Sant Aniol d'Aguja

Nova sortida aquest dissabte 24 d'octubre per gravar el programa Caminant per Catalunya.

En aquest cas hem trepitjat l'Alta Garrotxa. Una excursió magnífica entre Sadernes i Sant Aniol d'Aguja. Per arribar al punt d'inici ens hem d'acostar al municipi de Montagut sortint de la carretera que va d'Olot a Besalú. Un cop a Montagut cal fer 6 km fins a Sadernes. Tot i que el cotxe es pot deixar pista amunt, val la pena aturar-se a visitar l'església romànica de Santa Cecília de Sadernes, del segle XII. Dos kilòmetres més amunt trobem aparcament tot i que en èpoques de màxima afluencia es tanca la carretera a partir de les 9 del matí.

La sortida l'hem fet des del pont de Valentí, una construcció amb dues arcades i un puntal al mig de considerables dimensions. Un cop hem travessat la riera de Sant Aniol seguim el camí de la dreta que puja aigües amunt. L'aigua ens acompanya tota l'eston i hem de travessar el riu un parell de vegades. Al cap d'una bona estona arribem a la bassa de Gomarell i continuem caminant per els gorgs del mateix nom. Cada racó, cada pas és un espectacle de colors de tardor i de tons blaus de les basses. Ens trobem una cruïlla de camins i ens incorporem al GR 11, cap a l'esquerra. A la dreta ens portaria cap al Bassegoda (1.373 m). Desprès d'unes dues hores arribem a Sant Aniol d'Aguja. Antigament hi havia un monestir benedictí, que encara podem imaginar amb les restes que trobem. L'Església és Romànica del segle XI i ha estat retocada modernament i actualmet està en obres. Conserva l'absis amb arcuacions llombardes.

També hi ha una font. Des d'aquest punt podem anar fins al Salt de la Núvia (1h.) o Talaixà (1h.15m) Nosaltres optem per acostar-nos al Salt del Brull que està a 15 minutets seguint el gorg Blau. Tot i que no baixa gaire aigua val la pena. Ens trobem envoltats de cingles i hem de tornar enrere. El recorregut de tornada és el mateix. En total haurem fet 11 km amb gairebé 3 hores.

Abans de marxar però cal fer una parada al Pont de Llierca. El trobem a la carretera entre Sales de Llierca i Montagut. És Romànic del S XV té un sol arc, molt esvelt, que s'alça 28 metres per sobre del nivell de les aigües del riu Llierca.

Una excursió que us recomanem. Nosaltres l'hem fet amb en Toni Vilarò i acompanyats d'en Florenci Canal, tots dos molt coneixedors de la zona, cosa que ha fer que no ens perdessim ni un detall. A més algun atrevit s'ha banyat i tot amb l'aigua gelada. (no us perdeu el grograma a TVR)

Camí de Ronda

Magnífica excursió la que hem gravat aquest dissabte 17 d'octubre per el programa Caminant per Catalunya. Es tracta d'un tram del GR 92, el sender del Mediterrani o també conegut com el Camí de Ronda. En concret hem fet un tram d'uns 8 kilòmetres entre Platja d'Aro i Sant Feliu de Guíxols. El punt de sortida és a tocar el port de Platja d'Aro. Nosaltres a més ho em fet de bon matí i així hem gaudit de la sortida del sol. De seguida ens trobem la pineda de Punta Prima i si la travessem sortirem a la platja de Sa Conca. A partir d'aquí el camí és totalment planer i va vorejant el mar Mediterrani, passant per interessants cases i edificacions antigues. De seguida entrem en terme de S'Agaró i al fons ja veiem la platja de Sant Pol de Sant Feliu de Guíxols.

Tot i que es veu aprop cal anar seguint el camí que voreja totes les cales i racons de la Costa Brava. Quan arribem a la platja de S'Agaró cal fer una ullada a l'Hostal de la Gavina, un conjunt arquitectònic de singular història i bellesa i que va iniciar el turisme en aquesta zona l'any 1932. De seguida entrem a la Platja de Sant Pol i canviem de terme. Aquí encara es conserven edificacions del segle passat que dònen més atractiu al litoral. En aquesta platja hem esmorzat, i com sempre, be.

Des d'aquest punt el camí continua per un dels punts més ferèstecs del tram de costa.

Les cales de Maset, de l'Atmetller o la del Molí on fins i tot hi havia una via ferrata que sembla que està tancada per prevenció, ens acompanyen. També cal fer una parada al mirador de la Punta del Molar. La veritat és que cada racó, cada pas ens ha sorprès, les màquines no han parat de tirar fotos i l'Andreu s'havia de controlar per no gastar cintes i cintes de video.

Aquest tram ja no és tant pla, cal pujar i baixar forces escales per anar superant les cales i racons. De seguida arribem a Sant Feliu de Guíxols. La primera imatge el port. I de seguida que hem pogut hem posat els peus a l'aigua.

Un tram del Camí de Ronda que us recomanem. Es pot fer amb dues hores i poc més tot i que nosaltres hi hem estat gairebé 5. Si creieu que és un pel curt també es pot fer des de Palamós. Nosaltres hem preferit gaudir d'aquest paisatge que no estem acostumats al caminant. Un cop acabada la sortida hem tornat a Platja d'Aro amb bus, tot i que els horaris no son gaire fiables. I el preu 1,40 euros.

Ja sabeu que els nostres àpats son abundants i deliciosos. Avui ja hem tastat panallets i atmetlles i avellanes de Ribes. I es que la representació dels 9 participants era ven diversa. De Ripoll, Campdevànol i Ribes de Freser i de Vic i fins i tot de Sant Hilari. El rànquing està actualitzat.

Puigsacalm 1.515 m.

Aquest dissabte hem fet una nova sortida per enregistrar una nova excursió, en aquest cas per el programa Caminant per Catalunya, una continuació del Caminant pel Ripollès però obrint-nos a noves comarques i així complaure a tota l'audiència que tenim arreu de Catalunya gràcies a la xarxa de Televisions Digitals Independents (TDI). Excursió fàcil la que hem fet avui al cim del Puigsacalm (1.515 m.) amb un desnivell d'uns 400 metres es pot fer en un parell d'hores. Prova d'això és la quantitat de gent que hem trobat pujant, fins i tot famílies amb nens molt petits. Nosaltres hem sortit de Sant Baratomeu de Covildases (1.100 m) que s'hi pot accedir per una pista que surt aprop de Vidrà (uns 7 km). La ruta més habitual però és des del Coll de Bracons o des de la casa de Platraver ja que la carretera és de més bon accès. Pel que fa al punt de sortida, comentar que l'església és romànica del segle XII d'una sola nau amb volta de canó diferent de la primitiva. Destaca el campanar d'espedanya de dues finestres i l'absis decorat amb arcuacions llombardes.

Des de Sant Bartomeu de Covaldises, hem seguit el camí direcció a la font de Tornadissa que amb 40 minuts del nostre pas (sempre anem més lents per la gravació) hi hem arribat. Una mica més amunt hem esmorzat al límit de les comarques de la Garrotxa i Osona. De seguida s'arriba als Rasos de Monter i trencant a la dreta busquem el camí que surt del Ras de les Civaderes en aquest cas cap a l'esquerra. Tot aquest tram és molt planer i fàcil de fer. I desprès de passar un magnífic bosc de boixos i roures només cal fer els darrers metres fins al Puigsacalm. Molt fàcil. I el premi són les magnífiques vistes que hi ha (tot i que avui no era el millor dia). El Pirineu encapçalat per el Puigmal. El Pedraforca i la Serra del Cadí. La Serra de Llancers. O el Canigó en dies clars. I a sota els nostres peus la Vall d'en Bas i els seus poblets i la ciutat d'Olot.

Una excursió fàcil doncs que ens ha servit per tornar a agafar una mica de forma. Vaja a l'Andreu ja sabeu que no li cal tot i que avui estava eufòric amb aquest nou projecte (sembla que no n'ha tingut prou desprès de pulir-se uns 40 refugis de tot Catalunya). L'errada l'ha fet però, amb la coca ja que avui no hi ha posat l'abundant raig d'anís. Sort que en Llagostera no ha vingut que si no pobre Andreu. I en Toni Vilaró ens ha alegrat el dia amb les seves frases, com la de l'Actimel que es veu que ho cura tot. Vaja ell n'està molt en contra d'aquesta publicitat enganyosa que ens volen vendre. I pel que fa al rànquing em sembla que al final haurem d'unificar totes les llistes i dexar-ho en una única competició. Fins la propera !!

Tornem-hi

Comença una nova temporada de Caminant pel Ripollès a TVR. Desprès de repetir alguns programes aquest estiu, podreu veure noves excursions, i noves propostes. El programa continua en antena els dijous al vespre, com aquest estiu enlloc dels divendres. El primer passe doncs serà els Dijous a les 22.30h. seguit dels divendres a les 16.00 h. els diumenges a les 20.30h. i els dilluns a les 14.30 h. Començarem amb la sortida que vàrem fer a les fonts del Ritort, des de Espinavell i tornant per les Mines Turon i Coll Pregon. D'altra banda també reemprenem les sortides per gravar nous programes amb una novetat ja que degut a l'èxit que està tinguent el programa arreu de Catalunya, tenim ganes de fer alguna sortida per altres contrades, com és el cas d'aquesta setmana que visitarem el Puigsacalm de la Garrotxa. I com ja sabeu aquest estiu el nostre càmera i director, l'Andreu, ha estat molt enfeinat amb la gravació de gairebé 40 refugis de tot Catalunya. Doncs be el resultat és un programa que es diu Al Ras que ha muntat Esplugues TV i que el podreu veure cada setmana a TV Ripollès els dilluns i dissabtes a les 18.00 h. Doncs ja estem en marxa, i intentaré tenir el bloc actualitzat cada setmana per conèxer les sortides que anem fent i els programes que podeu anar veient a TV Ripollès. I per acabar comentar que a partir d'avui també ens trobareu al Facebook en forma de pàgina. http://www.facebook.com/pages/Caminant-pel-Ripolles/161274228775?v=wall

Pic Russell (3.207 m.)

Una gran ascensió commemorativa: Pic Russell (3.2007 m alt) Escriu ANTONI LLAGOSTERA El diumenge, 12 de juliol, una part de l’equip de Caminant pel Ripollès varem fer una de les habituals excursions d’estiu a l’Alt Pirineu Lleidetà o Aragonès. Aquesta vegada l’objectiu era pujar al Pic Russell (3.207 m alt), situat al massís de la Maladeta, el 34è. cim més alt dels Pirineus. Havíem escollit aquest cim per commemorar el centenari de la mort del gran pirenista Conde Henry Russell, l’amo del Vignemale. L’excursió va tenir una bon prolegomen amb l’estada a Baños de Benasque, on varem poder gaudir d’un bany a una piscina d’aigua calenta i als banys, a més de dormir com a senyors en un llit amb llençols i coixí. El dia va començar molt d’hora. Varem aixecar-nos a les 4 de la matinada per estar a les 5 a la parada de l’autocar que et puja pel barranc del Vallibierna, dins del Parc Natural Posets-Maladeta, fins la cabanya de Corones, a 1.970 metres d’altitud. El camí de pujada al Pic Russell, que varem iniciar a les 6 del matí, té una primera part que segueix el GR 11 fins a la pleta de Llosars.

A partir d’aquest punt l’ascens es vertiginós. Primer cal passar pels ibons (estanys) de Llossars i a continuació una forta pujada per situar-se sota el cim de la Bretxa Russell i iniciar la cornisa diagonal que porta fins el cim.

La cornisa en diagonal tenia en la seva part inferior un resta de gelera bastant considerable, que varem creuar amb tots el miraments. La cornisa, bastant suspesa i dretuda, en bastants punts, fou vençuda amb molta habilitat i destressa per tots els components del grup, ajudant-se de mans i genolls. Durant tota la pujada el sol restava amagat per la muntanya, però fou un dia ideal!. El paisatge que varem poder albirar fou magnífic. Vàrem esmorzar a les 10 i mitjà del matí, en el mateix cim, amb una vista magnífica de l’espalda del Aneto, els pics de Tempestades i Margalida, de les arestes de Salenques, del Tuc de Mulleres i del Vallibierna. Al fons el Mont Perdut, el Posets, el Perdiguero i el Gourgs Blancs. Realment espectacular! Russell va pujar a aquesta muntanya, fent la primera ascensió al cim l’any 1865, quan tenia 31 anys. Malgrat que ell va pensar el nom de Petit Aneto pel cim, ja en vida li varen col·locar el seu nom a aquest cim que forma part d’una carena amb sis cims per sobre dels 3.00 metres d’altitud.

La baixada ens va permetre gaudir d’un travessa llarga de la gelera. I el retorn pel mateix camí, ara sota un bon sol. A les 15 hores érem de tornada a Coronas. I a continuació d’un bon dinar-berenar a Benasque, abans del retorn en cotxe cap a Ripoll. Una excursió exigent però magnífica per commemorar una efemèride muntanyera!