dijous, 29 d’abril de 2021

Santa Llúcia de Puigmal

Santa Llúcia de Puigmal - Sant Pere Despuig (diijous 11 març 2021)
Fantàstica sortida amb l'Antoni Llagostera entre les comarques del Ripollès i la Garrotxa. El punt de sortida el trobem al coll de Santigosa, la carretera que enllaça Sant Joan de les Abadesses amb Olot i que també fa el límit de les dues comarques. Deixem els cotxes al coll i des d'aquest punt podem veure algunes vistes del Berguedà com el Pedraforca. El primer objectiu és Santa Llúcia de Puigmal, si seguim la pista de l'esquerra hi arribariem. 











També amb cotxe. Nosaltres però agafem una pista que entra a un bosc de faig. Començem a trobar algunes rieres que si tenim sort i ha plogut, ens començen a oferir alguns salts d'aigua bucòlics. La pista segueix paral·lela al que es diu rec de Santigosa, però que també podríem nomenar ja riera de Sant Llucía, que ens queda a l’esquerra, que neix quasi al peu de la collada de Santigosa. Sempre molt a prop de l'aigua anem baixant. El corriol a vegades troba el pas just per on poder seguir baixant; d'aquesta manera veiem una mica enfonsats els salts de la cascada de pedra o grog de Santa Llúcia. Hem de seguir el corriol i les marques de pintura que ens porten fins a una ampla pista. En arribar a la pista hem de girar a la dreta i ja som a les cascades del gorg de Santa Llúcia. I per un corriol que s'enfila uns metres i que per un curt pont ens porta al singular i bonic indret de les cascades de pedra del gorg de Santa Llúcia. La singularitat de l'indret dependrà del cabal d'aigua que porti el torrent, però encara que no en porti, les formes de les pedres també mereixen ser observades. Nosaltres hem ensopegat el dia.











Una vegada hagem fotografiat i gaudit d'aquest sorprenent racó, seguirem la mateixa pista i en poca estona ens deixarà a les runes de la Casa Gran de Santa Llúcia de Puigmal i al davant de la bonica ermita de Santa Llúcia de Puigmal.
La casa va estar habitada fins els anys cinquanta del segle XX, però un cop abandonada la vegetació i el cop mortal d'un llamp la van destruir completament.
Haurem fet un bon tram de pujada des de la riera per arribar-hi. Santa Llúcia de Puigmal és una església romània. L'edificació actual consta d'una sola nau, de planta rectangular, ampliada i amb un absis semicircular, coberta amb volta de canó seguit i de quart d'esfera, respectivament. L'absis és llis, sense arcuacions, amb una finestra de doble esqueixada centrada, una cornisa senzilla i un sòcol que continua vist a la façana de tramuntana. La porta i una finestra de doble esqueixada queden a la façana de migjorn. L'aparell és fet de carreus i carreuons de mides diferents, segons els panys de paret, però tot i així, es manté una certa unitat constructiva, llevat del campanar d'espadanya i del cos de l'extrem de ponent de la nau, que són de maçoneria. Aquest campanar desdiu de l’edifici. La seva festivitat se celebra el 13 de desembre.
Visitada l’ermita, cal anar a veure els espectaculars gorgs de la riera de Torrents, situats a poc menys d'un quilòmetre. És un conjunt de dues gorgues molt petites.
Si vol arribar-s'hi cal calcular una mitja hora entre anar i tornar. Son uns gorgs interessants, per observar la formació de travertí o tosca, un tipus de roca formada per la precipitació del carbonat càlcic de l'aigua sobre molses i restes de plantes, donant formes estranyes similars a salts d'aigua petrificats. Un cop visitats els gorgs cal retornar pel mateix camí i retornar fins a l'església per dirigir-nos cap a Sant Pere Despuig.
La pista que baixa des del coll de Santigosa va cap la vall de Bianya i Sant Pere Despuig. Aquesta pista baixa primer per l’esquerra de la riera però al poc travessem la riera, que ara, amb l’unió del rec del Torrents ja pren el nom de riera de Santa Llúcia, sense complexos, reben noves aportacions d’aigua, com del torrent de les Cambres. Quan passem aquesta torrent haurem deixat el municipi de Sant Joan de les Abadesses i entrarem al de la Vall de Bianya. Situats al costat esquerra de la riera anirem baixant fins arribar al Pont de la Rovira. El pont és una joia de la enginyeria popular. Algú diria que es romànic, en tot cas, segur, medieval, reconstruït varies vegades. També hi ha uns gorgs interessants.
El camí davalla riera avall, allunyant-se del riu. Passem per diversos torrents, fins arribar a un lloc màgic, el Torrent de Gimferrers, que baixa des de sota del coll de Coubet. Passat el torrent de Gimferrers, al costat de les ruïnes de Bosc Morer, podem optar per seguir pel camí que va directe al pont del Molí d’en Sola o apropar-nos més a la riera de Santa Llúcia per veure més gorgues. Cal estar atents al desviament. Passant per aquest camí més proper a la riera de Santa Llúcia hi ha uns quants lloc interessants com la Cua de Cavall o la Gorja Llarga. Com veieu l'aigua és l'autèntica protagonista.
Arribem al Pont del Molí d'en Solà i la casa homònima. El Pont és una estructura sobre la riera de Santa Llúcia de Puigmal, a la  la Vall de Bianya.  El pont és davant el Molí d'en Solà i està fet de carreus ben escairats. Té una àmplia arcada central i una de menuda al costat esquerre. Les baranes antigues no s'han conservat i en lloc seu n'hi ha unes de ferro de ubicació recent. El Molí d’En Solà és una de las grans masies de la vall de Bianya i de La Garrotxa. Sembla que la masia té el seus orígens en el segle XIV.











Seguim un tram més per arribar al final de la ruta, a Sant Pere Despuig. Hi trobem un petit veïnat de cases i l'església aixecada sobre un petit puig. És romànica, del segle XII, i posteriorment, molt modificada pels afegitons i les reformes que s'hi efectuaren en temps posteriors, especialment durant la divuitena centúria. Encara es poden observar algunes restes romàniques. Durant el segle XVIII es van fer ampliacions al temple romànic, la vella nau va passar a ser el creuer i es bastí una nova porta a migdia segons el gust de l'època. A la llinda hi ha la data de 1782. Al costat hi ha la rectoria, un edifici també interessant. I fins aquí aquesta ruta, que en el nostre cas, hem previst un cotxe per tornar al punt d'inici.


1 comentari:

  1. Més d'una vegada havíem fet la ruta amb bici. Encara no teníem GPS . I per aquí és on va el carril bici. I encara no hi eren el túnels de les Tres FOnts

    ResponElimina

Títol:
Escriu: