dijous, 13 de març del 2014

Ruta de les tres colades i Sant Joan les Fonts

Una excursió molt familiar fou la que férem el passat dissabte, dia 8 de març de 2014, a Sant Joan les Fonts.
La idea era fer la ruta de les tres colades, però seguint les indicacions que té Jordi Freixa en una de les seves col·laboracions, complementarem l’excursió fins el priorat de Sant Joan i Sant Esteve i la colònia  Sebastiana.
La ruta de les Tres colades té molt interès i és molt agradable. Les tres colades estan molt a prop del pont romànic (un altre punt d’interès) i de l’església parroquial d’estil indefinit.











En la resclosa del Molí Fondo, al riu Fluvià, cal que algú una mica enteradillo expliqui lo de les tres colades.
Es molt interessant pujar fins el Buscarró, una mota basàltica, on recentment s’ha descobert un poblat ibèric.
Nosaltres varem esmorzar a la font de Can Xerbanda, al costat de la riera de Bianya, quan encara no ens havíem pas guanyat el menjar. Estem davant un excursió molt senzilla i agradable.


Un altre punt d’interès son les pedreres, la del Buscarró i, sobretot la cinglera de Font Freda, un mur alt ple de prismes i columnes basàltiques.
Es creua el riu i de nou al poc, retornes a la riba dreta i ja cols cal girar en direcció a Sant Joan les Fonts per la plana, amb vistes al volcans de la Canya i Aiguanegra i la plana final de Bianya, on hi ha el nucli de la Canya.
Nosaltres, per completar el recorregut, anàrem a la casa forta Estada Juvinyà, al priorat de Sant Joan i Sant Esteve, creuarem el riu com poguerem i ens dirigirem fins la capella de Sant Sebastià (destrossada) i la colònia La Sebastina (una de les poques colònies fàbrils del Fluvià.
Per una pasarel·la creuarem el riu i retornarem a Sant Joan les Fonts. Alguns membres de l’expedició anarem a veure la Casa gaudiniana de Joan Sala: interessant!.


Un excursió que es pot fer amb caràcter familiar, amb nens relativament petits on destaca el patrimoni geològic volcànic, el industrial i el medieval. Una excursió bastant complerta. (Antoni Llagostera)

1 comentari:

  1. Ostres, el que xerra es veia molt decaigut!
    Potser perquè tot era planer?

    ....amb pedres de to vermellós

    ..I perquè no el porteu a Gerri de la Sal. El seu monestir també ....amb pedres de to vermellós-
    Monestirs.cat- El monestir de Gerri te un origen força antic, en època visigòtica hi havia una església dedicada a sant Vicenç que els sarraïns haurien destruït.

    ResponElimina

Títol:
Escriu: