Ripoll - Sant Joan de les Abadesses

Divendres 5 juny 2020 (Antoni Llagostera)
Si parlem de fer una excursió entre Ripoll i Sant Joan de les Abadesses, de seguida ens ve al cap la Ruta del Ferro que segueix l'antic traçat de la via de tren. Nosaltres però hem fet la sortida precisament evitant-la.

Sortint del pont d'Olot hem agafat el GR-1 que segueix l'antic camí Ral. De fet en l'antic pont ja es parlava del portal de la Fontviva que apareix en un document de 1626. Ja era el lloc de sortida cap al nostre destí, Sant Joan de les Abadesses. Seguim doncs per la Font Vila paral·lels al riu Ter i a tocar de l'antiga fàbrica de Can Serra Balet. Aquesta fàbrica tèxtil fou construïda cap a l'any 1899 a uns terrenys que ja el 1926 va ocupar Serra Balet que va arribar a tenir 180 treballadors. I seguim amb el passat industrial ja que també trobem el Molí de Can Guetes, el Molinou, també dit molí dels canoners, ja que anteriorment havia estat un tornall de barrinar canons i posteriorment donava servei a la fàbrica tèxtil. Antigament també aportava aigua al molí draper de la Fontviva.

Seguint el canal passem per altres antigues fàbriques i els rentadors de Can Pólit i anem a buscar el camí ja a la carretera de Sant Joan seguint per darrere el conjunt de cases unifamiliars que hi ha. Passem a tocar de Tallers Casals, una de les fàbriques més importants en la història de Ripoll. Fou fundada el 1881 per Francesc Casals i Fransoy, quan obre un petit taller al centre de Ripoll, subsidiari de les empreses tèxtils. De la mecanització de peces de fundició i la construcció de maquinària, el petit taller va passar a ser una important empresa dedicada a la fabricació de eines electromecàniques posteriorment també ventiladors industrials. Desprès de diverses etapes es va acabar tancant la planta ripollesa. Just per darrere de la colònia de Tallers Casals passem per el Malpàs on ens trobem el canal de Can Badia que seguirem un bon tram. Veiem el nou polígon de Ripoll de Mas d'en Bosc.

Mica en mica anem deixant la zona industrial i anem seguint el canal, amb zones amb horts que aprofiten l'aigua. Desprès de passar per la casa que dòna nom al polígon, Mas d'En Bosc ens acostem a la Barricona, que també dóna nom a un nou espai industrial. El Canal de Can Badia també és conegut com de Ribamala o d'Estamariu. La seva llargada és de 4.500 metres, 4 m d'amplada i una altura de 1,10 metres. És travessat per diversos passos i passarel·les, en forma d'arc de punt rodó, que porten a cases de pagès i a conreus.
Ens acostem a la Barricona, una magnífica casa de gran magnitut, actualment convertida en un restaurant. Seguim i deixem el canal que travessa la carretera de Ripoll a Sant Joan fins a trobar el riu ter i la resclosa que l'alimenta.

Entrem en terrenys de Rama. Hi destaca el Casal de Rama que no es veu des del camí. És un conjunt que inclou el casal, jardins. casa dels masovers, llac i la capella de la Mare de Déu de la Concepció. El que si que podem veure ja que hi passem a tocar, és l'Hostal de Rama que actualment també és un restaurant.
A partir d'aquest punt entrem a la zona de Ribamala on també hi ha la casa homònima. Trobem la pista que puja fins a Coll de Jou i deixem el GR-1 en aquest punt ja que l'antic camí Ral no queda tant definit. Hem de travessar un tram de la carretera al seu pas per Ribamala fins a la zona de l'Agrupació Esportiva del Ripollès i agafem un petit tram de la Ruta del Ferro en sentit Ripoll passant per sobre el pont de Ferro. De seguida però trenquem a l'esquerra per agafar el GR-151 que ve de Ripoll per la Ruta del Ferro. Ens acostem cap a la casa de Rodonella. El Camí Oliba és un sender de gran recorregut (GR-151) que connecta algunes de les obres més emblemàtiques de l’art romànic català. Transcorre entre Montserrat i els Pirineus, amb uns 200 quilòmetres, i passa per algunes de les ciutats i pobles amb més història de la Catalunya Vella, com Manresa, Vic, Ripoll i Sant Joan de les Abadesses. Creua el paisatge d’interior i de mitja muntanya de les comarques del Bages, Osona i el Ripollès en un itinerari poc exigent i envoltat de serveis turístics i comercials de gran valor afegit.
Seguim ara el camí direcció a Cal Gat passant per els plans del Guillot i Can Violí. En aquest tram tenim fantàstiques vistes a Serra Cavallera i el Taga així com a importants masies. Arribem a Cal Gat. Estem davant una antiga fàbrica tèxtil, que va patir diferents incendis i aiguats i que avui hostatja una moderna fàbrica de productes sintètics de tripes per embotits, la Fibran. Passarem pel costat de la masia de Cal Gat i la colònia Jordana. Passem a l’esquerra de Mas Molí, una antiga casa pairal carregada d’història, amb dues fonts ben a prop, la font de l’Aspre i la font de Mas Molí. I arribem a una fantàstica masia de Sant Joan, la Roca on actualment encara tenen vaques de llet.

Ens desviem un moment per anar fins a veure el roure escarpat, que com diu el nom, ja no en queda gaire res, però era de grans dimensions. El que si que aprofitem és per gaudir de les bones vistes i al fons ja veiem Sant Joan de les Abadesses. Entrem en un tram de bosc i ens acostem al riu Ter. Un tram fresc i agradable de fer i de seguida arribem al final de la ruta entrant per la zona de la Plana i travessant el pont d'Arçamala on tanquem l'excursió.

Cal preveure tenir un cotxe per tornar a Ripoll si no volem fer-ho de nou a peu.
Una ruta diferent i fàcil sense passar per la Via Verda. Hem  trobat però algún tram amb molta vegetació suposem que degut a les pluges que hem tingut aquests dies.

Powered by Wikiloc

Sant Julià de Ramis

Sant Julià de Ramis – Muntanya dels Sants Metges – Camí Vora Ter i Congost

Dissabte 30 maig 2020 (Mª Clara Martínez)

Ruta molt senzilla i fàcil, per fer a peu o amb bicicleta, i per gaudir d’entorns molt diferents i de diversos elements carregats de historia.

Comencem la caminada a Sant Julià de Ramis. Aquí no hi trobem un nucli urbà pròpiament dit. Tan sols l’ajuntament, la moderna església parroquial de Sant Julià i algunes masies. Prenem el carrer que surt de darrera l’església, el Camí de les Coves, i al poc ens desviem a l’esquerra per un pista que, sense massa esforç, ens enfila al cap d’amunt de la Muntanya dels Sants Metges. Arribem a una pista asfaltada, girem a la dreta i de seguida trobem La Fortalesa. És propietat privada i no hi podem entrar. Aquesta fortificació va ser iniciada l’any 1893, i un cop perduda la seva funció, ara hi ha l’hotel de cinc estrelles Sants Metges i que a més alberga un Museu de Joieria i un Centre d'Art Contemporani.

Seguim per la pista i el següent punt d’interès és el Castellum Fractum (castell en runes). Per la seva posició estratègica, aquest punt va ser ocupat per un poblat ibèric del segle VI al I aC. Els romans aprofitaren l'estructura del poblat ibèric i hi establiren una fortalesa, des de la que podien dominar el recorregut de la Via Augusta. Aquesta fortificació de control i defensa de la via pública va passar a mans dels visigots quan va desaparèixer l’Imperi romà d’Occident. Molts segles d’història, molt ben explicats en diferents plafons informatius i amb unes vistes excepcionals.

Més endavant hi ha l’església romànica dels Sants Metges, amb modificacions dels segles XVII i XVIII i protegida com a bé cultural d'interès local. Fou el nucli central d'un territori, de població dispersa a redós de la muntanya. Se sap de l'existència, d'ençà el 1087, d'una sagrera i d'algun mas. Mai, però, es va desenvolupar en aquell lloc un veïnat de certa entitat. Podem passejar pel seu entorn i pujar al campanar. També hi ha una espaiosa zona amb taules i bancs que ens conviden a fer una aturada per esmorzar i recuperar forces. Si seguim una mica més la pista, arribarem al cementiri municipal, tancat, però amb una bona panoràmica de Celrà i el seu entorn. 

A partir d’aquí iniciem el descens cap a la plana. Ens desviem uns metres per donar una ullada al veïnat dels Sants Metges, un grup de importants masies molt ben restaurades. Anem baixant, per una densa zona boscosa on hi predominen alzines, pi blanc, alguns roures i un parell de clapes de castanyers. El sotabosc és quasi impenetrable. Ja a la plana, ens acostem a veure el riu Terri, amb una bona quantitat d’aigua, i que recull les aigües de desguàs de l’estany de Banyoles.

Arribats a una pista asfaltada, la creuem i seguim els indicadors de Camí Vora Ter. Seguim aquest riu no massa lluny de l’aigua i trobem el canal Sant Jordi, que desvia aigua cap a la séquia Vinyals de Celrà i cap a Colomers, i el Cau de les Goges. El Cau de les Goges és una cavitat que allotjà un jaciment arqueològic pertanyent al Solutrià superior (fa 18.000 anys). Està constituït per una gran esquerda que forma una cavitat, amb dues entrades.

Entrem al congost, l’estret per on el Ter s’ha anat obrint pas al llarg dels anys per arribar al mar. En aquesta zona tenim unes esplèndides vistes del Ter.

Anem per una còmoda pista forestal, gaudint de les vistes, fins a l’ermita i la masia de Sant Vicens de les Roquetes. Can Sant Vicenç és una masia annexada a la capella de Sant Vicenç de les Roquetes que antigament era el convent. Protegida com a bé cultural d'interès local està quasi tota ensorrada. La canònica de Sant Vicenç de les Roquetes es va fundar el 1187 i mai va esdevenir un lloc d'importància. Al segle XIV hi consta el prior i un canonge. Al segle següent ja s'havia extingit. I ja tan sols ens queda una passejada per arribar de nou a Sant Julià de Ramis, on hem començat la ruta.

Esperem que us hagi agradat i us esperem a la propera.

Powered by Wikiloc

WIKILOK - Track Mª Clara Martínez - clarilla

Soldats de Salamina

Dissabte 23 maig 2020,  Mª Clara Martínez
L’any 2001 es va publicar la novel·la «Soldados de Salamina» de Javier Cercas, on es narren diferents episodis de la Guerra Civil que es van viure a la comarca del Pla de l’Estany. També aquesta novel·la va inspirar la confecció de tres rutes de senderisme que ens descobreixen els escenaris principals d’aquests fets. Nosaltres farem la que està centrada en el Santuari del Collell i els seus voltants. Deixem els cotxes i sortim del petit nucli de El Torn, en el que hi destaca l’església de Sant Andreu, bastida al llarg del segle XVIII sobre restes romàniques i preromàntiques. 

 

Comencem a seguir marques taronges d’Itinerànnia. Passem per la granja Vilallonga i arribem fins un oratori de la Mare de Déu, que era punt de trobada i reagrupament dels romeus que anaven al Santuari del Collell. Seguim caminant fins arribar al Santuari de Santa Maria del Collell. Gran centre de pelegrinatge entre els segles XV i XVIII, que a partir de 1852 es va convertir en col·legi i seminari. Durant la Guerra Civil va patir una gran destrucció, va deixar la seva funció escolar i eclesiàstica i s’hi va establir una presó de guerra dels republicans. El 30 de gener de 1939, poc abans que arribés el general Franco, es va decidir afusellar 50 presoners vinculats a la Falange Espanyola. El 8 de febrer, amb l’arribada de Franco, els milicians republicans que hi quedaven van ser afusellats i enterrar en tombes sense edificar. Acabada la Guerra va tornar a funcionar com a col·legi- seminari, fins el 1978. Actualment és una casa de colònies. Per sort el Santuari és obert i el podem visitar per dins. És magnífic. Continuem la ruta però ens desviem una mica, arribem a la carretera on hi ha una creu de terme, i uns cent metres més endavant, per una rasa en paral·lel a la carretera, una altre dels punts claus de la nostra ruta: la Creu dels Afusellaments. En aquest punt, el 30 de gener de 1939, van ser afusellats 50 presoners de la presó del Collell, la majoria vinculats a la Falange Espanyola. Dos van poder escapar de l’assassinat massiu fugint enmig del bosc: Jesús Pascual Aguilar i Rafael Sanchez Mazas. 

 

A la novel·la de Javier Cercas es recrea una escena en la que un jove milicià republicà rep l’ordre de perseguir a Sanchez Mazas, el troba, apunta... però no dispara. És un al·legat a la reconciliació i contra l'absurd de la guerra. Reprenem la ruta per darrera les instal·lacions esportives, per la pista i no massa lluny trobem un camí a l’esquerra que ens enfila a la serra de la Cadamont, on podem gaudir de bones vistes i visitar la cova de Ventatjol o de l’Ermità.
Tornem a la pista i ara ens arribem al cementiri de Ventatjol on hi havia l’ermita de Sant Feliu de Ventatjol, avui inexistent. Abans que s’abandonessin molts dels masos de la zona, aquest era el lloc de trobada dels parroquians i per les pràctiques cristianes. De nou a la pista, passem a tocar del mas de La Cadamont i baixem, pel serrat dels Piells fins el riu Ritort. Trobem un plafó indicatiu de la Font de la Teula, però ni rastre de la font.

 

Ara ja ens queda la part planera de l’excursió d’avui. Per la pista anirem fins la finca del Castell de Roca i el Molí de Roca. Al ser una propietat privada ens abstenim d’entrar-hi i voltem pel darrera. Per una palanca creuem el Ser i ens desviem una metres més endavant a la dreta. Prenem el camí que mena a Briolf
i a uns 150 metres trobem l’ermita de la Mare de Déu de Loreto. Actualment està en desús. Tornem a la pista i l’anem seguint, fins que s’acaba i ens fa tornar a creuar el riu. El camí està una mica aperduat, i el riu s’ha de creuar com es pot per les roques. Sembla ser que la tempesta Glòria va fer molt mal per aquesta zona. Ara anirem una bona estona per sender, passant per camps oberts, boscos i racons de gran bellesa a tocar de l’aigua. Encara haurem de creuar el riu una vegada més, per les roques, per anar a trobar la pista que ja ens portarà de retorn al punt de partida.

Masos abandonats i rònecs, ermites, antics molins... a petja d’un passat ple de vida. Espais i racons que van ser escenaris de diferents fets de la Guerra Civil Espanyola. Paisatges de gran bellesa... Què més podem demanar?
Esperem que us hagi agradat i us esperem a la propera.

Powered by Wikiloc

Batalla de l'Ebre

Divendres 13 març 2020 (Antoni Llagostera)
No podiem marxar del Tour d'excursions pel sud de Catalunya sense dedicar un dia a la Batalla de l'Ebre. Així ho vem fer, l'Antoni ens va preparar una sortida fent algun cim i recorrent alguns dels espais on van succeir aquests fets que es van desenvolupar entre el 25 de juliol i el 16 de novembre de 1938. Fou la batalla més llarga i cruenta de la Guerra Civil espanyola (1936-1939), amb un tràgic balanç de desenes de milers de soldats morts, ferits i presoners, entre d’altres. Hi ha comptabilitzades prop de 250.000 combatents. La batalla va arruïnar els pobles i camps on va tenir lloc la cruenta batalla, deixant un balanç de 120.000 baixes entre tots dos exèrcits: 30.000 morts, 75.000 ferits i 15.000 presoners. Fou una batalla decisiva per la victòria de l’exèrcit franquista, a més de la conjuntura internacional (Pacte de Munich) i va accelerar el final de la guerra i la derrota de la legalitat republicana. El territori de memòria de la batalla de l’Ebre és un dels més desenvolupats i extensos de Catalunya i la resta de l’Estat. Compta amb nombrosos centres d’interpretació i desenes d’espais històrics a l’aire lliure, la majoria d’ells senyalitzats. Avui es poden visitar trinxeres, antics camps de batalla, monuments commemoratius, fortificacions, refugis, campaments i un paisatge quasi inalterat, de gran valor històric, patrimonial i natural. 

Nosaltres vem plantejar una sortida des de Gandesa (Terra Alta), aconstant-nos a l'àrea de picnic de la Fonteta on es pot deixar el cotxe. El camí ens ha de portar cap al coll d'en Torner on també hi trobem una casa. Des d'aquest punt pujem fins al cim del Puig Cavaller que està a uns dos kilòmetres. Amb 706 metres és el punt més alt de la serra de la Solsida i també és un 100 cims. Les vistes son explèndides. Llavors cal tornar enrere de nou cap al darrer coll i tot seguit en sentit invers ens acostem fins a la cota 705. Ens trobem ara a la serra de Pàndols on hi ha un monument a la Pau construït per l’assocació de la Quinta del Biberó, on també hi ha un bon mirador. Coneguda com la Punta Alta, la seva alçada permetia el domini sobre la resta de cotes de la serra de Pàndols, escenari de durs combats entre el 9 i el 19 d'agost de 1938. La pèrdua d'aquesta cota, el 13 d'agost, no va suposar, però, l'expulsió de les tropes republicanes de la serra, que no es produí fins a l'11 de novembre. És un del millors miradors de la província de Tarragona.

Desprès d'un bon descans tornem enrere, ara ja per anar a buscar el cotxe per anar a visitar un parell de punts més molt interessants. El primer el trobem també en terme de Gandesa, el mirador de la batalla de l'Ebre, Coll del Moro. És una muntanya de 483 metres. Proper hi ha el poblat ibèric del Coll del Moro. Al capdamunt d'aquest petit turó, els comandaments franquistes hi van instal·lar el seu observatori, ja que es domina tot el front de la batalla de l’Ebre. Hi ha un monòlit franquista commemoratiu. Hi trobareu una senyalització explicativa del paper d’aquest observatori i el monument fet erigir per Franco una vegada acabada la guerra, símbol de la dictadura i monument propi de la política memorial i propagandista de l’Estat franquista. Des d'alli, durant tota la batalla va ser visitat per observadors militars estrangers i pels principals caps franquistes. El propi general Francisco Franco va dirigir la tercera ofensiva contra les defenses republicanes el setembre de 1938.

I si entre els espais de la Batalla de l’Ebre n’hem de destacar un per la seva càrrega simbòlica, aquest és sense cap mena de dubte el Poble Vell de Corbera. 

Aquest és l'altre punt que hem fet amb el cotxe. Les ruïnes de Corbera han esdevingut una icona de l’horror de la guerra civil, un record omnipresent que clama contra la irracionalitat de la guerra i que mostra de la manera més colpidora imaginable el que no hauria d’haver passat mai. Les runes cobreixen avui els carreronets de la vella Corbera, unes places i carrers que fins el juliol de 1938 havien estat plens de vida i que la sobtada arribada de la guerra va truncar per sempre. Avui, l’església de Sant Pere és el centinella de les ruïnes que l’envolten. La reforma duta a terme fa pocs anys li ha retornat l’esperit, a més d’habilitar un impressionant mirador al capdamunt del campanar.
Entre les façanes cosides per la metralla, les parets caigudes, les bigues de fusta, els trulls i cisternes hi descobrirem escultures que representen lletres, associades totes elles a un text literari: és l’Abecedari de la Llibertat, fruit del treball d’artistes vinguts d’arreu que l’any 1995 van voler fer un primer pas per mantenir viva la memòria d’aquest indret tan especial. Si teniu l’oportunitat, proveu a viure una posta de sol al Poble Vell de Corbera: és una experiència realment màgica, difícil d’emular en qualsevol altre racó del món. La Terra Alta fou l’escenari principal de la batalla de l’Ebre, i Corbera d’Ebre, el poble que major simbolitza i representa el dolor. Passejar-hi és retornar a l’estiu del 38, quan l’aviació alemanya i l’artilleria de Franco devastaren el poble. Una fantàstica ruta plena d'història i simbolisme. 

 

Serra del Montsià

Dijous 12 març 2020 (Antoni Llagostera)
Espectacular i exigent ruta per la carena de la serra del Montsià i per la vessant costanera d’aquesta serralada, poc coneguda que s’aixeca al sud-est del Delta de l’Ebre. Una passejada que no deixa indiferent a quasi ningú, alhora que podreu gaudir de la seva bellesa històrica, natural i paisatgística. Hi podem trobar marges, barraques i aixoplucs de pedra seca, vestigi permanent del treball constant de vells arquitectes anònims; La serra del Montsià és dins dels límits administratius dels municipis d’Alcanar, Ulldecona, Freginals, Amposta i Sant Carles de la Ràpita. El punt de sortida el trobem en terme de Sant Carles de la Ràpita on una pista asfaltada ens porta fins al lloc anomenat Cocó de Jordi, on hi ha un aparcament per deixar el cotxe. Agafem un sender senyalitzat com a PR C-83 en direcció a la Font del Burgar. Des de la Font girarem a mà esquerra (en sentit contrari al GR-92 que va un petit tros coincidint amb el PR) seguint el PR C-83 que seguirem fins arribar al cim de La Foradada (679 m alt). Pujarem pel de l'esquerra i de baixada retornarem a aquest punt pel corriol que ara deixem a la dreta.  El corriol puja entre una extensa garriga amb vistes a la dreta cap a la Moleta de Mata-Redona per un paisatge que ens recordarà molt el Garraf. Començarem a pujar per la carena de la Serra del Montsià, seguint sempre el corriol principal, per una cresta amb roques, on haurem de fer alguna grimpada pujant i un camí una mica penjat, arribarem a la preciosa Foradada del Montsià. 

 









És un cim que té la particularitat que forma un gran pont natural amb una obertura per on podem passejar o seure-hi mentre observem la Punta de la Banya a través de la roca. Ha esdevingut un emblema de la serra donat el seu fàcil accés i per aquestes privilegiades vistes que es tenen des del seu cim sobre la resta de la serra i del Delta de l´Ebre.

A partir d’aquí, passarem sota el forat de La Foradada i agafarem un corriol a mà dreta que és el PR C-83 tot i que hi desapareix la senyalització. Si el dia és clar les vistes son fantàstiques ja que es veu perfectament tota la silueta del Delta de l'Ebre. Continuarem seguint per la cresta en el tram més bonic de la ruta, primer pujant i després planejant. En alguns punts haurem de posar les mans de pujada, però son passos fàcils. Des d'aquest indret, carregat de bellesa paisatgística, continuem cap al cim de la Torreta del Montsià per tota la carena, pujant i baixant turons i colls. Coronem el turó de la Trencada (730 m alt). Seguim recte per la cresta hi coronarem els cims de la Tenda (732 m alt), primer, el Palleret del Teix (739 m alt) desprès i més endavant la Torreta de Montsià (763 m alt). 

 









Tota la carena ens permetrà veure vistes magnífiques de la Serra de Lo Port i, de tant en tant, del Delta. La Torreta de Montsià és el cim més alt de la serra de Montsià, on continuem gaudint de les bones vistes. També és un dels 100 cims de la FEEC. Ara comencem a baixar per la font del Teix, lo Portell i la masia de Mata Rodona enllaçant de nou amb el GR-92 que ens portarà cap al punt de sortida. 

Una fantàstica sortida i amb molt bones vistes, segomna excursió del Tour Terres de l'Ebre del Caminant per Catalunya just abans del confinament.