BONES FESTES !

Amer

Sortida per Amer, aquest passat dissabte 14 de desembre, a la comarca de la Selva. Hem conegut alguna de les seves ermites amb la bona companyia del Grup Excursionista Amerenc Esquelles.

Amb sortida i arribada al mateix poble, hem anat a visitar primer l'ermita de Santa Brígida, situada al puig de Cader a 441 metres d'alçada. És una capella de base romànica del segle XI, sembla que la planta semicircular de l'absis i els sectors més propers de les parts laterals també pertanyen a aquesta època. La resta és fruit d'una reconstrucció del segle XVI que li donà l'aspecte actual amb porta de mig punt a la façana i campanar d'espadanya d'un sol ull.
Hi ha una imatge de sant Bernat patró dels excursionistes. Ha estat restaurada per el grup Esquelles i en un edifici del costat hi ha habilitat un petit refugi. No cal dir que des d'aquest punt les vistes son fantàstiques. També és una bona zona per practicar parapent i escalada.

 Una altra de les ermites que hem pogut gaudir és la de Santa Lena, o la Mare de Déu de Lena, romànica del segle XIII, esmentada ja el 1212. És de planta romànica d'una nau closa, amb un absis semicircular orientat a llevant. Té una porta a ponent amb porxo d'accés. La façana es clou amb un campanar d'espadanya de doble obertura. Un altre magnífic mirador.


Un recorregut que hem acabat al poble d'Amer, on hem aprofitat per conèixer algun dels seus atractius com la plaça de la Vila, una plaça porxada quadrangular, el monestir de Santa Maria d'Amer, que va ser una abadia benedictina, i l'antiga estació que formava part de la ruta del carrilet de Girona a Olot.

Avui hem estat acompanyats d'en Josep Fontàs i la Júlia Colomer, que ens han acompanyat i explicat tot el recorregut i les moltes possibilitats que ofereix aquest poble de la comarca de la Selva. Molt agraïts, així com també donar les gràcies a en Miquel Güell que te una part del cor a Amer i una part a Ribes de Freser.

Sant Feliu d'Estiula

El passat 7 de desembre vàrem fer una sortida per la nostra comarca, passant per paratges molt coneguts i visitats. Sortint del barri de la Creu de Campdevànol, varem seguir un tram del camí Reial passant per les fonts de Sant Eudald i del Querol. En aquesta zona d'esbarjo campdevanolenca, s'agafa un camí que segueix el Torrent de la Cabana o d'Estiula, passant per les espectaculars basses que forma. La més coneguda, potser, la del Colomer que a l'hivern presenta un aspecte magnífic si el fred acompanya.

Seguint la pista i trencant a la dreta, arribem a Sant Feliu d'Estiula, indret on hi hagué la vila rural d'Estivola, donada per Guifré el Pelós al monestir de Ripoll abans del 890. El primitiu edifici del segle XI es transformà del tot el 1731, quan s'allargà i s'apujà la nau, i s'hi afegí un campanaret i dues capelles laterals. Un bon lloc per esmorzar-hi, com hem fet nosaltres.
Més amunt s'arriba a l'Auró on hi ha una important casa amb una gran extensió de terra per conrear.
Una pista d'uns 4 kilòmetres ens porta cap els Molins de Vilardell, una altra magnífica zona de gorques espectaculars molt visitades a l'estiu.
I el final de la sortida, el tenim a Ripoll desprès de passar per el barri dels Brucs i l'ermita del Remei.

Una sortida molt interessant per gaudir que tots aquests indrets, però un xic llarga, 18 km. 
Avui ens ha acompanyat l'Enric Colomer, un dels pares d'aquest projecte que va començar fent caminandes per la comarca i que mica en mica s'ha anat fent gran.

Cabrera

El passat dimarts 3 de desembre vàrem fer una sortida a la comarca d'Osona, al Collsacabra. L'objectiu la serra de Cabrera, que tantes i tantes vegades hem  vist des de diversos punts. Aquest sistema muntanyenc és un terreny molt escarpat amb nombrosos cingles. La formen altres muntanyes com el Pla d'Aiats i d'altres.
Al cim, en un altiplà, hi ha el Santuari de la Mare de Déu de Cabrera a 1.294 m. que ens ofereix unes vistes panoràmiques espectaculars.
Per accedir-hi hem fet una ruta circular sortint de l'antiga parròquia de Sant Julià de Cabrera on hi ha una església, romànica del segle XI.
Per pujar ho hem fet per la Serrica i per el pas de l'Osca, un tram no apte per els que tenen vertigen. I per baixar hem fet el camí de les escales i el coll de Bram.

Una bona sortida, que a més nosaltres hem pogut fer amb un molt bon dia i per tant bones vistes.

Sant Salvador de Margalef

Sortida interessant la que hem fet aquest passat dissabte 23 de novembre. Si més no hem canviat de paisatge, trepitjant una comarca nova, el Priorat, i en un dels espais més singulars de Catalunya, la Serra del Montsant.
Aquest espai és declarat com a Parc Natural i ofereix una infinitat de excursions. Nosaltres hem sortit de la petita població de Margalef, situada a l'extrem nord de la comarca i que te poc més d'un centenar d'habitants i a 378 metres d'altitud. Cal destacar l'església de Sant Miquel, neoclàssica del segle XVIII i alguna casa modernista.

Sortint d'aquest poble hem agafat un sender que porta cap a Sant Salvador de Margalef, una ermita construïda al segle XVI dins una enorme espluga, però refeta després de l'incendi de 1936. És un espai molt ben condicionat i s'hi pot accedir amb cotxe. També hi ha una font i una zona de barbacoes i  taules. Un indret molt visitat per escaladors, ja que les formacions rocoses que hi ha, son ideals per practicar-ne.

Les parets rocoses formades per conglomerats calcaris creen espais molt atractius. Cingleres, balmes, avencs, tormos i coves.
Precisament el camí de tornada l'hem fet per una altra vessant, on hem gaudit de tots aquests elements.
Abans d'arribar a Sant Salvador, ens hem enfilat muntanya amunt on hi ha tres cims destacats, la Cogulla de 1.063 metres, el Piló dels Senyalets de 1.109 m, i la Roca Corbatera, de 1.163 metres, que és la màxima altitud del Parc.

Una sortida molt interessant, on segurament, algun dia tornarem.
El problema és que queda una mica lluny, gairebé 3 hores amb cotxe i sumant que nosaltres ja anem força lents (ens encantem força) per la gravació del programa, doncs hi hem dedicat tot el dia.
En total hem fet 13 km i uns 700 metres de desnivell.
En el petit poble de Margalef, hem fet un dinar o berear, per la hora que era, magnífic. Un arrós caldós a Ca Calbet, una residència - casa de pagés situada al bell mig del poble, en una de les cases més antigues.
No hi ha faltat un bon vi del Priorat D.O. Montsant i es que aquesta és una terra de vins i olis.