Cogulló d'Estela i Roc d'Auró

MARE DE DÉU DE CORBERA – COGULLÓ D’ESTELA – ROC D’AURÓ

Magnífica ruta per la comarca del Berguedà. El nostre objectiu és assolir els tres cims més emblemàtics i visibles del Baix Berguedà: Cogulló d’Estela, Roc d’Auró i Torre dels Enginyers, just a sobre mateix de la població de Berga i el Santuari de Queralt.

Iniciem la caminada al Santuari de Corbera, una església que pertany a Castellar del Riu i dedicat a la Mare de Déu. El conjunt està format per l'església, la casa dels ermitans i l'hostal. Per arribar-hi cal prendre la carretera que puja als Rasos de Peguera i, passat Espinalbet, a la dreta trobem una pista asfaltada que ens hi porta sense complicacions. De darrera l’església en surt un sender que s’enfila uns metres fins trobar una pista que seguirem cap a l’esquerra, fins arribar a la masia quasi derruïda de Can Déu. La passem de llarg. A la tornada hi passem més a prop. 

Seguim per la pista, fins l’antic i gran mas també quasi derruït, de Les Planes. Aquest va ser un d’aquests masos que en la seva època eren quasi autosuficients. Donat que la masia de Les Planes és una de les masies situades a més alçada sobre el nivell del mar en el terme de Castellar del Riu, a més de produir aliments i productes diversos calia també disposar d'uns espais idonis per a la conservació d'aquests, com una trumfera, on es conservaven les patates ( conegudes amb el nom de «trumfos»), o una pleta per tancar el bestiar.

Anem transitant entre grans boscos de pi roig i algun company troba un bon grapat de bolets. Caminem relaxats, gaudint de les espectaculars vistes que s’obren als nostres ulls a mesura que anem guanyant alçada, i no deixem la pista fins que som a prop del coll d’Estela, al que hi arribem per un sender que s’enfila de valent. Aquest coll és un lloc ideal per fer una aturada i recuperar forces amb una mica d’esmorzar. Des d’aquí fem un puja i baixa al cim del Cogulló d’Estela, de 1.869 metres i en el llistat de 100 cims de la FEEC. Hi ha un parell de passos equipats amb cordes que ajuden a pujar amb més seguretat, i algun petit tram una mica exposat. Rés que no pugui fer una persona acostumada a triscar per les muntanyes. I val molt la pena pujar. Des del cim tenim una fantàstica vista 360º que ens deixa bocabadats. Montseny, Montserrat, Pla de Busa, Sant Llorenç de Morunys, Port del Compte, Rasos de Peguera, La Baells i tot el que l’envolta... molt difícil d’anomenar tot el que es pot veure. Cal tornar al coll per continuar la ruta.

Ara enfilem un costerut corriol que s’enfila de valent, fins el peu del Roc d’Auró, de 1.948 metres, on trobem una cadena que ens ajuda a superar un tram empedrat, fins el cim. Aquest és menys complicat que el Cogulló d’Estela, i també val molt la pena de pujar-hi per les espectaculars vistes, no massa deferents de l’altre.

Tornem a desgrimpar i busquem un sender marcar amb colors grocs i vermells que ens ha de portar al cim de la Torre dels Enginyers, just davant nostre. El camí va voltant el cim en direcció Oest, fins a trobar una línia elèctrica, on hi ha el pas per arribar a dalt de tot. Aquí hi trobem un vèrtex geodèsic (amb 1.987 metres és el més alt), i unes antenes de telecomunicacions. 

Vistos els tres cims, la tornada la fem per la Collada dels Rasets, des d’on anirem seguint marques grogues i blanques del PR C-73, la Bassa dels Rasets, i la Font del Tagast, naixement natural del torrent de Tagast. Aquesta és una ruta molt interessant i vistosa, en la que si tenim massa por o vertigen a l’hora de fer els cims es poden evitar, atès que és pujar i baixar. Recomano evitar el fort de la calor, és ruta molt assolellada i les fonts poden ser seques. També recomano, si aneu bé de temps, una visita als miradors de La Figuerassa, a llevant del Santuari de Corbera, i des d’on tindreu unes extraordinàries vistes del pantà de La Baells i tot el seu entorn.

Desitgem que us hagi agradat i us esperem a la propera, com sempre, tot Caminant per Catalunya.

Powered by Wikiloc

Baronia de Toses

Excursió per la Baronia de Toses a la Vall de Ribes (Ripollès) amb l'Antoni Llagostera el passat dilluns 27 de setembre de 2021.

Des de finals del segle XIII i fins la constitució dels municipis en el segle XIX, la vall de Ribes era dividida en dues jurisdiccions, la vall de Ribes (que depenia del rei i amb representació a Corts) i la baronia de Toses, centrada al castell de Toses, sotmesa a un règim de domini senyorial. El límit entre els dos règims senyorials era el riu de Planès. La vall de Ribes era constituïda pel domini senyorial reial de Ribes, Pardines, Queralbs, Campelles, Planoles, Bruguera, Batet, Fustanyà, Serrat i Ventolà. La baronia de Toses, de jurisdicció senyorial, era constituïda per les parròquies de Toses, Fornells, Nevà, Dòrria i Planès. La baronida de Toses pertangué als Urtx, als Mataplana i als Pallars, que la vengueren (1375) als Pinós, dels quals passà als ducs d’Híxar. Al segle XIX formà un municipi amb el nom de la Vall de Toses i, després, simplement, de Toses.

Sortim de la població de Toses situada a 1.444 m d'alçada. Les cases de Toses, moltes restaurades recentment, tenen una disposició esglaonada i donen una aparença fortificada a la població. Als afores del poble, a la part més alta hi destaca l'església de Sant Cristòfol. Estem davant un església romànica ben interessant, del segle XI. És un edifici d'estructura romànica amb planta d'una nau amb absis semicircular que té adossades dues capelles que li donen forma de creu llatina. La coberta és de volta de canó apuntada. La portalada amb una simple llinda, situada al mur de sud-est, conserva una bonica porta amb decoració de ferro forjat. La ferramenta de la porta ens permet observar com era la forja medieval al Ripollès. La capella de la dreta s'allotja sota el campanar de torre de dos pisos, amb un fris de decoració d'arcuacions llombardes, i coberta a dues vessants. Aquí ja tenim bones vistes i just a sobre hi ha les restes del que hauria estat el castell.

Per començar la sortida hem de baixar al fons del poble on hi ha l'estació de tren i el túnel de Toses. És la línia de ferrocarril que uneix Barcelona amb Puigcerdà i que té una llarga i interessant història.  Iniciem l'itinerari creuant la via de tren per l'antiga carretera i pugem per un corriol que surt a l'esquerra. En pocs minuts ens enlairem amb vistes sobre el poble de Toses a l'altra banda de la vall. Seguim ensdinsant-nos per la Baga de Toses direcció Fornells. De tant en tant petits torrents que baixen de la Serra de Montgrony ens creuen el camí. Cal estar atents a les marques grogues i baixar per un corriol que en pocs minuts ens porta fins als prats del Torrent del Llop, on molt a prop trobem la senyal R163 (Antic camí de Castellar de N'Hug). Baixem per aquest camí mil·lenari i creuem el riu Rigart ja a tocar a la carretera de Toses a Planés. Pugem per aquesta carretera fins al nucli de Fornells de la Muntanya. En aquest cas ens trobem a 1.280 m, situats al fons de la vall i a tocar de la via del tren. El poble està històricament vinculat a Dòrria ja que es considera el refugi hivernat dels habitants del nucli de Dòrria, situat més a munt a 1.500 metres. Hi trobem poques cases on hi destaca el museu del Pastor i també molt concorregut el restaurant Can Casanova.  

Ens fixem però en l'església de Sant Martí de Fornells. Estem davant una altra mostra del romànic popular del segle XII. És molt peculiar degut a les diverses modificacions i ampliacions en la nau original. La seva imatge rústica i enlairada es veu reforçada per la graciosa escalinata a la façana oriental i pel robust campanar de cadireta. Seguim ara cap a Dòrria sortint del poble per la pujada de la Quintana. Al final d'aquesta costa trobem un camí a la dreta que planeja, retornant per sobre el poble, i ens situa a l'antic camí de Fornells a Dòrria. Seguim aquest camí boscós fins a la carretera de Fornells. La seguim fins a coincidir amb la N-260, la popular collada de Toses. L'hem de seguir uns metres de baixada fins a trobar una font i a l'esquerra la carretera que puja cap a Dòrria. En aquest punt encara hi ha un antic edifici que acollia l'hosta de la Polella. Hem de tenir en compte que la carretera disposava d'uns quants hostals com la cantina de Toses on hi feia parada la diligència i es canviaven les cavalcadures. Nosaltres fem l'últim esforç agafant un caminent a l'esquerra que ens pujarà directe a Dòrria, un altre dels nuclis de Toses. 

Dòrria és el poble situat més alt del Ripollès i dels més alts de Catalunya. És també un dels pobles històricament més importants de la vall de Toses. És un poble que ha sabut conservar tot l’encant i rusticitat dels pobles de l’alta muntanya, pel que gaudeix d’una protecció urbanística especial i està declarat Bé Cultural d’Interès Nacional. El nucli urbà es travessat pel dit Camí dels Carlins, que no es més que l’antic camí reial que unia les valls de Ter amb la Cerdanya. L'església de Sant Víctor de Dòrria fou consagrada pel Bisbe Nantigís (7 de juliol del 903) esmentada amb el topònim Doriga. El novembre del 1997 es van descobrir a l'absis de l'església, pintures romàniques de rellevant importància. Val molt la pena visitar aquestes interessants pintures romàniques. A la cantonada entre la cara nord i la de ponent es troba el campanar que es una torre quadrada amb un gran finestral a cada cara i coberta piramidal. S'hi pot accedir per una escala exterior al cantó nord. Un petit poble on s'hi respira pau i amb molt bones vistes.  

Ens queda ara el darrer tram de l'excursió, ja de baixada, seguint el GR-11, l'antic camí que unia la Vall de Ribes amb la Cerdanya. A sota nostre ens queda el nucli d'Espinosa i al davant el de Nevà, tots dos pertanyen també al municipi de Toses. I al fons també veiem el nucli de Planés que en aquest cas ja pertany al poble de Planoles tot i que antigament era de la Baronia de Toses. Just abans d'arribar a Planés cal deixar el GR-11 que ens portaria cap al càmping de Planoles. 

Travessem de nou la N-260 i entrem a Planés on ens espera l'església de Sant Marcel, d'estil també romànic. Consta d'una sola nau capçada amb un absis d'arc de ferradura, a l'interior, però de planta semicircular, a l'exterior. Tots dos espais s'enllacen per un arc triomfal. Sobre aquest arc descansa el campanar de cadireta de dos ulls. I fins aquí aquesta interessant sortida on el romànic i la història fan companyia a unes fantàstiques vistes. 

Campdevànol - Gombrèn

Excursió per un tram del Camí Ral de la Pobla de Lillet entre les poblacions de Campdevànol i Gombrèn a la comarca del Ripollès amb l'Antoni Llagostera, feta el passat dijous 14 de juny aprofitant els colors de la primavera i que ha sortit a TV Ripollès el passat 28 d'octubre.

Sortim de Campdevànol mateix i agafem ja el camí ral per el barri de la Creu, el barri més antic de la població. Hi destacava una creu de terme ara recordada amb una reproducció, que senyalava el canvi de municipi amb Ripoll. La creu orignal la podem veure a tocar de l'església parroquial de la població. 

Continuem seguint paral·lels al riu Merdàs i anem trobant informació del patrimoni. Per exemple el Mas el Miracle. A tocar del camí trobem les restes d'antigues guixeres que eren molt importants per la qualitat del guix. Seguim envoltats de camps i a tocar de la carretera que també ens porta a Gombrèn. Veiem el Mas Coronetes i més endavant el Mas el Cornut, també conegut com l'hostal de Sant Sebastià. El camí és magnífic i fàcil de fer. Arribem a la font de Sant Eudald fruit d'un dels miracles que feia quan era portat cap a Ripoll. 

Passem per davant del Mas de Niubó on les primeres referències daten del segle XII. Hi destaca una torre quadrada. L'ombra dels arbres ens ajuda a fer el camí més agradable. Travessem el riu Merdàs i ens acosem fins a la font del Querol, una àrea recreativa molt freqüentada i que ha patit una regulació per evitar les masificacions. És una de les entrades al Torrent de la Cabana. Nosaltres seguim el camí ral i tornem a travessar el riu i passem a tocar del càmping Pirinenc. 

Una mica més enllà arribem a l'ermita de Sant Llorenç de Campdevànol, una església romànica del segle XI. De fet és considerada una de les primeres obres d'aquest estil a Catalunya. Destaca pel seu campanar, conservat en molt bon estat. Tot i això, el seu interior està marcat pel pas de diferents guerres, les quals van destruir-ne bona part. Als anys 90 la van rehabilitar i està en molt bon estat. Decidim que és un bon lloc per exmorzar-hi. Molt a prop hi ha el Mas la Rera, dedicat a turisme rural i a la producció de melmelades i altres productes de qualitat. Seguim passant a tocar del Molí de Serradell on hi destaca una gran masia. També és un càmping i ofereixen servei de restauració.

Ara ens toca agafar un petit tram de carretera fins a l'Empalme on a l'esquerra podem seguir el camí. Des d'aquest punt ens queden poc més de tres kilòmetres per arribar a Gombrèn. De seguida comencem a veure'n alguna imatge i també algun dels cims que l'envolten com el Costa Pubilla. Coincidim amb activitat agrícola on els tractor recullen el menjat del bestiar per passar l'hivern. Passem a tocar de les Coromines, una gran casa de colónies que també es dedica a la ramaderia. Arribem a dues cases ben curioses, Cal Daldic i Can Macaio. Una pertany a Campdevànol i l'altre a Gombrèn. Les separa la riera de Bartés. Entrem als dominis dels Mataplana. Tornem a trobar el Merdàs i la riera de Torrents i de seguida arribem a Gombrèn, un poble que no arriba als 200 habitants.  L'envolten les llegendes del comte Arnau i les històries de la familia Mataplana. 

Ens endinsem per el casc antic on es conserva l'aspecte de vila fortificada, amb vells murs i un portal d'entrada, amb cases antigues i racons que recorden l'época en que era una població menestral, dedicada sobretot a la compra i preparació de la llana i a la fabricació de flassades. Una mica més amunt hi ha la plaça i l'església parroquial de Sant Pere. 

Es tracta d'un edifici d'una sola nau i capelles laterals, coberta amb volta i decorat en estil barroc tardà. A la dreta de la façana hi ha el campanar i al seu interior hi destaca un retaule barroc senzill. Nosaltres acabem la ruta aquí havent previst un cotxe per tornar cap al punt de sortida.

Tossa de Mar

TOSSA DE MAR – CALES I MARE DE DÉU DE GRÀCIA

Mª Clara Martínez (18 setembre 2021)

Iniciem la sortida d’avui a la vila de Tossa de Mar, a la comarca de la Selva. Aparquem pels voltants de l’estació d’autobusos, ens dirigim a la platja i comencem a caminar, posant rumb nord. Al final de la platja hi ha un magnífic mirador de la badia de Tossa amb el Castell al fons, i una escultura de bronze de la deessa romana Minerva de Frederic Marès. Una mica més endavant, una altra escultura, la de Sa Gavina, de Lluís Carbonell.

Seguim caminant i trobem la petita platja de la Mar Menuda, ideal per a famílies per la seva poca fondària, amb una petita cala coneguda popularment com «sa Banyera de ses Dones» Més endavant, el camí deixa d’anar arran de mar i s’enfila una mica. Des d’algun sortint rocós tenim vistes espectaculars dels penya-segats i una petita cala coneguda com l’Infern d’en Caixa. Aquest curiós nom li ve del soroll que fa el temporal en entrar en ella. És com si l’infern estigués en una caixa... Seguim fent camí, fins a cala Bona, una cala molt petita però amb una bellesa molt gran. Un paisatge idíl·lic de roques i bosc de pins. S’hi arriba a peu des de Tossa (tres Km), o deixant el cotxe a la carretera. Els més privilegiats poden arribar amb barca, ja que permet fondejar-hi. És un paradís per activitats com l’esnorkel, per estar flanquejada per altes parets rocoses, amb aigües tranquil·les. 

I encara ens queda una darrera cala en el recorregut d’avui: cala Pola, també de gran bellesa, amb aigües turqueses, una bona platja i pins per l’entorn. Encara que com a nota negativa i que trenca tota l’armonia del paisatge, la urbanització Giverola, que treu el nas entre els pins en forma de petits apartaments que semblen búnquers. Malgrat tot, la bellesa del lloc ens convida a fer una pausa per esmorzar i gaudir de la seva tranquil·litat. En aquesta cala hi ha el càmping Pola, ara en obres per ampliació i restauració, cosa que ens impedeix de fer la ruta càmping amunt i ens fa seguir un sender arranjat i ben indicar que ens fa passar per la urbanització, resseguir la carretera per sota, fins arribar a la pista que ens endinsarà al massís de l’Ardenya, fins a la Mare de Déu de Gràcia. l’Espai Natural Protegit del Massís de Cadiretes és un dels millors exemples conservats, tot i les transformacions, del paisatge primigeni de la Costa Brava. És molt habitual la pràctica de bicicleta de muntanya i senderisme per aquestes pistes i camins, on i trobem sobretot sureres, alzines i pins.

Arribem a l’ermita de la Mare de Déu de Gràcia, una església rural o ermita que ha estat datada del primer terç del segle XVII. Segons l'historiador i erudit local de Tossa Màrius Zucchitello, la capella, en lloc de ser construïda a principis del XVII, va ser reformada al segle XVII i seria l'antiga església de Sant Lionç, documentada als segles X i XI. Per tant, l'origen d'aquesta ermita, és a dir, la part constructiva més antiga, seria romànic, del segle XI. Descansem una mica i iniciem el retorn a la vila de Tossa de Mar.

Arribats al Coll del Sastre tenim dues opcions per tornar al poble: seguir el GR-92, cosa que farem nosaltres, o seguir per un sender costerut que surt davant nostre i pujar i resseguir tota la carena del Puig Nau, amb molt bones vistes. Baixem fins el poble i no marxem sense donar una ullada a la vil·la romana dels Ametllers, una de les més importants de Catalunya i integrada al nucli urbà de Tossa de Mar. De grans dimensions, va ser fundada al segle I aC i es va mantenir activa fins als segles V o VI dC. Consta de dues parts: la part alta era la zona residencial, i la part baixa la zona de producció. I ara ja sí que tan sols ens queda tornar als cotxes i donar per finalitzada la sortida d’avui, una sortida que podríem definir com a mar i muntanya, en la que hem gaudit d'esplèndids racons i cales de costa, i una mostra del paisatge i la història del massís de Cadiretes.

Desitgem que us hagi agradat i us esperem a la propera, com sempre, tot Caminant per Catalunya

Powered by Wikiloc

Llanars - Abella - La Roca

Sortida per la comarca del Ripollès el passat dilluns 5 de juliol de 2021 amb l'Antoni Llagostera aprofitant l'esclat de la natura d'aquest passat estiu on el verd és el protagonista. El reportatge ha sortit el 14 d'octubre a TV Ripollès.

Havent fet una excursió per Pardines com enclau ramader, té total sentit fer el mateix a la zona de Llanars i Vilallonga de Ter, d’Espinalba i Abella, també un espai ramader de gran importància valor econòmic i històric. Una zona on a més hi trobem moltes cabanes i barraques de pedra seca i fonts de gran valor ecològic.

Sortim del mateix poble de Llanars on us recomanem almenys visitar l'església romànica de Sant Esteve situada al centre de la població. 

Sortim del poble baixant pel carrer de Cerdanya i creuant el pont del Molí de Llanars. Ens endinsem al veïnat d'Espinalba tot pujant carretera amunt i passant a prop de diferents masos: la Canal, la Sorriba, la Ginestera, el Pujol, can Galló, can Marxant, la Grau, can Cua, can Casadalt, l’Abadia,... ens trobem a la vessant nord de Serra Cavallera. Seguim el camí de sant Isidre després d’atravessar el torrent de la font del Vern. Començarem a trobar cabanes o barraques de pedra seca. Fet una petita desviació anada i tornada podrem veure la barraca de les Enderrocades. I una segona, abans d’arribar a Sant Isidre, un pedró dedicat al sant patró espanyol dels agricultors. Aquí ja comencem a tenir una bona vista de la Vall de Camprodon, el massis del Canigó i les muntanyes de l'Alta Garrotxa.

Seguim camí arribant al lloc dit dels Arcers on hi ha una altra cabana i entrem a les Planes d'Espinalba on robem pastures demilitades per murs de paret seca i antigues cabanyes que servien per guardar eines i aixoplugar-se en cas de mal temps. Un seguit de pistes ens porten ara fins al Pla Rodó a 1.449 metres, el punt més alt de la nostra sortida. Aquí hi trobem un abeurador. Des d'aquest punt cal dirigir-se per un corriol enmig dels prats fins a un segon abeurador i d'aquest, ja en baixada, fins a la Font de les Dous, on trobarem una pista de terra ben marcada. La Font de les Dous és un conjunt de surgències que neixen al

vessant sud de Serra Cavallera. Continuem per la pista cap Abella i arribem a la senyal R98 (les Dous), on agafarem una altra pista, aquesta més ampla, en direcció a Abella. La baixada fins al nucli és ràpida i agradable ja que es passa per boscos ombrívols i frescos.

Si volem veure més cabanes de pedra seca, en podem trobar al pla Duran, fent una petita desviació d'anar i tornar. Es tracta de la barraca dels Planters, refeta fa poc per Pere d'El Quer. Aquesta cabana és un excel·lent exemple de l'arquitectura de muntanya que tan bé dominaven els nostres avantpassats. Recuperem el camí i després de travessar la riera arribem al veïnat d’Abella que ja pertany a Vilallonga de Ter. La seva distribució és curiosa ja que les cases es troben escalonades a redós de la Serra de Sant Bernabé, distribuïdes en quatre grups de cases disposats de manera irregular, lleugerament separats uns dels altre. Al nucli central hi destaca l’Església de Santa Llúcia, d’origen romànic del segle XII, però ja ha estat, fins a l’actualitat, reformada moltes vegades. I continuem de baixada cap al proper ogbjectiu. Un cop a la carena del Serrat de la Creu cal baixar sempre seguint la carena de la serra cap a la dreta i no seguir les

senyals grogues d’Itinerànnia, que es desvien cap l'esquerra i que ens portarien a Vilallonga de Ter. Arribem a la carretera on trobem la senyal R93 (la Roca). Ens dirigim i creuem el nucli antic de la Roca situat, com diu el seu nom sobre una gran roca sobre el Ter i en el lloc on hi havia hagut un castell. També és un nucli de Vilallonga de Ter. Del castell no en roman quasi res, tan sols un mur de carreuat regular. La situació orogràfica feia l'indret fàcilment defensable. Resta la petita església romànica i ha desaparegut, en part, un portal que anys enrere constituïa l'accés al poble, com ho devia haver estat del castell, pujant pel caminet de drecera. L'esglesiola era dedicada a la Mare de déu de Pelancà; actualment rep l'advocació de la mare de Déu de la Pietat. Val la pena passejar-se pels carrerons i pujar fins al punt més alt on s'hi ha habilitat un mirador.

Havent vist el nucli de la Roca, entrant i sortint pel túnel, retornarem al coll de la Roca, on trobarem restes de la muralla i passant pel costat de la Pietat, baixarem a la riera d’Abella, límit amb el terme municipal de Llanars. Un cop travessada la riera, trobarem un oratori de construcció recent, dedicat a la Mare de Déu del Raïm, i seguint la pista passarem per la central hidroelèctrica Bassols. I finalment acabem d'arribar a Llanars per tancar una fantàstica sortida per la comarca del Ripollès. Us recomanem si més no visitar aquestes poblacions i nuclis de la Vall de Camprodon.

Powered by Wikiloc