Castells de Castellcir i Centelles

Aquest dissabte 3 d'agost hem fet una ruta per les comarques d'Osona i el Bages, enllaçant dos castells, el de Castellcir situat al Moianès i el de Centelles, a pla població de Sant Martí de Centelles.
Una sortida fàcil d'unes 3 hores i amb poc més de 300 metres de desnivell.
La sortida l'hem fet des del coll d'Arenes, que potser el fet d'arribar-hi és el més complicat. S'hi pot accedir des de Centelles mateix o des de la carretera que va cap a Collsuspina. El coll està situat a la urbanització de Puigsagordi, cim conegut també per la via ferrata que hi ha (que també hem fet al programa Caminant per Catalunya).
Gran part del camí transcorre per una pista i tenim vàries opcions de fer-lo segons les nostres necessitats. Nosaltres hem fet la ruta en forma de vuit per no repetir camí. Cal dir també que no està gens indicat i pot ser perdedor.
El primer castell que hem visitat és del de Castellcir, del municipi del mateix nom, a la comarca del Bages, o al Moianès. 

Les primeres notícies de Castellcir són de l'any 923 i fan esment del terme que s'anomenava del castell de Tenes. Fa uns 50 anys encara era habitat malgrat que ara es troba espoliat, sense teulades ni sostres i en un estat de degradació aguda. També hi ha les restes d'una antiga església de Sant Martí de la Roca. La seva ubicació damunt una roca és molt espectacular i curiosa. És conegut també com el castell de la Popa, per la seva forma semblant a un vaixell. En aquest punt hi hem esmorzat gaudint de les vistes que hi ha.
Seguint la pista continuem camí passant per el coll de Prims i la casa de la Rovira per trobar l'altre castell, el de Centelles. Està situat damunt la parròquia de Sant Martí, en un cim de 855 m d'altitud. El castell estava format per dues plantes, la baixa on hi havia la casa senyoral, el monestir canonical, els murs i altres dependències i l'altra dalt d'un penyal que s'aixeca al centre del recinte on hi havia entre d'altres una torre. 

És un dels exemples més importants de fortificació medieval i moderna del nostre país. Malgrat que la major part de l'estructura que es conserva és dels segles XV i XVI, el castell ja existia amb el nom de castell de Sant Esveve l'any 898. Originàriament, doncs, va ser un castell fronterer. Actualment està en fase de restauració i conservació i no s'hi pot accedir.

Una sortida fàcil i agradable que es pot fer des de molts indrets. Nosaltres hem seguit un llibre d'excursions que ha portat en Joan Noguera juntament amb en Toni Vilaró. El que potser ens hem equivocat es fer-la en ple mes d'agost ja que la calor ha apretat de valent.