diumenge, 31 de gener de 2010

Llafranc - Tamariu - Llafranc

Interessant sortida la que hem fet aquest dissabte 30 de gener amb el programa Caminant per Catalunya. Ens hem desplaçat al Baix Empordà, cap a Palafrugell i més concretament a Llafranc, per fer una circular fins a Tamariu i tornant al punt d'inici. La excursió combina mar i muntanya amb uns 14 kilòmetres plens de sorpreses i atractius.La sortida doncs és des de Llafranc, al mateix passeig marítim a tocar de l'aigua del mediterrani. Ens enfilem per els seus carrers just al costat de l'esglèsia de Llafranc dedicada a Santa Rosa. El camí està ben marcat com a PR amb ratlles blanques i grogues. De mica en mica les vistes comencen a ser espectaculars, gairebé com alguna de les cases que hi ha en les zones residencials. Passem a prop del Puig de Rais i entrem als plans dels Torents. Seguint la pista, i quan ja portem uns 20 minuts de camí ens desviem 100 metres a l'esquerra (ben marcat) per visitar el Dolmen de Llafranc o també anomenat de Can Mina dels Torrents. Format per tres lloses verticals i una de coberta de granit. Recuperem el camí direcció Tamariu fins a una nova cruïlla on podríem pujar al Far de Sant Sebastià a la dreta o anar a Palafrugell cap a l'esquerra. Ens desviem una altra vegada cap aquesta població empordanesa per buscar la font d'en Marcort. En aquest cas no la trobem, no està ben indicada i deduïm que està en una finca particular. El que si que hem vist és un pi gros d'uns vint metres d'alçada. Desprès de perdre uns 25 minuts buscant la font, tornem a buscar el trencant per seguir cap a Tamariu. Seguint el camí podem gaudir dels prats verds i masies habitades. Arribem a la carretera que travessarem uns 100 metres i trencarem a l'esquerra seguit les marques del PR. Deu minutets més i ens trobem el Pou de Veïns al mateix camí que segons indica data del 1878. Anem seguint la pista ara per zones ombrívoles i tranquiles. Al cap de 20 minuts agafem un moment una pista de la dreta que ens portarà al Puig Gruí (164m) i que està ben marcat ja que hi ha un dipòsit d'aigua. Aquí hem de contemplar una estona les vistes. Des de el Pirineu nevat, fins a la costa i observant tots els paisatges del Baix Empordà i els seus nuclis i poblets petits o grans com Palafrugell.
Tornem a buscar el camí i iniciem un descens cap a la dreta fent una ziga-zaga molt ben marcada, pel mig del bosc fins a entrar a una urbanització ja de Tamariu. Baixem el carrer del Perú i trenquem a l'esquerra per trobar la font d'en Cruanyes que és molt antiga i amb aigua bona, tot i que està un xic bruta i pintada i l'entorn ple de deixalles. Tot i aixó decidim esmorzar aquí portem 7 kilòmetres. Ara caldria recuperar el camí fins la urbanització, però una parella ens recomana baixar per la mateixa riera ja que no hi ha aigua i han netejat l'entorn. Ràpidament ens porta a Tamariu entrant per el costat del càmping del mateix nom i trepitjant el carrer de la Riera arribem a la platja on recuperem la vista mediterrània. Ara ja agafem el GR 92 per tornar a Llafranc seguin un tram del Camí de Ronda. Travessem alguna platja, com la dels Liris o la cala d'en Roig, el Turó de la Musclera. També trobem alguna barraca de pescadors molt ben conservada. En algun tram el camí passa a tocar de l'aigua per sobre les roques i deduïm que en dies de mala mar no es deu poder passar. Comencen els penyasegats, pujades i baixades per cales i racons inèdits.
Des del Turó de la Musclera cal baixar per un camí (tota l'estona ben marcat ara per les ratlles blanques i vermelles) fins a la cala Pedrosa on hi ha un parell de barraques de pescadors. Aquí els penya-segats fan respecte i tot i no ens deixen seguir per el costat del mar. El camí puja per el costat d'una riera fins a tornar a recuperar el paisatge interior de l'empordà. Agafem la pista cap a l'esquerra fins arribar a la muntanya de Sant Sebastià. Necessitarem una estona per contemplar el seu entorn. Primer trobem les restes d'un antic poblat ibèric molt ben senyalitzat. També conserva l'ermita-hostatgeria del S XVIII on conserva una torre de vigilància del S XV i una balconada per contemplar el mar. Al costat hi ha el Far de Sant Sebastià que és dels més potents abarcant 30 milles. I començant a baixar trobem un altre mirador amb vistes espectaculars sobre Llafranc i Calella. Amb 30 minuts de baixada arribem a la platja de Llafranc, punt i final de la excursió.
Aquesta és una bona època per fer la sortida ja que a l'estiu deu fer una calorassa impresionant, tot i que també ens podriem banyar. I la combinació de mar i muntanya és molt atractiva i interessant. Llàstima que avui només erem quatre, però vaja sempre us quedarà mirar les fotos del facebook del caminant o seguir el programa per TV Ripollès en els propers dies.

3 comentaris:

  1. Hola a tots!!! Veig que tot i el canvi d'any la gent del Ripollès continuen fent el ganso arreu del territori català. La crònica molt detallada, és cert, però una mica pal i rotllo no?? jo en canvi de dret al bulto, al que interessa. La filmació molt manipulada perquè a veure, on són els apartaments que han desgraciat la Costa Brava? i la gent on era? amb lo diver que és veure nens emprenyant amb la pales i altres collonades, o la família dinant en plan família Ulises a la sorra, per no parlar dels volen pescar no se qué amb uns peixos molt espabilats. Companys la propera excursió ha de ser en banyador entesos?? o ho fem bé o no val la pena. Millor que no perquè ja em veig fent Caminant per la presó.

    ResponElimina
  2. Gracias por pasar cerca de casa.
    Para acceder a la Font D´en Mascort hay que continuar el camino principal y antes de llegar a la carretera tomar un sendero a mano derecha.
    Os sigo por TV COSTA BRAVA.
    Saludos!

    ResponElimina

Títol:
Escriu: