L'Esquirol - Cantonigròs

Nova sortida per la comarca d'Osona a la zona del Cabrerès, aquest dissabte 5 de juny amb el nostre gran guía Toni Vilaró. De fet hem seguit un tram més de l'antic Camí Ral de Vic a Olot. (fa uns dies vàrem fer de l'Esquirol direcció Vic) Hem sortit del mateix poble de l'Esquirol o Santa Maria de Corcó on s'ha de fer una ullada a l'Esglèsia. Abans de sortir del poble cal passar la riera de les Gorgues, per un pont de tres arcs i que enfila cap al carrer del pont, per anar sortint del municipi. La propera hora transcorre per l'antic Camí Ral, trepitjant les pedres en forma de llosa i que s'ens fa una idea de com de complicat devia ser passar amb carro. La zona està plena de Dolmens, nosaltres ens hem aturat al de Puig Sespedres ja que està a tocar el camí. Al arribar a Cantonigròs, un dels 4 nuclis de l'Esquirol, travessem el carrer Major fins a la parròquia de Sant Roc on es pot fer un descans, i en el nostre cas a l'ombra ja que el sol ha apretat de valent.

Reculem una mica el carrer Major i trenquem a la dreta per anar sortint del poble. Cal contemplar també les vistes del Pla d'Aiats i la Serra de Cabrera. Trenquem a l'esquerra, passant per el costat del camp de futbol i ens endinsem a la Foradada. Si el primer tram del camí coincidia amb el camí de Sant Jaume, ara agafem el GR 151 afegit ara als camins del Bisbe i Abat Oliba. Comencem a baixar un camí molt ben fresat que amb 10 minuts ens porta al salt de la Foradada. Un lloc explèndit i alhora feréstec on destaca el forat que hi ha a la roca i que segons ens expliquen quan hi entra el sol es pot veure l'arc de Sant Martí. Nosaltres però el que hem vist clar és que aquí s'ha de fer parada i fonda. De fet hi ha força gent que hi van a passar el dia i fins i tot a banyar-se.

Un cop ben tips continuem el camí ara vorejant la inmensa roca per anar a dins del forat primer i llavors pujant gairebé a sobre per un tram encadenat, però sense perill, nomès cal vigilar un xic.

A partir d'aquí tornem a contemplar com la riera va passant entre mig de cingles i roques inmenses, amb talls profunds de terreny que fan que sigui un paratge especial.

Ara el recorregut per sort nostra, va passant per l'ombra i ens acosta un altre cop al punt de sortida, l'Esquirol. En total son uns 9 kilòmetres amb un desnivell acumulat d'uns 400 metres fàcils de fer. Nosaltres hi hem estat 5 hores amb parades incloses (amb 3 hores es pot fer).

Avui s'ha incorporat al grup en Toni, un senderista que no se si l'hem fet anar massa lent, amb les nostres gravacions. I ens ha fallat en Chueca i la Irene. En Joan en canvi, va escalant posicions al rànquing tot i que no se si li haurem de treure algun punt per els comentaris anònims que fa al bloc. (jeje) I per acabar una bona notícia per tots aquells seguidor del bloc i del Facebook que no poden veure el programa per TV Ripollès, ja que ben aviat podreu veure les sortides per internet.

Del Coll de Canes a l'Hostal de Sant Eudald

Nova sortida aquest passat dissabte 15 de maig, on finalment el temps ens ha acompanyat desprès de dies de pluja. De fet la primera idea era anar a la Cerdanya però la darrera nevada ens ho ha impedit. Sort que en Llagostera en tenia una de bona de preparada, això si, de 21 kilòmetres, per suar la cansalada. Hem sortit de Coll de Canes (Vallfogona de Ripollès) per fer les serres de Santa Magdalena de Cambrils, Milany i la Cau. A Coll de Canes (1.121 m.) hem fet una ullada a la Cova del Drac, on suposadament vivia el Lluert de Sant Eudald, i de seguida hem començat a enfilar muntanya amunt per un camí molt ben marcat durant tota l'estona, com a PR C -59 i que dies enrere ja haviem fet una part, en concret de la Serra de Puig Estela. Passem per el collet de la Verdura, i la Collada Fonda, limitant amb el municipi de Ridaura.

Amb una horeta arribem al Pla Falgars que gràcies a les darreres pluges està impressionant. De fet tota la muntanya ja ha agafat el verd intents que contrasta amb la neu que encara hi ha al Pirineu. Les vistes comencen a ser impressionants. Només la MAT espatlla aquest tram de recorregut. Amb 30 minuts més s'arriba al Coll de Fra Anton, on ja hem de trencar a la dreta i comencar a seguir la carena de Santa Magdalena. Un cop s'arriba al Collet del Bosc, ens calen 10 minuts més amb alguna grimpada, per arribar a Santa Magdalena de Cambrils (1.547 m.) Ja portem unes dues hores i hem superat un desnivell d'uns 400 metres. De fet som al punt més alt de la excursió. Un bon lloc per esmorzar, gaudir de les vistes, emtre arbre i arbre, i també per visitar l'ermita del mateix nom, d'origen romànic.

Desprès de reposar continuem carenejant, passant per els Colls de Trebija, Can Pubill, Collet de les Tres Cares, Creu de l'Espinal, Pla del Tabac i Collet de l'Amorriador. En aquest punt ens incorporem al GR III que ve de Vidrà i ens portaria a Vallfogona de Ripollès. Ens acompanyarà fins al Pla de Bronze i el Coll de Milany, on nosaltres pujem fins al Castell de Milany (1.525 m.). Tot i que estem en una alçada similar a Santa Magdalena de Cambrils, hem anat pujant i baixant durant 1h. 45 minuts. I a Milany, cal reposar una estona i tornar a gaudir de les magnífiques vistes tant cap al Pirineu com cap Osona, just al costat de les restes del Castell que consta del segle X.

Encara ens queda un bon tros de camí, al baixar de Milany continuem per la carena, i per el mateix PR que també coincideix amb les marques d'Itinerannia. Seguim per el Pla de la Valona, Font de l'Obi (amb aigua fresca i un faig impressionant), Coll Pany i La Cau (1.322 m.) on hi ha el Santuari de la Mare de Déu de la Cau, un bon lloc per reposar. Nosaltres hi hem fet un mossec ja que eren 2/4 de dues del migdia.

El camí segueix baixant cap el coll de Bena i l'Aubric on trobem una pista que ens ha de dur a la Tolosa i l'Hostal de Sant Eudald. Una carretera que es fa llarga ja que fa hores que caminem. Just al travessar la Riera de Vallfogona trobem a l'esquerra aquest antic Hostal i es que de fet també hem fet un tram de Camí Ramader. Hem combinat prats amb zones de bosc i impressionants fagedes. I ara ens queda una mica més fins al cotxe, ja que hem previst deixar-ne un al pont de Samala, punt i final de la sortida. En total 21 km que hem fet amb 8 hores contant les nostres paradetes per gravar i fer els àpats, vaja en calma, però com diu en Toni, una gran excursió, una gran cavalcada, per una de les més fantàstiques carenes muntanyoses del Ripollès.

A l'Ajuntament de Vallfogona de Ripollès trobareu aquesta ruta i altres per aquests entorns de la comarca. Uns indrets que es coneix pam a pam en Miquel, que ens ha tornat a acompanyar informant-nos de tot el que veiem. I avui s'hi ha afegit en Joan Costa, un pixapins (s'ho diu ell mateix) que ha quedat impressionat i suposo que agotat de la sortida. Li haurem de posar un puntet al rànquing ! I el que si hem portat, ha set una bona bossa de camasecs que segur que ja son història. Boníssims.

Gorgues de l'Esquirol

Nova sortida aquest passat dissabte 1 de maig, en aquest cas per terres osonenques i com no podia ser d'altra manera, amb en Toni Vilaró. Ho hem fet per uns magnífics racons que si no es trepitgen passen desapercebuts. La excursió era per la riera de la Gorga, que es forma al Pla d'Aiats i desaigua al Ter. El punt d'inici l'hem fet des del restaurant Les Gorgues, a tocar de la ctra. Vic - Olot (C-153) al km 11, al costat de la fàbrica de Can Patel. De seguida ens trobem amb l'espectacle de l'aigua que forma cascades i gorgues per tot arreu, enmig de cingles i paisatges espectaculars. Amb 5 minunts arribem al salt del Cabrit de la riera de Sant Martí i just al costat, l'aigua ja es barreja amb un dels ramals del Pantà de Sau a través del salt Gros de la Gorga de 80 m.

Desprès d'aquest espectacular inici cal seguir el camí i contemplar tots els racons i formes que ens mostra la natura. La Riera de les Paganes, o de la Bertrana, o la pedra del Cap de Mort amb unes formes ben curioses. En alguns llocs per travessar d'una banda a l'altra ens caldria baixar en picat i tornar a pujar enmig de roques. Precissament decidim esmorzar a l'indret anomenat la Barra de Ferro, on també hi ha un espectacular salt d'aigua i que antigament hi havia un cable que servia per traginar mercaderies i animals d'un costat a l'altre de la riera. I amb en Toni de guia, tenim assegurada una bona explicació de totes les flors i plantes que anem trobant. Seguint el camí arribem a l'Esquirol per la zona del camp de tir i la font de l'Escudella. Tot i així hi ha vàries opcions de baixar fins a la riera per contemplar, per exemple, les runes de l'antic Molí de la Bertrana o l'església de Sant Bartomeu, però nosaltres, com sempre, justos de temps hem optat per no baixar-hi ja que tambè el temps amenaçava pluja i algun ruixat ens ha fet. Al migdia hem arribat a l'Esquirol o Santa Maria de Corcó amb uns 8 kilòmetres als nostres peus. La tornada l'hem fet seguint l'antic camí ral que anava d'Olot a Vic, ara també convertit en un tram del camí de Sant Jaume. I mirant a la nostra esquerra, el terreny sembla tot planer i costa d'imaginar el que hi ha i que hem observat fa una estona al camí de pujada.

En total son 13 km amb un desnivell d'uns 200 metres que es poden fer amb poc més de 3 hores però val la pena guardar-ne un parell més per badar i gaudir d'aquest espai. De fet, la zona del Collsacabra està plena de salts i cascades.

La nota negativa potser és que alguns d'aquests salts o basses no gaudeixen de gaire bona salut, ja que tot i que a les fotos pot semblar molt bucòlic, la contaminació no hi falta, creiem que per alguna fàbrica o per les granges de purins que hi ha a la zona. Una llàstima, sobretot si es visita a l'estiu que potser es quan be més de gust fer-hi una remullada tot i que algun ja hi ha posat els peus, sense voler suposem ! Ara, el que hi ha posat els peus de ple ha set l'Andreu, però no per mullar-se sino per, una vegada més en aquesta zona, no enrecordar-se'n del lloc on ha quedat amb en Toni i així arribar 45 minuts tard ! Sort que els que el coneixem ja ens ho hem agafat amb bon humor. La que ja no podia més era la Irene que avui ens ha acompanyat per primer cop i ha optat per començar a esmorzar mentre la colla d'impresentables arribavem passades les 9 del matí. Vaja com els de can fanga !

Monturull

Magnífica sortida la que hem fet aquest dissabte 24 d'abril per la Cerdanya. I es que com diu el nostre guía, l'Eduard, son muntanyes desconegudes que al no arribar als 3.000 metres sembla que perdin l'interés dels excursionistes. Però nosaltres hem pogut constatar que no és així. Hem fet el cin de Munturull de 2.761 m amb la neu com a protagonista. La sortida l'hem fet des de l'estació d'esquí nòrdic d'Aransa que està a uns 6 kilòmetres del poble que porta el mateix nom. De fet si es fa més a l'estiu suposem que la barrera de la mateixa estació ens deixaria deixar el cotxe més amunt, però en el nostre cas hem començat a la mateixa estació (1.870 m). Part del recorregut segueix alguna de les pistes d'esquí encara amb neu, que hem trepitjat amb raquetes. Amb 20 minuts s'arriba al Pla del refugi Prat de Miró, que és sense guarda però s'ha de demanar la clau a Aransa. Trenquem a l'esquerra direcció a la Collada de Dalt que hi arribem amb una horeta des del cotxe. Aquí ja haurem fet 3 km i cal trencar a la dreta i anar seguint tota l'estona la carena per el bosc de Fontfreda de la Serra Airosa. Aquesta limita amb l'Alt Urgell. Les vistes començen a ser espectaculars amb una visió del pla de la Cerdanya molt àmplia i a l'esquena la serra del Cadí ens contempla. Qualsevol lloc és bo per parar a fer un mossec. Amb 90 minuts des de la collada de Dalt arribem al Puig del Punçó (2.493 m) Peró ens queda una baixadeta i continuar fins al coll abans del cim, una hora més, trepitjant neu en aquest cas sense raquetes ja que és prou tova i no ens enfonsem gaire.

Un cop al coll ens queda l'apretada final, (a la foto es veu la pujadeta) uns 100 metres infernals amb una pujada del 25% i carregats de neu. Gairebé es puja com si fossin escales. Son gairebé les dues del migdia i fem el cim de Monturull (2.762 m.) Es una muntanya molt ample, amb vistes de la Cerdanya, Andorra, i l'Alt Urgell, de fet estem al mig dels seus límits. Hem començat amb un dia molt clar i aquí ja ens tapa la boira. Fins i tot ens hem posat gorro i alguns guants i tot. Tornem a baixar amb el plaer de deixar-se anar una mica amb la neu.

Quan portem una hora trenquem a l'esquerra per no repetir el camí de tornada i baixem per una Pala que ens portarà al refugi. Ens comencem a retrobar amb el bosc i recuperem les raquetes ja que el pendent ja no és tant pronunciat. També ens ha acompanyat una estona la pluja, per sort de seguida hem arribat al refugi i ens hem posat sota cobert mentre feiem un mossec. Al final ha tornat a sortir el sol i hem acabat d'arribar al cotxe amb unes 3 hores des del cim. Per tant hem fet 17 kilòmetres amb unes 8 horetes contant parades i paradetes per gravar i reposar. Suposo que amb unes 5 hores es pot fer això si, amb 900 metres de desnivell. I com deiem, res a envejar a aquests cims que sobrepassen els 3.000 metres. Suposo que l'atractiu de la neu també ha ajudat a que sigui una bona excursió.

Avui ens ha acompanyat l'Eduard Jornet, gran coneixedor d'aquesta zona que sovint trepitja amb amics i clients de Piritours. De fet amb ells volem anar fent alguns dels cims més emblemàtics de la Cerdanya amb el nom de Isard dels Cims. Fins a la propera sortida !

Serra Cavallera

Estem tips de veure la Serra Cavallera, des de la zona de Sant Joan de les Abadesses i cap a Camprodon quan passem amb el cotxe i sempre ens quedem admirats de contemplar-la. Aquest dissabte però l'hem trepitxat i suat al Caminant per Catalunya. La excursió que ens ha plantejat en Toni Llagostera ens ha fet gaudir de tot aquest trajecte de la Serra Cavallera sortint de Camprodon fins al Coll de Pal. Durant tota l'estona cal seguir aquesta carena que gairebè travessa la comarca. Això si, cal suar una mica ja que arranquem d'uns 940 metres per arribar als 1.900 de la Pedra dels Tres Bisbes. De seguida que sortim començem a pujar metres, primer plens de vegetació i mica en mica l'anem deixant. Amb un kilòmetre arribem al coll del Gener i ja hem passat els 1.100 metres. Anem vorejant primer els termes de Camprodon a l'esquerra i Llanars a la dreta. Llavors Vilallonga de Ter i més endavant a l'esquerra Ogassa. No cal dir que les vistes son impresionants, tot el pirineu, el Canigó, Coll d'Ares, el Comanegra, el Bassegoda ... una vista de 360 graus. I també podem anar veient tots els pobles de la zona. Camprodon, Llanars, Vilallonga de Ter (Abella, Tregurà) i més amunt Sant Joan de les Abadesses, Pardines i Planoles. La carena segueix pujant i a estones ens fa baixar una mica i tornar a pujar. Al Serrat dels Evangelis decidim parar a esmorzar, son gairebé les 11 i portem 7 kilòmetres. Desprès ens queden 15 minutets més per assolit la pedra dels Tres Bisbes que fa referència al punt d'unió que antigament marcava els tres bisbats de la zona: el de Girona, el de Vic i el de l'Urgell. Aquí per fi acabem la pujada. 10 minuts de descens i arribem a Coll del Pal (1.779 m.) Ja portem gairebé 9 kilòmetres. De fet aquí acabem la Serra Cavallera tot i que continuaria fins al Puig Estela i la Portella d'Ogassa.

Ara tornem enrere seguint l'antic camí ramader de Can Beia. Tot baixant anem passant per importants jaces i fonts i també anem veient tota la carenada que hem fet de pujada. Fa 1 hora i 30 minuts que hem sortit del Coll del Pal i arribem al Pla de Can Plata (1.360 m.) Ens queden gairebé 500 metres de desnivell, uns 4 kilòmetres fins a can Beia que està a tocar la carretera de Camprodon on hem previst deixar un cotxe. Precissament en aquest punt el bestiar que feia la transhumància travessava el riu Ter.

Nosaltres però hem quedat baldats amb gairebé 19 kilòmetres i un desnivell de 960 metres de pujada i 1000 de baixada. Hi hem estat més de 5 hores més un parell d'hores parats. Una excursió doncs que per fer-la s'ha d'estar un xic en forma.

I avui erem colla, 10 amb un aniversari i tot, en Pere que feia 60 anys. L'esmorzar ha tornar a ser de bandera amb uns 25 productes diferents contant embotits, vins, formatges i postres. Que per cert avui incorporem una nova marca, els Dalmauets, uns cacauets que ens ha portat l'Agustí i que es sumen al vi chueca, cafè colomer, coca del caminant, etc etc etc Ah, em descuidava que avui hem sortit amb guants i hem acabat suant amb un magnífic dia.