Castellfollit del Boix

Sortida per la comarca del Bages des del poble de Castellfollit del Boix, amb la companyia d'en Joan Soler. (dissabte 15 febrer 2025).

Iniciem la ruta al nord-est de Castellfollit del Boix on hi trobem l'església de Sant Pere. Es  tracta d'un edifici d'estil romànic construït al segle XI, el qual ha patit diverses modificacions. Actualment l'església és d'una sola nau, amb capçalera de planta quadrada. Està capçada per un absis i dues absidioles d'origen romànic utilitzades com a capelles secundàries. També és interessant la portalada formada per tres arcs de mig punt decorats amb arquivoltes. El campanar era originàriament d'espadanya i fou transformat en una torre amb coberta a quatre aigües de teula àrab. Hi trobem dues campanes que van ser realitzades l'any 1863.

Iniciem la ruta amb l'objectiu de pujar al Turó de les Tres Creus. La boira ens acompanya de bon inici. Agafem un petit corriol i ens endinsem al bosc i al cap d'una estona trobem el Forn de Calç de Cal Torra. Presenta una estructura de planta circular. En una de les parets encara es pot veure la boca d'accés en arc rebaixat de la cambra de foc. Va ser utilitzat per la construcció o reparació de la finca de Can Torra que ja el veiem a la llunyania. Seguint el mateix camí ens acostem fins a la Font de Can Costa, una font que omplia dos safareigs, dels quals només se'n conserva un. El segon va ser cobert amb formigó durant la restauració de la font l'any 1975. I a tocar de la font hi robem un altre forn de calç, també de Cal Torra. Aquest està una mica més camuflat. Seguim ara per una pista forestal i uns metres més enllà enllacem amb una carretera asfaltada que va cap al pla de Fontanelles. Hem de fer uns 4 kilòmetres d'aquesta carretera envoltats de prats i natura tot i que la boira encara no s'aixeca i de moment les vistes no ens acompanyen. Passem a tocar de ca l'Isidret i ja veiem cal Torra, que no hi passem ben bé pel costat però es veu des de tot arreu degut a la seva magnitud. Està formada per diferents cossos construïts en èpoques diferents. Al cos central, que és l'original, s'hi van afegir dues construccions adossades lateralment a la façana principal. Un amb galeria al primer pis, i l'altre de majors dimensions. Les finestres tenen ampits i llindes de pedra. També hi destaca una pallissa construïda amb pedra molt antiga i també es conserva la zona del celler, amb la coberta en volta de canó, una premsa hidràulica i el trull de l'oli, amb una pica de pedra. Continuem envoltats de camps d'oliveres i també podem veure alguna barraca de pedra seca. I després de passar per el collet de Cal Joan. arribem a un altre mas, Can Fontanelles. El mas és d'origen medieval. Consta de planta baixa, pis i golfes i actualment és una casa de turisme rural. Antigament hi havia fins a tres edificis. 

El que hi trobem també just al costat és l'església de Sant Vicenç de Fontanelles. Es tracta d'una construcció d'estil romànic edificada al segle XII. Consta d'una sola nau, finalitzada amb un absis semicircular. A la façana de migjorn es conserva el primitiu portal d'arc de mig punt adovellat i actualment tapiat. Hem aprofitat per descansar una mica i esmorzar. Seguim i ens anem acostant al Pla de Fontanelles tot passant per un petit oratori, el del Collet de Codina. Hi trobem una intersecció de camins. Nosaltres deixem la pista que fèiem i trenquem a l'esquerra per començar a enfilar-nos al Turó de les Tres Creus. Hem de pujar uns 100 metres de desnivell amb mig kilòmetre. No és gaire però ens fa suar la cansalada. De seguida hi arribem. I les vistes son magnífiques, això si, un dia sense boira. Nosaltres amb prou feina veiem les 3 creus que hi ha. Una placa ens diu que van ser renovades el 24 de febrer de 1991. 

I com que no podem veure gaire cosa seguim la nostra ruta que va de baixada cap al collet de les Tres Creus. Un cop hem baixat una mica ens hem de tornar a enfilar uns 200 metres per fer un altre cim, el Cogulló de Cal Torra. Entre cim i cim estem fent uns 2 kilòmetres tot carenejant entre la boira. Un cop al cim hi podem veure un vèrtex geodèsic, una taula d'acer inoxidable amb múltiples referents geogràfics, un petit oratori datat del 1990 i un caixó de ferro per posar-hi el llibre de signatures. Les vistes son fantàstiques al sector de Montserrat, la Serra del Cadí o el Pedraforca entre d'altres però ja hem dit que avui amb la boira res de res. 

Sort que a la tele tot és màgia i l'Andreu, el nostre càmera i director, ha tornar un altre dia a fer una gravació més agradable per completar el programa. Iniciem el descens per un camí que amb uns 3 kilòmetres ens ha de portar fins al poble de Castellfollit del Boix. A mida que anem baixant la boira ens deixa veure alguna que altra vista. Ens trobem amb una altra barraca, la de la Solana de Cal Torra. És de planta circular amb un diàmetre d'uns 2 metres i mig. Està construïda amb la tècnica de la pedra seca i a la llinda de l'entrada hi podem veure gravat l'any 1899. La coberta és en forma de falsa cúpula amb ràfec i conserva la terra de protecció al damunt. Agafem ara un camí més ample i ens endinsem al petit poble de Castellfollit del Boix on hi destaca l'església de Santa Maria del Pla. La façana presenta una composició simple i sense cap tipus de decoració. El portal és de llinda de pedra amb l'any 1855 gravat a la part central. Hi veiem també un campanar d'espadanya d'un sol ull. Des d'aquí també tenim una vista dels dos cims que hem fet avui, ara sense la boira que els ha tapat tot el matí. De fet aquesta ruta ja l'havíem planificat un parell de vegades i ajornat per mal temps. Tot i provar-ho a la tercera vegada, la boira ens ha fet la guitza. Des del poble ens queden uns 2 kilòmetres fins arribar al punt de sortida on hi tenim els cotxes, l'església de Sant Pere. Al final ens han sortit uns 14 kilòmetres i un desnivell de 400 metres.

Powered by Wikiloc

Bon Nadal

I ja hi tornem a ser. Com passa el temps. De nou aprofitem les festes de Nadal per desitjar-vos que passeu molt bones festes i que gaudiu amb la família i amics d'aquestes dates tan especials. I si teniu un moment no deixeu de caminar, estirar les cames o passejar una mica. Nosaltres segur que ho farem tot Caminant per Catalunya!

Fontscaldes

Sortida a la comarca de l'Alt Camp en terme de Valls, al nucli de Fontscaldes amb l'Antoni Llagostera (Divendres 31 gener 2025)

Fontscaldes és un petit poble d'uns 200 habitants i que pertany al municipi de Valls. Està presidit per l'església de Sant Simó, un edifici d'estil gòtic tardà amb forces modificacions posteriors, especialment el campanar, d'època barroca, i la façana refeta al segle XIX. Hem deixat el cotxe a l'entrada nord del poble, a la zona esportiva. Iniciem la ruta amb molt de compte ja que hem de travessar la carretera N-240 per agafar el PR-C5 i endinsar-nos en zona de conreus on tampoc hi falta la vinya i les oliveres. Deixem el terme de Valls i entrem al de Figuerola del Camp. Les vistes ens porten a veure Miramar. Un nucli de població situat a 600 metres d'altitud que es va originar al voltant d'un castell, avui desaparegut. Com que està situat a força altura es veu des de tot arreu. 

Nosaltres però continuem per la part baixa del municipi envoltats de camps. Si que ens enfilem una mica tot desviant-nos de la ruta uns 300 metres per pujar fins a la Cova del Gat. Es tracta d'una cova sepulcral prehistòrica de l'època megalítica. Està formada per diverses sales, algunes d'elles amb estalactites. Va ser explorada per primera vegada l'any 1934 pel Dr. Vilaseca de Reus. La trobem tancada amb una reixa tot i que és visitable i suposo que us heu de posat en contacte amb l'ajuntament de Figuerola del Camp. S'hi han trobat restes arqueològiques i actualment s'estan acabant els estudis arqueològics. Tornem una mica enrere per recuperar la pista que fèiem i de seguida passem per el Mas d'en Llop. Hi podem veure varis edificis. A la part noble hi destaca una galeria porticada al primer pis. Fem una petita parada per esmorzar però de seguida seguim cap al proper objectiu ja que avui tenim una mica de pressa. 

I desviant-nos de nou i a pocs metres, arribem al Pont del Diable. Es tracta d'un aqüeducte medieval del segle XIII, construït amb pedra sobre el torrent dels Masos. Consta d'un arc de punt rodó de 7 metres d'alçada, una llargada de 18 metres i una amplada de menys d'un metre. Descansa a banda i banda sobre la roca dels marges del torrent. Va ser declarat bé cultural d'interès local l'any 2012. Si voleu travessar el pont cap anar molt en compte ja que és una mica estret i no està en les millors condicions. Recuperem el camí de nou entre camps i camps i ara els ametllers on tot i ser al més de gener ja comencen a treure la flor. També trobem forces barraques de tros com en diuen per aquí. I encara no a un kilòmetres trobem més punts interessants tot i que alguns ja pensen amb el final de la ruta com a punt més interessant. Fem parada a la Torre de la Mixarda o Torre dels Moros. Es tracta d'una torre de guiaita moderna, datada entre els segues XVI i XVII. És de planta circular de maçoneria i té 10,50 metres d'alçada i 6 metres de diàmetre. La porta d'entrada està orientada a llevant i compta amb una llinda d'una sola peça i brancals de pedra picada. 

Al primer pis hi podem veure tres espitlleres, al segon pis tres finestres quadrades, i a la part més alta tres gàrgoles i tres mènsules que sostenen els tres matacans. A l'interior de la torre hi ha ubicat el centre d'interpretació de les torres de guaita. Al seu voltant hi trobareu una àrea de lleure. Seguim fent ruta amb el mateix paisatge de camps, cabanes de camp tot passant per la Plana d'en Lleure. Ens acostem al bosc de Vives i tornem a entrar en terme municipal de Valls per anar acabant la ruta. Abans però encara ens queda un darrer punt d'interès, el Forn Romà de Fontscaldes. Tot i que habitualment se'l coneix com a forn ibèric, les troballes efectuades permeten datar-lo en època tardorepublicana, cap a la segona meitat del segle I aC. El trobem situat enmig d'un camp de conreu, protegit per una edificació refeta l'any 1993. Va ser descobert l'any 1916, en una zona amb abundants restes de ceràmica, i es va fer la primera excavació l'any 1920. Actualment només se'n conserva la fogaina, excavada al terreny argilós. I ja només ens queda tornar a travessar la N-340, ara però per sota, i arribar de nou a Fonstcaldes. Trobem primer una font i ens endinsem en els seus carrers tranquils fins a l'església de Sant Simó. 

Un recorregut curt avui, de només 8 kilòmetres i 130 metres de desnivell. I és que el premi final el tenim a l'hora de dinar, ja que com és habitual aprofitem la temporada de calçots per fer una bona calçotada desprès de gravar la ruta del Caminant per Catalunya. I en aquest cas hem visitat el restaurant Cal Ganxo que també està en terme de Valls, a Masmolets. Recomanable 100%. Fins a la propera i bon profit.

Powered by Wikiloc

Jorba

Sortida a la comarca de l'Anoia per gaudir de la població de Jorba i els seus entorna amb el guiatge d'en David García. (dissabte 25 gener 2025)

La sortida la situem als peus del castell de Jorba situat al cim del Puig de la Guàrdia a una alçada d'uns 500 metres. El primer que fem doncs és pujar fins a les restes d'aquesta fortificació medieval d'estil romànic. Va ser construït a finals del segle X. Diverses notícies històriques el situen a la presa per part dels realistes l'any 1945, en el context de la Guerra Civil Catalana i també la voladura de l'any 1835 perpetrada pels carlins durant la primera guerra Carlina. Al recinte sobirà hi podem veure una torre de planta circular força gran on s'annexen estructures de planta quadrangular que es podrien datar cap al segle XII o XIII. De diàmetre més petit, hi ha una segona torre circular que podria tractar-se d'un afegit posterior. Als nostres peus tenim el poble de Jorba on hi viuen uns 800 habitants situat a tocar de l'autovia A-2. 

Baixem del castell i ens acostem al centre de la població on hi podem veure l''església parroquial dedicada a Sant Pere. És d'estil gòtic tardà, auster i massís, amb escasses obertures. Just al costat hi trobem els safareig públic, que segons la tradició va ser construït l'any 1777 com una mesura higiènica per combatre l'epidèmia de la pesta. Al costat també hi trobem una font. Acabem de travessar el poble i agafem el camí del Figuerot. Travessem la A-2 per sota del viaducte i trenquem a l'esquerra, cap a la Fàbrica Vella. Ens trobem amb el riu Anoia que el travessarem i seguirem una estona. Voregem els camps del Puig i seguim en direcció a l'ermita de la Mare de Déu de la Sala. El camí és perfecte, també habilitat per fer amb bicicleta, amb la recent creació de la Via Blava Anoia, un projecte que vol rehabilitar la llera del riu Llobregat i els seus afluents Anoia i Cardener, i que permet transitar al llarg de més de 250 kilòmetres a la vora del riu per fer-hi excursions a peu o en bicicleta. I arribem a l'ermita romànica de Santa Maria de la Sala, situada al mas del mateix nom i també conegut com a can Cansalada. El temple està documentat des de l'any 1185 i manté molts trets originals, tot i que s'hi va afegir un campanar d'espadanya sobre el mur de ponent, amb dos nivells i tres arcades. Als extrems hi ha dos remats esfèrics, freqüents en época barroca. També hi veiem adossat l'abitatge de l'ermità. Un bon lloc on hi hem fet la parada tècnica per esmorzar. 

El Mas de la Sala és força gran compost de diversos cossos i altres dependències com una granja. La part residencial és la més antiga on a la façana hi ha un rellotge de sol. Seguim per un camí que durant uns 3 kilòmetres anirem trobant diverses masies com can Reixacs, cal Simon o el mas Caçà. Tornem a travessar la autovia A2 per arribar a Sant Genís, un nucli agregat a Jorba. Està documentat des del segle XII i centrat per l'església de Sant Genís, al voltant de la qual hi ha bona part de les edificacions. Tot i això té diferents agrupaments de cases tant al nord com al sud del nucli més antic. Un espai on els seus edificis recorden l'època medieval. 

I ens queda un altre punt interessant de la ruta, el mirador de Sant Salvador situat a 571 metres d'altitud. Per tant ens queda una pujada d'uns 170 metres de desnivell per un camí pel mig del bosc on fins i tot hi trobem una barraca de pedra seca. Un cop al punt més alt, guanyem en vistes a tota la conca d'Òdena. Hi trobem una petita senyera i fins i tot un llibre de signatures.

Durant la baixada passem per la capella de Sant Salvador, una ermita totalment en ruïnes. Únicament conserva el mur del nord i la part del de migdia i sol ixent. El sector de ponent va ser desfet per tal d'adossar-hi el mas de Bover. I ja només ens queda acabar d'arribar de nou a Jorba per completar una ruta circular d'uns 10 kilòmetres i 300 metres de desnivell. 

Powered by Wikiloc

Castell de Sant Miquel

Ruta plena d'història i natura amb el Castell de Sant Miquel com a protagonista situat a la Serralada Litoral i amb la companyia d'en Marc Cazorla que ens ha fet de guía. (Dissabte 18 gener 2025).

Ens situem a la part alta de la urbanització de Can Corbera, en terme de Vallromanes on podem aparcar els vehicles. De fet, des d'aquest punt ja podem veure el nostre objectiu, el Castell de Sant Miquel. Una mica de pujada i ja hi seriem, però ho deixem per el final de la ruta. Així que iniciem la caminada en direcció sud per un corriol estret direcció les Vinyes de Can Barbeta seguint unes marques de color groc. Deixem el terme de Vallromanes i entrem al de Montornès del Vallès. A l'esquerra ens incorporem al camí de Can Barbeta que coincideix amb el GR 97-3 i ens trobem amb les restes de Can Ros. Una masia completament enrunada situada en una zona boscosa. S'hi conserva una antiga cisterna subterrània de planta rectangular. En aquesta masia s'hi allotjaven els treballadors de les diverses pedreres de la zona. Una d'elles la trobem tot seguit i està batejada amb el mateix nom que la casa, la Pedrera de Cal Ros. S'utilitzava sobretot per obtenir llambordes per la construcció i arranjament dels carrers de Barcelona. 

No em de caminar gaire més per trobar-nos un punt molt emblemàtic de la zona, la font de la Mercè. Hi trobem un llarg mur de pedra al bell mig del qual hi ha el brollador. L'aigua cau dins d'una pica de planta semicircular que es troba envoltada per un paviment tot bastit de pedra. Tant la font com la pedrera que hem vist abans, ja son del terme de Santa Maria de Martorelles. La font fou inaugurada a finals dels anys 70. Porta el nom de la patrona de Barcelona donat que els terrenys on s'ubica pertanyien a l'ajuntament d'aquesta ciutat des de l'any 1920. Subministrava aigua a tota la fica de Can Girona i algunes masies.

Seguim un tram més i fent un gir a la dreta deixem el GR i ens endinsem en un corriol. Trobem una altra antiga pedrera, en aquest cas amb el nom de Mercè, i també les restes d'una antiga ferreria, actualment en molt mal estat. Fem un tram més de GR i novament deixem la pista i seguim per la dreta endinsant-nos en un bosc espès on predominen les alzines i passem per el bosc d'en Sunyer on hi veiem una antiga carbonera. Ens acostem a la masia de Can Bernades i fem parada i fonda en un espai on les vistes ens acompanyen. Tenim a tocar el campanar de Santa Maria de Martorelles. Seguim cap a la font de Can Bernades i a tocar de la finca de Can Girona que era qui s'encarregava de l'explotació de les pedreres que hem vist. Durant els anys ha tingut varis usos, darrerament era una casa de colònies. Està formada per diversos cossos. El nostre proper objectiu, el coll de Mercader. Abans passem per un camp de vinyes molt ben distribuïdes i fotogèniques i per el mas de Ca  n'Oliveres. Un cop al coll Mercader trenquem a la dreta i ens toca pujada. Hem de superar uns 200 metres de desnivell fins al castell. Si ens ho agafem en calma i anem parant podem gaudir de les vistes que tenim a l'esquena amb gran part del Vallès. Hem tornat a canvia de terme municipal, ens trobem a Montornès. De mica en mica comencem a veure el castell situat a 430 metres d'altitud. 

La resta més visible és la torre de planta circular que està escapçada i té un diàmetre de 3'4 metres i un gruix dels murs de 2'2 metres. També es conserva un mur de 20 metres de llargada per 2 d'ample. La intervenció arqueològica de l'any 2016 va deixar de manifest que a part de la gran torre de l'homenatge també es conserva el recinte sobirà emmurallat amb diferents estructures. En un dels recintes jussans podem veure les restes de l'antiga capella de Sant Miquel, de planta rectangular que dataria de l'època moderna (segles XVII-XVIII). De la capella medieval, encara es desconeix la seva ubicació. La línia divisòria dalt del turó fa que les ruïnes del castell siguin del municipi de Vallromanes i les de la capella de Sant Miquel corresponen a Montornès. I no cal dir que les vistes són espectaculars. 

I des d'aquest punt ja només ens queda tornar al coll de Can Corbera que el tenim a tocar. Més o menys a un kilòmetre tot baixant un corriol. Un recorregut molt agradable ple de punts interessants, d'uns 10 kilòmetres i 350 metres de desnivell.

Powered by Wikiloc