Camí de la Costa de la Teia

Aquest dissabte 28 de desembre hem fet la darrera sortida d'aquest any 2012, i ho hem fet a casa, fent el camí de la costa de la Teia que enllaça Ripoll amb Alpens i que feien servir traginers i pagesos per anar a mercat a Ripoll. Però evidentment no l'hem fet tot. La sortida l'hem fet des del Remei de Baix a les restes de l'ermita que hi ha, i on la gent ho coneix més com l'aparcament de Can Villaura, a tocar de la cruïlla de la carretera de Les Llosses.
De seguida agafem el camí i passem per el Castellot, una casa de pagès que segons la tradició havia estat un antic castell i on també hi ha una llegenda que l'Antoni ens ha explicat.

El camí de la costa de la Teia comença a enfilar de seguida i a mitja pujada trobem una font. Amb una horeta arribem a Can Buelo, una antiga casa de pagès, ara en runes, on destaca un noguer. Aquest camí també ha estat marcat per la història, ja que durant la primera guerra carlina hi ha haver una topada on hi van haver vuit o nou morts, tots milicians nacionals de Ripoll.
Seguim pujant per l'Era del Fuster i el Coll de Carolina on trobem una cruïlla de camins. Nosaltres seguim per l'esquerra passant per la Portella on hem esmorzat. Aquest tram potser és el més maco amb trossos de camí empedrats. De seguida arribem a el Camps, una altra casa aquesta si, dedicada a la ramaderia i on gaudeixen d'inmensos prats per pasturar-hi. Ens trobem ja a Sovelles, una mica més enllà veiem l'esglèsia de Sant Sadurní, que ja hem visitat en altres excursions i no ens hi hem encantat gaire.

A partir d'aquest punt hem fet la segona part de l'excursió, deixant la ruta d'Alpens i reculant per agafar un camí cap a la casa de Vilarons. La intenció era anar fins a Bumarencs, que era una gran casa, i passant per el Turó de la Suca arribar fins a les Arenyes, a tocar la carretera de Les Llosses. Però la veritat és que ens hem perdut, de fet el nostre guia ja ens ha advertit que no les tenia totes en aquest segon tram de la sortida. Total que ens hem embolicat de mala manera, més d'una hora, fins que hem sortit a la casa de Baborers i per acabar la Franquesa. Un kilòmetre més o menys d'on voliem acabar.

En total hem fet uns 12 kilòmetres i un desnivell de 628 metres. I crec que tots hem acabat un xic farts i plens de rascades. Però be, no hi ha res millor que acabar l'any amb una bona Llagosterada !
Avui per casualitat, hem coincidit amb el Joaquim i la Concepció i ens han acompanyat bona part de la excursió ja que els anaven fins a Sovelles. Per sort seva s'han estalvialt la nostra tornada, tot i així els hi hem donat un puntet.
Tanquem aquest 2012 havent fet 26 sortides, més o menys la mitjana que fem els darrers anys, esperant que el proper any també sigui tot Caminant per Catalunya. Que tingueu un bon 2013 !

BON NADAL !

El Montgrí

A petició de Ramon Busquets varem fer el passat dissabte, dia 15 de desembre de 2012, una projectada excursió al Montgrí. La concurrència fou molt notable, dotze persones.

L’excursió va començar molt malament ja que no trobàvem el punt de sortida d’un sender local a l’Estartit, però com preguntant es va a Roma, amb mitja hora de retràs varem iniciar el veritable camí.

L’excursió tenia tres parts bastants diferenciades. Una primera era visitar dues cales, molt verges, de la costa del Montgrí, cala Calella i cala Pedrosa. Anar pel costat del penyasegats, veure les Medes des de Cap de Barra, tant allunyats de la calor i l’ambient estival de la costa, produeix un plaer enorme.

Desprès d’esmorzar, copiosament com es costums, a cala Pedrosa, varem seguir la ruta, allunyant-nos de la costa, no abans de veure la Foradada.

La segona part de l’excursió consistia en travessar l’altiplà del Montgrí, una espai desert que havia estat un dels llocs de pastura hivernal dels ramats que estiuejaven al Pirineu ripollès.

L’altiplà del Montgrí es ple d’aixarts, construccions o tancaments fets amb pedra seca, amb cabanes incorporades, que resulten un espai digna de ser visitat.

Aquesta part de l’excursió fou per veure els dunes fixades a finals del segle XIX per un enginyer de Torroella de Montgrí.

La tercera part de l’excursió fou dedicada a visitar dos dels indrets més emblemàtics del Montgrí, l’ermita de Santa Caterina i el castell.

La vista des del castell del Montgrí és impressionant i com que el dia fou radiant, es veia tot el golf de Roses i tota la plana empordanesa, amb el riu Ter arribant al mar.

Una excursió que va resultar un gaudi extraordinari per a tots el participants.

(Antoni Llagostera. fotos Ramon Busquets)

Serrat de les Marques i Tremolosa

Aquest dissabte 8 de desembre hem fet una nova sortida, en aquest cas per la comarca del Ripollès per continuar descobrint racons poc concorreguts però plens d'al·licinets. En concret hem anat al municipi de Les Llosses que és el més gran de la comarca. Un cop al Cremat hem agafat la pista que va cap a Portavella i ens portaria fins a Alpens. Un cop hem fet uns 6 km i després de passat la casa i l'església de Sant Martí de Vinyoles arribem al coll Mercadal on podem deixar el cotxe.
La ruta és molt curta i fàcil, uns 12 km, però amb moltes coses per gaudir-ne.
Primer les cases de pagès i masos, començant per el Grau d'Olla on hi viu algú i podem veure-hi alguns animals. El nom és degut a que hi ha un pas estret on la riera del Massot es precipita per una alçada considerable.

La següent casa que trobem és el Massot utilitzada per algún pastor. Més endavant trobem la casa de Clarà, una gran masia, gairebé en runes, que ens mostra elements arquitectònics molt interessants. Una mica més avall hi ha el Molí de Clarà, que demostra que era una casa important. La riera que donava aigua al molí és la de Matamosses i forma tres gorgs en aquesta zona. Aquesta casa si que està restaurada, hem aprofitat per esmorzar-hi entaulats i tot. Seguint una pista passem per una altra masia, la de Ierra, utilitzada per el bestiar i una mica més enllà la de Tremolosa. Aquesta és una gran masia, també abandonada construïda durant el segle XVIII. També conserva just al seu costat una església o capella romànica, Santa Maria de Tremolosa.

I l'altre element per gaudir de la sortida, el trobem a mig camí, desprès de la casa del Masot. Em refereixo al Serrat de les Marques, un indret molt especial i curiós ja que hi ha unes llosses de pedra solcades de signes i símbols. Gonçal Cutrina en el seu llibre "Ovelles i pastors del Ripollès" (1977) ja en parla fent referència a marques de bestiar però també d'altres signes de comprensió desconeguda. Uns gravats que ens deixen amb la mateixà incògnita.

Una sortida doncs, molt còmode i fàcil per uns indrets més desconeguts. De fet estàvem al límit de la comarca, amb el municipi d'Alpens que el teniem molt a prop. Avui tot i que el vent bufava de bon matí, hem pogut fer la caminada tranquilament tret d'alguns trams que que potser ens empipava una mica, però potser més el fred que feia de bon matí. Quan ha sortit el sol hem estat de maravella. L'anècdota l'ha posada la Pilar, ja que després de l'èxit del cafè el dia del Matagalls (tres termos) avui ella en portava, però amb tant bones intencions que no ha pensat que els cafeteros erem de molt sucre i ella no en portava. Però vaja, no li hem tingut en compte, prova d'això és que ha passat la riera de Matamosses sense conseqüències. I l'altra anècdota és la de l'Antoni, però avui no per haver fet una llagosterada, al contrari ja que no n'ha fet cap. Però quan ha tingut clar que no en feia cap, ens ho ha recordat tot el camí. Vaja, els que el coneixeu que us he de dir.

Matagalls

Magnífica sortida al Matagalls aquest dissabte 1 de desembre. De fet ja hi havíem pujat quan feiem el Caminant per Osona però en Toni Vilaró no va dubar en trucar-nos per tornar-hi aprofitant la nevada que hi havia caigut uns dies abans. I ho va encertar de ple. Primer per la neu, que ens ha donat unes imatges espectaculars i segon el temps, ja que les vistes eren molt bones per tots els cantons.
La sortida l'hem fet des de Collformic (1.145m.) que és a 9 km de Seva passant per el Brull. Nosaltres però, hem fet una de les variants que hi ha, ja que la majoria de gent puja directe al cim. Es tracta d'agafar una pista cap a l'esquerra direcció a Sant Segimon. Hi ha uns 4 km que passen per un bosc, la riera de rentadors i la font de Sant Miquel dels Sants. Les vistes ens han anat acompanyant tota la excursió, sobretot el Pirineu que estava net de núvols. També Montserrat i tota la plana d'Osona. Un cop hem arribat al santari de Sant Segimon ens hem trobat que està en fase de restauració i no s'hi pot accedir. Es troba situat en una penya al costat del collet de les tres creus, pertanyent a Viladrau que  veiem als nostres peus. Es un conjunt d'edificis on destaca una església del 1775. Fins a la gerra civil havia oferit servei d'hostatgeria.

Un cop feta la visita hem reculat uns metres per agafar el camí que puja ja cap al Matagalls, ens esperen 400 metres de desnivell que son molt suaus de fer. Pel camí podem seguir gaudint de bones vistes i nosaltres hem aprofitat per esmorzar. El tram final puja força suau i de seguida es veu la creu. Nosaltres a més hem trepitjat força neu. Un cop al cim la recompensa és magnífica. Vistes per tots els cantons, fins i tot la platja de Barcelona amb els vaixells entrant a port. Al cim hi ha una creu dedicada a Mn. Cinto Verdaguer. El Matagalls forma part dels municipis del Brull i Viladrau a Osona i del Montseny al Vallès Oriental.
No cal dir que forma part del parc natural del Montseny on també hi destaquen els cims del Turó de l'Home i les Agudes que son una mica més alts (1705 m.)

I la baixada l'hem fet per la ruta més tradicional passant per els collets dels Llops i de l'Estanyol. També hi trobem una font, anomenada font Freda. I abans d'acabar passem per el pla de la Barraca on hi ha un forat, restes d'un pou de neu o de glaç. I amb una hora i mitja ja som al punt de sortida. En total uns 12 km i uns 700 metres de desnivell.

Un dels protagonistes d'avui ha set el fred, toi i així no ens ha espantat, ja que erem 10. Ara be, les previsions han fet que hi haguessin fins a tres termos de café, tot un rècord. I com sol ser habitual la pujada al Matagalls era molt concorreguda de gent, sobretot per el camí tradicional.