La zona de Besora i
Llaès és d’una riquesa immensa, que cal conèixer i gaudir.
El dissabte 19
d’abril de 2014 varem fer una excursió molt interessant que ens va permetre
conèixer una zona plena de referències.
La casa nova dels
Ferrers mostra un innegable presència, però l’antiga masia, té un aspecte
imponent. D’ella varem fer referència tot citant a Marià Vayreda, que va
anar-hi a curar-se d’alguna ferida o malaltia durant la darrera carlinada ja
que la casa era acondicionada com hospital de sang carlí. Vayreda explica que “a les nits d’hivern, podien los malalts
sentir los llops udolant a sota les finestres“. Sense deixar, però, de
citar la germana Angela, “jove, d’uns
vint-i-sis anys, era d’una hermosura verdaderament notable, i la fama de la
seva bellessa anava de boca dels oficials, amb caràcters de llegenda”.
Tot pujant varem
visitar les baumes del Ferrers, tant la de baix com la de dalt, i la bauma de
can Burres. Son uns indrets dignes de ser visitats, ja que donen una idea molt
clara de com tenien que viure alguna gent. A les construccions de baix de la
bauma dels Ferrers hi ha un forn encara en peu.
El pla de Marenyol
té una presència molt grata, avui totalment verda i pasturada per vaques.
Resulta sorprenen trobar a aquesta alçada (uns 1.100-1.175 m alt) espais
cultivables en extensió. A l’entorn hi trobem altres mostres d’aquesta
geografia plana, com el pla de Revell o de la Garrafa.
Ja de baixada varem
comentar la gran fageda de Bonbac, on hi ha el Emprius de Llaès, propietat de
l’ajuntament de Ripoll. Estem davant una de les fagedes més importants i
interessants (comparable a la d’en Jordà o la Grevolosa). Estem en una zona protegida
com a reserva forestal per l’ajuntament de Ripoll, amb el suport de la
Diputació de Girona, dins el programa “Selvans”.
El Forat de les
Tombes mereix també una visita, encara que resulta difícil de localitzar si no
coneixes el lloc, ja que abans, com a referència per trobar-lo, hi havia un
gran faig, el faig de les Tombes, que va caure el 1982 degut a una forta nevada
primaveral que el va tombar. Endinsar-se en aquest forat sempre provoca una
sensació d’aventura, malgrat que si coneixes el seu recorregut, no té cap
dificultat. És una cavitat de relatives bones dimensions (13 metres de
profunditat, 11 metres d’alçada del sostre i 45 metres de recorregut).
Excavada als anys quaranta,
el Forat de les Tombes va donar restes del neolític inicial (3.000-2000 a. de
C.).
I cap els Bufadors.
Varem trobar un camí que seguint el fil d’un vailet, molt directament ens va
portar al coll de Beví (918 m alt).
El recorregut pel
camí que recorre la part nord de la serra dels Bufadors és un goig. L’espai
dels Bufadors sempre és ple d’un encanteri i un aire botànic peculiar. Per els
dos membres de l’expedició d’avui que no coneixien l’espai ha estat un
descobriment ple de satisfaccions. I en l’avenç del Vent, al final de
l’enfonsament tectònic, han vist clarament l’efecte de bufador que tenen els
forats d’aquest lloc.
Hem tornat xino-xano
pel coll de Beví xic i Baví gros fins el cotxe aparcat al costat de la casa dels
Ferrers, en la pista que va de Besora a Llaès.
Antoni Llagostera Fernández
A quin terme municipal pertany?
ResponElimina