Sortida a la comarca de l'Anoia per gaudir de la població de Jorba i els seus entorna amb el guiatge d'en David García. (dissabte 25 gener 2025)

La sortida la situem als peus del castell de Jorba situat al cim del Puig de la Guàrdia a una alçada d'uns 500 metres. El primer que fem doncs és pujar fins a les restes d'aquesta fortificació medieval d'estil romànic. Va ser construït a finals del segle X. Diverses notícies històriques el situen a la presa per part dels realistes l'any 1945, en el context de la Guerra Civil Catalana i també la voladura de l'any 1835 perpetrada pels carlins durant la primera guerra Carlina. Al recinte sobirà hi podem veure una torre de planta circular força gran on s'annexen estructures de planta quadrangular que es podrien datar cap al segle XII o XIII. De diàmetre més petit, hi ha una segona torre circular que podria tractar-se d'un afegit posterior. Als nostres peus tenim el poble de Jorba on hi viuen uns 800 habitants situat a tocar de l'autovia A-2. 

Baixem del castell i ens acostem al centre de la població on hi podem veure l''església parroquial dedicada a Sant Pere. És d'estil gòtic tardà, auster i massís, amb escasses obertures. Just al costat hi trobem els safareig públic, que segons la tradició va ser construït l'any 1777 com una mesura higiènica per combatre l'epidèmia de la pesta. Al costat també hi trobem una font. Acabem de travessar el poble i agafem el camí del Figuerot. Travessem la A-2 per sota del viaducte i trenquem a l'esquerra, cap a la Fàbrica Vella. Ens trobem amb el riu Anoia que el travessarem i seguirem una estona. Voregem els camps del Puig i seguim en direcció a l'ermita de la Mare de Déu de la Sala. El camí és perfecte, també habilitat per fer amb bicicleta, amb la recent creació de la Via Blava Anoia, un projecte que vol rehabilitar la llera del riu Llobregat i els seus afluents Anoia i Cardener, i que permet transitar al llarg de més de 250 kilòmetres a la vora del riu per fer-hi excursions a peu o en bicicleta. I arribem a l'ermita romànica de Santa Maria de la Sala, situada al mas del mateix nom i també conegut com a can Cansalada. El temple està documentat des de l'any 1185 i manté molts trets originals, tot i que s'hi va afegir un campanar d'espadanya sobre el mur de ponent, amb dos nivells i tres arcades. Als extrems hi ha dos remats esfèrics, freqüents en época barroca. També hi veiem adossat l'abitatge de l'ermità. Un bon lloc on hi hem fet la parada tècnica per esmorzar. 

El Mas de la Sala és força gran compost de diversos cossos i altres dependències com una granja. La part residencial és la més antiga on a la façana hi ha un rellotge de sol. Seguim per un camí que durant uns 3 kilòmetres anirem trobant diverses masies com can Reixacs, cal Simon o el mas Caçà. Tornem a travessar la autovia A2 per arribar a Sant Genís, un nucli agregat a Jorba. Està documentat des del segle XII i centrat per l'església de Sant Genís, al voltant de la qual hi ha bona part de les edificacions. Tot i això té diferents agrupaments de cases tant al nord com al sud del nucli més antic. Un espai on els seus edificis recorden l'època medieval. 

I ens queda un altre punt interessant de la ruta, el mirador de Sant Salvador situat a 571 metres d'altitud. Per tant ens queda una pujada d'uns 170 metres de desnivell per un camí pel mig del bosc on fins i tot hi trobem una barraca de pedra seca. Un cop al punt més alt, guanyem en vistes a tota la conca d'Òdena. Hi trobem una petita senyera i fins i tot un llibre de signatures.

Durant la baixada passem per la capella de Sant Salvador, una ermita totalment en ruïnes. Únicament conserva el mur del nord i la part del de migdia i sol ixent. El sector de ponent va ser desfet per tal d'adossar-hi el mas de Bover. I ja només ens queda acabar d'arribar de nou a Jorba per completar una ruta circular d'uns 10 kilòmetres i 300 metres de desnivell. 

Powered by Wikiloc

Castell de Sant Miquel

Ruta plena d'història i natura amb el Castell de Sant Miquel com a protagonista situat a la Serralada Litoral i amb la companyia d'en Marc Cazorla que ens ha fet de guía. (Dissabte 18 gener 2025).

Ens situem a la part alta de la urbanització de Can Corbera, en terme de Vallromanes on podem aparcar els vehicles. De fet, des d'aquest punt ja podem veure el nostre objectiu, el Castell de Sant Miquel. Una mica de pujada i ja hi seriem, però ho deixem per el final de la ruta. Així que iniciem la caminada en direcció sud per un corriol estret direcció les Vinyes de Can Barbeta seguint unes marques de color groc. Deixem el terme de Vallromanes i entrem al de Montornès del Vallès. A l'esquerra ens incorporem al camí de Can Barbeta que coincideix amb el GR 97-3 i ens trobem amb les restes de Can Ros. Una masia completament enrunada situada en una zona boscosa. S'hi conserva una antiga cisterna subterrània de planta rectangular. En aquesta masia s'hi allotjaven els treballadors de les diverses pedreres de la zona. Una d'elles la trobem tot seguit i està batejada amb el mateix nom que la casa, la Pedrera de Cal Ros. S'utilitzava sobretot per obtenir llambordes per la construcció i arranjament dels carrers de Barcelona. 

No em de caminar gaire més per trobar-nos un punt molt emblemàtic de la zona, la font de la Mercè. Hi trobem un llarg mur de pedra al bell mig del qual hi ha el brollador. L'aigua cau dins d'una pica de planta semicircular que es troba envoltada per un paviment tot bastit de pedra. Tant la font com la pedrera que hem vist abans, ja son del terme de Santa Maria de Martorelles. La font fou inaugurada a finals dels anys 70. Porta el nom de la patrona de Barcelona donat que els terrenys on s'ubica pertanyien a l'ajuntament d'aquesta ciutat des de l'any 1920. Subministrava aigua a tota la fica de Can Girona i algunes masies.

Seguim un tram més i fent un gir a la dreta deixem el GR i ens endinsem en un corriol. Trobem una altra antiga pedrera, en aquest cas amb el nom de Mercè, i també les restes d'una antiga ferreria, actualment en molt mal estat. Fem un tram més de GR i novament deixem la pista i seguim per la dreta endinsant-nos en un bosc espès on predominen les alzines i passem per el bosc d'en Sunyer on hi veiem una antiga carbonera. Ens acostem a la masia de Can Bernades i fem parada i fonda en un espai on les vistes ens acompanyen. Tenim a tocar el campanar de Santa Maria de Martorelles. Seguim cap a la font de Can Bernades i a tocar de la finca de Can Girona que era qui s'encarregava de l'explotació de les pedreres que hem vist. Durant els anys ha tingut varis usos, darrerament era una casa de colònies. Està formada per diversos cossos. El nostre proper objectiu, el coll de Mercader. Abans passem per un camp de vinyes molt ben distribuïdes i fotogèniques i per el mas de Ca  n'Oliveres. Un cop al coll Mercader trenquem a la dreta i ens toca pujada. Hem de superar uns 200 metres de desnivell fins al castell. Si ens ho agafem en calma i anem parant podem gaudir de les vistes que tenim a l'esquena amb gran part del Vallès. Hem tornat a canvia de terme municipal, ens trobem a Montornès. De mica en mica comencem a veure el castell situat a 430 metres d'altitud. 

La resta més visible és la torre de planta circular que està escapçada i té un diàmetre de 3'4 metres i un gruix dels murs de 2'2 metres. També es conserva un mur de 20 metres de llargada per 2 d'ample. La intervenció arqueològica de l'any 2016 va deixar de manifest que a part de la gran torre de l'homenatge també es conserva el recinte sobirà emmurallat amb diferents estructures. En un dels recintes jussans podem veure les restes de l'antiga capella de Sant Miquel, de planta rectangular que dataria de l'època moderna (segles XVII-XVIII). De la capella medieval, encara es desconeix la seva ubicació. La línia divisòria dalt del turó fa que les ruïnes del castell siguin del municipi de Vallromanes i les de la capella de Sant Miquel corresponen a Montornès. I no cal dir que les vistes són espectaculars. 

I des d'aquest punt ja només ens queda tornar al coll de Can Corbera que el tenim a tocar. Més o menys a un kilòmetre tot baixant un corriol. Un recorregut molt agradable ple de punts interessants, d'uns 10 kilòmetres i 350 metres de desnivell.

Powered by Wikiloc

Sant Vicenç de Calders

Excursió a Sant Vicenç de Calders, a la comarca del Baix Penedès amb en Josep Grau i amb alguns dels membres del grup de Pedra Seca. (Divendres, 17 gener 2025)

Sant Vicenç de Calders és un nucli de població que pertany a El Vendrell, situat a uns 3 kilòmetres. S'agrupa en un nucli de cases, dalt d'un turó, i té poc més d'un centenar d'habitants. Ens situem al centre del poble on hi ha moltes cases antigues que envolten l'església de Sant Vicenç. Hem deixat els cotxes a la plaça de la Font on evidentment, hi ha una font. Deixem el poble enrere i després de passar el cementiri seguim a l'esquerra per acostar-nos al Molí o Torre de Sant Sebastià. Un indret molt fotogènic on hi havia un antic molí fariner. La torre és de planta circular de datació incerta i formaria part d'un antic molí de vent. Va ser propietat d'una tieta d'Àngel Guimerà. 

A partir d'aquí ens endinsem a la ruta de la Pedra Seca seguint unes marques blaves. El primer que trobem és el Cocó de Cal Rabassó, una estructura que serveix de dipòsit d'aigua de pluja, coberta per evitar-ne l'evaporació i l'embrutiment, però prou airejada perquè l'aigua no es faci malbé. I seguim amb la pedra seca ja que ben a prop hi ha la barraca de l'Olivera. Just al costat hi ha una olivera centenària coneguda per haver resistit la glaçada de l'any 1956, que va ser l'onada de fred més intensa del segle XX. Seguim per un parell de barraques més força similars, cada una amb les seves peculiaritats. Podem entrar a dintre per veure la tècnica de construcció. I més elements, una cisterna de Vinya, i de nou una nova barraca. en aquest cas doble. Una part era per al pagès i l'altre per al bestiar. Totes aquestes barraques han estat restaurades per el grup de Pedra Seca de Sant Vicenç de Calders i alhora han senyalitzat aquesta fantàstica ruta. Trobem altres construccions, tant barraques normals, com dobles i una altre cisterna de vinya. 

En Josep Borrut, membre d'aquest grup de pedra seca, ens ha acompanyat durant la excursió i comentat tots els detalls de construcció i alhora el fet de que hi hagi tantes barraques en poc tros de terreny. No hem fet ni tres kilòmetres i deu ni do el que hem vist. Tornem a ser a la zona del cementiri de la població i ara seguim cap a l'esquerra per completar la nostra gravació pel programa Caminant per Catalunya. Tot i així encara ens trobem amb una nova barraca doble molt ben restaurada. Seguim camí amunt en direcció als prats d'El Saldonar i a l'Era de Mas d'en Gual. Es tracta d'un camí asfaltat que no té res a veure amb el primer tram de la sortida. Seguim per el camí del Vendrell, acotat a banda i banda per murs de pedra seca i en voltats d'oliveres per un cantó i amb vistes a El Vendrell per l'altre. A l'alçada del Mas d'en Gual i aprofitant un túnel de desaigua, travessem l'AP 7 per sota en direcció oest, per anar a buscar el camí vell de Sant Vicenç de Calders a Albinyana. Fem també un kilòmetre paral·lels a la línia de tren d'alta velocitat. I ens tornem a endinsar en zona boscosa on recuperem les construccions de pedra seca. En aquest cas es tracta de les barraques de la Teuleria. També hi ha les restes de la masia del mateix nom que s'anomenava així perquè òbviament s'hi fabricaven teules, restes de les quals encara es poden identificar. A sobre de l'antic forn de la teuleria, s'hi van construir dues barraques que actualment presideixen l'espai, unes construccions diferents de les que havíem vist fins ara, on hi predomina la presència de l'argila que molt probablement provenia de l'antic forn. A pocs metres hi ha l'antiga mina de Sauló, imprescindible per la producció de teules. Seguin per un camí empedrat ens anem acostant a Sant Vicenç de Calders i després de tornar a travessar l'AP 7 per sota i un nus de carreteres vàries. Entrem per el carrer de les Roques i ens situem al centre situat dalt d'un turó format per un petit nucli al voltant de la plaça Major. L'any 1983 l'Ajuntament del Vendrell va aprovar un pla urbanístic que limitava l'edificabilitat amb l'objectiu de garantir la protecció paisatgística del nucli històric. La majoria de cases pertanyen al segle XVIII i així ho testifiquen les dates gravades en algunes façanes. L'antiga església parroquial de Sant Vicenç de Calders és documentada des del segle XI i va ser reconstruïda el 1784. 

Aprofitem per visitar una Premsa de Lliura de Mas Borràs, que la  família Güell ens ha deixat  veure. Data de l'any 1853 i als seus inicis servia per premsar oli. Més endavant va premsar el raïm. Un cop a l'any encara es posa en marxa. La trobem en un espai que és com un petit museu. 

Ens acomiadem avui donant les gràcies al Grup de Pedra Seca que ens ha descobert aquesta magnífica ruta.

Powered by Wikiloc

Ripoll - Campdevànol

Excursió entre les poblacions de Ripoll i Campdevànol per antics camins rals amb l'Antoni Llagostera. (13 gener 2025)

Sortim de Ripoll, Bressol de Catalunya, i ho fem amb força. Hem quedat davant del Monestir de Santa Maria coincidint amb el so de les campanes de les 8 del matí. Una visita a aquest monument és imprescindible almenys una vegada a la vida. Precisament per aquesta importància, hi havia diversos camins rals que arribaven a la capital del Ripollès degut a el poder i la importància que va tenir el Monestir Benedictí de Santa Maria de Ripoll entre els segles IX i XIX. Nosaltres, la majoria de Ripoll, ja el tenim ben vist així que anem per feina. 

Enfilem les escales que hi ha a un extrem de la plaça per agafar la Raval de Sant Pere i de mica en mica anem deixant el centre de la vila enrere. Són molts els elements que anem trobant, com l'espai on hi havia l'antiga fàbrica Barrera, una indústria de cardat i filat de cotó del segle dinou. La casa de can Serrallonga que presenta trets típics de l'arquitectura modernista. La font de Sant Eudald, la casa Ametller, etc. Anem seguint també un canal conegut com la Sèquia Molinar que va permetre el desenvolupament de diferents indústries i abans també diversos molins, entre ells el del Monestir. Actualment el trobem bastant deixat, i molts dels trams estan tapats. Si que ens en podem fer una idea de com era ja que ens acompanya fins a la Font del Sant. Un espai molt visitat pels ripollesos. Aquí també hi trobem restes de la Sèquia en forma d'un petit aqüeducte i també antics edificis. Un d'ells era la Farga del Sant que durant el segle XIX es dedicava a obrar aram. 

El camí fa en aquest punt una forta pujada per seguir el nostre camí ral direcció Campdevànol. Recentment ha estat adaptat també com a via verda. Passem ja per zones de prats i cases com el Quer o la Querola. Passem també per la part alta del polígon industrial de Rocafiguera i més endavant a tocar de l'empresa Soler i Palau, coneguda internacionalment i dedicada a la ventilació. Seguim trobant trams del canal a l'alçada de Can Vilalta i també del Tanatori de Ripoll. Un parell de búnquers de la Línia P es deixen veure per el camí abans d'entrar en terme de Campdevànol. Primer travessem la carretera N-260 per sota, per un petit túnel que es va habilitar per les bicicletes. I tot seguit cal travessar el riu Fresser que es mostra espectacular just davant de la resclosa. Un cop hem travessat el riu ens endinsem per el passeig de Can Branques on hi trobem una antiga fàbrica, la de Can Martinet, que es va tancar l'any 1978, però encara s'utilitza el salt d'aigua per produir electricitat. Va ser la darrera farga dels Pirineus. Posteriorment, abans de tancar, era una fàbrica tèxtil. Campdevànol sempre ha estat lligat a les fargues i prova d'això és que encara i ha una empresa molt rellevant, Comforsa, antiga Farga Casanova. I seguim parlant d'aigua, ja que la resclosa per on hem passat era l'inici del canal de la Sèquia Molinar. I si ens endinsem més cap al poble i després de passar per la plaça de la Dansa, ens trobem amb l'edifici del Molí Gros. Actualment és un centre d'interpretació del ferro i de l'aigua. El recorregut urbà ens porta a passar per l'església dedicada a Sant Cristòfol, l'Hospital comarcal, la Torre Mn Tor, i una de les fàbriques de Comforsa. 

Tot plegat fa que ens acostem al barri de la Creu, un dels primers nuclis del casc urbà de la població. El nom el rebé per una notable creu de terme gòtica del segle XV, que fou destruïda en part el 1936 i que un cop restaurada ha estat traslladada davant l'església parroquial, on hem passat fa una estoneta. I a partir d'aquí ja podem parlar de l'antic Camí Ral de Ripoll a la Pobla de Lillet. Era una via de comunicació important, abans de la construcció de les carreteres. Travessem el riu Merdàs, afluent del Freser, i enfilem cap al camí ral direcció Ripoll. La ruta en bicicleta es pot continuar fins pràcticament a Gombrèn en sentit nord. El nostre camí ara s'endinsa al bosc i a trams per una pista que ens acosta a la casa de Estiulella, ja de nou en terme de Ripoll. Hi ha un camí que segueix paral·lel a la via del tren i que en un tres i no res ens deixa a la Font del Tòtil, però algun tram està tallat i no sabem si s'hi passa bé. El nostre camí, s'enfila una mica i és molt agraït. Després d'un parell de kilòmetres sortim a les cases del Vilà i Garona, i ens acostem al paratge de la Font del Tòtil i de la Roca. Un altre punt molt visitat pels ripollesos en estones d'esbarjo. 

I des d'aquest punt ja agafem una pista  que ens acosta al Grup Santa Maria, un grup de cases a tocar del centre de Ripoll. Des de la font, el recorregut segueix paral·lel al riu Freser. Un riu que travessem per el Pont del Raval. Era un dels sis accessos que tenia la vila i es creu que va ser construït en el segle XII, si bé no es troben notícies fins al segle XIV. Encara es pot veure alguna resta de l'antic pont romànic. Avui en dia son molts els ponts que podem trobar per travessar el Freser. Una mica més avall, el riu s'uneix al Ter per continuar el seu recorregut cap al mar. 

Un cop travessat el pont accedim al carrer del Prat i la plaça Nova on tanquem la nostra ruta per aquests dos camins rals. Si fem unes passes més, ens podem situar a la plaça de Sant Eudald, centre de la població.

Powered by Wikiloc

Terrassa

Sortida a la ciutat de Terrassa, al Vallès Occidental el passat 4 de gener de 2025. I que millor que fer-ho amb la companyia d'un terrassenc, en David Garcia.

Sortim de bon matí per un dels extrems de la ciutat a tocar del Pla del Bon Aire. Travessem la riera del Palau, completament seca, i agafem el camí de can Bogunyà. Una gran masia que també veiem tot passant a tocar. Una edificació del Segle XVII. Al costat hi ha una antiga bòbila, de la qual, se'n conserva la xemeneia. Anem deixant enrere Terrassa per una pista molt transitada, ideal per fer esport. Ens desviem un moment de la ruta per acostar-nos fins al nostre primer objectiu: el Pantà de Can Bogunyà. També és conegut com a llac petit. Antigament hi havia hagut també el pantà de Xuriguera, o llac gran. Els dos es van fer a inicis del segle XX per donar aigua, sobretot a Terrassa, tot i que hi ha diverses teories sobre la construcció com ens ha explicat en David. Antigament era una zona d'esbarjo on fins i tot es pescava i es gaudia el cap de setmana. Als anys 70 va agafar mala imatge ja que hi van aparèixer cadàvers i històries fosques. Actualment però s'ha recuperat com a espai lúdic i zona d'esbarjo.

Recuperem el camí per una pista i travessant el Torrent de Can Bogunyà ens acostem a l'Hospital del Tòrax. inaugurat l'any 1042. Avia estat un Sanatori i actualment acull el Parc Audiovisual de Catalunya. Està format per quatre platós, i espais per a rodatge de pel·lícules, publicitat o altres programes des de l'any 2005. En David ens ha explicat  tota la història, realment interessant (mireu video). Després d'esmorzar una mica hem seguit de nou agafant un caminet en direcció nord que ens porta cap a la carena de Can Carbonell. Anem seguint un PR per una pista de molt bon fer, i a mida que anem pujant gaudim de bones vistes. Avui però el cim de la Mola estava emboirat. Amb un tres i no res canviem de terme municipal i entrem a Matadepera. Seguim direcció Can Roure on a pocs metres hi ha l'església de Sant Joan Baptista. 

Abans d'arribar-hi però, ens trobem amb la font de Can Roure. Està excavada al marge i formada per una estructura quadrangular oberta frontalment. Hi ha un parell de bancs, a banda i banda, per seure i gaudir d'aquest espai. I de seguita arribem a l'església de Sant Joan. Havia estat la parròquia de Matadepera fins l'any 1881, quan es va traslladar al centre del poble. 

Tot i que és documentada al segle XI, la major part de les estructures de l'edifici actual i inclòs el campanar, pertanyen al segle XVI. Hem pogut entrar a dins i fer-hi una visita. 

Seguim fent ruta ja de tornada, però passem per el Forn de Calç de Can Roure. Està excavat a l'interior d'un marge, i fet de pedra irregular. És de planta circular, lleugerament cònic, amb una entrada de planta trapezoidal i de volta de canó característica, que comunica directament amb la boca del forn. Hi ha però, fins a quatre forns, tots ells de Can Roure. (No us perdeu la explicació d'en David el funcionament d'aquests forns). Seguim remuntant la serra de les Pedritxes direcció el Turó de Roques Blanques, una muntanyeta de 590 metres. A la part més alta hi trobem un fantàstic mirador. En aquesta zona hi havia hagut una pedrera i posteriorment un abocador de residus de la construcció. Per sort, posteriorment es fa reforestar i es va recuperar la muntanya guanyant un espai natural per Terrassa. I ja només ens queda la baixada per la pista, on anem trobant dreceres per baixar més directe fins a Terrassa. Una bona ruta de 12 kilòmetres i un desnivell de poc més de 300 metres.

Powered by Wikiloc