Vall d'Olzinelles

Sortida a la Vall d'Olzinelles el passat dissabte 11 de setembre amb la companyia d'en Josep Mª Baró que feia dies que no ens acompanyava.

Ens situem a la comarca del Vallés Oriental, al municipi de Sant Celoni, porta d'entrada dels parcs naturals del Montseny i del Montnegre-Corredor. En aquest cas ens endinsarem en el segon per conèixer la Vall d'Olzonelles. El punt de sortida el trobem a Can Draper, una gran casa pairal que està molt a prop del poble i on hi ha un lloc habilitat per aparcar els cotxes. També hi trobem un plafó informatiu on hi ha la ruta a seguir. 

Agafem un camí marcat com a sender local i començem a caminar entre mig de camps i vegetació. De seguida trobem a tocar del camí el primer atractiu, el pou de glaç de Can Draper del segle XVIII. És de planta circular, cobert amb volta per aproximació de filades. A la llinda de l'obertura, hi ha gravada la data de "1771". Els murs estan bastits amb carreuons i la cúpula amb maó. Evidentment servia per acumular i conservar el gel que anys enrere tenia molts usos, fins i tot medicinals. Seguim acompanyats d'altres caminadors o ciclistes que aprofiten el dia per fer esport. Al costat del camí anem trobant algun pi monumental ben curios, o alzines sureres. Arribem al pont de ca n'Alzina Vell on la riera està ben seca. Hi trobem peró alguna resclosa. Més amunt hi ha el pont de Can Plana. Antigament aquestes rescloses feien la fució de recollir l'aigua per utilitzar-la. Actualment la riera d'Olzinelles baixa molt seca, però si que fa que sigui una zona força humida. D'aquí que anem trobant altres arbres monumentals com un roure o un pollancre, una alzina. També hi veiem avellaners, plataners ...  

Passem a tocar de can Valls on hi trobem un parell de pous de pega. Es tracta de tres grans recipients de ceràmica oval datats al segle IX-X. Un dels forns es conserva pràcticament sencer. La pega s'obtenia mitjançant la cocció lenta de soques de pins i alzines, i s'utilitzava com a combustible per l'enllumenat públic i per impermeabilitzar vaixells i recipients. També és territori de fonts, com la de can Valls. Seguim ruta fins arribar a l'església de Sant Esteve d'Olzinelles. Es tracta d'un edifici religiós amb una façana de l'any 1786. El campanar és d'espedanya amb dos arcs de mig punt. És d'una sola nau amb volta de mig punt i tres trams. Té un absis circular. Al segle XVII s'hauria reformat. Al costat hi trobem la rectoria, un edifici també interessant. Olzinelles fou una parròquia independent que l'any 1927 fou agregada a Sant Celoni. També hi trobem un petit cementiri i la casa del pagès.

Continuem amb la ruta, de nou amb impressionants arbres com els plataners. I més elements com un antic pou per aprofitar l'aigua. Tornant a vorejar Can Valls hi veiem un Cedre monumental espectacular de més de 120 metres d'alçada. I una altra font, la de l'aranyal, aquesta afortunadament amb aigua. Després de refrescar-nos toca una mica de pujada fins als quatre camins. Aquí hi tenim una bona vista de Sant Celoni. Ara només ens cal baixar amb la calma fins al punt de sortida. Una bonica ruta d'uns 12 kilòmetres i molt agradable. Per cert, avui erem una bona colla. Només cal veure la foto de grup. Fins la propera !

Castells de Montesquiu i Besora

Interessant la sortida per la comarca d'Osona entre els castells de Montesquiu i de Besora amb l'Antoni Llagostera el passat dissabte 4 de setembre.

Començem a peus del castell de Montesquiu on es pot deixar el cotxe al mateix aparcament. Si encara no heu visitat aquest espectacular castell us ho recomanem. Possiblement el seu orígen és en l'enclavament d'una torrassa de guàrdia que va fer edificar el comte Guifré I el Pilós, al segle IX. A mitjans del segle XIV va passar de ser un casalot destinat a la defensa a convertir-se en una residència fortificada. Després de modificacions i ampliacions actualment es pot visitar les estances i els seus jardins son motiu de moltes activitats durant l'any. I també és el punt d'informació del parc.

 

 

 

 

 

 

Nosaltres ens posem en marxa agafant el GR-151 on de seguida veiem algunes vistes sobre Sant Quirze de Besora. Aquest GR és el Camí Oliba que enllaça Montserrat amb els Pirineus. Passem per el Pla del Revell, un lloc ideal per les pastures on el bosc s'ha tallat en alguns punts per afavorir els camps de conreu. Les vaques pasturen el els llocs habilitats i així compaginar amb el conreu. També hi trobem alguna bassa on s'acumula l'aigua per abeurar el bestiar. Les vistes també son dignes de fer una parada. Veiem Montesquiu, Sant Hipòtit, Sobremunt, la plana de Vic...  també cap al Ripollès o Berguedà.

 

 

 

En un extrem del pla hi trobem la casa de Revell, una casa de pagès avui en dia abandonada i sense teulada on les parets si que es conserven en peu. Està pràcticament enganxada a la cinglera i gaudeix de molt bones vistes. Ja a dalt del pla hi ha la cabana que encara està ben conservada. El nom de Revell apareix ja documentat l'any 1342. I al costat també hi trobem la font del Revell, amb un abeurador que recull l'aigua que surt d'una esquerda. Deixem la part de la cinglera per pujar al pla i anar a buscar l'altre extrem i baixar direcció el collet de la Mongia on ens crida l'atenció el seu aspete grisos i sorrenc. Es tracta de les Margues, unes roques sedimentàries carbonatades amb una part d'argila i que contenen molts fòssils marins. És moment de enfilar cap al Castell de Besora. Recuperem un petit corriol i de seguida hi som.

 

 

 

 

 

Ens trobem de nou a dalt d'un turó amb molt bones vistes. Del castell només en queden unes restes molt malmeses de fragments de murs. El que si que destaca és l'església dedicada a Santa Maria i que corresponia al castell. Era un construcció d'una nau capçada a l'est per un absis semicircular. El castell és esmentat l'any 895 i l'església documentada el 898. Els comtes de Santa Coloma, els Queralt, van ser els darrers senyors del castell fins al segle XIX. La utilització del castell per les tropes carlines va provocar que fos enderrocat, també l'església. Aquesta però fou transformada i renovada al llarg dels anys fins l'estat actual. Les restes del castell Als nostres peus, el poble de Santa Maria de Besora. Puntualment s'hi han fet diverses excavacions i recentment s'han inaugurat les obres de restauració tant de l'església com de les restes del castell. Després de gaudir d'una bona estona d'aquest espai tornem enrere a recuperar el coll de la Mongia per agafar un camí cap a la dreta i tornar cap al Castell de Montesquiu per la Baga del Pla del Revell passant per zones de roures i faig espectaculars. Un recorregut d'uns 11 kilòmetres i 400 metres de desnivell.

Puig Neulós

EL PUIG NEULÓS (Mª Clara Martínez, dimecres 25 agost 2021)

Avui hem fet una sortida per l’Albera per assolir el cim del Puig Neulós, un cim inclòs al llistat de 100 cims de la FEEC. Però en lloc de fer la ruta més coneguda i tradicional, des de Cantallops i Recasens, ho fem des de França, des de El Pertús.

Fem l'aproximació passant la Jonquera i El Pertús, on just a la sortida del poble, a mà dreta, hi ha la carretera D-71 que fa una circular per Sant Martí i Sant Joan de l'Albère. Són 11 km de pista asfaltada estreta però prou còmode fins el Coll d'Ullat on aparquem. En aquest coll hi ha un xalet refugi, el Chalet de l’Albère, zona de picnic i una font, tot envoltat de grans pins.

Iniciem la caminada a tocar del refugi, envoltats de pins i castanyers, i començant a seguir les marques blanques i vermelles del mític GR-10. El GR10 és la ruta que creua els Pirineus de mar a mar pel vessant nord, des de Banyuls fins a Hendaya. La versió francesa de l'GR11, podríem dir-ne que el seu germà bessó. En total són 882 quilòmetres de recorregut i 51.410m de desnivell positiu acumulat. El primer tram de la caminada la fem per una fantàstica fageda, amb clapes de pins, fins arribar al Puig de les Colladetes, ja a la carena. El cim d’aquest puig està format per unes grans roques a les que no dubtem en enfilar-nos per gaudir de les espectaculars vistes. El Canigó, la plana de l’Alt Empordà amb el castell de Recasens als nostres peus, la badia de Roses... Impressionant.

A partir d’aquí anem continuem amunt, per la carena, seguint una tanca de filat que, des del Tractat del Pirineus al 1659, fa de limit fronterer entre Espanya i França. I també per que no s’escapin les vaques. La vaca de l'Albera, una vaca autòctona que viu al bosc en règim de total llibertat.

Passem pel Roc dels Tres Termes, i uns metres més amunt hi ha un indicador al camí per anar a visitar el pou de neu de Puig Neulós. Cal travessar el filat per una porta. Es troba en perfectes condicions i s'hi pot entrar, sent recomanable portar una llanterna i prenent algunes precaucions bàsiques. Està documentat des de 1767 i a diferència dels pous de glaç, que deixaven glaçar l’aigua a l’exterior i després la emmagatzemaven al pou, aquí tallaven la neu en blocs per portar-la als pous de neu, on la premsaven per convertir-la en gel. Tornem enrere, al camí de la carena, i de seguida culminem el cim del Puig Neulós. Al pic hi ha un monument piramidal, fet de pedres de la zona, dit la Torre d'en Manel. L'original fou construït per Manel Costa a finals del segle XIX, però va ser derruït arran de la instal·lació de l'estació de comunicacions. Més tard hi ha estat restituït.

Les vistes des del cim, si la meteorologia no fa honor al seu nom, són espectaculars, amb les planes del Rosselló i de l'Alt Empordà esteses als seus peus fins al mar, el Canigó a una banda, els cims de l'Albera a l'altra i la muntanya

de Requesens a sota mateix. Un bon lloc per esmorzar. Ja refets, continuem el GR-10, fins el Refugi Tanyareda. Aquest és un refugi lliure, en bones condicions i que pot albergar unes dotze persones. Ens trobem en un espai magnífic, envoltats de grans faigs, alguns d’ells monumentals. A partir d’aquí iniciem el retorn. Passem per la Font de la Tanyareda i seguim una pista forestal que ens porta a vorejar el Puig Neulós. Seguim immersos en boscos de monumentals faigs, amb balconades de fantàstiques vistes.

De mica en mica ens anem apropant a on hem aparcat aquest matí. Ja a prop de l’aparcament hi trobem amplies zones amb taules i bancs, molt adequades per descansar de les caminades amb un bon pic nic. I una magnífica font, la Reina de les Fonts, profundament decorada pel pastor Manel, originari d’aquestes contrades. Arribats a l’aparcament, donem per finalitzada la sortida d’avui, que desitgem us hagi agradat, i us esperem a la propera.

Powered by Wikiloc

Sallent

Dimarts 17 agost 2021 (Mª Clara Martínez)

Iniciem la caminada al municipi de Sallent, comarca del Bages.

Sallent és una vila d’origen medieval que va créixer a l’entorn de la desapareguda església romànica de Santa Maria. Es va desenvolupar com a vila agrícola i manufacturera. El Llobregat li va oferir una excel·lent font d’energia per desenvolupar importants fàbriques tèxtils al segle XIX, molins fariners, molins polvorers, batans... 

Les mines de sals potàssiques, dels anys 30 del segle XX al sud de la vila, han transformat el paisatge i la població, amb una gran muntanya de sal que presideix l’entorn. Aparquem a la Plaça de Catalunya i prenem direcció a Sant Martí de Serraïma. Passem per davant del Cementiri Municipal i anem caminant per còmodes pistes forestals, en suau pujada i entre camps de cultiu de cereal i algunes vinyes. El paisatge és molt agradable i no tardem en arribar a Sant Martí de Serraïma. Aquesta és una església datada al segle XII, i es fa evident que ha sofert moltes reformes. 

Molt a prop hi ha un gran mas, el mas Santmartí, que va ser una important casa pairal, gairebé autosuficient. Es conserven premsa i molí d’oli i vi, galliners, quadres d’animals, paller, forns... documentat des de 1210 i amb ascendència nobiliària. Aquest és un bon lloc per fer una aturada i esmorzar una mica. El sol comença a picar. Ens tornem a posar en marxa i seguim per bons camins. Hem d’estar alerta, malgrat que hi ha alguns pals indicadors i marques de pintura, hi ha molts encreuaments. En aquests casos el GPS és un bon encert.

Ara posem rumb a Fucimanya. Abans, però, farem un cim molt senzill, el Montcogul. Té una elevació d’uns 590 metres i al seu cim hi ha un pessebre i un llibre per firmar. 

Tornem al camí que seguíem abans de fer el cim i ara comencem a seguir sender per zona més boscosa.  Arribem a un encreuament senyalitzat i fem un anar i tornar fins a Fucimanya, un altre gran mas que té adossada l’ermita de la Mare de Deu de Fucimanya. L'amor i devoció dels veïns ha tingut sempre ben ornat i agençat aquest petit santuari que va comptar com a insigne devot, el sallentí Sant Antoni Maria Claret i Clarà, i que és objecte de la predilecció dels fidels d'un bon sector del Pla de Bages. Uns metres abans de Fucimanya hi ha l’oratori de la Mare de Deu de la Llet, que té molta advocació per a les mares que donen el pit als infants i entre les antigues dides. Just davant de l’oratori hi ha una font, amb taules fetes aprofitant rodes de molí i amb l’ombra de grans plàtans. 

Tornem a l’encreuament que havíem deixat i seguim per un corriolet ben bonic, entre boscos de pins i alzines, fins arribar a un lloc anomenat Roques Albes. Estem al cim d’una cinglera de roca calcària, blanquinosa, i que sembla tallada a pic, amb caiguda del tot vertical. Des d’aquí tenim espectaculars vistes sobre la vall de la Gavarresa, que ens separa de Sant Llorenç del Munt (just davant) i de l’altiplà del Moianès (a llevant). A l’esquerra de tot, el Montseny, i a la dreta, Montserrat. Seguim caminant per la vora de la cinglera durant una estoneta, gaudint de les vistes i el paisatge, fins que ens tornem a endinsar al bosc per corriols. Anem fent algun tram de puja i baixa, amb algun desnivell una mica fort però curt, fins arribar al conjunt monumental amb les restes de l’antic castell de Sallent amb origen al segle X. Formant part del que va ser el recinte sobirà del castell, es troba l’església romànica del segle XI, originàriament dedicada a Sant Esteve i posteriorment també a Sant Sebastià. 

La seva originalitat radica en el fet de ser una de les poques esglésies romàniques de planta circular de Catalunya i destaca per les seves grans dimensions. Des del Turó on s’assenta el Castell, les vistes del pla de Bages i els seus camps fèrtils, el riu Llobregat i la població de Sallent, és realment excepcional.

Ja tan sols ens queda tornar al poble de Sallent, que el tenim a tocar i on ens podem entretenir visitant alguns dels seus elements més característics, com el Pont Vell i l’església parroquial de Santa Maria, i donar un tomb pels seus bonics carrers. Esperem que us hagi agradat i us esperem a la propera, com sempre, tot Caminant per Catalunya.

Powered by Wikiloc

Riera d'Ogassa

Collet de Fullosa  – Riera d’Ogassa –  Monument a Xirinacs –  Vidabona             Mª Clara Martínez (28 juliol 2021)

Una fantàstica ruta pel municipi d’Ogassa, descobrint racons meravellosos de la seva riera, vistes impressionants de la Serra Cavallera i Serra de Sant Amand i molta historia. Cal tenir en compte el seu desnivell de més de 800, una mica trenca-cames, i que les fonts són seques. El punt d’inici és el collet de Fullosa, que s’hi arriba pel camí de Ribamala a Coll de Jou. La pista no és asfaltada, tan sols en petits trams, però apta per a qualsevol vehicle, amb calma. Aquí deixem els cotxes i comencem a caminar. Ens dirigim a la masia de El Negre, però no per la pista, per un sender molt bonic que fa drecera.

El Negre és un alberg rural i centre dinamitzador del senderisme cultural ubicat en un mas del s. XIV. El mas s'ha rehabilitat com a alberg del Camí i com a centre formatiu i d'activitats per a joves i grans. Forma part de El Camí de Vidabona, una ruta que es pot fer pel seu atractiu paisatge, la seva rica natura, i també com un camí iniciàtic que simbolitza el camí a la plenitud individual i col·lectiva.

Just darrera el mas hi ha un desviament, senyalitzat com a Camí del Cingle, que ens porta a veure els primers gorgs de la riera d’Ogassa. Cal anar i tornar a la casa. Prenem direcció Nord, pel Camí d’Ogassa, senyalitzat i ben fresat, passem per un bonic mirador de Serra Cavallera i per una gran balma, fins a retrobar la riera d’Ogassa, que anirem seguint, amunt i gaudint de precioses raconades, trams engorjats i fantàstics salts. 

És un constant sortir del camí per anar a veure els salts, però val la pena. Finalment creuem el Torrent de la Font del Freixe i la riera d’Ogassa, alhora que el camí gira a la dreta i es comença a enfilar de valent pel Bac de la Tuta, fins arribar a la pista. Primera pujada forta. Aquí fem l’aturada per esmorzar i agafar forces per continuar. Passem pel mas de La Tuta i pugem al mirador del Puig de l’Àliga, des d’on tenim unes espectaculars vistes de la vall del Ter, serra Cavallera, Sant Amand...

Baixem del mirador i ens dirigim als Plans de cal Pegot, on hi ha el Monument a Josep Maria Xirinacs, que va ser trobat mort en aquest lloc el 11 d’agost de 2007. És un bloc de granit que conté una X accentuada, símbol dels homes rectes i bons. Baixem fins a les runes de cal Pegot i encara una mica més, fins el Torrent de la Coma Pregona. I ja tenim servit un segon tram de camí que s’enfila de valent, fins el Pla de Toro. Anem en direcció de Santa Maria de Vidabona. Abans d’arribar-hi passem per un faig monumental i el Pas dels Maquis.

El primer document de l’existència de l’església de Vidabona és de l’any 890. Va ser parròquia rural, fins que al segle XVIII esdevé Santuari Marià. Fins al 1936 estava obert al culte, i tenia un aplec molt conegut. Va quedar abandonat després de 1939 i s'enrunà la seva volta i façana sud al 1969 quan li va caure un llamp que va esquerdar les parets. És a l'actualitat està enrunat i és de difícil recuperació. Arribats al Collet de Vidabona iniciem el descens, en fort desnivell, que ens porta a tornar a salvar el Torrent de la Coma Pregona, amb la conseqüent remuntada a continuació. Tercera pujada forta. Voregem el mas de cal Baiato, planegem una estona, i en arribar a la Font de Fullosa, ens enfilem per un curt tram de camí, fent ziga-zagues, fins la pista, molt a prop d’on tenim els cotxes. Aquest darrer tram de forta pujada el podem evitar si a la font seguim la pista a la dreta. Ens porta al mas i de dret als cotxes, i és més planer. Una sortida molt bonica, pels gorgs i salts d’aigua, per les vistes, i pels racons carregats d'història que hem anat trobant. Desitgem que us hagi agradat i us esperem a la propera, tot Caminant per Catalunya.

Powered by Wikiloc