Bon Nadal

Tot l'equip del programa Caminant per Catalunya us desitgem un Bon Nadal

i un Feliç 2010 ple d'excursions.

Salt del Fitó - Sant Pere del Pla de l'Arca

Nova sortida aquest dissabte 12 de desembre, en aquest cas per la comarca de l'Alt Empordà a la serra de l'Albera. Aquest conjunt muntanyós s'escampa fins a les comarques nord-catalanes del Roselló i el Vallespir i amaga racons molt interessants. La sortida l'hem fet des de Portús enmig de la frontera amb França, tot i que aquest barri sembla que pertany a la Jonquera.

El camí està marcat amb senyals de color groc i un dels protagonistes és el riu Llobregat d'Empordà afluent de la Muga. El cotxe es pot deixar en un pàrquing travessant primer l'autopista AP 7 per un túnel. Desprès de fer uns 500 metres de pista agafem un corriol a la dreta fins a trobar el trencant que va cap al Fitonell. Podem baixar fins al riu amb l'ajuda de cadenes i escales. Val la pena i no representa cap perill. Recuperem el camí i vorejant el Llobregat arribem al Salt del Fitó desprès de travessar una peculiar palanca.

Aquest salt fa gairebé 60 metres i és espectacular. Això si, es aconsellable visitar-lo en époques de pluja. Nosaltres l'hem trobat bastant sec. El camí continua enfilant per el barranc al costat del salt. Amb 30 minuts pujem 100 metres de desnivell per arribar al pla de l'Arca.

D'entrada ja tenim unes magnífiques vistes i és un bon lloc per esmorzar. També trobem les restes de l'església de Sant Pere del Pla de l'Arca, d'una nau amb absis de marcada ferradura a llevant. El fet de convertir-se en masia va ésser molt alterada.

Seguim camí per una pista que va enfilant amunt. Amb 30 minuts arribem al punt més alt, 700 m. i on també hi ha la font del Vesc que raja molt poquet. Tot seguit s'arriba al camp del Calze on també hi ha un mas abandonat. Aquí girem cap a l'esquerra per anat tornant al punt d'inici però per un altre lloc. Passem per les cases abandonades del Masnou i de l'Illa. A la primera tenim la opció de visitar les mines que hi ha a la zona i a la segona tornem a recuperar el Llobregat, en aquest cas amb aigües tranquiles. Ens trobem al tram del riu just abans de que l'aigua passi per el salt del Fitó.

Seguim camí per l'altre cantó de la vall que hem pujat. Alternem pista i camins per escurçar camí i finalment tornem a arribar al punt d'inici fent el darrer kilòmetre per el mateix lloc. Una sortida de gairebé 9 kilòmetres que es poden fer en tres horetes.

Hem estat de sort que el dia era bo, encara que fred. Aquesta zona deu ser molt castigada per la tramuntana. Un altre fet curiós és la vegetació, plena d'arbres surers que arranquen la seva escorça per a la indústria dels taps de suro. I quan hem acabat la sortida, a les dues del migdia, ens ha sorprès l'ambient que hi havia a el Portús. Els Francesos aprofiten per fer-hi les compres, suposo per els millors preus, si més no del tabac ja que els estancs tenien llargues cues.

I avui erem pocs i hem gaudit de les "delicatessen" de l'Andreu !

Les Preses - Santa Pau

Nova sortida del programa Caminant per Catalunya a terres Garrotxines. En aquest cas hem fet una sortida des de Les Preses fins a Santa Pau (el passat dissabte 5 de desembre). I la veritat és que el paisatge encara aguanta alguns colors de tardor i hem vist autèntiques postals. La sortida des de les Preses nosaltres l'hem fet des de la plaça Major on val la pena contemplar l'església i els seus carrers. Hem començat a caminar una mica abans de les nou del matí per el carrer Major i el carrer Sant Sebastià on s'ha de fer una parada per contemplar l'església dedicada al sant de l'any 1528. A partir d'aquí hi ha un parell de kilòmetres que es poden estalviar ja que passen per un inmens polígon que es fa un xic pesat fins que no trobem la carretera de la Vall del Corb que també coincideix amb el GR II. Cal seguir aquesta carretera uns 3 kilòmetres. Ens acompanyen grans planes agrícoles i moltes cases de pagès. El Mitjans, el Soler, Ca L'Adroguer, la Quintana ... I mica en mica ens anem endinsant al Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. Aprop de la darrera casa, la Quintana trobem un trencant per accedir a Sant Miquel del Corb. L'edifici actual correspon a les característiques del romànic del segle XII on destaquen el campanar i el porxo. Molt aprop hi ha una altra església dedicada a Sant Martí. Tornem a recuperar la carretera una bona estona seguint de nou el GR II. Deixarem la pista asfaltada per agafar-ne una de terra, en aquests moments comencem a entrar a la Fageda d'en Jordà tot i que el camí voreja el bosc i no entra en la seva plenitud. Però el tram que es fa ja val la pena per gaudir dels faigs. Arribem a Can Jordà on hi ha les oficines dels serveis tècnics del Parc Natural. Un bon lloc per esmorzar.

Seguim el GR i tornem a passar per una pista asfaltada i on a la dreta, deixem la Cooperativa de La Fageda d'en Jordà coneguda per els seus iogurts i que també es pot visitar gratuïtament amb reserva prèvia. Deixem la pista i per un petit sender i amb 100 metres de desnivell arribem a l'església de Sant Miquel de Sacot (640 m) romànica d'estil neoclàssic, reconstruïda i ampliada al segle XVIII i ja dins el terme de Santa Pau. Tot seguit hem de baixar uns metres per incorporar-nos a un altre pista i tornar a pugar per arribar al Volcà de Santa Margarida. En aquest cas deixarem una estona el GR II. Val la pena baixar fins al vell mig del cràter on hi ha un santuari dedicat a Santa Margarida de la Cot d'origen romànic. Un cràter de 2.000 metres de perímetre, un dels més bells i conservats i alhora més visitats. Tornem enrere per recuperar el camí, ara en direcció Santa Pau. Amb 20 minutets arribem a la Font de Roca Negra o del Clavell nom que també agafa el Volcà de Roca Negra uns metres més avall.

Finalment arribem a Santa Pau, un bonic poble que cal visitar la seva Vila Vella declarada conjunt històric artístic, amb el seu castell, la plaça porxada i l'església parroquial dedicada a Santa Maria. Un lloc ideal per tastar les Mongetes de Santa Pau. Nosaltres però cap a casa que ja hem fet un bon esmorzar. Cal preveure tenir un cotxe a Santa Pau per tornar a buscar el de les Preses com hem fet nosaltres.En total son uns 14 kilòmetres.

I la veritat és que avui ens hem liat una mica ja que el grup hem tirat per un cantó i l'Andreu per l'altre i fins que no hem tornat a agrupar-nos hem perdut una bona estona però ha valgut la pena. I avui per fi ha tornar l'Agustí (Ho dic per ell pobre que perdia moltes pistonades al rànquing) i a més hem tingut companyia femenina amb la Pilar i la filla Chueca, la Sandra. I un altre que s'ha estrenat al rànquing, en Joan de Vic un company d'en Toni.

Mines de Ribes

Aquest dissabte 21 de novembre ens hem quedat a la comarca per fer una excursió a la Vall de Ribes. En concret hem explorat les Mines de Ribes. I és que aquesta vall és un testimoni del desenvolupament tècnic i industrial d'èpoques passades i indispensable per entendre la realitat present del nostre territori. De fet, hi ha fins a 11 recorreguts marcats com a Ruta de les Mines i fins i tot s'ha editat uns mapes. En Toni però, com sempre, ens ha preparat una excursió enllaçant 4 mines entre Batet i Ventolà. La sortida l'hem fet des del Collet de Segura. Per accedir-hi cal agafar una pista que surt de la carretera de Ribes a Queralbs.

Els primers passos els fem per el costat de la casa de Segura i de seguida trobem la mina de Can Possons (explotació de ferro). Seguim el camí marcat i accedirem a la carretera que va a Batet. Arribem a la plaça on hi ha la Capella de la Mare de Déu del Carme i seguim el carrer de l'esquerra que enfina amunt. 30 minuts més tard arribem a una cruïlla on tenim la opció de veure la mina Girona, només cal caminar uns 20 minutets més. Aquesta té una boca d'accés i tres galeries i es pot entrar uns metres. Aquí s'extreia Arseniopirita i per cada tonelada extreta s'hi trobaven uns 30 grams d'or. Ara cal tornar enrere i un cop a la cruïlla seguim amunt, ara cap a la Mina Fernanda, amb uns 30 minuts hi arribem. Aquesta també s'hi pot entrar amb un frontal i vigilant el cap. La explotació era de Pirita Arsenical. Portem 5 kilòmetres i decidim esmorzar en aquest punt on a més les vistes a la Vall del Rigat i Pardines son expléndides. També veiem algunes cases de pagés de Ribes i el nucli de Serrat de Queralbs.

Després d'esmorzar busquem la pista que ens portaria a Ventolà des de Vilamanya. La seguim 10 minuts direcció Ventolà i trenquem a l'esquerra per anar baixant fins a una nova senyal que ens marca la Mina de Can Paloca cap a la dreta. Aquesta és espectacular, també d'explotacions de ferro i en aquest cas és com una bauma. També tenim la opció de veure les runes de la casa de Can Paloca. Estem a la zona de Roques Blanques. Finalment tornem enrere i amb unes vistes espectaculars de Ribes de Freser anem baixant cap al Collet de Segura on tenim els cotxes. Abans però ens acostem a la primera mina, de Can Possons, per entrar-hi ja que al principi l'hem passat de llarg per si ens retrassàvem una mica.

En total haurem fet 11 kilòmetres amb unes 3 hores tot i que nosaltres n'hi hem afegit 3 més per visitar-les i esmorzar amb calma que d'això es tracta, de passar una bona estona.

I avui erem una bona colla, 16. S'hi han afegit alguns veïns de la zona, entre ells la Rosa que ens ha fet de guia juntament amb en Toni i en Ramon que uns dies abans havient estat explorant per no tenir cap ensurt.

Avui també doble racció de coca, en Miquel de bon matí ens ha fet tastar una vegada més la coca de Ribes. I l'Andreu la coca del Caminant, avui més regada que mai.

I si mireu el Facebook del caminant trobareu algunes fotos més curioses de l'excursió d'aquest dissabte (Només cal clicar el botó que posa facebook a la dreta del bloc i no cal estar registrat)

Ah i per cert, hi ha algun caminador que te molta mala sort ja que avui que podia venir li ha agafat la passa o la grip, i sembla que al rànquing comença a perdre posicions desesperadament !

Tossal d'Orriols

El passat dissabte 14 de novembre hi va haver una nova sortida de l'equip del Caminant per Catalunya, en aquest cas a la comarca veïna del Berguedà. El petit i pintoresc poble de Castellar de n'Hug era el punt de partida (1.395 m.) i es tractava d'arribar al Tossal d'Orriols (1.931 m) per tant uns 500 metres de desnivell fàcils de fer i plens de sorpreses.

Aquest poble conegut per el naixement del riu Llobregat és molt ric amb aigua i té moltes fonts, una vintena. Pel camí trobem la Font dels Torrents o la del Boix. Una ruta que antigament es feia servir per els contrabandistes i encara ara els ramats hi passen per anar cap al Pla d'Anyella. De fet podem seguir les marques blaves que ens indiquen que fem un tram de ruta de la Transhumància. Per aquest motiu trobem alguna cabana de pastors petita.

Entre les roques també descobrim algunes coves i forats. Cal destacar la Cova de la Tuta on es comenta que hi havien posat fins a 400 caps de bestiar (xais)

Seguint camí amunt trobem un antic pou de glaç i un cop arribem al Tossal d'Orriols les vistes son explèndides. El Puigmal, Montserrat, el Pedraforca, el Montseny ... val la pena reposar una estona i gaudir del paisatge.

Si tornem al punt de sortida haurem fet gairebé 10 km que es poden fer en 3 hores 30 minuts tot i que nosaltres ja sabeu que hi hem estat un parell d'hores més.

I l'equip del caminant (un servidor no hi ha pogut anar) ha tingut el plaer d'estar acompanyats d'un gran coneixedor de la zona i de la muntanya, l'Eduard Jornet que viu al Pirineu des dels 25 anys desenvolupant feines de guarda de refugi, guia de muntanya, pister socorrista, etc… totes relacionades amb el món de la muntanya. I segurament heu sentit a parlar del seu fill Kilian Jornet que ha estat tres vegades campió del món de curses en alçada i l'any 2004 es penjà la medalla d'or de cursa vertical, en categoria cadet, del Campionat del Món d'esquí de muntanya.

I a la foto de grup ja ho veieu, que trist, tot homes !!!

Sant Aniol d'Aguja

Nova sortida aquest dissabte 24 d'octubre per gravar el programa Caminant per Catalunya.

En aquest cas hem trepitjat l'Alta Garrotxa. Una excursió magnífica entre Sadernes i Sant Aniol d'Aguja. Per arribar al punt d'inici ens hem d'acostar al municipi de Montagut sortint de la carretera que va d'Olot a Besalú. Un cop a Montagut cal fer 6 km fins a Sadernes. Tot i que el cotxe es pot deixar pista amunt, val la pena aturar-se a visitar l'església romànica de Santa Cecília de Sadernes, del segle XII. Dos kilòmetres més amunt trobem aparcament tot i que en èpoques de màxima afluencia es tanca la carretera a partir de les 9 del matí.

La sortida l'hem fet des del pont de Valentí, una construcció amb dues arcades i un puntal al mig de considerables dimensions. Un cop hem travessat la riera de Sant Aniol seguim el camí de la dreta que puja aigües amunt. L'aigua ens acompanya tota l'eston i hem de travessar el riu un parell de vegades. Al cap d'una bona estona arribem a la bassa de Gomarell i continuem caminant per els gorgs del mateix nom. Cada racó, cada pas és un espectacle de colors de tardor i de tons blaus de les basses. Ens trobem una cruïlla de camins i ens incorporem al GR 11, cap a l'esquerra. A la dreta ens portaria cap al Bassegoda (1.373 m). Desprès d'unes dues hores arribem a Sant Aniol d'Aguja. Antigament hi havia un monestir benedictí, que encara podem imaginar amb les restes que trobem. L'Església és Romànica del segle XI i ha estat retocada modernament i actualmet està en obres. Conserva l'absis amb arcuacions llombardes.

També hi ha una font. Des d'aquest punt podem anar fins al Salt de la Núvia (1h.) o Talaixà (1h.15m) Nosaltres optem per acostar-nos al Salt del Brull que està a 15 minutets seguint el gorg Blau. Tot i que no baixa gaire aigua val la pena. Ens trobem envoltats de cingles i hem de tornar enrere. El recorregut de tornada és el mateix. En total haurem fet 11 km amb gairebé 3 hores.

Abans de marxar però cal fer una parada al Pont de Llierca. El trobem a la carretera entre Sales de Llierca i Montagut. És Romànic del S XV té un sol arc, molt esvelt, que s'alça 28 metres per sobre del nivell de les aigües del riu Llierca.

Una excursió que us recomanem. Nosaltres l'hem fet amb en Toni Vilarò i acompanyats d'en Florenci Canal, tots dos molt coneixedors de la zona, cosa que ha fer que no ens perdessim ni un detall. A més algun atrevit s'ha banyat i tot amb l'aigua gelada. (no us perdeu el grograma a TVR)

Camí de Ronda

Magnífica excursió la que hem gravat aquest dissabte 17 d'octubre per el programa Caminant per Catalunya. Es tracta d'un tram del GR 92, el sender del Mediterrani o també conegut com el Camí de Ronda. En concret hem fet un tram d'uns 8 kilòmetres entre Platja d'Aro i Sant Feliu de Guíxols. El punt de sortida és a tocar el port de Platja d'Aro. Nosaltres a més ho em fet de bon matí i així hem gaudit de la sortida del sol. De seguida ens trobem la pineda de Punta Prima i si la travessem sortirem a la platja de Sa Conca. A partir d'aquí el camí és totalment planer i va vorejant el mar Mediterrani, passant per interessants cases i edificacions antigues. De seguida entrem en terme de S'Agaró i al fons ja veiem la platja de Sant Pol de Sant Feliu de Guíxols.

Tot i que es veu aprop cal anar seguint el camí que voreja totes les cales i racons de la Costa Brava. Quan arribem a la platja de S'Agaró cal fer una ullada a l'Hostal de la Gavina, un conjunt arquitectònic de singular història i bellesa i que va iniciar el turisme en aquesta zona l'any 1932. De seguida entrem a la Platja de Sant Pol i canviem de terme. Aquí encara es conserven edificacions del segle passat que dònen més atractiu al litoral. En aquesta platja hem esmorzat, i com sempre, be.

Des d'aquest punt el camí continua per un dels punts més ferèstecs del tram de costa.

Les cales de Maset, de l'Atmetller o la del Molí on fins i tot hi havia una via ferrata que sembla que està tancada per prevenció, ens acompanyen. També cal fer una parada al mirador de la Punta del Molar. La veritat és que cada racó, cada pas ens ha sorprès, les màquines no han parat de tirar fotos i l'Andreu s'havia de controlar per no gastar cintes i cintes de video.

Aquest tram ja no és tant pla, cal pujar i baixar forces escales per anar superant les cales i racons. De seguida arribem a Sant Feliu de Guíxols. La primera imatge el port. I de seguida que hem pogut hem posat els peus a l'aigua.

Un tram del Camí de Ronda que us recomanem. Es pot fer amb dues hores i poc més tot i que nosaltres hi hem estat gairebé 5. Si creieu que és un pel curt també es pot fer des de Palamós. Nosaltres hem preferit gaudir d'aquest paisatge que no estem acostumats al caminant. Un cop acabada la sortida hem tornat a Platja d'Aro amb bus, tot i que els horaris no son gaire fiables. I el preu 1,40 euros.

Ja sabeu que els nostres àpats son abundants i deliciosos. Avui ja hem tastat panallets i atmetlles i avellanes de Ribes. I es que la representació dels 9 participants era ven diversa. De Ripoll, Campdevànol i Ribes de Freser i de Vic i fins i tot de Sant Hilari. El rànquing està actualitzat.

Puigsacalm 1.515 m.

Aquest dissabte hem fet una nova sortida per enregistrar una nova excursió, en aquest cas per el programa Caminant per Catalunya, una continuació del Caminant pel Ripollès però obrint-nos a noves comarques i així complaure a tota l'audiència que tenim arreu de Catalunya gràcies a la xarxa de Televisions Digitals Independents (TDI). Excursió fàcil la que hem fet avui al cim del Puigsacalm (1.515 m.) amb un desnivell d'uns 400 metres es pot fer en un parell d'hores. Prova d'això és la quantitat de gent que hem trobat pujant, fins i tot famílies amb nens molt petits. Nosaltres hem sortit de Sant Baratomeu de Covildases (1.100 m) que s'hi pot accedir per una pista que surt aprop de Vidrà (uns 7 km). La ruta més habitual però és des del Coll de Bracons o des de la casa de Platraver ja que la carretera és de més bon accès. Pel que fa al punt de sortida, comentar que l'església és romànica del segle XII d'una sola nau amb volta de canó diferent de la primitiva. Destaca el campanar d'espedanya de dues finestres i l'absis decorat amb arcuacions llombardes.

Des de Sant Bartomeu de Covaldises, hem seguit el camí direcció a la font de Tornadissa que amb 40 minuts del nostre pas (sempre anem més lents per la gravació) hi hem arribat. Una mica més amunt hem esmorzat al límit de les comarques de la Garrotxa i Osona. De seguida s'arriba als Rasos de Monter i trencant a la dreta busquem el camí que surt del Ras de les Civaderes en aquest cas cap a l'esquerra. Tot aquest tram és molt planer i fàcil de fer. I desprès de passar un magnífic bosc de boixos i roures només cal fer els darrers metres fins al Puigsacalm. Molt fàcil. I el premi són les magnífiques vistes que hi ha (tot i que avui no era el millor dia). El Pirineu encapçalat per el Puigmal. El Pedraforca i la Serra del Cadí. La Serra de Llancers. O el Canigó en dies clars. I a sota els nostres peus la Vall d'en Bas i els seus poblets i la ciutat d'Olot.

Una excursió fàcil doncs que ens ha servit per tornar a agafar una mica de forma. Vaja a l'Andreu ja sabeu que no li cal tot i que avui estava eufòric amb aquest nou projecte (sembla que no n'ha tingut prou desprès de pulir-se uns 40 refugis de tot Catalunya). L'errada l'ha fet però, amb la coca ja que avui no hi ha posat l'abundant raig d'anís. Sort que en Llagostera no ha vingut que si no pobre Andreu. I en Toni Vilaró ens ha alegrat el dia amb les seves frases, com la de l'Actimel que es veu que ho cura tot. Vaja ell n'està molt en contra d'aquesta publicitat enganyosa que ens volen vendre. I pel que fa al rànquing em sembla que al final haurem d'unificar totes les llistes i dexar-ho en una única competició. Fins la propera !!

Tornem-hi

Comença una nova temporada de Caminant pel Ripollès a TVR. Desprès de repetir alguns programes aquest estiu, podreu veure noves excursions, i noves propostes. El programa continua en antena els dijous al vespre, com aquest estiu enlloc dels divendres. El primer passe doncs serà els Dijous a les 22.30h. seguit dels divendres a les 16.00 h. els diumenges a les 20.30h. i els dilluns a les 14.30 h. Començarem amb la sortida que vàrem fer a les fonts del Ritort, des de Espinavell i tornant per les Mines Turon i Coll Pregon. D'altra banda també reemprenem les sortides per gravar nous programes amb una novetat ja que degut a l'èxit que està tinguent el programa arreu de Catalunya, tenim ganes de fer alguna sortida per altres contrades, com és el cas d'aquesta setmana que visitarem el Puigsacalm de la Garrotxa. I com ja sabeu aquest estiu el nostre càmera i director, l'Andreu, ha estat molt enfeinat amb la gravació de gairebé 40 refugis de tot Catalunya. Doncs be el resultat és un programa que es diu Al Ras que ha muntat Esplugues TV i que el podreu veure cada setmana a TV Ripollès els dilluns i dissabtes a les 18.00 h. Doncs ja estem en marxa, i intentaré tenir el bloc actualitzat cada setmana per conèxer les sortides que anem fent i els programes que podeu anar veient a TV Ripollès. I per acabar comentar que a partir d'avui també ens trobareu al Facebook en forma de pàgina. http://www.facebook.com/pages/Caminant-pel-Ripolles/161274228775?v=wall

Pic Russell (3.207 m.)

Una gran ascensió commemorativa: Pic Russell (3.2007 m alt) Escriu ANTONI LLAGOSTERA El diumenge, 12 de juliol, una part de l’equip de Caminant pel Ripollès varem fer una de les habituals excursions d’estiu a l’Alt Pirineu Lleidetà o Aragonès. Aquesta vegada l’objectiu era pujar al Pic Russell (3.207 m alt), situat al massís de la Maladeta, el 34è. cim més alt dels Pirineus. Havíem escollit aquest cim per commemorar el centenari de la mort del gran pirenista Conde Henry Russell, l’amo del Vignemale. L’excursió va tenir una bon prolegomen amb l’estada a Baños de Benasque, on varem poder gaudir d’un bany a una piscina d’aigua calenta i als banys, a més de dormir com a senyors en un llit amb llençols i coixí. El dia va començar molt d’hora. Varem aixecar-nos a les 4 de la matinada per estar a les 5 a la parada de l’autocar que et puja pel barranc del Vallibierna, dins del Parc Natural Posets-Maladeta, fins la cabanya de Corones, a 1.970 metres d’altitud. El camí de pujada al Pic Russell, que varem iniciar a les 6 del matí, té una primera part que segueix el GR 11 fins a la pleta de Llosars.

A partir d’aquest punt l’ascens es vertiginós. Primer cal passar pels ibons (estanys) de Llossars i a continuació una forta pujada per situar-se sota el cim de la Bretxa Russell i iniciar la cornisa diagonal que porta fins el cim.

La cornisa en diagonal tenia en la seva part inferior un resta de gelera bastant considerable, que varem creuar amb tots el miraments. La cornisa, bastant suspesa i dretuda, en bastants punts, fou vençuda amb molta habilitat i destressa per tots els components del grup, ajudant-se de mans i genolls. Durant tota la pujada el sol restava amagat per la muntanya, però fou un dia ideal!. El paisatge que varem poder albirar fou magnífic. Vàrem esmorzar a les 10 i mitjà del matí, en el mateix cim, amb una vista magnífica de l’espalda del Aneto, els pics de Tempestades i Margalida, de les arestes de Salenques, del Tuc de Mulleres i del Vallibierna. Al fons el Mont Perdut, el Posets, el Perdiguero i el Gourgs Blancs. Realment espectacular! Russell va pujar a aquesta muntanya, fent la primera ascensió al cim l’any 1865, quan tenia 31 anys. Malgrat que ell va pensar el nom de Petit Aneto pel cim, ja en vida li varen col·locar el seu nom a aquest cim que forma part d’una carena amb sis cims per sobre dels 3.00 metres d’altitud.

La baixada ens va permetre gaudir d’un travessa llarga de la gelera. I el retorn pel mateix camí, ara sota un bon sol. A les 15 hores érem de tornada a Coronas. I a continuació d’un bon dinar-berenar a Benasque, abans del retorn en cotxe cap a Ripoll. Una excursió exigent però magnífica per commemorar una efemèride muntanyera!

Gra de Fajol per la Coma d'Orri

Magnífica excursió la que hem fet aquest dissabte 27 de juny a Caminant pel Ripollès. El Gra de Fajol (2.708 m.). Però enlloc de fer la ruta més tradicional des del Coll de la Marrana, en Toni ens ha fet suar pujant per la Coma d'Orri que arrenca al Pla de la Molina a uns 1.600 metres, per tant el desnivell hi és, 1.100 metres que hem fet amb 3 hores. El camí va pujant per les jaces dels Marrans, del Mig i de Dalt i el paisatge és fantàstic, sobretot ara a l'estiu, i amb la companyia del Torrent de la Coma d'Orri. Un cop al coll de la Coma d'Orri amb un dia clar com avui el paisatge ens ha sorprès a tots. El podeu veure una de les fotos de grup que hem fet. L'altra és del Gra de Fajol.

A partir d'aquí queden 200 metres fins arribar al Gra de Fajol, una de les muntanyes emblemàtiques de la comarca per la seva forma. En aquest punt hem esmorzat tot mirant-nos el paisatge tot i que ha comencat a aparèixer una mica de boira. Amb 45 minuts més es pot arribar al Gra de Fajol petit (2.563 m.) Un cop vist aquest segon cim hem tornat enrere fins al Collet del pas de l'Isart. Aquí ens esperava la sorpresa que havia preparat el nostre guia, en Toni Llagostera, la veriatat és que al principi no les teniem totes, però desprès de baixar l'hem felicitat i tot ja que hem disfrutat de valent. Ens hem separat en dos grups per provar vàries rutes.

El Pas de l'Isard és una baixada d'uns 200 metres plena de roques on a estones gairebé s'ha de grimpar i també esquiar, per deixar-se anar i baixar aquesta cinglera quan les pedres cedeixen. Així amb poca estona hem arribat al Refugi d'Ull de Ter on hem reposat i alhora recordat que a pocs metres d'aquest, hi ha les restes del que havia set el primer refugi d'alta muntanya d'Espanya i que precissament aquest més de juliol celebra el seu centenari. Però encara ens queda poc més d'una hora per arribar al cotxe seguint l'antic camí del refugi que passa per els recons de Morens i que actualment és el GR 11 i segueix el curs del Ter fins al peu del Pla de la Molina on tenim el cotxe.

En total hem fet 13 kilòmetres amb 4 h. 40 minuts més unes 3 hores per anar reposant i gaudint del paisage i evidentment per esmorzar.

I avui destacar que hi havia tres dones a la expedició i que en Jordi tenia l'embragatge molt calent, el del cotxe eh ! I al rànquing ja hi ha algun canvi de posicions !