dimecres, 19 d’agost de 2020

Panissars

De les Cluses a la Jonquera per Panisars
dijous 25 de juny de 2020 (Antoni Llagostera)
Avui farem de romans, de visigots, de francs, de catalans, d’espanyols i de francesos... Tanta gent ha fet aquest camí que formarem part de l’història. 
Per começar ens situem a les Cluses, un municipi de la comarca del Vallespir, a la Catalunya Nord. Les Cluses consta de tres nuclis de població: la Clusa d'Amunt, la Clusa del Mig, la Clusa d'Avall i dues urbanitzacions. Precisament sortim del Mas de Forcada, una de les urbanitzacions modernes residencials amb l'objectiu de seguir la Via Domícia (en llatí Via Domitia) que fou una via romana que enllaçava Itàlia i Hispània atravessant els Alps. Seguim una estona el riu Roma.
 

 
 
 
 
 
 
 
 
 
Son molts els punts interessants d'aquesta sortida que ens anem trobant en la proximitat del camí. Santa Maria (o també Sant Natzari) de la Clusa, les fortificacions o el castell medieval de la Clusa. És normal que en aquesta zona s'hi construïs aquests punts defensius tinguen en compte el lloc important de pas i l'estrenyiment de la vall. Fins i tot hi havia la porta fortificada que tancava la via.
Desprès de passar per la font dels Miquelets i seguint camí arribem al punt culminant de la excursió, el coll de Panisars. Situat a 568 metres, a la Serra de l'Albera comunica les comarques del Rosselló i l'Alt Empordà, concretament els termes municipals del Pertús i de la Jonquera. En aquest indret doncs era on s'enllaçava amb el començament de la Via Augusta. La Via Domitia creuava el Pirineu pel Summum Pyrenæum, la Mansio Summum Pyrenaeum. En aquest lloc hi havia la frontera entre la Gàl·lia Narbonesa i la Hispània Tarraconense.
 

 
 
 
 
 
 
 
 
 
En aquest coll de Panissars hi ha altres elements importants: els Trofeus de Pompeu, el priorat benedictí ripollès de Santa Maria de Panissars i presidit el conjunt, el fort de Bellaguarda. Els anomenats Trofeus de Pompeu, fou un monument que Pompeu el Gran hi erigí per commemorar la seva victòria sobre Quint Sertori (71 aC). Sobre d’aquestes restes, recentement descobertes, hi ha les
ruïnes d'un monestir-hospital benedictí medieval, el priorat de Santa Maria de Panissars, que depenia del monestir de Ripoll. També hi trobem la fita transfronterera número 567, molt grossa, una clàssica pedra o fita fronterera, acabada en piràmide. 
 

 
 
 
 
 
 
 
 
 
Santa Maria de Panissars fou construïda durant el govern de Bernat Tallaferro, finals del segle X. El 1097 passa al monestir de Santa Maria de Ripoll que hi fundaren una institució que tenia la funció hospitalera. Hi ha un bon seguit de monjos ripollesos que foren priors de Panissars. Encara hi trobem algunes restes però gairebé està en runes. Desprès de conèixer moltes de les històries d'aquest espai gràcies al nostre guia, l'Antoni, continuem ara de baixada amb l'objectiu de visitar el castell de Bellaguarda que ja veiem des de Panissars. Abans d’arribar- hi, en el coll, hi ha una antiga torre dels burots i un cementiri militar francès d'època moderna.  
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
El fort o castell de Bellaguarda, Bellaguàrdia o Bellesguard és una fortalesa militar d'època moderna. És situat en un promotori pla entre el coll de Panissars i el coll del Pertús. És un punt estratègic que es va lliurar a França en el Tractat dels Pirineus, un cop acabada la Guerra dels Trenta Anys.  El lloc de la fortalesa actual ja l'havia ocupat un castell més antic, construït el segle XIII. Vist el castell recuperem la Via Augusta que estrictament transcorria al llarg de la costa mediterrània: des dels Pirineus fins a Cadis. Fou la calçada més llarga i l'eix principal de la xarxa viària de la Hispània romana, amb una longitud aproximada de 1.500 km.  I de mica en mica ens anem acostant al punt final, la Jonquera, desprès de passar a tocar de la boca del túnel de l'AVE que uneix Espanya i França. El túnel, consta d'un doble tub de 8,3 quilòmetres de llargada, set dels quals son a Catalunya Nord. Una autèntica obra d'ingenieria. Arribem ja a la Jonquera desprès de fer uns 16 kilòmetres.
 
 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Títol:
Escriu: