En aquest punt i al costat de l'estany de Molières s'assoleixen els 2.300 metres i per tant encara queda una bona apretada fins al cim. El camí combina les roques i alguna petita glacera que es superen sense dificultat. El tram més complexe arriba abans d'arribar al Coll de Molières (2.928 m.) on s'ha de grimpar una mica i amb algun pas un xic aeri.
Finalment s'arriba al cim seguint els grans blocs de pedra. Hem ensopegat un dia molt bo i les vistes son explèndies. Podem recuperar forces i fer-nos alguna foto.
Just al nostre davant podem observar el massís de la Madaleta, amb l'Aneto en primer terme. El Mulleres encara pertany a Catalunya i és un dels pocs cims de 3.000 metres que tenim.
I després d'una bona estona decidim tornar per el mateix lloc superant les grimpades, la neu i els 1.300 metres de desnivell que es fan llargs fins arribar al refigi.
Un cim que val molt la pena tot i que s'ha d'estar una mica preparat per fer-lo amb comoditat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Títol:
Escriu: