dimecres, 4 de setembre de 2019

Vilobí d'Onyar

VILOBÍ D’ONYAR – VOLCÀ DE LA CROSA  
Dissabte 13 juliol 2019 - Mª Clara Martínez
La comarca de la Selva, per la seva gran extensió, ens mostra molts contrastos tant en paisatge, com en vegetació o usos del territori, des de la zona meridional de la Costa Brava, fins els cims enlairats de les Guilleries, passant per l’extensa plana central. Un dels municipis de la plana central és Vilobí d’Onyar, amb un paisatge format per suaus ondulacions cobertes de camps de conreus i boscos d’alzines, roures, pins i suros i quasi a tocar de l’aeroport de Girona Costa Brava.
Iniciem la caminada en aquest municipi, visitant l’església parroquial de Sant Esteve, construïda sobre la primitiva capella romànica del castell, i on hi està adossada. El castell és l’origen del poble de Vilobí d’Onyar, i per la seva situació, fa pensar que en lloc de tenir funcions defensives, va servir més aviat com a refugi de la gent del poble en moments de perill.











Per un pont de fusta, creuem l’Onyar i comencem a caminar per còmoda pista i envoltats de grans camps de blat de moro, en direcció a Salitja, un petit nucli d’uns 300 habitants, amb l’església parroquial de Santa Maria al centre del poble. Seguim la ruta per anar a buscar l’ermita de la Mare de Déu de les Fonts, envoltada d’un entorn de gran bellesa. Tan bon punt sortim de Salitja, trobem indicadors que ens menen cap a un camí molt ben arranjat, envoltats de grans arbres i creuant bonics prats de dall. Abans d’arribar a l’ermita passem per l’antic Molí de les Fonts, on encara es conserva la bassa, ara poblada per diverses espècies d’ànecs i tortugues d’aigua. 











En arribar a l’ermita de la Mare de Déu de les Fonts ens trobem amb un ampli prat amb taules i bancs on poder menjar i descansar una estona, lloc que aprofitem per esmorzar. Aquesta ermita està dedicada a la Mare de Déu de les Fonts, advocació lligada a la deu que brolla al costat de la capella, les aigües de la qual es recullen en una bassa que antigament servia de safareig. Suposadament, aquesta ermita es va construir a sobre d’algun antic temple de culte pagà. Abans de 1936, l'ermita tenia dues imatges, la més petita de les quals era d'alabastre, i era la que, segons la llegenda, un bou va trobar a la font, motiu pel qual es va erigir la capella.
Poc després de l’ermita, ens endinsem en un bosc d’alzines, suros i roures, en suau ascens, fins la part més alta del cràter del volcà de la Crosa, on hi trobem la capella mig enrunada de Sant Llop. Està envoltada per un fossar, i té una torre quadrada adossada al campanar que, en el seu temps, va fer les funcions de torre de comunicacions de telegrafia òptica.
A pocs metres d’aquesta capella, un mirador sobre una gradera, ens permet una fantàstica panoràmica de les Guilleries, amb les Agudes, Matagalls i Puigsacalm al fons. I uns metres més endavant, un sender ben indicat a la dreta, ens permet baixar fins l’interior del cràter.



 







El cràter del volcà de la Crosa, és el més gran de la península, i un dels més grans d’Europa, amb un diàmetre de 1.250 metres. No es coneix amb exactitud l’època en que es va formar, tot i que pel seu bon estat de conservació es dedueix que es tracta d’un volcà relativament recent, que va entrar en erupció durant el quaternari, com els de la Garrotxa i de la vall del Llémena.
L’interior del cràter és ocupat per camps de blat de moro, cereal i noueres, tot aprofitant l’aigua i la fertilitat d’aquestes terres.
Tornem a l’exterior del cràter, creuem la carretera i de seguida trobem indicadors cap a Sant Dalmai, el nostre proper objectiu. Abans d’arribar a aquest poble, passem per diversos llocs prou interessants. Els eucaliptus d’en Piferrer, la mina i la font de can Bosc, que comunica directament amb el cràter del volcà i va ser utilitzada per drenar l’estany que hi havia. La Bassa de can Turon, que en el seu temps servia per emmagatzemar aigua per a regar els conreus. I tot seguint el curs de l’Onyar, ens veiem immersos en en espectacular bosc de ribera que fa las nostres delícies, alhora que ens va molt be per apaivagar una mica la sufocant calor d’aquests dies estivals.
Sant Dalmai és un altre petit poble, d’uns 600 habitants on hi destaca l’església parroquial, dedicada a Sant Dalmau. A partir d’aquí, i per camins molt ben indicats iniciem el retorn a Vilobí d’Onyar, on tenim els cotxes, i on donem per finalitzada la sortida d’avui.


Aquesta caminada ens ha sorprès molt gratament pel fet de descobrir un gran contrast de paisatges, amb camins molt ben arranjats i senyalitzats, i amb més zones d’ombra del que esperàvem. Molts punts interessants i amb camins de bon caminar, fan que sigui molt recomanable per gaudir amb tranquil·litat de plàcides caminades per un entorn de gran bellesa. Esperem que us hagi agradat i us esperem a la propera, com sempre, tot Caminant per Catalunya.

2 comentaris:

Títol:
Escriu: