divendres, 16 de gener del 2026

Aitona

No és la primera vegada que fem una sortida per Aitona coincidint amb la floració dels arbres fruiters. És realment tot un espectacle. (Dimecres, 12 març 2025 - Joan Colomer).


Ens situem a la comarca del Segrià, al poble d'Aitona, conegut entre d'altres per la seva gran producció de fruita dolça. Sortim d'un dels extrems del municipi i el primer que fem és enfilar-nos fins al castell. La fortificació està situada al cim del turó que domina la vila, i les seves primeres referències daten de l'any 1120. És d'origen islàmic. Actualment es conserven restes de la seva estructura quadrangular amb torres circulars, especialment al costat del riu. Unes excavacions recents han revelat troballes arqueològiques que daten dels segles XIV o XV. Tenim Aitona als nostres peus. 











Baixem cap al centre on hi podem veure un nucli antic amb molt d'encant, amb carrers estrets i edificis tradicionals. Ens acostem fins a l'església dedicada a Sant Antolí Màrtir. Construïda entre 1758 i 1770 sota la direcció de l'arquitecte Josep Daura, destaca per la seva façana barroca flanquejada per dues torres quadrangulars, una d'elles inacabada. Durant la Guerra Civil Espanyola va patir danys significatius, i es va utilitzar com a magatzem i taller de vehicles. Les obres de restauració posteriors van permetre recuperar el seu esplendor original. Acabem de recórrer els carrerons i ens tornem a enfilar fent un puja i baixa per petis turonets que ens permeten gaudir de molt bones vistes. Els camps estan preciosos. La combinació de les floracions dels presseguers amb tons rosats, amb el verd dels camps i el marrón de la terra seca és espectacular. Val la pena aprofitar la floració que no s'allarga més d'un més a l'inici de la primavera. A finals de febrer ja cal estar al cas per encertar la visita a Aitona. A les vistes s'hi afegeix l'aigua en forma de bassa o canal que suma un color més a l'espectacle visual. 











Seguim avançant per arribar a l'ermita de Sant Joan de Carratalà. És del segle XIII i es troba al sud del recinte del castell de Carratalà que se'n conserven poques restes. L'ermita romànica probablement es va aixecar sobre les restes d'una antiga mesquita. Hi ha una part de la nau que és nova així com la façana que es va construír al segle XX. Nosaltres l'hem trobat amb obres de restauració. Les vistes ens continuen acompanyant mentre seguim cap a la dreta tot passant per la Serra Llarga direcció al pantà d'Aitona. En aquesta segona part de la ruta passem més a tocar dels camps fruiters i ens permet tenir una nova visió dels arbres fruiters i les seves flors. Les càmeres de fotografiar no paren. És tot un espectacle. Arribem a la zona d'aigua coneguda com el Pantà d'Aitona. No s'ha de confondre amb el Pantà d'Utxesa que és molt més gran i també pertany, en part, al municipi que avui visitem. Seguim envoltats de color en un paisatge que els darrers anys es converteix en un atractiu turístic durant l'època de floració. Aquest fenomen ha guanyat molta popularitat amb el projecte "Fruiturisme", atraient milers de visitants cada any. Tornem a recuperar les vistes a Aitona i la seva església on el campanar surt per tot arreu. 











Abans de tornar cap al centre de la població ens desviem una miqueta canviant el color cap al marrón de la terra dels turons de la Serra de Brisa. Aquí hi trobem la ruta fotogràfica de Robert Capa. Es tracta d'un recorregut històric i paisatgístic que ens transporta al novembre de 1939, durant la Guerra Civil Espanyola, quan el reconegut fotògraf Robert Capa va documentar amb la seva càmera l'ofensiva republicana en aquesta serra de Brisa. El camí segueix els indrets exactes des d'on Capa va prendre les seves fotografies, amb punts senyalitzats que combinen la bellesa natural del paisatge amb el pes de la memòria històrica. Molts dels indrets es mantenen gairebé igual que a les fotografies de Robert Capa, i això fa que l'experiència sigui encara més colpidora. La ruta està perfectament senyalitzada i compta amb tretze panells informatius distribuïts en punts estratègics. Les fotografies estan acompanyades d'explicacions sobre els fets que s'hi van viure. Nosaltres no hem fet tota la ruta però us la recomanem perquè cal realment la pena. I si hi afegim el paisatge de floració ens ha quedat una sortida molt interessant. El darrer tram fins a Aitona torna a ser espectacular amb la combinació de punts d'aigua i arbres florits. 


Al programa hem pogut parlar amb l'alcaldessa de la població, la Rosa Pujol, que ens ha explicat com any rere any van aprofitant i millorant el turisme que comporta la floració.


Powered by Wikiloc

dissabte, 3 de gener del 2026

Lladurs

Sortida a Lladurs, a la comarca del Solsonès, amb en Joan Colomer. (Dimarts 4 març 2025)


Lladurs és un municipi amb molt de terme i una població molt disseminada. Està format per 5 parròquies, algunes documentades ja el 839. El punt de sortida el trobem a l'església de Santa Maria (parròquia de Lladurs), edificada l'any 1927. Es tracta d'un edifici modern amb tendències neoclàssiques rurals. ÉUna de les seves característiques és un gran rosetó amb vitralls al damunt. És de planta rectangular i coberta a dos vessants amb un campanar adossat. Hi trobem també altres edificis com l'ajuntament i l'escola. 











Iniciem la ruta des d'aquest punt agafant una pista ampl3 i de bon fer i envoltada de planes agrícoles. Passem pel costat de La Trilla, una casa del segle XV i d'arquitectura popular que malauradament està en runes, però encara conserva part de l'estructura. Seguim passant per la riera de Meix i cap a l'esquerra agafem el camí que ens ha de portar cap al castell. El tenim a uns 2 kilòmetres i ja el comencem a veure enfilat en un turó. Abans però passem per la font de Lladurs on també hi ha una petita zona de pícnic. I seguim pujant per un recorregut molt ben marcat on també hi trobem informació de la vegetació o les plantes que trobem. I el darrer tram hem de suar una mica per acabar de fer la pujada fins als peus de les restes del castell de Lladurs i la seva església. 










Del castell se'n té notícia l'any 1.000 amb motiu de la venda d'unes vinyes del Comte d'Urgell. Quan l'any 1314 es va erigir el vescomtat de Cardona, aquest és un dels castells que va caure dins la senyoria de la família Folc. Amb el pas dels anys el vescomtat va esdevenir comtat i desprès ducat, i tot aquest temps el castell es va mantenir sota aquest senyoriu fins a l'abolició del règim senyorial, ja al segle XIX. Les ruïnes del castell pertanyen a èpoques diferents, amb edificis annexos i afegitons, això que costa de distingir les que puguin restar del període romànic. Dins del mateix recinte hi trobem també l'església de Sant Martí. L'edifici actual és una obra barroca dels segles XVII i XVIII, sense que aparentment quedi res de l'antic edifici romànic.. El seu estat de conservació és força deficient, doncs el tempre està totalment abandonat. Està format per una sola nau, sense absis diferenciat i amb capelles laterals. Val la pena pujar fins aquí per gaudir de les vistes panoràmiques. Fins i tot i ha un banc per seure i badar una mica. Reprenem la ruta seguint per el Serrat del Castell que ens porta fins a l'inici del Pla de Riart. Aquí hi havia hagut un petit camp d'aviació durant la guerra civil i no està clar si va arribar a ser operatiu. L'unic que es pot veure son les restes d'un refugi antiaeri que servia pels que estaven fent la construcció. Continuem envoltats de muntanyes amb vistes espectaculars. Anem baixant i recuperant la vista del castell des de baix passem per Can Borrells i la Caseta de Baix. 


També ens acompanyen zones de pastura per el bestiar que mirem de no molestar gaire. Veiem el Meix Nou al fons però nosaltres passem per el Meix Vell, una masia documentada des del segle XIV. Tot i que sembla que anem molt ràpid ja portem uns 10 kilòmetres de ruta. El darrer tram també per una carretera estreta. Girem a la dreta que encara ens queda alguna sorpresa. Es tracta de les Cambres de Llera. Per arribar-hi ens hem d'enfilar una mica. Estem davant una llarga balma plana situada al mig del cingle del Serrat de la Contrella. Fa uns 70 metres de llargada amb petites entrades de 5, 6 i 7 metres de fons, anomenades "Cambres". S'albira en línia recta de punta a punta de la balma, i la vegetació dels pins la fan passar desapercebuda. 











Un cop vistes seguim cap a la creu de la Contrella, que pren el seu nom de la paraula encontre, com a lloc de trobada. A finals del 2012 es va recuperar la base de pedra i es va erigir una nova creu, en memòria de l'antiga creu de fusta. I per acabar ens queda més o menys un kilòmetre que hem de fer per carretera fins arribar al punt de sortida. Part del recorregut l'hem fet seguint el GR 7 i la variant 7.5. En total hem fet uns 12 kilòmetres i 350 metres de desnivell.

Powered by Wikiloc