dissabte, 29 de setembre de 2012

Volta al Cabrerès

En Toni Vilaró ens ha proposat per aquest dissabte, 22 de setembre, una volta circular pel Cabrerés, sortint del veïnat de Cantonigrós, terme municipal de l’Esquirol. Arribem al punt de sortida havent deixat enrera la boira baixa de la plana de Vic, i amb una fresca que alguns dies d’aquest passat estiu tots hauríem desitjat. El recorregut comença al bell mig del poble, agafant el camí o passeig dels enamorats, que segueix pel costat de la riera de Balà, que neix just uns centenars de metres més amunt. Tot començant en adonem dels estralls de la sequera d’aquest estiu. No només la riera baixa pràcticament seca sinó que molts dels arbres han perdut la fulla o s’han assecat. Malgrat l’aparença de tardor avançada, aquest passeig, estiguis o no enamorat, val la pena de fer-lo, sota els imposants faigs i roures que embolcallen tot el camí. El passeig acaba en la font del mateix nom, que avui en dia ha perdut una part del seu encant, ja que hi surt aigua clorada del poble. Tot sigui per la seguretat sanitària.











En aquest punt agafem la pista que en portarà fins a l’ermita de Sant Corneli. Seguint la pista i les indicacions no es podem perdre, a no ser que, tot volen fer drecera, no l’encertem i agafem un camí equivocat. I precisament això ens va passar a nosaltres. Però va ser a fi de bé, ja que la volta va ser curta, i el camí molt més bonic. Fins arribar l’ermita, primer amb boira bastant espessa però finalment amb sol, el camí primer puja per tornar a baixar després, sempre suaument, enmig de prats i boscos característics d’aquesta zona de pluges habitualment abundants. Durant tot el camí els trets dels caçadors ens han acompanyat. L’Obèlix segur que no feia tan soroll ni enrenou.
L’ermita de Sant Corneli està situada en un indret privilegiat, i ha estat lloc de culte tan pels nostres ancestres més llunyants com pels més propers. Les restes megalítiques que hi trobem ens ho demostren, i la església mateixa ens ho confirma. 











Aprofitem per esmorzar, avui sense coca (el nostre mestre forner fa vacances), i també per petar la xerrada amb un grup de Vilafranca del Penedès,  que ens confirma que els programes de Caminant per Catalunya ja es veuen per l’Alt Penedès.
L’entorn clos de l’ermita –els arbres no ens permeten veure  gairebé res- s’obre a pocs mestres des d’un mirador situat sobre un espadat. Des d’allà  podem veure el poble de Tavertet, i la vista s’escapa des del Cabrerès fins a les Guilleries.



Es hora de continuar la ruta. Seguim uns centenars de metres pel mateix camí per on hem vingut, i després trenquem a la dreta per encarar el coll del Perer, tot passant per la font de la Vena. Des d’aquest coll i a la dreta podem arribar fins a la Rocallarga, mirador sobre l’Avenc i cingles que s’aboquen a les Guilleries. Però s’ha fet tard, i ho haurem de deixar per un altre dia.
 Baixem per l’altra vessant del coll, per un camí sovint empedrat, i que ens recorda que en altres temps va ser molt freqüentat. El camí sota un bosc espès en conduirà fins a la masia del Perer, ja en el vessant de la Riera de Rupit, poble que podem endevinar, però no veure, no gaire lluny d’allí. Des d’aquesta masia enllacem amb el camí directe que pujava des de Rupit fins a Cantonigrós. L’altre camí, més planer, passa pel Coll del Bac. Tot pujant podem contemplar el conjunt d’edificacions de les Viles, que acrediten la bonança d’algunes de les famílies pageses d’aquest entorn. Després d’una pujada curta però intensa, enllacem amb el camí d’anada, ja prop de Cantonigrós, del qual però ens desviem per passar per allà on suposadament neix la Riera de Balà. arribant altre cop a la font dels enamorats, tot passant per una altra font, la del faig. Hem donat tota la volta. Una matinal que convidem a fer i a repetir, perquè es diferent a cada estació de l’any. 
Texte i fotos: JOAN NOGUERA

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Títol:
Escriu: