Aigüestortes

Parc Natural d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. Ruta de la Llúdriga + Estany Llong. Recorregut: Uns 12 km. (Diumenge 20 setembre 2015)

Per fer la ruta d’avui ens hem ajudat del servei de taxis que surt del poble de Boí i que arriba fins el Planell d’Aigüestortes. Això ens ha permès arribar fins l’Estany Llong, punt on comencem aquesta caminada, que farem en descens, fins l’aparcament de la Palanca de la Molina. Després de deixar dos cotxes en aquest aparcament (per tornar després), els servei de taxis ens deixa en l’aparcament del Planell d‘Aigüestortes, l’últim punt on arriben els taxis. En vehicle privat tan sols es pot accedir a la Palanca de Molina. I des d’aquí, a pas lleuger, ens situem a la riba de l’Estany Llong, on iniciem la ruta d’avui. Es primera hora del matí, el sol tot just comença a il·luminar els cims mes alts de les muntanyes i l’ambient es força fresc. Pujant hem trobat zones amb les herbes gebrades.Ens trobem en un indret fantàstic, a la riba de l’estany Llong, envoltats d’altes muntanyes, i amb el Portarró d’Espot al fons. Aquest es el pas que separa el Parc d’Aigüestortes del de l’Estany de Sant Maurici.

Els mes agosarats no dubtem en provar la fredor d’aquestes aigües (tan sols 4 ó 5 graus...)

Iniciem el descens i anem seguint el riu Sant Nicolau, per còmoda pista forestal, passant pel refugi d’Estany Llong, fins el Planell Gran. Aquí trobem uns trams de passeres de fusta que ens ajuden a creuar els nombrosos rierols que serpentegen per aquesta planura. Aprofitem l’ombra d’un gran arbre per aturar-nos a fer un most i carregar piles.

Reprenem la marxa i no tardem en arribar al Planell d’Aigüestortes, on un llarg tram de passeres adaptades per a persones amb mobilitat reduïda ens permet gaudir d’aquest impressionant paratge i admirar els canviants colors de les seves tranquil·les aigües. En acabar les passeres ens dirigim al Mirador del Sant Esperit, des d’on tenim una espectacular vista de la Vall de Sant Nicolau, amb l’Estany Llebreta al fons. Agafem un sender molt ben indicat que creua un parell de vegades la pista, i arribem a la Cascada del Sant Esperit. Realment es magnífica. Es obligat aturar-se en el seu mirador i admirar com es desploma entre roques esglaonades, formant grans olles anomenades “marmites de gegant”.

No tardem en arribar a l’Estany de Llebreta, el voregem per una pista asfaltada i al final creuem pel Pont de Pey.

Prenem un sender que suaument s’enfila una mica, fins una zona mes planera que ens permet una extraordinària vista de la vall, on destaca el Tuc del Món.

Continuem, ara ja en suau descens, arribem a un encreuament on hi ha un pont penjat que ens queda a la nostra dreta, creuem alguns canals o torrents, seguint en tot moment el riu Sant Nicolau, que es el que dona nom a tota aquesta vall, passem per zones boscoses, on per la seva orientació no hi acaba d’entrar el sol en tot el dia (encara i trobem herbes gebrades malgrat ser ja mitja tarda), i no tardem en arribar a l’aparcament de la Palanca de la Molina, on donem per finalitzada la sortida d’avui.

La d’avui ha sigut una ruta fantàstica, en la que hem pogut gaudir d’espectaculars vistes, aigua a dojo (estanys, rius, cascades...), i altes muntanyes que semblen enfilar-se fins a tocar el cel.Una ruta molt fàcil i perfectament senyalitzada. Animo a tots a venir a gaudir de la bellesa salvatge d’aquest entorn i fins a la propera, que com sempre serà tot Caminant per Catalunya.

Texte: Mª Clara Martínez
Fotos: Julio Santiago - Josep Mª Baró