Circ de Coma Armada i congesta de la Llosa

Avui un bastant nombrós grup del Caminant per Catalunya de TV del Ripollès hem anat a Vallter per anar en una direcció que no resulta massa habitual. I com marquen les bones costums, ens hem aixecat ben d’hora i a les 7 del matí érem en el punt d’inici de l’excursió.

Des de l’aparcament més baix de Vallter, al costat de l’hostal Pastuira, hem anat en direcció cap l’est, seguint un camí marcat amb senyals grogues i blanques que porta fins el refugi Jaume Farré del Costabona, però a l’arribar al torrent de Coma Armada hem abandonat aquest corriol per pujar pel costat del torrent, tot seguint unes molt antigues marques vermelles, que ens han conduit cap al Pla del Presidi i el circ de Coma Armada, tancat per les Llosardes. Aquest circ glaciar de tipus pirinenc es molt poc concorregut.

Des de l’amplia zona herbrada ens hem enfilat cap a la carena, pel dret, cercant el millor lloc de pujada, fins assolir-la.

Hem entrat en el ampli espai, que alguns han qualificat de desèrtic, del pla de Campmagre, un espai de pastura dels comunals de Mantet i Py, que ha estat tradicionalment molt lligat al món pastoril ripollès.

Hem anat fent els petits cims que marquen la línia fronterera (pic de Coma Armada i Pic de la Llosa), a uns 2.500 m alt. El dia era esplèndid. Una gran extensió del Campmagre era davant dels nostres ulls, des de la Portella de Morens fins Rocs Blancs, encara que darrera veiem Roc Colom, el Costabona i algunes puntes de les Esquerdes de Rojà. I al fons, com sempre el Canigó. També hem parat atenció al filó de quars que provinent del Gra de Fajol reapareix amb contundència a la zona.

Ben guiats per en Jordi, hem anat resseguint les cabanes de pastors de la zona: la de Morens i les més antigues de la Llosa (que tant gràficament va descriure Carles Bosch de la Trinxeria en el seu capíto l“Excursions y casseras en los alts Pirineus catalans” del llibre Recorts d’un excursionista (1887).

Havent fet un bon esmorzar al Pic de la Llosa, hem aprofitat per a anar a albirar el circ de Concrós, que serà properament objecte d’un recorregut específic.

Les cabanes del Campmagre que hem visitat encara mostren la seva estructura i les restes de les pedres que conformaven el punt de foc.

Tot tornant hem pujat fins el Roc de la Portella, per veure una tercera cabana, que esta guardada per una còpia de la verge montserratina que hi va posar i vigila en Jordi, semblant a la que hi ha a la cabana gran del Triader, a la Coma del Catllar. Des d’aquesta punt es pot veure el camí cap a Mantet i la zona on hi havia el refugi del Alemanys.

I per esgotar les cabanes del Campmagre hem anat a visitar la cabana, encara sencera, i amb el seu punt de foc a terra, de la Portella, rodejada de dues més cabanes ara aterrades.

Hem baixat per la Portella de Mantet, no sense tocar el punt fronterer 511 i la resta de la senyal, feta amb ferro, que si va col·locar quan és va inaugurar el primer refugi de Ull de Ter, el 1909. 

La pluja es ha anat respectant fins a pocs metres dels cotxes.

ANTONI   LLAGOSTERA