Seva - Aiguafreda

Aquest passat dissabte hem fet la darrera etapa del GR II  la Jonquera – Aiguafreda, deixant la comarca d’Osona i arribant a la primera població del Vallès Oriental. Un petit grup s’ha animat a fer aquesta etapa, perdent-se, els companys d’altres dissabtes, la traca final que ha tingut el gust d’un bon dinar a Sant Miquel de Balenyà.

Però abans d’arribar a Aiguafreda hem fet els més de catorze quilòmetres que separen Seva del final d’etapa. Si bé el dia ha començat serè, ràpidament s’ha ennuvolat, i podem dir que he tingut sort, ja que ens hem estalviat el que inicialment semblava una calorosa jornada sota el sol imposant de començaments de juliol.

Sortint de Seva una suau pujada ens porta fins al nucli del Brull, tot passant pel costat del Golf del Muntanyà i  la masia del Maset.

Com que el golf l’hem deixat per un altre dia, he parat al Brull, petit nucli on trobem l’Església de Sant Martí del Brull, romànica i consagrada l’any 1057, un parell de restaurants i la restes de l’antic castell, del qual ja en hi ha constància a finals del segle X. Tot a punt pel turista culturalment inquiet i amb gana. Sortint del Brull, un pista en bona part asfaltada, va carenajant per la serra de l’Arca, i ens permet unes magnifiques vistes tan al Montseny com a la plana de Vic.

Passem prop d’un convent, Can Casademunt, on pels indicadors hi podem fer exercicis espirituals, o altres reunions profitoses per l’esperit, segons ens diu la Pilar. L’edificació del convent, que no veiem de prop, sembla més pròpia d’Anglaterra que dels vessants del Montseny.

Al llarg de la carena, trobem primer construccions modernes de segona residència, i després, i ja avançada, tot de masies escampades, de les quals sobresurt la Sala, que segons les guies es recolça en murs de l’època romànica. A mitja carena, i si es desviem a la dreta en el sentit de la marxa, podem trobar el poblat ibèric de Montgrós, el més important del tot el Montseny, i amb una muralla descoberta l’any 1974.

Tot aprofitant un mirador, parem per esmorzar, i com sempre amb el plaer de la coca  sucada amb anís de l’Andreu. Des del mirador podem contemplar Matagalls, tota la carena de la Calma, amb Tagament al fons, i sota nostre tot l’entramat de valls que conflueixen a la riera de l’Avencó.

Després de l’àpat continuem carenajant i arribem al dolmen megalític del Pla de Boix, que sorprèn per les seves dimensions.

Durant tot aquest recorregut podem contemplar una vegetació que destaca per la seva diversitat, amb arbres típicament mediterranis, com poden ser l’alzina i el pi blanc, amb altres de terres més altes com són el pi roig o les moixeres, tot plegat amanit amb les profitoses explicacions d’en Toni.

Arribats al final de la carena s’obre la vista amb la vall del Congost i els cingles del Bertí. Al fons la Mola i encara una mica més enllà el Tibidabo. Ens queda només la sobtada baixada final, aproximadament quatre-cents metres de desnivell, fins arribar a Aiguafreda. El camí ara s’endinsa pel bosc, on trobem moltes antigues construccions mig enderrocades,  i alguna que altra sortosament reconstruïda. Just abans de trobar les primeres cases d’Aiguafreda passem pel costat d’un molí molt ben conservat.

Hem arribat a Aiguafreda, final de l’etapa d’avui i del recorregut del GR. En aquesta població podem agafar el GR 5 que diuen ens portaria fins a Montserrat. Tota una altra aventura.

Joan Noguera