Vall del Segadell

Després d'un setembre de vacances, aquesta setmana hem tornat a sortir a caminar pel Ripollès. I ho hem fet amb una excursió molt fàcil i plena de continguts i paisatge.

De bon matí el fred era intens però de mica en mica el sol s'ha fet amo i senyor i el dia ha estat explèndid. La sortida l'hem fet abans de les 9 des del castell de Ribes pujant cap al mas Ventaiola que ja fa 15 anys que es dediquen al turisme rural. Durant tot el camí trobem moltes senyals de Itirerànnia així com de varis recorreguts que es poden fer des de Ribes de Freser. De seguida arribem a Ribes Altes on la majoria de cases es dediquen al turisme rural. Can Boixo, Can Feliuet, Can Jaumet, Can Trull de l'Agolet ... i finalment ens trobem amb una vista aèrea de Ribes de Freser magnífica. Una hora més tard i ja començem a veure el poble de Pardines i amb 30 minuts més arribem al centre del poble després de fer uns metres de carretera.

Val la pena perdre's una estona per els carrers de Pardines i com no parar a fer un bon esmorzar.

La tornada la fem per l'altra banda del riu tocant la muntanya del taga. Primer passem el mas Ventòs i de seguida travessem el riu Segadell per un pont que ens acosta al càmping de Can Barratort. Una estoneta més i passem per una altra casa important, la de can Perpinyà, amb una esglèsia adossada a la façana i dedicada a Sant Martí. Llavors hem de fer 20 minuts de pujada per encarar una hora de baixada fins a Ribes de Freser passant per el mas Conill, abandonat, i desprès de passar un bosc de pins arribem a la capital de la Vall de Ribes entrant a la font de Santa Caterineta i uns metres al costat la font de la Margarideta. Una arribada ideal per refrescar-nos una mica i fer un glop. En total haurem fet uns 13 kilòmetres amb unes 4 horetes, però com sempre passa, nosaltres arribem a les tantes ja que parem per anar gravant i ens anem encantant, que d'això es tracta perquè realment val la pena i ens ho passem molt be.

I aquí veieu el grup que hem anat a Pardines que de ben segur provocarà algun canvi al ranquing. I avui no podem deixar de comentar la bona companyia d'en Miquel, un ribetà d'aquells que ho porten al cor i que quedant ferit una vegada degut a uns comentaris de que la coca de Ribes no era gaire bona, de bon matí i abans de caminar, hem tingut el plaer de degustar un parell de varietats de coca Ribetana que no tenien res a veure amb la que els meus companys van tastar una vegada. Aquesta per cert era boníssima i ara no entraré en comparacions amb la coca del caminant. I les anècdotes avui m'han tocat a mí ja que un gos molt espavilat s'ha fotut la llangonissa quan estàvem entaulats esmorzant. L'Agustí ha continuat omplint la llibreta amb tots els detalls. La Raquel ha deixat en Jordi a casa per no cansar-lo. L'Albert trempat com sempre, en Josep Mª avui fent de líder controlat per en Miquel pas a pas, l'Andreu en forma com sempre tot i que a primera hora l'hem vist amb el gorro de barrufet, la parelleta que fa poc que s'han casat encara continuen enamorats, i la Cristina que s'ha presentat per sorpresa, no ha provocat cap entrebanc metereològic, ni vent ni boira ni pluja, sorprenent.