Pic Russell (3.207 m.)

Una gran ascensió commemorativa: Pic Russell (3.2007 m alt) Escriu ANTONI LLAGOSTERA El diumenge, 12 de juliol, una part de l’equip de Caminant pel Ripollès varem fer una de les habituals excursions d’estiu a l’Alt Pirineu Lleidetà o Aragonès. Aquesta vegada l’objectiu era pujar al Pic Russell (3.207 m alt), situat al massís de la Maladeta, el 34è. cim més alt dels Pirineus. Havíem escollit aquest cim per commemorar el centenari de la mort del gran pirenista Conde Henry Russell, l’amo del Vignemale. L’excursió va tenir una bon prolegomen amb l’estada a Baños de Benasque, on varem poder gaudir d’un bany a una piscina d’aigua calenta i als banys, a més de dormir com a senyors en un llit amb llençols i coixí. El dia va començar molt d’hora. Varem aixecar-nos a les 4 de la matinada per estar a les 5 a la parada de l’autocar que et puja pel barranc del Vallibierna, dins del Parc Natural Posets-Maladeta, fins la cabanya de Corones, a 1.970 metres d’altitud. El camí de pujada al Pic Russell, que varem iniciar a les 6 del matí, té una primera part que segueix el GR 11 fins a la pleta de Llosars.

A partir d’aquest punt l’ascens es vertiginós. Primer cal passar pels ibons (estanys) de Llossars i a continuació una forta pujada per situar-se sota el cim de la Bretxa Russell i iniciar la cornisa diagonal que porta fins el cim.

La cornisa en diagonal tenia en la seva part inferior un resta de gelera bastant considerable, que varem creuar amb tots el miraments. La cornisa, bastant suspesa i dretuda, en bastants punts, fou vençuda amb molta habilitat i destressa per tots els components del grup, ajudant-se de mans i genolls. Durant tota la pujada el sol restava amagat per la muntanya, però fou un dia ideal!. El paisatge que varem poder albirar fou magnífic. Vàrem esmorzar a les 10 i mitjà del matí, en el mateix cim, amb una vista magnífica de l’espalda del Aneto, els pics de Tempestades i Margalida, de les arestes de Salenques, del Tuc de Mulleres i del Vallibierna. Al fons el Mont Perdut, el Posets, el Perdiguero i el Gourgs Blancs. Realment espectacular! Russell va pujar a aquesta muntanya, fent la primera ascensió al cim l’any 1865, quan tenia 31 anys. Malgrat que ell va pensar el nom de Petit Aneto pel cim, ja en vida li varen col·locar el seu nom a aquest cim que forma part d’una carena amb sis cims per sobre dels 3.00 metres d’altitud.

La baixada ens va permetre gaudir d’un travessa llarga de la gelera. I el retorn pel mateix camí, ara sota un bon sol. A les 15 hores érem de tornada a Coronas. I a continuació d’un bon dinar-berenar a Benasque, abans del retorn en cotxe cap a Ripoll. Una excursió exigent però magnífica per commemorar una efemèride muntanyera!