No és la primera vegada que fem una sortida per Aitona coincidint amb la floració dels arbres fruiters. És realment tot un espectacle. (Dimecres, 12 març 2025 - Joan Colomer).
Ens situem a la comarca del Segrià, al poble d'Aitona, conegut entre d'altres per la seva gran producció de fruita dolça. Sortim d'un dels extrems del municipi i el primer que fem és enfilar-nos fins al castell. La fortificació està situada al cim del turó que domina la vila, i les seves primeres referències daten de l'any 1120. És d'origen islàmic. Actualment es conserven restes de la seva estructura quadrangular amb torres circulars, especialment al costat del riu. Unes excavacions recents han revelat troballes arqueològiques que daten dels segles XIV o XV. Tenim Aitona als nostres peus.
Baixem cap al centre on hi podem veure un nucli antic amb molt d'encant, amb carrers estrets i edificis tradicionals. Ens acostem fins a l'església dedicada a Sant Antolí Màrtir. Construïda entre 1758 i 1770 sota la direcció de l'arquitecte Josep Daura, destaca per la seva façana barroca flanquejada per dues torres quadrangulars, una d'elles inacabada. Durant la Guerra Civil Espanyola va patir danys significatius, i es va utilitzar com a magatzem i taller de vehicles. Les obres de restauració posteriors van permetre recuperar el seu esplendor original. Acabem de recórrer els carrerons i ens tornem a enfilar fent un puja i baixa per petis turonets que ens permeten gaudir de molt bones vistes. Els camps estan preciosos. La combinació de les floracions dels presseguers amb tons rosats, amb el verd dels camps i el marrón de la terra seca és espectacular. Val la pena aprofitar la floració que no s'allarga més d'un més a l'inici de la primavera. A finals de febrer ja cal estar al cas per encertar la visita a Aitona. A les vistes s'hi afegeix l'aigua en forma de bassa o canal que suma un color més a l'espectacle visual.
Seguim avançant per arribar a l'ermita de Sant Joan de Carratalà. És del segle XIII i es troba al sud del recinte del castell de Carratalà que se'n conserven poques restes. L'ermita romànica probablement es va aixecar sobre les restes d'una antiga mesquita. Hi ha una part de la nau que és nova així com la façana que es va construír al segle XX. Nosaltres l'hem trobat amb obres de restauració. Les vistes ens continuen acompanyant mentre seguim cap a la dreta tot passant per la Serra Llarga direcció al pantà d'Aitona. En aquesta segona part de la ruta passem més a tocar dels camps fruiters i ens permet tenir una nova visió dels arbres fruiters i les seves flors. Les càmeres de fotografiar no paren. És tot un espectacle. Arribem a la zona d'aigua coneguda com el Pantà d'Aitona. No s'ha de confondre amb el Pantà d'Utxesa que és molt més gran i també pertany, en part, al municipi que avui visitem. Seguim envoltats de color en un paisatge que els darrers anys es converteix en un atractiu turístic durant l'època de floració. Aquest fenomen ha guanyat molta popularitat amb el projecte "Fruiturisme", atraient milers de visitants cada any. Tornem a recuperar les vistes a Aitona i la seva església on el campanar surt per tot arreu.
Abans de tornar cap al centre de la població ens desviem una miqueta canviant el color cap al marrón de la terra dels turons de la Serra de Brisa. Aquí hi trobem la ruta fotogràfica de Robert Capa. Es tracta d'un recorregut històric i paisatgístic que ens transporta al novembre de 1939, durant la Guerra Civil Espanyola, quan el reconegut fotògraf Robert Capa va documentar amb la seva càmera l'ofensiva republicana en aquesta serra de Brisa. El camí segueix els indrets exactes des d'on Capa va prendre les seves fotografies, amb punts senyalitzats que combinen la bellesa natural del paisatge amb el pes de la memòria històrica. Molts dels indrets es mantenen gairebé igual que a les fotografies de Robert Capa, i això fa que l'experiència sigui encara més colpidora. La ruta està perfectament senyalitzada i compta amb tretze panells informatius distribuïts en punts estratègics. Les fotografies estan acompanyades d'explicacions sobre els fets que s'hi van viure. Nosaltres no hem fet tota la ruta però us la recomanem perquè cal realment la pena. I si hi afegim el paisatge de floració ens ha quedat una sortida molt interessant. El darrer tram fins a Aitona torna a ser espectacular amb la combinació de punts d'aigua i arbres florits.
Al programa hem pogut parlar amb l'alcaldessa de la població, la Rosa Pujol, que ens ha explicat com any rere any van aprofitant i millorant el turisme que comporta la floració.
Powered by Wikiloc
