AIGUAFREDA – RIERA DE MARTINET – MURALLA DE MONTGRÒS -AIGUAFREDA DE DALT (Mª Clara Martínez - 29 maig 2019)
Una preciosa caminada per terres del municipi d’Aiguafreda, visitant alguns racons quasi màgics i coneguen una mica la seva historia.
Aiguafreda és un poble i municipi de la comarca del Vallès Oriental, Catalunya, a l'extrem nord de la comarca. És un municipi relativament petit, amb prou feines arriba els 8 km2 de superfície, encaixonat entre el riu Congost i les valls de la riera de Martinet i la riera d'Avencó. El sector oriental del municipi està format per relleus més o menys abruptes de la serra de l'Arca, travessats per petits torrents que davallen cap a la Riera de Martinet. Sortim de la Font dels Enamorats, una de les fonts més conegudes i estimades del poble, i anem resseguint la riera de Martinet, per un fantàstic corriol, en mig d’una exuberant vegetació.
El camí és molt ben fresat i amb diversos plafons informatius que ens donen a conèixer la fauna, la flora i els diferents elements arquitectònics que anem trobant. Un dels punts interessants que trobem en aquesta riera és la resclosa i el rec de la riera de Martinet. La paret de la resclosa està molt malmesa, i l’aigua salta per damunt del mur, formant un preciós salt i el seu corresponent gorg. Com que el sol en prou feines entra en aquests racons, la vegetació és la típica d’una ombrívola riera, amb moltes molses per sobra les roques i penjades dels arbres i diferents abres de ribera. Seguim caminant, gaudint de més racons encisadors d’aquesta riera, com el Gorg de la Sort.
Passem un pont de fusta i comencem a enfilar-nos i guanyar alçada per damunt la riera. Passem pel costat de l’antic Molí de l’Afrau, on hi exposa les seves obres d’art Paco Ballesteros, i no massa lluny ens desviem per visitar les coves de l’Afrau, que estan a força alçada, en una paret rocosa. En una de elles hi ha una corda, però costa molt de pujar-hi.
Reprenem el camí que portàvem i continuem caminant, per un bonic sender, per boscos d’alzines i roures. Anem alternant senders i pistes. Passem arran dels cingles de Montgròs, amb les seves acolorides franges de colors, i uns metres més endavant deixem la pista i baixem al torrent de l’Afrau. Alerta! És un baixador en molt fort pendent. Es aconsellable portar un tros de corda per ajudar-nos. De seguida arribem al torrent i descobrim un nou paratge que sembla sortit d’un conte de fades... El verdor, les molses, l’aigua.....
I de nou hem de guanyar alçada, ara per visitar el turó de Montgròs i la fortificació ibèrica que hi ha al seu cim. Les Muralles del Montgròs van ser descobertes l'any 1974, i encara estan en curs d'excavació i de restauració. El jaciment està constituït per una muralla que tanca l'accés a la península pel costat est, resultant una zona defensada de prop de 9 hectàrees. La muralla té uns 145 m de llarg i una amplada de 5 m amb una alçada màxima conservada d'entre 3 i 4 m. Actualment, es creu que devia ser la seu d'una guarnició militar permanent en la qual, en èpoques de perill, es podia refugiar la gent de la contrada amb els seus ramats.
Deixem aquest lloc i ja enfilem cap a Aiguafreda de Dalt, o Sant Martí del Congost. El conjunt d'Aiguafreda de Dalt és el centre d'una antiga parròquia rural que va erigir-se en el lloc d'un vilar alt medieval. Els vestigis més antics localitzats fins al moment es localitzen en la cova-cripta, que ha estat identificada com una necròpoli dels segles VI i VII. En una cota superior s'hi va bastir una primera església consagrada al segle IX, sota l'advocació de Sant Martí, sobre la qual se'n faria una de nova al segle XII. La primera referència documental que tenim d'Aiguafreda es remunta a l'any 875, quan el comte Guifré el Pilós li fa donació a la seva filla Emma de diversos predis alodials per al sosteniment del cenobi de Sant Joan de les Abadesses.
En aquest lloc hi trobem diferents elements d’interès, com el comunidor, un parell de fonts, la cova cripta. Un lloc ideal per fer una aturada. I ara ja sí que, per pista forestal, posem rumb a Aiguafreda, el lloc d’on hem sortit aquest matí.
Una magnífica caminada, per la bellesa de la riera i torrents, les vistes, i la història que s’hi amaga. Esperem que us hagi agradat i us esperem a la propera.
Una preciosa caminada per terres del municipi d’Aiguafreda, visitant alguns racons quasi màgics i coneguen una mica la seva historia.
Aiguafreda és un poble i municipi de la comarca del Vallès Oriental, Catalunya, a l'extrem nord de la comarca. És un municipi relativament petit, amb prou feines arriba els 8 km2 de superfície, encaixonat entre el riu Congost i les valls de la riera de Martinet i la riera d'Avencó. El sector oriental del municipi està format per relleus més o menys abruptes de la serra de l'Arca, travessats per petits torrents que davallen cap a la Riera de Martinet. Sortim de la Font dels Enamorats, una de les fonts més conegudes i estimades del poble, i anem resseguint la riera de Martinet, per un fantàstic corriol, en mig d’una exuberant vegetació.
El camí és molt ben fresat i amb diversos plafons informatius que ens donen a conèixer la fauna, la flora i els diferents elements arquitectònics que anem trobant. Un dels punts interessants que trobem en aquesta riera és la resclosa i el rec de la riera de Martinet. La paret de la resclosa està molt malmesa, i l’aigua salta per damunt del mur, formant un preciós salt i el seu corresponent gorg. Com que el sol en prou feines entra en aquests racons, la vegetació és la típica d’una ombrívola riera, amb moltes molses per sobra les roques i penjades dels arbres i diferents abres de ribera. Seguim caminant, gaudint de més racons encisadors d’aquesta riera, com el Gorg de la Sort.
Passem un pont de fusta i comencem a enfilar-nos i guanyar alçada per damunt la riera. Passem pel costat de l’antic Molí de l’Afrau, on hi exposa les seves obres d’art Paco Ballesteros, i no massa lluny ens desviem per visitar les coves de l’Afrau, que estan a força alçada, en una paret rocosa. En una de elles hi ha una corda, però costa molt de pujar-hi.
Reprenem el camí que portàvem i continuem caminant, per un bonic sender, per boscos d’alzines i roures. Anem alternant senders i pistes. Passem arran dels cingles de Montgròs, amb les seves acolorides franges de colors, i uns metres més endavant deixem la pista i baixem al torrent de l’Afrau. Alerta! És un baixador en molt fort pendent. Es aconsellable portar un tros de corda per ajudar-nos. De seguida arribem al torrent i descobrim un nou paratge que sembla sortit d’un conte de fades... El verdor, les molses, l’aigua.....
I de nou hem de guanyar alçada, ara per visitar el turó de Montgròs i la fortificació ibèrica que hi ha al seu cim. Les Muralles del Montgròs van ser descobertes l'any 1974, i encara estan en curs d'excavació i de restauració. El jaciment està constituït per una muralla que tanca l'accés a la península pel costat est, resultant una zona defensada de prop de 9 hectàrees. La muralla té uns 145 m de llarg i una amplada de 5 m amb una alçada màxima conservada d'entre 3 i 4 m. Actualment, es creu que devia ser la seu d'una guarnició militar permanent en la qual, en èpoques de perill, es podia refugiar la gent de la contrada amb els seus ramats.
Deixem aquest lloc i ja enfilem cap a Aiguafreda de Dalt, o Sant Martí del Congost. El conjunt d'Aiguafreda de Dalt és el centre d'una antiga parròquia rural que va erigir-se en el lloc d'un vilar alt medieval. Els vestigis més antics localitzats fins al moment es localitzen en la cova-cripta, que ha estat identificada com una necròpoli dels segles VI i VII. En una cota superior s'hi va bastir una primera església consagrada al segle IX, sota l'advocació de Sant Martí, sobre la qual se'n faria una de nova al segle XII. La primera referència documental que tenim d'Aiguafreda es remunta a l'any 875, quan el comte Guifré el Pilós li fa donació a la seva filla Emma de diversos predis alodials per al sosteniment del cenobi de Sant Joan de les Abadesses.
En aquest lloc hi trobem diferents elements d’interès, com el comunidor, un parell de fonts, la cova cripta. Un lloc ideal per fer una aturada. I ara ja sí que, per pista forestal, posem rumb a Aiguafreda, el lloc d’on hem sortit aquest matí.
Una magnífica caminada, per la bellesa de la riera i torrents, les vistes, i la història que s’hi amaga. Esperem que us hagi agradat i us esperem a la propera.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Títol:
Escriu: