Sant Julià Sassorba

Sortida entre setmana la del passat 24 de setembre per gaudir una vegada més de la comarca d'Osona. El lloc escollit, el municipi de Gurb que ja haviem explorat alguna altra vegada. I més concretament la parròquia de Sant Julià Sassorba, a 786 m. Està situada en un entorn privilegiat i tranquil, i hi trobem un conjunt arquitectònic excel·lent. Hi ha una església romànica que es consagrà l'any 1091. En resta una bona part de la nau, ornada amb actuacions llombardes, i el campanar, que està reformat en el seu coronament.
Hem sortit de l'Hostal Nou, que a part de ser un bon restaurant, té molta història ja que antigament era un punt de pas important de Vic cap al Lluçanès.

La ruta està plena de masies, i es que a Gurb n'hi ha moltes, i algunes amb segles d'història. I també moltes fonts com la Salada, la de Sant Pere, de Morellots ...
També hem passat per la parròquia de Sant Cristòfol de Vespella.
L'església nova substitueix l'antiga que era de pedra construïda en una antiga fortalesa o castell. L'actual és datada de 1759, però sembla que no fou acabada completament fins al 1784. Consta d'una sola nau amb plesbiteri i dues capelles laterals. El campanar consta d'una torre quadrada i teulat agut de quatre vessants. Hi ha una casa rectoral adossada que es fa servir com a casa de colònies. També hem visitat l'edifici on hi havia l'antiga escola.
I per rematar la sortida, això si amb cotxe, ens hem acostat fins a una altra ermita, la de Santa Perpètua. Aquesta ratlla el límit amb el municipi de Santa Cecília de Voltregà. Pertany a la parròquia de Vespella i sen desconeix l'origen. L'edifici actual és de planta rectangular i sembla que es va refer o reparar. Té l'orientació clàssica romànica, però no sembla tant antiga, segons expliquen a la web de l'ajuntament de Gurb.

El que si que tenen tots aquest punts més elevats, unes magnífiques vistes a la plana de Vic i els seus entorns, si la calitxa ho permet.

La Roca. Ruta Prehistòrica

Avui hem dut a terme una excursió especial, ens hem traslladat d'alguna manera a l'època megalítica, recorrent la serralada litoral, concretament a la zona coneguda com "Zona arqueològica de Céllecs", es tracta d'una sèrie de jaciments megalítics datats entre el 2.500 i el 2000 ac.

Hem visitat monuments funeraris com Dolmens, Pedres foradades i altres restes, també hem caminat entre les restes d'un poblat ibèric el de Céllecs un de les més importants del Vallès i hem gaudit de racons humits amb fonts encantadores i turons amb unes fantàstiques vistes

del Vallès des del Tibidabo fins al Montseny.

Hem sortit de la població de la Roca del Vallès en direcció a la masia de can Planes on trobem el nostre primer monument megalític el "Dolmen de Can Planes", seguint el traçat de la coneguda com Ruta Prehistòrica II hem arribat al jaciment arqueològic de la pedra l'Escorpí on hem pogut contemplar també la pedra foradada de Can Planes.

Continuant la pista en direcció al turó de Céllecs s’arriba a la font de la Mansa, i tot seguit a l'ermita romànica de Sant Bartomeu de Cabanyes on hem fet un recés per carregar les piles ja que és pràcticament  la meitat del nostre recorregut. Hem segut una suau pujada fins al poblat ibèric de Céllecs on hem observat les restes que encara hi ha.

 

Ja descendint del turó, s’enllaça amb la Ruta Prehistorica I que ens ha portat fins a la pedra de les creu, la pedra de les orenetes i per últim la Roca Foradada. Hem deixat la zona Megalítica per trobar-nos amb el riu Mogent que ens ha acompanyat fins a la poblacio de la Roca del valles on s’acabava l'excursió d'avui.

Sortida dissabte 20 setembre 2014 - Texte: Josep Mª Baro - Fotos: Maria Clara Martinez.

Capsacosta i Puigsacreu

Sortida per la comarca del Ripollès, la que vàrem fer el passat dissabte 13 de setembre, per una zona poc coneguda i poc transitada.
Una part de la excursió es tractava de fer un tram de la Vía Romana del Capsacosta des de Sant Pau de Segúries, aquesta si que sol ser més visitada sobretot quan el darrer diumenge d'octubre es fa la caminana popular que aplega centenars de persones.
I l'altra part, tornant per el coll de Salarça i pujant al Puigsacreu, un cim de 1.112 m. que comparteix municipi amb Sant Pau i amb la Vall de Bianya ja a la Garrotxa.
El punt de sortida, es pot fer des de la mateixa població de la Vall de Camprodon, i fins i tot des de l'antiga parròquia actualment casa de colònies, que està a tocar de l'inici de la Vía Romana.

També anomenada Vía Annia, creada en època de l'Imperi Romà,  és una autèntica obra d'inginyeria d'importància monumental i un testimoni excepcional d'un període històric de gran transcendència per al nostre país.
En diversos trams presenta un excel·lent estat de conservació.
Els murs, guarda_rodes i tota la resta d'altres elements posen de manifest l'extraordinari treball de construcció realitzat uns dos mil anys enrere.
Nosaltres només hem fet el tram fins al coll de Capsacosta, on ja entra a la comarca de la Garrotxa. Us recomanem que la feu fins a Sant Salvador de Bianya. Pel camí també hem trobat la font de l'Arç.

I de tornada hem pujat a aquest cim poc conegut però interessant, encara que no ofereix gaires vistes. Però si que el recorregut està ple d'elements culturals i paisatgistics que valen la pena. És el cas de la impressionant fageda de can Mic o una de les poques zones on trobem castanyers a la comarca.
Abans d'arribar al punt de sortida, hi ha una altra font molt coneguda per els sanpauencs, la font de la Puda.
Molta gent d'aquest municipi i de les rodalies s'hi acostaven cada primavera i cada tardor on omplien un got d'aigua i se'l bebien, doncs deien que era una aigua depurativa. I també gent amb problemes a la pell o problemes urinaris hi omplia garrafes d'aigua i se les emportaven a casa, ja que segons ells aquelles aigües sulfuroses feien millorar el funcionament de l'organisme.
Nosaltres si més no a la hora d'esmorzar, hem optat per el vi chueca.

Avui ens ha acompanyat en Xavier Bachero, que ha compartit amb nosaltres una de les seves passions, fer excursions i conèixer l'entorn a peu.
I de fet ens ha fet gaudir d'aquests racons que tenim tant a prop i que molts no coneixiem.
En Xavier forma part del Centre d'Educació Ambiental Alt Ter on fan moltes activitats d'educació ambiental, així com visites guiades tant a la natura com al patrimoni Ripollès. Us recomano que feu una ullada a la seva web.

http://www.alt-ter.org/

Tossa Plana de Lles

Magnífica sortida la del passat dijous 28 d'agost. L'objectiu principal era la Tossa Plana de Lles de 2916 m. És el segon pic més alt de la Cerdanya, desprès del Carlit, també conegut com Pic de la Portella, sobretot pels andorrans ja que hi fa frontera. No cal dir que les vistes són impressionants des del cim. El punt de sortida l'hem fet des del refugi del pla Pradell, que si arriba per una pista des de l'estació d'esquí de Lles, a uns 5 kilòmetres.
Sortim des de 2125 m. alt i per tant hem de superar un desnivell d'uns 800 metres, els quals son bastant exigents, sense gaires llocs plans.
El recorregut comença per una zona de pi negre, seguint unes indicacions de Senders de Catalunya, en aquest cas el número 19.
Passem pel pla de les Someres, que marca el límit de vegetació arbòria i on hi ha les restes d'una cabana de pastor. Primer hi ha un tram de pujada força forta fins un altiplà, i llavors acabem d'arribar al cim. 

És una muntanya "agraïda" per les vistes que ens ofereix a 360 graus, potser un dels millors miradors de la Cerdanya. 

I de tornada, l'Antoni ens ha preparat un recorregut alternatiu per no refer el de pujada. Hem pujat a un altre cim proper, el de Setut de 2868 m.
Aquest potser encara és més desconegut que l'altre però molt més atractiu.
Es puja a través d'una curta i senzilla grimpada i té unes formes molt reduïdes. Per baixar cal anar amb precaució direcció al port de Setut, un dels molts que te la fama de ser lloc de contrabandistes.

Tota l'estona tenim a la vista el nostre proper objectiu, els estanys de Setut, que hi arribarem baixant gairebé en "picat" i vigilant cada passa que fem.
El primer és l'estany gran que vorejem per l'esquerra, i el segon és més una bassa petita. Des d'aquest punt només cal enllaçar amb el camí de pujada a l'alçada del pla de les Someres i així arribar al punt de sortida.
El refugi ja hem dit que era molt petit. En canvi el de l'estació d'esquí, el de Cap del Rec és més gran i està guardat. Disposa de 68 places en lliteres i diferents habitacions i disposa d'un bon servei de restauració.
Una sortida de poc més de 9 kilòmetres però amb un bon desnivell i no apte per persones amb una mica de vertigen, en el tram del pic de Setut.
A nosaltres ens ha agradat, suposo per la diferència de les dues muntanyes i també perque hem ensopegat un bon dia i hem gaudit del paisatge i les vistes.

A més hem pogut afegir espectacularitat al recorregut gràcies a l'Ignasi, un nou caminador que ens ha acompanyat amb una GoPro, i ens ha meravellat amb les seves fotos.

El Comabona

A l'extrem oriental del Cadí, abans d’engarçar-se amb la serra del Moixeró, s'alça la muntanya de Tancalaporta, més coneguda dins de l'àmbit excursionista amb el nom berguedà de Comabona.

Estem davant un cim que esdevé en un dels millors miradors de la Cerdanya.

Nosaltres varen fer el passat dijous, dia 14 d’agost de 2014, la ruta d'ascensió més senzilla, que passa pel important Pas dels Gosolans, sortint des del refugi de Prat d'Aguiló.

El dia fou molt complert, ja que fa fer una dia ple de vaivens climàtics. Amb boires que a vegades ens empobrien l’excursió i moments de grans panoràmiques.

Fou una excursió circular ja que varem baixa pel pas del Bou, ja a la serra del Moixeró per retornar a refugi de Prat d'Aguiló.

La serra del Cadí sempre té una aparença imponent.

El Pas dels Gosolans, que ha vist segadors, temporers, trementinaires, traginers, sometents, bandolers, músics i contrabandistes, ens va veure passar a nosaltres, l'equip i acompanyants del Caminant per Catalunya.  Pel pas dels Gosolans va passar l'estiu de 1906 un pintor nomenat Pablo Picasso, amb la seva parella d'aleshores Fernande Olivier, en un viatge que segons alguns especialistes va suposar l'inici de l'etapa cubista del pintor: "Picasso no necessitava inventar el cubisme, perquè en l'arquitectura d'aquest petit poble (Gòsol) ja estava el cubinisme".

Veure des del Pas del Gosolans el Prat d’Aguiló, una planura alta d’una verdor esclatant, és una visió molt gratificant.

Des de dalt de l’Aguiló, un cim proper al Comabona, es poden veure vistes molt increïbles de la muralla pètria del Cadi.

La baixada, passant pel coll de Tancalaporta i fins el Pas del Bou, fou una passejada.

El retorn, per baix de la muralla del Cadí, en una camí molt ben senyalitzat, ens va retornar al refugi de Prat d’Aguiló, on una cervesseta va culminar l’excursió.

Llàstima que la pista que porta fins molt a prop del refugi de Prat d’Aguiló tingui un manteniment tant precari.  (texte: Antoni Llagostera fotos: Pere Chueca)