dijous, 19 de març de 2015

Riera de Merlès

El passat dissabte 14 de març vàrem fer una sortida amb previsions de molta aigua. I així va ser, però no de la pluja que havia de caure, si no de la riera de Merlès. I es que aquest era l'objectiu, amb la finalitat de veure les fonts on neix aquesta peculiar riera. Ens situem entre les comarques del Ripollès i el Berguedà, on trobem el curs superior d'aquesta riera i que potser no és tant coneguda com la zona més propera a la carretera de Les Llosses on a l'estiu hi ha molta afluència de banyistes. És un afluent del Llobregat d'uns 54 kilòmetres.
Nosaltres l'hem seguit a partir de la Riba, on a part hi ha l'esglèsia de Sant Esteve dalt d'un turó. Seguint riera amunt trobem un molí, i més amunt una presa, que agafen el nom de la Riba. I es que tota aquesta zona està plena de grans masies, que totes elles tenien el seu propi molí. Es el cas de la Riba, que a més aprofitaven per fer electricitat.
Seguint aigües amunt, anem trobant gorgs espectaculars. El de Caselles, o el del Prat en son alguns exemples.










Més amunt hem arribat a la font de Mata i a la font de Merlès. La primera amb força aigua i la segona, ja pràcticament sense. En els dos casos es tracta d'una surgència on l'aigua brolla del subsòl a través d'una obertura de la roca.
La de mès amunt però, podem dir que es el veritable neixement de la riera, que mica en mica va creixent amb la incorporació de recs per totes bandes.
Desprès de veure les fonts, hem tornat enrere per anar a buscar el coll de Sant Jaume, que amb poc més d'un kilòmetre ens ha portat fins a Sant Jaume de Frontanyà. Aquest municipi és el menys poblat de Catalunya i està format per una vintena de cases, amb una plaça i dos carrers. Destaca la seva esglèsia dedicada a Sant Jaume. És un magnífic momument romànic molt ben conservat. És de planta de creu llatina i volta de canó reforçada amb arcs torals. Destaca sobretot el seu cimbori que reposa sobre els arcs del creuer.
És poligonal de dotze cares, únic exemple a Catalunya d'aquest període.
També destaquen els seus tres absis i un campanar d'espedanya.











Continuant la excursió hem seguit en aquest cas la riera del Molí, on de nou hi trobem un molí, el de can Quirze. I de nou gorgs meravellosos com el del Matxo. Ens hem desviat de la ruta per visitar unes antigues mines de carbó de la zona, a prop de les restes de la casa de Vila-rasa. La vegetació ha anat eliminant gairebé totes les restes d'aquesta activitat minera que hi havia hagut.
Tornant a la riera, encara hem passat per les restes d'un altre molí, el de Moreta. I recuperant la riera de Merlès, encara hem vist espais magnífics, on l'aigua era la protagonista, com el gorg Rodon o el gorg Negre, tots ells ideals per pendre un bany, a l'estiu.
La pista ens ha tornat al punt de sortida, a la Riba.
Una fantàstica excursió, potser un pel llarga ja que hem fet 21 km, que passa per paratges gairebé verges amb aigües netes i cristalines, que esperem que es conservin durant molt de temps.


I si al final ha plogut, però quan ja erem a Ripoll a les 5 de la tarda. Si haguessim fet cas de les previsions, no hauriem pogut aprofitar el matí amb aquesta sortida. Sort que l'Andreu és una mica tossut.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Títol:
Escriu: