Vinyoles férem una parada a el Castellot, la masoveria que hi ha sota el castell de la Guàrdia o santuari de Santa Margarida i també passàrem per la cova de Tofaroques o de Portavella, que visitàrem.











Despedírem el programa des de l’era de la casa senyorial, ferrenya i amb la seva torre de defensa monumental de Portavella. Avui és un Centre de Dinamització Rural, que pot ser una excel·lent punt de partida per una excursió com la d’avui.


 Texte: Antoni Llagostera  Fotos: Mª Clara Martínez i Antoni Llagostera



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Títol:
Escriu: