Montdois - Vall de Querós

La llarga sequera que estem patint a Catalunya des de fa molt temps, ha ocasionat que tant l’embassament de Sau com el de Susqueda estiguin quasi del tot buits. Això ha propiciat que hagin quedat al descobert las cases i elements arquitectònics que, l’any 1968 amb la construcció de la presa, varen quedar sota l’aigua. Es el cas de l’antic poble de Querós i el seu magnífic pont medieval, en l’embassament de Susqueda i que es l’objectiu de la caminada d’avui.

Mª Clara Martínez (dissabte 2 març 2024))

Partim de Rupit, a les Guilleries, i ens arribem amb els cotxes fins el santuari de Montdois. Per les seves grans dimensions aquest santuari es conegut com «La Catedral de les Guilleries». Les primeres noticies que se’n tenen daten del 1263, en que es té constància d’una capella rural en aquest lloc. L’edifici actual es va construir l’any 1769. Des del darrera del santuari es pot gaudir d’unes vistes espectaculars de Tavertet i els seus cingles, Plans de Cabrera, i Pirineu al fons. Tot un espectacle.

En aquest lloc podem deixar els cotxes i comencem la ruta a peu, que es en anar i tornar pel mateix camí. Retrocedim uns dos cents metres, fins una casa que ens queda a l’esquerra, i enfilem una pista que voreja el terreny de la casa. Per aquesta pista es podria passar si anéssim amb cotxes 4X4. Anem baixant, admirant la exuberant i magnífica vegetació de les Guilleries. Pins grandiosos, alzines i roures. En quasi tres kilòmetres arribem a la casa mig enrunada de El Vilar de Querós. Aquesta masia data del 1553. A mitjans del segle XIX, junt amb altres finques, formava una gran hisenda, estenent-se per tot el quadrant nord-oriental del terme de Querós. Un parell de kilòmetres mes avall, la pista s’acaba en un replà, lloc ideal per esmorzar i agafar forces per fer el tram mes complicat de la sortida d’avui. Després d’esmorzar prenem un sender que comença a baixar amb força quasi dos kilòmetres, entre arbres i pedres cobertes de molsa, de bon caminar però en fort pendent, fins a l’església de Sant Martí de Querós. Aquesta era l’església de l’antic poble de Querós un dels vestigis més importants que es conserven d’aquest nucli, originaria del 1104. Es troba en un estat quasi ruïnós i en destaca el campanar-torre, que va quedar força malmès pels terratrèmols de 1427 i 1428.

Just en front de l’església, el Turó del Mal Sopar. Es un turó del que tan sols n’hauria de sobresortir la punta de dalt fora de l’aigua. Ara l’embassament es completament vuit i s’hi pot arribar caminant. El nom de Turó del Mal Sopar, li ver per la llegenda que diu que aquest era lloc de trobada del bandoler Serrallonga, i que sentin-sa perseguit, havia de marxar sense poder acabar de sopar. Allà, en Serrallonga es va barallar, per alguna raó desconeguda, amb elements de la seva quadrilla que van aparèixer sobtadament mentre ells i la seva companya sopaven. Diuen que Serrallonga va arreplegar fortament per la cintura la seva companya, va agafar embranzida i, ajudant-se del brancam, va fer un bot i va saltar a l'altra banda del braç del riu Ter.

I una mica mes endavant, l’antic pont medieval de Querós. Aquest pont només es visible en èpoques de forta sequera, com la que estem visquen. El pont està sostingut per tres grans pilars amb quatre arcades en arc de mig punt, les dues centrals més grans que les dues dels extrems. Els pilars del pont són de carreus, i la part superior del pont és feta d'obra de pedra devastada irregularment i morter de calç. Abans de la seva construcció hi ha constància de l'existència d'unes palanques per travessar el riu Ter a Querós. El pont fou construït entre el 1532 i el 1534. La part central va ser reconstruïda entre 1696 i 1700 després que fos malmès per una riuada el 1617. Reparat de nou els anys 1940-1941. El 1968 va quedar definitivament cobert per les aigües degut a l'acabament del pantà de Susqueda. El nucli de Querós, abans de la construcció del pantà, estava format per vint-i-cinc masos dispersos, ara tots gairebé enderrocats menys el corral de la Badia, dedicat a segona residència. Hi destacaven el mas Serrallonga i la Querosa, que havien sigut de Margarida Tallades, esposa del bandoler Joan Sala alies Serrallonga.

Vist tot el lloc, i amb les càmeres plenes de fotos, iniciem el camí de tornada pel mateix lloc pel que hem baixat. Aneu amb compte, el desnivell acumulat es d’uns 640 metres, i a la pujada es fa una mica feixuc. Desitgem que us hagi agradat i us esperem a la propera, tot Caminant per Catalunya.

Powered by Wikiloc