dilluns, 14 de desembre de 2009

Salt del Fitó - Sant Pere del Pla de l'Arca

Nova sortida aquest dissabte 12 de desembre, en aquest cas per la comarca de l'Alt Empordà a la serra de l'Albera. Aquest conjunt muntanyós s'escampa fins a les comarques nord-catalanes del Roselló i el Vallespir i amaga racons molt interessants. La sortida l'hem fet des de Portús enmig de la frontera amb França, tot i que aquest barri sembla que pertany a la Jonquera.
El camí està marcat amb senyals de color groc i un dels protagonistes és el riu Llobregat d'Empordà afluent de la Muga. El cotxe es pot deixar en un pàrquing travessant primer l'autopista AP 7 per un túnel. Desprès de fer uns 500 metres de pista agafem un corriol a la dreta fins a trobar el trencant que va cap al Fitonell. Podem baixar fins al riu amb l'ajuda de cadenes i escales. Val la pena i no representa cap perill. Recuperem el camí i vorejant el Llobregat arribem al Salt del Fitó desprès de travessar una peculiar palanca.
Aquest salt fa gairebé 60 metres i és espectacular. Això si, es aconsellable visitar-lo en époques de pluja. Nosaltres l'hem trobat bastant sec. El camí continua enfilant per el barranc al costat del salt. Amb 30 minuts pujem 100 metres de desnivell per arribar al pla de l'Arca.
D'entrada ja tenim unes magnífiques vistes i és un bon lloc per esmorzar. També trobem les restes de l'església de Sant Pere del Pla de l'Arca, d'una nau amb absis de marcada ferradura a llevant. El fet de convertir-se en masia va ésser molt alterada.
Seguim camí per una pista que va enfilant amunt. Amb 30 minuts arribem al punt més alt, 700 m. i on també hi ha la font del Vesc que raja molt poquet. Tot seguit s'arriba al camp del Calze on també hi ha un mas abandonat. Aquí girem cap a l'esquerra per anat tornant al punt d'inici però per un altre lloc. Passem per les cases abandonades del Masnou i de l'Illa. A la primera tenim la opció de visitar les mines que hi ha a la zona i a la segona tornem a recuperar el Llobregat, en aquest cas amb aigües tranquiles. Ens trobem al tram del riu just abans de que l'aigua passi per el salt del Fitó.
Seguim camí per l'altre cantó de la vall que hem pujat. Alternem pista i camins per escurçar camí i finalment tornem a arribar al punt d'inici fent el darrer kilòmetre per el mateix lloc. Una sortida de gairebé 9 kilòmetres que es poden fer en tres horetes.
Hem estat de sort que el dia era bo, encara que fred. Aquesta zona deu ser molt castigada per la tramuntana. Un altre fet curiós és la vegetació, plena d'arbres surers que arranquen la seva escorça per a la indústria dels taps de suro. I quan hem acabat la sortida, a les dues del migdia, ens ha sorprès l'ambient que hi havia a el Portús. Els Francesos aprofiten per fer-hi les compres, suposo per els millors preus, si més no del tabac ja que els estancs tenien llargues cues.
I avui erem pocs i hem gaudit de les "delicatessen" de l'Andreu !

1 comentari:

  1. Aquesta sortida era d'alt nivell!trobo a faltar a alguns bocamolls. On era en Gus???

    Salutacions Eduard i gràcies!!!! Ben segur que t'ha tocat tornar a fer de xerpa!

    ResponElimina

Títol:
Escriu: