dimarts, 8 de desembre de 2020

Fredes - Portell de l'Infern

Dimecres 14 octubre 2020 (Antoni Llagostera)
Sortida a la Pobla de Benifassà, un municipi del País Valencià situat a la comarca del Baix Maestrat. Un primer tram del recorregut discorre per l'antic camí de ferradura que comunicava les poblacions de Fredes i la Sénia, a través d'un pas natural, entre baumes i grans parets de roca calcària, conegut com el Portell de l'Infern. I el segon tram i de tornada passem per un formidable salt d'aigua natural conegut com el Salt de Robert.












El punt de sortida el trobem a Fredes, municipi de la Pobla de Benifassà. És el poble més septentrional del País Valencià i es troba a 1.090 m d'altitud. Just a l'entrada de Fredes localitzem un pal de senyalització dels senders GR 7 i PRV 75. En aquest primer tram nosaltres agafem el PRV 75.1 que com deiem segueix un camí de ferradura. (De tornada seguim el PVR 75.2) Era la única via de comunicació entre els dos llocs. Les files de rucs i mules dels traginers eren el medi per a transportar les mercaderies del comerç de la zona. Prenem la senda de la dreta que ascendeix amb suau pendent; en tot just cent metres arribem a la Font del Teix, situada a la dreta del camí. Continuem avançant per un terreny en el qual predominen formacions aïllades de pins fins que ens situem en el punt més alt del recorregut, el Cap de la Serra (1.150 m alt), iniciant el descens cap al Portell de l’Infern per un camí en el qual hi predomina la pedra solta i en el marge dret de la qual se situa l'antic Mas de Pixón que, encara que es troba en estat mig ruïnós, val la pena visitar-ho ja que des de la seva petita era gaudim d'unes boniques vistes on destaca l'abrupta comarca dels Ports. 











Reprenem la marxa i continuem descendint a través d'un entorn cada vegada més colpidor, de gran bellesa i solitud. Més endavant el sender s'estreny i discorre entre baumes o balmes, que és el nom amb el qual es coneixen en aquesta zona als abrics naturals formats en les parets de roca. Passem diversos abrics i aconseguim el Portell de l'Infern (965 m alt). Aquí hi podem veure gamellons” (abeuradors tradicionals construïts en troncs buits on s'acumula l'aigua que filtra de les parets) i gaudir d'una de les millors vistes del Parc Natural Tinença de Benifassà. Estem a una camí que durant anys, per l’existència de burots, va ser lloc de pas d'estraperlistes i maquis. La Guàrdia Civil van instal·lar-hi un lloc temporal per a controlar el pas. També va ser camí pel transport del carboneig i dels ramats de bestiar, així com de perseguits, refugiats i milicians.












En aquest punt és on es pot pujar fins al Morral del Junqueret (992 m alt), del que es pot prescindir, ja que suposa assumir un cert risc innecessari i escurçar la ruta mitja hora. Prop del Portell de l’Infern, hi ha dos llocs poc concorreguts que val la pena visitar per estar molt pròxims. Un d'ells és la Cova de l´Aire, des d'on podreu observar el barranc del Salt, el Mas del Salt i el del Peraire, amb unes vistes molt boniques però on cal tenir molta cura, ja que la pujada a la cova és perillosa. L'últim racó de la zona és la Forarada o Roca Foradada, també coneguda com Arc de la Foradada, molt prop del Portell de l´Infern.












Seguim la nostra ruta on haurem de girar a l'esquerra direcció la Tenalla. Ens endinsem en una zona en la qual resulta difícil trobar-se amb alguna persona, ja que deixem el sender principal que descendeix fins a l'embassament d'Ulldecona i la Sénia. Després de superar petita pujada, el camí descendeix fins a la Punta del Solà d’en Brull, que constitueix un dels millors miradors de la Tinença, des del qual podem observar les impressionants estructures de roca calcària conegudes com el Morral *Desplegat i el Pont Foradat. La comarca i el seu imponent sistema muntanyenc s'obre als peus. Des del mirador, la ruta descendeix amb fort pendent fins a la Casa Forestal La Tenalla (613 m alt), el punt més baix de la ruta.
És un lloc ideal per a descansar i reposar forces amb anterioritat a l'inici del traçat que discorre pel Barranc del Salt, el més dur del recorregut degut al seu pronunciat pendent final. La senda que comunica la Casa Forestal La Tenalla amb el Salt de Robert, té trams que discorren pel mateix llit del Barranc del Salt, per un terreny molt estret, amb formacions de roques escarpades. Seguim avançat i el rumor de l'aigua ens delata que ens aproximem al Salt de Robert, impressionant salt d'aigua amb una caiguda escalonada de més de trenta metres d'alçada. Resulta imprescindible detenir-nos una bona estona i contemplar la cascada des de la seva base, a la qual accedim per un tram de graons. La perspectiva que obtenim del salt d'aigua, des de baix, és un espectacle, ja que la làmina d'aigua, en xocar contra les roques, es divideix en infinitat de gotes que destaquen en contrast amb la llum del sol.














Escometem el tram final de la ruta, de fort pendent, que remunta, pel seu vessant esquerre, el Barranc del Salt i ens introdueix en un bonic bosc de Tilio-Acerion, molt rar en aquestes latituds i en greu risc de desaparició, en el qual, al costat d'espècies com el pi silvestre, podem contemplar altres d'origen eurosiberià, com a til·lers, aurons i oms. Un enclavament excepcional, únic, que hem de protegir i
conservar per a les generacions futures. Després d'aquesta pronunciada pujada, aconseguim arribar de retorn a Fredes, punt d'inici i final de la ruta. A fredes podem dedicar uns minuts a visitar el seu petit nucli urbà, en el qual destaquen el campanar de l'església Parroquial dels Sants Abdó i Senén -o Sants de la Pedra- i la façana la casa situada en el carrer d'Enmig.



Un recorregut de 15 kilòmetres i una 700 metres de desnivell que cal vigilar, sobretot, en temps de pluja o amb el terra moll.
I la anècdota, si es pot dir així, del tour del Caminant és que la idea, aprofitant que baixavem a les terres de l'Ebre i el Baix Maestrat, era fer una excursió a Beceite i més concretament a l'Espai Natural del "Parrizal", un indret realment fantàstic. Al demanar permisos a l'ajuntament per gravar el programa, la resposta va ser que no ja que el programa es diu Caminant per Catalunya i podia crear confusió a la gent. Suposo que els que seguiu el programa veieu que almenys intentem al principi explicar la situació a través de mapes d'on fem la sortida. No és la primera vegada que sortim de Catalunya, gaudint d'espais com a Andorra, Catalunya Nord, Aragó i també el nord de Castelló. Doncs no vem aconseguir el permís per fer-ho. Suposo que alguna cosa hi té a veure que l'alcalde és del Partit Popular.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Títol:
Escriu: