dijous, 31 de gener de 2019

Serra de Santa Magdalena

SANT LLORENÇ DE LA MUGA – SANTA MAGDALENA – PANTÀ DE DARNIUS-BOADELLA
Mª Clara Martínez - dissabte 29 desembre 2019
Una interessant sortida per terres de l’Alt Empordà, que ens porta a descobrir el petit poble de Sant Llorenç de la Muga, a transitar per la serra de Santa Magdalena, i a admirar la bellesa de l’embassament de Darnius-Boadella.
Arribem a Sant Llorenç de la Muga i el primer que fem és donar un tomb pel poble. Aquest és un poble antic i molt ben conservat. En podem destacar el seu nucli, a la vora d’un meandre del riu, compacte i estret, que s’allargassa seguint la configuració del terreny. Era envoltat de muralles, part de les quals encara es conserven. Aquest fet atorga a la població un aspecte de conjunt monumental, dels més interessants de la comarca.










També en destaca l’església parroquial, restaurada a l’any 2000. No massa lluny hi ha una font d’aigua sulfurosa. I el castell, ara enrunat, i situat extramurs, a uns 200 metres del portal de Dalt. Un cop visitat el poble, prenem direcció Nord i passat el Pont Vell, comencem a seguir un sender que va en paral·lel al riu, en direcció a l’embassament de Darnius Boadella. Més endavant trobem un desvio que ens puja fins dalt de la serra de Santa Magdalena. El camí, molt ben fresat i amb marques de pintura groga, puja ben decidit fins dalt, força empedrat i emboscat, entre murs i barraques de pedra seca, muts testimonis del passat agrícola i ramader de la zona. Comencem a transitar per la part alta d’aquesta serra, aturant-nos en alguns dels molts miradors naturals que trobem al nostre pas, tant a banda nord, amb magnífiques vistes a l’embassament i les muntanyes que l’envolten, com a banda sud, on es domina tota la vall alta de La Muga.











Després de fer l’aturada per esmorzar en una assolellada clariana i recuperar forces, ens fixem en el nostre proper objectiu: l’ermita de Santa Magdalena, enlairada en un turó de 526 metres, punt més alt de la sortida d’avui. Es coneixia antigament com a Santa Maria del Codó, nom que prenia antigament aquesta serra, i està documentada des del segle XIV. L'edifici actual, posterior a 1438, és probablement un reflex de l'edifici antic que manté un estil propi del romànic tardà. És una ermita senzilla, amb una imatge de Santa Magdalena protegida per unes reixes. El que sí és espectacular, són les vistes. 360o de panoràmica al nostre voltant s’obren als nostres ulls. Serres d’Albera, Salines, Mare de Déu del Mont, Canigó, Alta Garrotxa, Bassegoda.... Espectacular!











Però no ens podem quedar tot el dia aquí dalt, i per un sender, que baixa en moderat desnivell, arribem al Santuari de la Mare de Déu de la Salut, situat al nord-est de la muntanya de Santa Magdalena. El conjunt format pel santuari de la Mare de Déu de la Salut i els edificis de l'hostatgeria, encara que actualment molt modificat i reconstruït, té el seu origen dintre del segle XVII. Va ser bastit sobre les restes del Mas Cadira, i inaugurat el 8 de setembre de 1681.
És un entorn ampli, on es pot arribar amb cotxe, des de Terrades. Hi trobem un bar, una zona de pic-nic, i amples zones per passejar. Val la pena entrar al Santuari, on hi ha el sepulcre de Felip Olivet, fundador i primer ermità del santuari.











Vist el santuari i el seu entorn, iniciem el descens en direcció a l’embassament de Darnius-Boadella. El camí, també marcat amb color groc, va tallant la pista per tal que no sigui tant llarg. Cal anar amb compte! Hi ha trams empedrats, molt humits i relliscosos, i amb fort desnivell. I per fi arribem a la presa de l’embassament.
Aquí podem admirar tota la bellesa d’aquest pantà, envoltat per les muntanyes abruptes de l’Alta Garrotxa. Antigament hi havia hagut els barracons dels obrers que varen treballar en la construcció de la presa, formant l’anomenat Barri del Pantà. El conjunt també havia albergat una clínica, i una església dedicada a Santa Maria del Mar, que també feia les funcions d’escola.


Avui hem fet una ruta lineal, per tant hem hagut de deixar cotxes Sant Llorenç de La Muga i a aquí. Això ens permet, ara que els dies són curts i les hores de sol poques, gaudir de la caminada sense preses, gaudint de les vistes i tots els racons que anem trobant al nostre pas. És una caminada sense complicacions, per camins marcats i mot ben fresats, però que cal estar mínimament en
forma pel seu desnivell. Esperem que us hagi agradat i us esperem a la propera.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Títol:
Escriu: