dilluns, 21 de novembre de 2011

Montgrony dels escaladors

Aquest passat dissabte 19 de novembre ens hem quedat a la comarca per fer una sortida diferent, ja que tot i anar a un lloc conegut com Montgrony, la ruta ha transcorregut per indrets utilitzats sobretot per els escaladors, per accedir a les moltes zones d'escalada que hi ha. Primer hem començat per gaudir d'una magnífica sortida del sol mentre pujavem els 69 esgraons primer i després 78 més. I just al mig trobem la cova santuari de la Verge, una capella de petites dimensions on hi ha la Mare de Déu de Montgrony i més amunt l'església romànica de Sant Pere presideix el pla del mateix nom. A la dreta d'aquest temple agafem el camí direcció coll de Mancillo. I com que estem en territori del Comte Arnau no hi pot faltar la llegenda, primer a les escales i després en una roca plana al mig del camí on sembla hi ha unes petjades que Arnau va deixar tornant de Sant Joan de les Abadesses i caient del cavall.
Seguint el camí ara cap a coll Roig comencem amb l'aventura. Estem a sobre de la cinglera dels escaladors i baixem per el mal pas de l'Euga, una zona on s'hi baixa amb una corda ja instal.lada i que ens acosta a aquestes majestuoses parets on es practica aquest esport. Un cop preses les vistes tornem a pujar per recuperar el camí direcció a les Gàvies, una zona on s'aprofitava per tenir el bestiar controlat d'una forma natural, aprofitant els boixos que hi ha. A nosaltres ens ha costat sortir-ne fins a trobar novament el camí i just després hem esmorzat de valent.
Si fins ara seguiem la cinglera per sobre, ara de tornada, la farem per sota. Per tant ens toca tornar a baixar per la Canal de la Vena, no tant complicada com la primera però un xic més llarga i amb cordes i escalons per ajudar-nos. Un cop s'arriba a la zona baixa cal seguir aquest camí obert per els mateixos usuaris per anar a escalar. Per tant seguim tota l'estona el més aprop de la cinglera gaudint d''aquestes magestuoses pedres amb les seves formes, baumes i vies d'escalada. També passem per dues fonts, la de l'Euga i la del Prestill, aquesta segona també envoltada de llegenda on sembla que hi havia una princesa embruixada que no es deixava veure fins que un dia el Comte Arnau la va veure i aquesta es va amagar a les aigües de la font, d'on no ha tornat a sortir, i sembla que encara es senten els seus cants.
I pel que fa als escaladors, son molts els que hem trobat penjats aprofitant el bon temps que ha fet, fins i tot algun ripollès i molta gent d'altres contrades que gaudeixen d'una de les zones més agraïdes per fer-ho.
La sortida es d'uns 5 kilòmetres que es poden fer en unes dues hores, però nosaltres hi hem esat gairebé 4 hores més, i aixó vol dir que hem badat i hem gaudit de tots aquests racons i de les vistes que hi ha. I ho em fet amb la companyia d'un escalador, en Santi Sanz, que es coneix la zona pam a pam i que fins i tot acostuma a obrir noves vies.
Avui hem tornat a fer un esmorzar de gourmets i alguna que altra Llagosterada. I en sembla que tots hem fet més d'un cop de cul degut però a més el pobre Pere ha acabat amb els pantalons ben esparracats. No em pogut adjuntar un document gràfic perque no el tenim !

3 comentaris:

  1. Perquè s'ha passat durant dues setmanes el mateix recorregut?
    Perquè el Sr.Llagostera,no hi va quan surt en Toni Vilaró?

    ResponElimina
  2. Ostres, i 'l'amic Torras, no ha sortit !
    Tant que va escriur sobre aquesta zona

    Potser perque aleshores no hi havien escaladors.
    I tampoc eugues que donessin nom als llocs? No varem veure els seus esquelets? Perquè no tot és camí (aquesta és meva)
    I perque no s'ha esmentat que en el seu moment els escladors, foragitaren les aus que niuaven.

    ResponElimina
  3. ClixSense is an high paying get-paid-to website.

    ResponElimina

Títol:
Escriu: