(Sortida dissabte 23 febrer 2013)
Tot i que el dia
abans i a la matinada havia nevat, les prediccions indicaven que el dissabte al
matí faria bon temps i amb un sol radiant, i el cert és que ho han encertat de
ple. Així doncs, els integrants de la sortida d’avui no s’han fet enrere.
El punt de partida
ha estat l’aqüeducte del canal, que passa un centenar de metres més enllà del
càmping Vall de Camprodon. En Toni Llagostera, guia d’avui, ha fet la presentació
de l’excursió al gual de can Beia, a tocar del Ter. La primera destinació ha
estat l’església del Remei, una construcció de mitjan segle XIX, que crida
l’atenció per les seves proporcions, més pròpies d’una catedral. Aquí hem
gaudit de la companyia d’uns cavalls que buscaven menjar enmig d’un terra
cobert per dos dits de neu.
Seguidament hem
seguit la pista que passa per darrera l’església i es dirigeix vers el solell
que queda a la nostra dreta. Aquí, en un turó, de difícil visió fins que no hi
ets, hi ha les restes del castell de Creixenturri. Lluny de ser quatre rocs, hi
ha força paraments de paret, això si, la majoria estan coberts de terra i
vegetació. La presència d’una vegetació exuberant impedeix fer-se una idea de
la situació estratègica del castell.
Sota un cel blau, i
trepitjant neu, sensació que sempre és molt agradable. Hem reculat uns metres
per agafar un viarany vers el coll d’en Sivilla, punt més alt de la sortida (1.175 m altitud). El vent que bufava ha obligat a esmorzar als peus d’un
immens pi, que estava arrecerat.
Hem reprès la marxa
passant pel coll del Remei fins al coll de l’Alec, on hem “gaudit” de la visió
dantesca d’una torre de la MAT del coll d’Ares. Des
d’aquí hem baixat fins a l’avenc de la Tomba del Sitjar, el qual està
delimitat per una tanca per impedir que algú hi prengui mal. El forat és
perillós ja que té una fondària de 54 m .
Hem girat a
l’esquerra en direcció a la gran casa del Sitjar, però hem passat de llarg, en
direcció a l’església de Sant Bartomeu. La finalitat era, però accedir la cova
de la Casa Falsa
De tornada, a el
Sitjar s’ha explicat la importància de la finca, on hi ha les restes d’una
torre de defensa. De nou s’ha passat per l’avenc de la Tomba del Sitjar i cap avall enmig d’un vent, que de quant, feia alguna
manxada que duia neu a la cara dels caminants. Baixant, baixant s’ha arribat al
punt de partida.
L’excursió ha
transcorregut per una petita àrea del municipi de Camprodon, d’un gran interès
paisatgístic, i més avui. Dir per últim que hem tornat a gaudir de la companyia
d’un dels pesos pesants del Caminant, l’Agustí Dalmau, que ha promès venir més
sovint.
Escriu: Agustí Dalmau Fotos: Ramon Busquets
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Títol:
Escriu: