dimarts, 6 de desembre de 2016

Ruta de l'Exili

Dissabte 8 octubre 2016 (Mª Clara Martínez - La Vajol)

Aquesta és una ruta circular d'uns 14'5 km i poc més de 400 metres de desnivell acumulat, en la que anirem seguint les passes de Lluís Companys en el seu exili a França, el 5 de febrer de 1939. Iniciem la sortida d'avui a La Vajol. La Vajol és un poble petit però que val la pena fer-hi una visita. Cal destacar la plaça, que es el nucli del poble, i l’església de St. Martí d’estil romànic tardà i amb una llarga escala de pedra afegida a la façana.


A l’interior del poble, hi trobarem de seguida una petita placeta on hi ha diferents plaques i recordatoris de l’exili i del pas dels presidents Companys i Aguirre pel municipi. També hi trobem un monument al miner, i aquí podem fer esment de la mina Canta, o mina de Negrín, als afores del poble i en la que es van emmagatzemar les obres d'art del Museu del Prado i bona part del tresor nacional, per evitar que caigués en mans dels franquistes.
Sortim del poble i ens dirigim a l'entrada de la masia de Can Barris, on els darrers dies de la Guerra Civil s'hi va instal·lar l'Alt Estat Major Espanyol. Aquí hi tingué lloc la darrera recepció oficial de la Segona República. No podem accedir al seu interior atès que es una propietat privada, però la podem veure des del camí, i comprovem que es un gran casal, de forma rectangular, envoltat d'una gran extensió de terres.
Reculem una mica, fins la pista forestal per on veníem, i anem a trobar i seguim la carretera que puja al Coll de Lli. Passat el restaurant de La Manrella, trobem uns indicadors cap el Coll de Lli que haurem de seguir. Ara anem per pista, que de vegades es converteix en sender, fins assolir el Coll de Lli. Anem pujant suaument entre boscos de castanyers. A pocs metres hi ha una gran porta metàl·lica que es el pas fronterer entre Catalunya i França.











Abans, però, ens desviem i seguim la pista durant 1'5 km, per anar a fer una visita al Castell de Cabrera. De fet tan sols en queden les restes, però les vistes que tenim de la plana empordanesa des d'aquest punt, son excepcionals. Aquest es un bon punt per fer una paradera i esmorzar una mica per recuperar forces.
Vist el castell, reculem fins tornar al Coll de Lli, i ara sí, que traspassem la porta. A l'altre costat de la porta, ja en territori francès, hi ha una gran placa en memòria dels tres presidents que varen creuar la frontera per aquest lloc: President Lluís Companys, el President de la República Espanyola Manuel Azaña i el Lehendakari basc José Manuel Aguirre.
Seguim la ruta, en moderada baixada i per un esplèndid bosc de castanyers, tot resseguint el rierol Ribera de Les Illes fins arribar al petit poble de Les Illes. El primer edifici que trobem tan bon punt hi arribem, es l'Hostal dels Trabucaires. En aquest hostal va fer nit Lluís Companys. Una anècdota del seu pas per aquí, es la de que el dia en que va marxar, la mestressa li va fer una truita que no va poder pagar perquè no duia diners. Es diu que des de les hores devem una truita als francesos....











Travessem el petit nucli de Les Illes i ens dirigim al Coll de La Manrella. En aquest coll tornem a entrar en territori català i hi trobem el Temple de la Pau, un altre monument en honor a Lluís Companys, i un búnquer.
Es va triar aquest emplaçament per ubicar-hi aquest monument, no perquè hi passés en Lluís Companys, sinó per què el lloc es molt més ampli que el coll de Lli, i hi ha molt mes espai per fer-hi les trobades anuals que es fan al mes d'octubre. Des d'aquest coll ja iniciem el descens pel camí que ens ha de portar de tornada a La Vajol. Es un camí que passa per boscos d'alzines i de roures, en alguns punts de gran mida, i alguns trams de castanyers.
Passem a tocar de la masia de Can Quera, on hi trobem un roure monumental i una bonica font, i seguim baixant, fins a la carretera, per la que tornem a La Vajol, el punt d'inici de la ruta d'avui.
Encara ens queda un punt per visitar: el Monument a l'Exiliat, que el trobem al final de l'aparcament, seguint un camí ben indicat.


Sobre una gran roca una escultura de bronze amb un home i una nena amb una cama amputada. La escultura es treta d'una foto real. Mariano Gracia i la seva filla de sis anys, que va perdre la cama en un bombardeig, marxant cap a l'exili.... Acabada aquesta darrera visita, tornem a l'aparcament on son els cotxes i donem per finalitzada la sortida d'avui. Us esperem a tots a la propera sortida.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Títol:
Escriu: