Castells de Voltregà i Tagamanent

Aquests darrers dies hem fet un parell de sortides amb l'Antoni Vilaró. La primera, a la comarca d'Osona (1 febrer 14) on hem visitat el castell de Voltregà i l'ermita de Sant Martí Xic sortint de l'església de Santa Cecília de Voltregà. I per arrodonir la excursió hem gaudit de la riera de Sorreig on hi ha el gorg Negre ple de llegendes.

I la segona sortida (4 febrer 14) al castell de Tagamanent, a la comarca del Vallès Oriental, sortint del poble d'Aiguafreda, i visitant també l'ermita de Sant Salvador i els pous de glaç de l'Avencó. Al costat de les restes del castell també hi ha l'església de Santa Maria i unes vistes panoràmiques magnífiques.

Esteu atents els propers dies al programa Caminant per Catalunya per gaudir d'aquestes excursions.

Sant Llorenç del Munt

El passat dissabte, dia 24 de gener de 2013, amb un dia molt rúfol i amb boira, que no van encertar els metereòlegs, varen fer un dels programes de Caminant per Catalunya per la serra de Sant Llorenç del Munt.

Varem visitar alguns dels llocs emblemàtics del massís: El cim del Montcau, la cova Simanya, les tombes tardoromanes del coll d’Eres, el Roure del Palau, la font Flàvia, els Òbits, el Morral del Drac, el cim de la Mola amb el monestir de Sant Llorenç del Munt, i el tram del camí dels monjos que baixa cap Matadepera i el Cavall Bernat.

Malgrat que no varem poder gaudir de les grans panoràmiques que té el Montcau o el cim de la Mola, on no es veia res a molt curta distància per la boira, varem gaudir d’una bona passejada, gens complicada i allunyada del bullici de gent que moltes vegades hi ha al lloc.

Varem visitar la cova Simanya i varem fer la visita a la cova en una total solitud. Veure les tombes tardoromanes o visigòtiques del coll de les Eres, on varen esmorzar, fou una segona novetat en relació a l’anterior excursió que hi férem, fa uns anys, guiats per Josep Maria Colomer.

I a partir d’aquest punt el recorregut habitual per la carena de Pagès, on hi ha els límits municipals de Matadepera, Mur i Sant Llorenç Savall.

Al queixal corcat del Morall del Drac, alguns varen atrevir-se a entrar en el gran forat que creua la roca.

Dalt del monestir, a l’hosteria, varem fer un aperitiu ben servit per les amables cambreres.

La baixada pel camí del Monjos, fou una descoberta interessant, amb els seus tres graus. Férem una petita excursió per situar-nos sobre el Cavall Bernat, on per cert una parella estava escalant.

Fins ben entrada la baixada del camí del Monjos no va aclarir i varem poder gaudir d’alguna panoràmica sobre el Vallès, Montserrat i Montseny al fons.

Texte i fotos: Antoni Llagostera

Sant Miquel de les Formigues

Aquest passat dimarts 21 de gener l'Andreu i l'Antoni han fet una bonica sortida al cim de Sant Miquel de Solterra, també dit Sant Miquel de les Formigues a 1.202 metres. És la muntanya més alta de les Guilleries i fa terme amb Sant Hilari Sacalm i Osor a la comarca de la Selva.
Hi han accedit des de Sant Hilari, seguint una pista que ens ha portat fins la font de l'Aveurador. Des d'aquest punt fins al cim hi ha uns 4 kilòmetres molt fàcils de fer i molt ben marcats, amb un desnivell d'uns 300 metres. Un cop s'arriba a dalt i ha una creu de ferro bastant gran, amb tres formigues als peus. Aquesta creu està sobre les restes del castell de Solterra i la capella de Sant Miquel. El castell està documentat des de l'any 929 com a domini directe dels comtes de Barcelona. En resta ben poca cosa, la base d'una torre circular i un tros de mur de l'antiga capella.
El nom de les Formigues ve de que cada any, a la tardor, s'omple de formigues voladores.
Les vistes son magnífiques mirem per on mirem i més si es pot gaudir d'un bon dia com el que han ensopegat.

Mines de Ribes

Aquest dissabte 11 de gener vàrem fer una sortida a les Mines de Ribes, a la nostra comarca. La Vall de Ribes ha estat durant molts anys una zona minera de gran importància. A la zona de Ribes de Freser i ha les mines Gerona, Fernanda, de can Possons i les de can Paloca.
El punt de sortida l'hem fet al costat de les cases de Segura i can Possons.
El camí passa per Batet on destaca la capella de la Mare de Déu del Carme i de seguida s'enfila muntanya amunt.

La primera mina que trobem és la Gerona que té tres branques i és una estructura bastant sòlida i segura, on podem entrar sense gaire perill. Era explotada per treure arsenopirita o pirita arsenical.
Més amunt hi ha la Fernanda explotada a partir de 1886 on s'extreia materials similars com limonita, calcita o malaquita entre d'altres. En material extret tenia una peculiaritat ja que contenia una petita quantitat d'or que feia rendible l'explotació. Aquesta mina és recomanable no entrar-hi ja que ha cedit gran part del sostre. La següent parada és a la mina de can Paloca, ja canviant de vessant, més a prop de Ventolà. En aquest cas hi ha molt visibles les excavacions a cel obert i prospeccions del que seria una explotació minera de ferro. El color vermell i negre d'òxid té una presència constant.

Totes aquestes mines havien alimentat les fargues de la zona del Ripollès.
A part de gaudir d'aquest passat miner el recorregut també ens mostra paisatges explèndids de la vall que complementen una sortida molt recomanable.
I al tornar al punt de sortida ens hem entretingut a la mina de can Possons, explotada modernament, l'any 1904 i que té un curt recorregut, però que enlluerna per la potència del mineral de ferro, de color vermellós.

Una excursió que ja havíem fet el més de novembre del 2009.
http://caminantpelripolles.blogspot.com.es/2009/11/mines-de-ribes.html

El Catllaràs i Falgars

Darrera excursió de l'any 2013, el passat dissabte 28 de desembre, a la comarca del Berguedà, al massís del Catllaràs, potser una de les serres menys conegudes del Berguedà, però també una de les més interessants.
El punt de sortida i arribada és a la Pobla de Llillet a 843 metres d'altitud i amb poc més de 1.300 habitants. Un poble ple d'atractius però que hem deixat per una altra ocasió ja que la sortida és plena d'elements interessants.
Deixem el poble per el barri de les Coromines i de seguida arribem al Monestir de Santa Maria de Lillet, de gran importància per a l'Alt Berguedà. Les primeres notícies daten del segle IX. Va ser cremat durant la Guerra Civil però recentment ha estat restaurat i es pot visitar. Hi ha un remarcable claustre de planta quadrada, una mica poserior a l'església, exemple típic de claustre rústic. A uns 150 metres hi ha l'església romànica de Sant Miquel, un interessant edifici de planta circular amb un absis semicircular, molt ben conservat.

Una mica més amunt trobem les restes del Castell de la Pobla, només hi queda una petita paret i s'hi ha instal·lat una creu. Ofereix unes vistes magnífiques. El camí s'enfila per mig del bosc i arribem al Xalet del Catllaràs, un edifici dissenyat originàriament per Antoni Gaudí per allotjar els enginyers de dirigien les mines que extreien el carbó d'aquesta zona. Darrerament s'utilitzava com a casa de colònies.

El camí continua cap a l'oest amb fort pendent fins al Collet Fred i el mirador de la Roca de la Lluna a 1.494 m. Des d'aquest punt tenim unes vistes panoràmiques de les serres pirinenques i prepirinenques. Nosaltres hem ensopegat un dia una mica tapat. Una mica més avall hi ha taules i cadires, un lloc ideal per esmorzar-hi.
Ja hem dit que el Catllaràs també és una zona de mines, i de fet hem anat trobant alguns elements d'aquests passat i fins i tot alguna entrada de mina. Hi ha localitzades unes 14 boques. El carbó que s'extreia era transportat cap a la fàbrica de Ciment Asland de Castellar de n'Hug, on era usat com a combustible. 
Seguim fent camí cap al Roc del Joc, el punt més alt del nostre recorregut a uns 1.615 metres tot i que no hi em pujat per manca de temps. Si que hem passat però per el prat de Joc de la Pilota. Aquest nom ve del fet que va ser utilitzat pels enginyers anglesos que vivien en el xalet per jugar-hi a pilota.
Seguint el camí i a uns 5 kilòmetres més, arribem a un dels punts emblemàtics d'aquesta zona, el Santuari de la Mare de Déu de Falgars.
Un lloc de pelegrinatge i devoció, amb la Verge de Falgars, una imatge gòtica d'alabastre del segle XV. Per la festa major s'hi balla la Dansa de Falgars.
També hi ha una hostatgeria i al voltant una zona amb taules i barbacoes.
No cal dir que també i ha unes magnífiques vistes. S'hi pot accedir per una carretera asfaltada d'uns 7 kilòmetres. Nosaltres hem optat per baixar per l'antic camí de romiatge que passa pels graus de Falgars i arriba al punt final de la sortida, la Pobla de Lillet.

Com veieu una excursió plena d'espais i elements molt interessants per gaudir d'un bon dia. Nosaltres hem fet uns 18 kilòmetres que es poden fer amb 5 horetes, però hi hem estat gairebé 8 hores. Si voleu gaudir d'aquests espais podeu fer la sortida a la vostra mida i visitar tot aquest patrimoni amb més dies. Val la pena fer-ho.