Sant Martí de Tous

Sortida a Sant Martí de Tous i el seu entorn a la comarca de l'Anoia i amb la companyia d'en Joan Soler. (Dissabte 5 abril 2025).

El punt de sortida l'hem situat a un dels extrems del poble, a tocar del cementiri, on podem deixar els cotxes, i als peus del castell de Tous. Les vistes a l'entorn ja son magnífiques coincidint amb els camps de colza amb el seu groc característic. Deixem el poble per el final i ens posem en marxa i baixem una mica per anar a buscar el pont de Cal Riba, que ens ajuda a travessar la riera de Tous. Caminem ben còmodes per una pista ben ample. A l'alçada de la casa de Sentfores de Baix seguim cap a l'esquerra per, en un anar i tornar, anar fins al Santuari de la Mare de Déu de Sentfores. El tenim a un kilòmetre més o menys. Està edificat sobre els vestigis d'un edifici primitiu romànic, possiblement de finals del segle XII. Hi sobresurt un campanar d'espadanya amb un sol ull i una campana. La llegenda diu que la construcció de l'ermita va ser deguda a la tossuderia de la Mare de Déu, trobada per un pastor, a romandre en aquest punt. Un cop hem ben gaudit d'aquest espai és moment de tornar enrere per recuperar la pista que seguíem. Ho fem amb vistes a la casa de la Pedrera i de nou el paisatge agrícola amb varietat de camps i colors. 

Les vistes a Sant Martí de Tous encara son visibles des d'aquest punt. A tocar de la nostra ruta podem veure les restes de la Sala del Castell. Es tracta d'una construcció de planta el·líptica de pedra arenisca lligada amb morter de calç. Podrien ser les restes d'una estructura relacionada amb el Castell de Tous o que fos part d'una antiga ermita o capella. Seguim envoltats de camps de colza mentre ens acostem a Can Vidal, una masia força moderna i molt modificada. El cognom Vidal apareix documentat ja en fogatges de l'any 1515. Agafem un caminet que ens acosta a la riera de la Fou on coincidim amb força aigua i la combinació és espectacular amb un paisatge ben humit i racons de gran bellesa. La molsa cobreix part dels troncs i el verd profund esclata per tot arreu. Això només és el preludi del que ens espera. Recuperem el camí que passa a tocar de la cova del Diable. Una mena de balma on en Joan ens ha explicat una de les llegendes més conegudes de la zona, la de la Cérvola Blanca i la Senyora de Tous. Seguim una mica més amunt i a la dreta, arribem a un dels objectius de la ruta, la Fou de Tous. La riera crea un salt d'aigua magnífic que en èpoques de pluja llueix molt. La riera supera un saltant originant una cascada que cau sobre el gorg. Un espai molt fotogènic que ens recorda imatges de qualsevol illa paradisíaca. El nom de "fou" fa referència, en català, a un lloc on l'aigua s'estanca o forma un toll, sovint en zones rocoses o fondalades. Nosaltres si que hem quedat ben estancats i meravellats per aquest espai. Fotografies i més fotografies, un bon esmorzar i la foto de grup per al record del Caminant per Catalunya.

I amb la panxa plena seguim la ruta enfilant-nos una mica i alhora veure aquest espectacle de nou, però des de un punt més alt. La riera forma un recorregut curiós amb petites cascades abans de deixar-se anar fins a la Fou. Travessem la riera per darrera vegada i deixem l'aigua per tornar al paisatge agrícola de camps dominats per el groc de la colza. Quins canvis! Avui les fotografies no paren. Ens situem al pla de l'Aubareda i seguim per una pista ample de molt bon fer. Al fons, veiem la masia de l'Aubareda però no hi passem a tocar. És d'orígen medieval i està consolidada en època moderna i contemporània. L'origen és una antiga masia fortificada de planta rectangular de la qual es conserven algunes linies d'espitlleres. Si que passem per una petita urbanització amb cases que porta el mateix nom. Ens crida l'atenció les restes de Cal Foïna que també era d'origen medieval. Seguim per la mateixa pista que va vorejant tots els terrenys de l'Aubareda. Les vistes s'obren a la serra de Miralles i serra de Queralt, amb el seu castell. Una zona on encara es poden veure les restes de l'incendi que va patir l'any 2021. Sortim un moment de la pista per acostar-nos fins a Cal Gol, una altra construcció que està en runes i només es mantenen algunes parets. Als anys 70 es va enfonsar per unes fortes pluges. Als anys 80 també es va cremar la pallissa. Just al costat hi trobem l'Alzina de Can Gol, un arbre monumental que malauradament es va veure afectat per l'incendi que comentàvem de l'any 2021. Si ens acostem ens podem fer una idea de com era d'impressionant i mirant el tronc ens podem fer una idea de les seves mides. 

I ja només ens queden uns 3 kilòmetres per tornar al poble. Però quins metres més espectaculars. Tornem-hi, els camps de colza combinats amb els paisatges agrícoles i els seus detalls com alguna barraca de pedra seca. Es tracta de la barraca de la Casagran que trenca el dimini cromàtic del groc. I a mida que ens anem acostant a Sant Martí de Tous, el seu castell i la seva església presideixen les postals de totes les fotografies. Arribats al poble val la pena passar per els seus carrers. El més emblemàtic potser és el carrer de les voltes ja que hi podem veure dos passos coberts que estan flanquejats a banda i banda per dos grans arcs de mig punt adovellats amb grans carreus treballats. 

I unes escales ens condueixen fins a l'església i el castell. L'actual edifici de l'església és de finals del segle XIX d'estil Neoclàssic. A l'interior hi destaca el sepulcre de Bernat de Tous, mort l'any 1355, i el retaule del Roser, d'època renaixentista, un dels pocs exemples de Catalunya. I pel que fa al castell de Tous, està datat de l'any 960 i encara conserva intacte la seva torre. A l'interior s'hi poden observar diferents tècniques de construcció com per exemple l'Espigat. Es realitzen visites guiades tant per a particulars com grups i escoles. Cal fer una reserva prèvia. També s'hi fan cerimònies i celebracions privades. Un poble ple d'història i moltes llegendes que durant un cap de setmana es converteix en la capital de les Llegendes de Catalunya amb activitats per totes les edats. Un fantàstic recorregut de 12 kilòmetres i uns 300 metres de desnivell que nosaltres hem fet coincidir amb la primavera i la presència de l'aigua.

Powered by Wikiloc