Sobrànigues - Celrà

SOBRÀNIGUES – FLAÇÀ – SANT JOAN DE MOLLET – BORDILS – CELRÀ

Dissabte, 13 gener 2021 - Mª Clara Martínez

Avui fem una caminada per la comarca del Gironès, per les Riberes del Baix Ter, a tocar de la comarca veïna del Baix Empordà. Descobrirem la bellesa dels nuclis antics de quatre municipis d’origen medieval, i gaudirem d’un recorregut envoltat de camps de conreu, arbres fruiters, i algunes sorpreses. Aquesta ruta no és circular, pel que el primer que hem de fer és deixar cotxes a cada extrem. La caminada la podem fer en tant en una direcció com en una altre. Nosaltres comencem a Sobrànigues, un diminut nucli de població pertanyent a Sant Jordi Desvalls, i posem rumb a Flaçà. 

A pocs metres de Sobrànigues hem de travessar el riu Ter, i ho fem per un passallís o passera quasi arran d’aigua que ens permet gaudir de la bellesa del riu amb el sol ixent. Va costar molt que es fes aquesta obra, antigament hi havia un pas de carros per on costava molt travessar.

El primer poble on fem aturada és Flaçà. La majoria de gent coneix aquest poble per l’estació de tren, però el seu nucli antic és una autèntica meravella. L’estructura dels carrers d’aquest nucli és força complicada, urbanísticament desordenada i ombrívola en moltes raconades, amb l'església de Sant Cebrià al centre, però amb un encant molt especial.

Deixem aquest poble i ens endinsem per una pista asfaltada, entre camps de conreu i d’arbres fruites, arribant en poc temps a Sant Joan de Mollet, on hi destaca l’església de Sant Joan. L’economia d’aquest municipi s’ha basat quasi sempre en l’agricultura, activitat molt beneficiada de la sèquia d’en Vinyals. 

Mentre ens encaminem cap a Bordils, el següent poble, ens fixem que a la riba del Ter hi ha gran quantitat de plantacions de pollancres, i es que no es pot parlar de Bordils sense parlar del Bordilenc, una varietat de pollancre que des de molt antic s’ha cultivat en aquesta zona de la riba del Ter. Bordils sempre va ser un poble abocat al cultiu dels pollancres, i per una bona raó: la zona pel conreu de pollancres era immillorable quan, en absència dels pantans de Sau i Susqueda, el Ter en les èpoques de pluja inundava una zona considerable de Bordils, on espontàniament creixien pollancres. La fusta del pollancre era molt preuada per ser molt útil per la construcció, el pi encara no s'havia introduït i el castanyer era un disbarat talar-lo per construir quan era una font d'aliment. Al poble de Bordils hi destaca l’esplèndida església parroquial de Sant Esteve, edificada en la segona meitat del segle XVI, d’estil gòtic tardà i amb detalls renaixentistes, on hi destaca el seu campanar octogonal i, flanquejant la façana principal, dues garites de caràcter defensiu.

Abans de dirigir-nos a Celrà, passem per la masia de La Canova, on hi ha un refugi antiaeri de gran capacitat, testimoni de quan aquests camps de conreu van ser un aeroport republicà en temps de guerra, i la masia va ser utilitzada d’allotjament pels aviadors. Més endavant hi ha un altre element d’importància, el polvorí. Ja posem rumb a Celrà, el darrer poble que visitarem avui, i ho fem anant a trobar la Sèquia d’en Vinyals, que resseguirem durant una estona. Entre el 1748 i el 1750, l’hisendat Mateu de Vinyals de Flaçà, aconsegueix dues concessions per a l’aprofitament de les aigües del Ter, així com la construcció de dos molins, un a Campdorà i l’altre a Bordils. La séquia és un exemple del desenvolupament de l’agricultura catalana del segle XVIII, la qual permeté regar terres desaprofitades fins llavors. Nombrosos ponts en forma d’arc ens permeten anar creuant d’una banda a l’altre de la sèquia, amb un important cabdal d’aigua.

Després d’un bon tram resseguint la sèquia, travessem el polígon industrial, que tenim a dues passes, i ja fins l’estació del tren de Celrà, on al matí hem deixat un cotxe. Abans però, ens fixem en unes construccions d’estil industrial modernista i una gran xemeneia. Són edificis rehabilitats de l’antiga fàbrica Pagans, dedicada a l’extracció de tanins i que va ser molt important i donar feina a molta gent del poble. Als anys 80 va ser cedida a l’Ajuntament i ara alberga equipacions públiques. També és una bona idea fer una visita al nucli antic, format per l’església de Sant Feliu, envoltada del poble vell. Ja tan sols ens queda anar a buscar l’altre cotxe i donar per acabada la sortida d’avui. 

Una ruta apta per a tothom, completament plana, i que podem dissenyar al nostre gust. La quantitat de pistes i camins per recórrer són infinits, sense por a perdre’s, doncs al ser terreny pla i net, ens podem orientar perfectament. Molt recomanable fer-la a la primavera, quan els camps són verds i els arbres florits. Desitgem que us hagi agradat i us esperem a la propera.

Powered by Wikiloc