Castells del Sió

LA SEGARRA – MARXA DELS CASTELLS  (Mª Clara Martínez) 1 juny 2019
Avui fem una fantàstica caminada per la comarca de La Segarra. Resseguirem un tram de la coneguda Marxa dels Castells, que va néixer l’any 2000 arran que un grup d’amics de la Segarra va tenir la inquietud de dur a terme una nova activitat de caire excursionista inèdita en aquestes contrades. Es va creure ideal que els castells de la comarca per si sols ja podien representar un atractiu, alhora que el paisatge podia acabar d’arrodonir l’espectacle. És molt fàcil de fer, atès que es transita majoritàriament per pistes i camins de molt bon caminar i fins i tot per algun tram de carretera. El desnivell és mínim, tan sols el necessari per pujar i baixar als petits turons on hi ha els petits pobles que anirem visitant, amb els castells i les esglésies. Fem una ruta lineal, per tant a primera hora hem de deixar cotxes als dos extrems de la ruta.  L’inici és a Concabella, un petit nucli de població del municipi de Els Plans de Sió, i el final serà al castell de les Sitges. Concabella, un petit nucli de població del municipi dels Plans de Sió, al voltant de l’antic castell i l’església parroquial de Sant Salvador. El gran castell actual respon a la mutació, habitual en aquestes terres durant la baixa edat mitjana, de la fortalesa pròpia dels temps de conquesta cap al palau renaixentista, per adaptar-se gradualment a les noves necessitats de l'aristocràcia benestant. És el castell o casal fortificat més gran de la comarca. Sortim del poble i posem rumb a un altre diminut nucli: Ratera.

Abans d’arribar-hi però, donem una ullada al Molí del Castell de Ratera, una impressionant construcció que ens agafa de pas, avui dia en mans privades. Seguim camí cap a Ratera. El poble és d'una estructura que es repeteix en altres pobles del municipi. Amb el portal a l'entrada s'aconseguia que el poble quedés resguardat de manera que només l'església quedava fora del tancament. A dins hi ha una plaça empedrada amb un pou i moltes plantes i flors.
Seguim camí, travessem el riu Sió i arribem a Sisteró. Fa un dia esplèndid i el sol comença a escalfar de debò. A l’entrada del poble hi ha una font amb bancs i arbres, ideal per fer una parada i esmorzar una mica.
Seguim la ruta, en direcció a Les Pallargues, la capital de Els Plans de Sió. És un poble edificat al voltant de l'antic castell, que es conserva en bon estat i té una notable arcada gòtica a la façana. Actualment és un casal o palau que, al segle XVI, el senyor de les Pallargues, Onofre d'Argençola, decidí reformar.

 

Deixem el poble enrere i ens dirigim a Florejacs, que ens queda a uns 5 km. El paisatge però, és encisador. Els camps de cereals es troben en el seu màxim esplendor. Els grocs i els verds, en contrast amb el blau del cel i alguns arbres i masies, ens ofereix un espectacle cromàtic de gran bellesa. Al llarg d’aquest tram de camí trobem diferents construccions de pedra seca. Molts murs, alguns d’ells construït amb grans carreus ben escairats, i algunes cabanes.
Florejacs és una entitat de població del municipi de Torrefeta i Florejacs. El nucli antic conserva l'estil medieval de carrers estrets i entortolligats. La part vella del poble, és tancada dins un recinte que segueix la forma del que va ser la muralla del castell medieval. La part que es conserva de la fortificació, que ocupa el sector est, on es fa més patent la part atalussada del baluard, és el conjunt format per una torre amb merlets del s.XIV, i el basament de la muralla, presumiblement del s.XI, sobre el qual s'assenta un casal senyorial del s.XVI.
També aquí trobem una font que ajuda a apaivagar la sed i el for calor.

 

 

Ja tan sols ens falten un parell de kms, fins el Castell de Les Sitges. La seva situació estratègica, dominant la vall del Llobregós, el feu protagonista a l'Alta Edat Mitjana de les lluites dels cristians en el seu lent avançar cap a les terres de la Hispània musulmana. Exteriorment, exhibeix una aparença guerrera, donada per dos elements principals: la magnífica torre mestra, rematada per merlets, i la murallada atalussada, que conserva diverses espitlleres. Actualment no hi viu ningú, a les Sitges. 

Hem fet una ruta molt variada i enriquidora. D’una banda per tota la historia que s’amaga entre les pedres dels
castells, esglésies i antics nuclis de població. I per altra banda, pels magnífics paisatges segarrencs. Desitgem que us hagi agradat i us esperem a la propera.