dimecres, 5 de setembre de 2018

Vall de la Llosa - Estanys de la Muga

LA CERDANYA (dissabte 4 agost 2018) Mª Clara Martínez
Cal Jan de la Llosa – Vall de la Llosa – Estanys de la Muga. 
En uns dies en que la calor apreta de valent, una ruta per la Cerdanya ha sigut una magnífica idea per gaudir de paratges de gran bellesa i, alhora, d’una temperatura força agradable. Ens dirigim a Lles de Cerdanya. Avui no podem fer el cafè que acostumem a fer, aquí no obren els bars fins les 9. Per tant no perdem temps i anem amb els cotxes fins a Viliella i d’allà, per una pista forestal en força mal estat, fins a Cal Jan de la Llosa. Cal Jan de la Llosa és una masia particular que, per dos euros, permet aparcar els cotxes al costat de la casa. Això ens permet no haver de fer massa km a peu per assolir el nostre objectiu.











Deixem els cotxes i passem entre les edificacions de la masia, fins a trobar una pista que comencem a seguir, remuntant les aigües del riu La Llosa, que baixa força crescut. Pel fons de la vall hi passa el popular camí dels Bons Homes (GR-107), que es creua amb el famós GR-11 que travessa tots els Pirineus, a l’alçada de la cabana dels Esparvers. El GR-11 ve del circ dels Engorgs i segueix per la Vallcivera direcció Andorra i l’estany de l’Illa. El GR-107, passada la cabana dels Esparvers, se’n va cap a la Portella Blanca d’Andorra, el punt més alt de la vall de la Llosa, a més de 2.500 metres i un lloc transfronterer on tan bon punt estàs a França, a Catalunya o a Andorra. Aquesta situació va fer que per la vall de la Llosa hi passessin, antigament, contrabandistes, pastors, bandolers i llauradors que volien accedir a Andorra per la via directa. També travessaven la vall els arriers que transportaven el ferro que s’extreia d’una mina situada a Puimorent (França). A 1’5 km de Cal Jan, trobem una cruïlla de camins que ens marquen diferents itineraris a seguir, i després de creuar el riu per un pont de fusta, iniciem una forta pujada, seguin unes marques grogues amb el Nº 28, fins el coll de Les Munyideres. 












Allà canviem de Nº i comencem a seguir el 26. No deixem de pujar, però el desnivell ja no és tant fort, i fins i tot en alguns punts planeja una mica. Anem a l’ombra d’un espectacular bosc de pi negre, i en arribar al Pla de la Riba, comencem a trobar grans prats herbats. Ara que ja hem fet la pujada més forta, aprofitem aquests prats, que encara tenen alguns pins, per esmorzar i recuperar forces. Ja recuperats de l’esforç inicial, continuem la marxa, sense deixar de pujar, alternant prats amb bosc de pi negre, fins travessar el riu de La Muga, que forma un preciós salt d’aigua. A partir d’aquí, anem remuntant el curs de La Muga, per grans prats d’alta muntanya, on hi trobem algunes vaques. La pujada es fa feixuga, sembla que no haguem d’arribar mai.... Però l’esforç té premi. Per fi arribem a l’Estany de la Muga. Aquest és un lloc meravellós. Ens trobem en un circ glacial, envoltats d’altes muntanyes. El cim de la Muga (un 100 cims de 2.861 m) , que alguns del grup s’aventuren a pujar-hi malgrat el fort desnivell. La Tosseta de Vallcivera (2.847 m), la Tossa Plana de Lles, la reina, un altre 100 cims amb 2.905 metres. Aquest és el cim més alt de La Cerdanya catalana. El Carlit, amb 2.921 metres i en territori francès, és el pic més alt de tota la Cerdanya. Passem una bona estona en aquest lloc encisador. 












Els més valents es banyen o es remullen una mica en les fredes aigües de l’estany, però no ens hi podem quedar i iniciem el descens. Per tornar ho fem resseguin primer un torrent sec i després La Muga, fins al fons de la Vall de La Llosa. Si la pujada ha sigut forta i feixuga, la baixada és vertiginosa, directa fins el fons de la vall. El primer tram del descens, seguint un torrent sec afluent de la Muga, és ple de grans pedres que ens fan saltar tot procurant no perdre l’equilibri. Una mica més avall, retrobem La Muga i ens endinsem de nou al bosc de pi negre, sense deixar de baixar en fort pendent, fent petites marrades. Arribem de nou a trobar el riu La Llosa i, per pista forestal ens dirigim de tornada al mas de Cal Jan de la Llosa. De tornada al mas passem per davant les restes d’una antiga farga, i del Castell enrunat de La Llosa i el Santuari de la Mare de Deu dels Àngels.  Aquest castell vigilava el pas de tots aquells qui es movien per aquesta transitada vall, i el santuari, feia les funcions de lloc de descans espiritual i descans físic dels viatgers.
Seguint la pista forestal, ara ja en suau descens, arribem al mas de Cal Jan de la Llosa, on el matí havíem iniciat la caminada.



Una caminada que requereix un gran esforç, tant de pujada com de baixada, però que la recompensa és uns paisatges i uns racons d’una bellesa aclaparadora. Esperem que us hagi agradat i us esperem a la propera.

Cap comentari:

Publica un comentari

Títol:
Escriu: