Del collet de les Barraques al Pas dels Lladres

Un bon temps converteix una excursió en una bona experiència, però si la llum és insuperable i el sol no castiga, el gaudi esdevé d’un nivell orgiàstic.

El dissabte 18 d’octubre de 2014 havíem decidit fer l’excursió collet de les Barraques (Planoles) al Pas del Lladres.

Com sempre la nostra intenció es trufada d’elements: Carena de la Vaquerissa, Puig de Dòrria, Pas del Lladres, Tossal del Pas del Lladres, cova de la Fontseca, cabanes de la Baga de Feliu i de la Vaquerissa i mines del collet de les Barraques. 

La pujada és bastant ferma, més de 700 metres de desnivell, però es fa sense grans pitrades, de les que et deixen desfet. El sol llueix i els colors desplegant la seva intensitat. Hi ha gent pujant cap el Puigmal per aquest costat. La pujada per la carena de la Vaquerissa té l’al·licient que a banda i banda tens unes panoràmiques excel·lents, amb la serra de Montgrony vista en la seva plenitud a un costat i la bèstia grossa del Puigmal a l’altra. Hi ha vistes impressionants de la Coma de Planés i dels plans de Nevà.

Com una curiositat, en el tall que forma del coll de Coma Armada, veiem aparèixer ben retallada la silueta de Montserrat.

Anem fins el Puig de Dòrria, amb el seu punt geodèsic, que és un punt on veiem el Pedraforca i el Cadí. Unes vistes, com podeu comprovar excepcionals.

Dalt del Tossal del Pas del Lladres la vista sobre la Cerdanya, amb Puigcerdà i Font Romeu, és d’una nitidesa poques vegades igualada. El Peric i el Carlit, apareixen al fons.

De baixada passem per la cova de la Fontseca, en la coma del mateix nom, on hi ha isards que ens miren amb desconfiança. Continuem baixavan i encara trobem en ple mes d’octubre, vacades i a la cabana de la baga de Feliu unes eugues i cavalls cerdans.

Les dues cabanes de la baga de Feliu i de la Vaquerissa son una obra molt reeixida de l’arquitectura popular, en molt bon estat de conservació.

Per cert, Eudald que la cabana d’en Teixidor, a la carena de la Vaquerissa, està en una estat lamentable, totalment enderrocada. Un té que vigilar més per la seves propietats, encara que sols siguin de nom!

(Foto al remuntador Montserrat estació Puigmal 2000)

Tant d’anada com de tornada, tant el Manolo com la Sandra han trobat bolets.

Dies de clima tant excepcional et permeten gaudir molt d’una excursió!

Antoni Llagostera Fernández

Comanegre i Puig de les Bruixes

El dissabte, dia 11 d’octubre de 2014, una nutrida parròquia va participar en la gravació del programa. El plantejament era pujar al Comanegre, el cim comarcal de la Garrotxa i ascendir també el Puig de les Bruixes, dos excel·lents miradors.

I com volíem donar més contingut al programa varem començar a caminar des del coll de Golofreu, a l’oratori de Can França, al costat de la carretera que porta a la bassa de Monars.

Des d’aquest punt varem pujar fins l’ampli coll de Malrem, en la línia fronterera. Per aquest important pas entre la Garrotxa i el Vallespir hi passa el ramal nord del camí ramader de Marina, el camí que des de Beget porta a La Manera i al santuari de la Coral, varen passar-hi molts exiliats durant la retirada de de Catalunya de 1939, a més de ser un lloc freqüent de pas de contrabanistes.

Des d’aquest punt el projecte era fer tota la carena de la serra Larga de Monars, que inclou el pic del Bordellat, el Comanegre i el Puig de les Bruixes. Varen constatar que els camins senyalats en el costat francès donaven peu a una errada fonamental, deixar la carena.

Varem tenir que pujar uns 150 metres per mig d’una forta pendent de la fageda de Bordellat, molt humida i que feia molt penosa l’ascenció fins recuperar la carena i arribar al cim del pic de Bordellat.

Des d’aquest punt, sense deixar la carena varem seguir fins el cim del Comanegre, que ens va regalar una vista magnífica (amb alguns núvols que tapaven alguns cim, encara que res greu).

En el cim del Comanegre varen fer un dels copiosos esmorzars-dinars de Caminant per Catalunya, amb molta teca i bon beure.

Tot baixant seguint la carena fronterera, varem poder admirar la fageda de Bordellat, un espai magnífic, una autèntica preciositat.

El següent objectiu era el cim del Puig de les Bruixes, que Cèsar August Torras a començaments de segle XX nomenava sempre com cim de Caburlé. Hi arrivarem pel Portell de Donantic.

El cim de Caburlé ofereix una magnífica vista dels espais de la Muga, de Sant Aniol de l’Aguja i del cim del Bassegoda i de la plana rossellonenca, al fons.

El retorn, passant pel costat de l’avenç del Puig de les Bruixes, el ferem per un camí bastant planer que et porta fins la bassa de Monars, però que estava molt enfangat i feia desagradable el caminar.

A la Bassa de Monars varen fer la foto de grup i per la pista en molt bon estat que baixa cap a la carretera de Beget ens arribarem fins el punt d’inici, on haviem deixat els cotxes, passant abans pel costat de les restes de Can França, que segons diuen tenia subterranis i cavitats plenes de contraban.

Una excursió magnífica, que es va veure però amargada per l’estat d’humitat del terra, malgrat que va lluïr un sol esplèndid.

Antoni Llagostera Fernández

De coll de Canes a Riudaura

Dimecres 8 d'octubre hi va haver una nova sortida del caminant per la Comarca del Ripollès. En aquest cas des del coll de Canes fins a Riudaura, fent una excursió circular. Sortint des del coll de Canes a 1.120 m. de seguida s''obren les magnífiques vistes a la comarca de la Garrotxa, de fet ja hi som.

Anem seguint aquest antic camí ral baixant entre corriols i pistes que ens porta cap a la casa del Castanyer i passem per el costat de la ruïna del Molí de l'Arnau o can Tòful. En un tram de camí trobem conservat l'empedrat i paret seca als costats. Continuem a prop de la casa de can Pubill i mica en mica ens acostem a Riudaura. La vall està formada per la riera de Riudaura, que li dona el nom i precissament baixa de el coll de Canes. Un bonic poble que no arriba als 500 habitants. La Generalitat de Catalunya va inclure les seves valls com a zona d'interès natural i paisatgístic, especialment per la biodiversitat de la ribera. Val la pena gaudir dels seus carrers i places.

De tornada passem per el pont del petroli i per el camp del mateix nom. Hi trobem restes del que va ser el descobriment de petroli dins el seu terme, durant els anys 60. Per sort les cates només van revelar indicis i no era rendible explotar-ho. El camí segueix per can Fajula, el Reig, els Plans i per el collet de l'Avi ens acostem a Plafalgars i ja podem tornar cap a coll de Canes.

Una de les moltes rutes i possibilitats que ens ofereixen aquests dos pobles, tant Riudaura com Vallfogona de Ripollès, a les dues comarques, Garrotxa i Ripollès.

I nosaltres novament l'hem fet acompanyats de la Carme Freixa i companyia. Un plaer.

Cala del Molí i Cala Ametller

El passat dissabte, dia 4 d’octubre de 2014, varem fer una peculiar excursió. Varem anar a Sant Feliu de Guíxols on varem caminar una petita part del camí de ronda entre el port d’aquesta població i la platja de sant Pol i S’Agaró.

Però el plat fort era fer la via ferrada de la Cala del Molí, un entretingut divertimento excursionista, que consisteix en circumvalar dues moles de pedra i un penya segat.

Estem en una via ferrada a ran de mar única a Europa. La veritat és que la via ferrada, obra d’Albert Aragonés, està molt perfectament equipada, amb anclatges d’acer inoxidable. La via ferrada té dos trams diferenciats, separats per una via d’escapament. Cal dir que el primer tram és relativament fàcil, però que el segon té en el seu inici un desplomat que es puja en diagonal, que et posa prova. Nosaltres varen sortir d’una aparcament situat al costat del port nàutic i pesquer de Sant Feliu de Guíxols, passarem per Cala Jonca i fent un curt tram del camí de ronda ens arribarem al Mirador de les Triadores, en el barri del Puig de les Forques. En el mirador de les Triadores s’accedeix a la via ferrada. Com que nosaltres som matiners, poguérem fer la via ferrada sense gaires aglomeracions. Quan nosaltres acabàvem hi havia grups que iniciaven l’aventura.

A continuació, ja desarmats de la ferramenta de seguretat exigible per fer una via ferrada, varem continuar fent un altra petit tram del camí de ronda, fins la cala Ametller. Allà, en un espai deliciós, que honora el nom de Costa Brava,

quatre valents varen banyar-se (dues truites i dues sirenes) i varen dir que l’aigua estava en una temperatura molt bona. Estem en el més d’octubre!

De retorn a Sant Feliu de Guíxols, desprès de fer un molt curt camí i haver fet la via ferrada, ens gratificarem en una dinar, amb arròs.

Texte: Antoni Llagostera. Fotos: Ramon Busquets

De Montdois a Rupit

Magnífica sortida la que vàrem fer el passat divendres 3 d'octubre per la comarca d'Osona. Les plujes d'aquest estiu han deixat un paisatge magnífic i coincidint amb un bon dia ens vem passejar per els entorns de Rupit.
Vàrem començar a la muntanya de Montdois que es troba entre els municipis de Rupit i Pruit i Susqueda. I el motiu, era per visitar el Santuari de Montdois, un edifici inmens que ja està esmentat el nom el 996, i consta com a església de Santa Maria des del 1268. Ha estat restaurat recentment, fent la coberta i la consolidació de les parets de l'edifici, aconseguint així que no es perdi.
Antigament s'hi feia un aplec els dilluns de Pasqua on s'hi pujava a peu des de Rupit. El 30 de maig del 2011 es va fer un aplec d'inauguració de les obres.
Nosaltres hem fet el recorregut a l'inversa, de tornada cap a Rupit. Abans però val la pena contemplar la vista que tenim del pantà de Susqueda. 

Desprès de caminar una bona estona hem arribat a un punt on es pot gaudir de molts indrets interessants. Per començar ens hem acostat a l'Agullola, un dels penyals més característics del Collsacabra. Està separada de la cinglera, fet que li dóna una forma peculiar. Es troba just al final del Pla de Fàbregues, lloc on hi havia l'antic castell.

Tornant enrere tampoc ens podem perdre el salt de Sallent que ja l'haurem contemplat amb magnífiques vistes, amb el poble de Rupit a sobre i al fons el Puigsacalm. El conjunt de rierols i fonts que hi ha al Collsacabra acaben formant la riera de Rupit, que desprès de travessar el poble forma petits gorgs i salts d'aigua com el Salt de Sallent amb una caiguda vertical de 100 metres.
Cal visitar-lo en època de plujes per trobar-lo realment espectacular.
No gaire lluny d'aquí també trobem Sant Joan de Fàbregues. Una església romànica de nau única i tres absis i un campanar de secció quadrada. Al costat hi ha adosada la rectoria, actualment casa de colònies.

I arribant a Rupit podem passar per l'ermita de Santa Magdalena situada sobre un turonet. La notícia més antiga que es troba és del 1660.
Des d'aquest punt hi ha una vista privilegiada del poble, que si algú no hi ha estat, recomanem anar-hi amb temps per badar per cada racó d'aquest llogaret fantàstic. Un poble mil·lenari amb carrers i cases dels segles XVI i XVII, i el conegut pont penjat sobre la riera.