diumenge, 13 de gener de 2019

Pratdip - Serra de Llaberia

Mª Clara Martínez (dissabte 15 desembre 2018)
Espectacular ruta descobrint la bellesa i les llegendes de Pratdip, l’espectacularitat del paisatge de la Serra de Llaberia i assolint alguns dels seus emblemàtics cims.  Pratdip és un municipi de la comarca del Baix Camp. Situat al vessant sud-oriental de la Serra de Llaberia. És situat en un turó, a 245 m d’altitud, a la dreta del Barranc de la Dòvia. 


El casc antic conté, com a elements d’interès, l’església parroquial de Santa Maria, dues torres de la muralla i les ruïnes del castell de Pratdip, encimbellat en un turó damunt del poble. Una de les llegendes fantàstiques més fascinants de Catalunya és la que expliquen els habitants de Pratdip. Es tracta de la llegenda dels dips. Els dips, són uns gossos llop negres i endimoniats que van escollir les muntanyes de la serra per habitar-les. De tant en tant, i només de nit, es deixaven veure, mostrant la seva silueta fosca en l’horitzó, fent brillar els seus ulls desafiants entre la foscor o atemorint als homes de nit al mateix poble; però el que més preocupava al la gent del poble era l’infortuni que suposava trobar-se els seus ramats atacats, encara amb les marques dels ullals amb els quals el dip els havia xuclat la sang.
Comencem la caminada sortint del poble i enfilant cap a la serra. Primer per pista forestal, però de seguida ens endinsem al bosc i comencem a caminar per un costerut sender força empedrat. Fent curtes marrades guanyem alçada de seguida, i comencem a gaudir de fantàstiques vistes. De sobte ens trobem davant d’un mur de pedra i el camí ens porta a grimpar per una cresta rocosa durant una bona estona. És la Cresta de la Seda. No és difícil de fer, les roques tenen bones preses on agafar-se i en els seus punts més complicats està equipada amb cordes i cadenes. Però cal estar en bona forma i acostumat a transitar per aquesta mena de terrenys.











Ara sí, que guanyem alçada ràpidament. I les vistes guanyen en bellesa. Trobem alguna roca que ens fa de mirador, i fins i tot un panell d’orientació, que ens permet conèixer el nostre entorn.
Un cop superada la cresta, passem per un parell de passos una mica més complicats: el Pas dels Ciscos, un pas entre grans roques, i el Pas del Senglar, pel que s’ha de pujar amb l’ajud d’uns graons fets amb cadenes. Arribem a la part alta de la serra de Llaberia i el vent que ens ha anat acompanyant durant la pujada es converteix en huracanat, amb ratxes de més de 90 k/h. Això fa que l’excursió d’avui sigui força penosa i fins i tot una mica perillosa, atès que caminem per zona desprotegida i en alguns punts força exposada.
Arribem a una cruïlla i ens dirigim a la Font de Mont-redon. Allà hi trobem una gran balma que ens serveix d’aixopluc per parar a esmorzar i recuperar forces.
Després de reposar una estona, decidim pujar al Mont-redon directament, per una canal que hi ha just al costat de la balma, en lloc de rodejar el cim i pujar per l’altra banda. 










La idea és no transitar per la vora del penya-segat amb aquest vent. De seguida arribem al cim del Mont-redon. Les vistes són espectaculars.
Muntanyes de Prades, Montsant, Muntanyes de Tivissa-Vandellós, els Ports amb el Mont Caro.... I el Mar amb la costa del Camp de Tarragona. Fins i tot s’arriba a albirà la silueta de la Serra de Tramuntana de Mallorca!











Baixem pel Pla de Fornells i ens dirigim al Cavall Bernat, que tot i no ser tant alt com el Mont-redon, és un 100 cims. Per pujar al seu cim hem de superar una canal equipada amb una corda i un sector de grimpades sense massa complicació. I en pocs minuts sóm dalt. Trobem una petita creu de ferro, i una altra vegada les vistes ens deixen meravellats. Ara, a més, tenim el poble de Colldejou als nostres peus, i en front, la Mola de Colldejou. Una Meravella.
Desfem les grimpades i tornem a baixar per la canal fins a retrobar el camí i iniciem el retorn cap a Prardip. Rodejant el Cavall Bernat, ens dirigim cap a la dreta, cap a la Roca dels Esperits, el collet de la Terra Blanca i ja agafem un sender que, en forma decidida i per zona boscosa ens baixa directament fins a Pratdip. 


Una ruta espectacular i entretinguda, però que cal estar en forma per tal de superar la Cresta de la Seda i algun dels passos més complicats.
Millor fer-la sense vent, atès que a nosaltres ens ha molestat molt i ha fet que desistim de fer un tram del recorregut previst. I a la cresta hem hagut d’extremar les precaucions per tal de no sortir volant.... Esperem que us hagi agradat i us esperem a la propera.

Cap comentari:

Publica un comentari

Títol:
Escriu: