La serra de Santa
Margarida de Vinyoles és un dels indrets del baix Ripollès que, com diuen les
guies Michelin, “mérite un tour”. Estem dins del que fou la baronia de la
Guàrdia, el territori de vuit parròquies comprat pel monestir de Ripoll el
segle XIV, que va esdevenir la major propietat senyorial del cenobi ripollès. Aixó és el que
varen fer una bon grup de Caminant per Catalunya el passat dissabte dia 20 de
desembre de 2014.
Ja des del mateix
començament de l’excursió, una mar immens de núvols baixos cobria totes les
parts baixes del país visibles des del costat de Sant Martí de Vinyoles. L’excursió va
complir tots els objectius previstos.
Primer varem
localitzar sense gaires dificultats el faig monumental de Santa Margarida de
Vinyoles, que feia de punt de referència de termenal de les tres propietats de
la zona.
Santa Margarida de
Vinyoles fou el punt escollit per fer un dels típics esmorzars pantagruèlics.
En mig de la
xirinola i conversa varem tenir temps per llegir la versió catalana d’uns
versos del trobador Ponç de la Guàrdia, fill del castell de la Guàrdia, que era
situat on posteriorment, el 1854, es va construir el santuari de Santa
Margarida de Vinyoles.
Faré jo una cançó abans del mal temps.
Tots plegats marxem al Tolosanès
i encomano a Déu els que aquí romanen:
me’n vaig plorant, car les dames estimo.
Salvi Déu el país, de Tremp a Salses,
i encara més enllà, on s’està ma Dama.
Per això m’estimo aquesta contrada,
és la meva joia i tot el que tinc.
Férem camí cap el
següent punt d’interès, el cim senyer de Puig Cornedor, que amb el seus 1.228 m alt,
forma part del Cent cims de Catalunya, un excel·lent mirador.
Ens arribarem fins el collet de les
Bruixes o del Soler, on localitzarem la roca on eren estacades pels bruixes per
tal que no fessin caure pedregades sobre els camps d’Alpens i el Lluçanès.
De retorn, fent camí a mitja alçada
de la serra de Santa Margarida de Vinyoles férem una parada a el Castellot, la
masoveria que hi ha sota el castell de la Guàrdia o santuari de Santa Margarida
i també passàrem per la cova de Tofaroques o de Portavella, que visitàrem.
Despedírem el programa des de l’era
de la casa senyorial, ferrenya i amb la seva torre de defensa monumental de
Portavella. Avui és un Centre de Dinamització Rural, que pot ser una excel·lent
punt de partida per una excursió com la d’avui.
Texte: Antoni Llagostera Fotos: Mª Clara Martínez i Antoni Llagostera
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Títol:
Escriu: