dijous, 2 d’abril de 2015

Calonge - Vall de Molins - Castellbarri

Dissabte 28 març 2015
Per fer la sortida d’avui ens hem desplaçat a la població de Calonge, al Baix
Empordà – Girona – i ens hem endinsat per les Gavarres.
Partim d’un dels punts més emblemàtics d’aquesta població, els jardins  del seu castell, que va ser edificat al segle VIII pels comtes de Girona. Creuem la Plaça Major, passem pel carrer del Càcul (un carreró cobert per cinc voltes molt baixes sobre les que s’han construït les cases), i ens dirigim als afores del poble, tot creuant el riu Rifred per un pont de fusta. 











Un terreny pla, molt ric en aigua, ha propiciat que en aquesta zona s’hi hagin 
desenvolupat tota mena de conreus, sobretot petits horts. Un element molt característic son els molins, moguts pel vent, per extreure l’aigua del subsòl per regar els horts. Quasi cada casa tenia el seu, i els que encara queden en peu han sigut declarats patrimoni d’interès local.
Enfilem la riera dels Molins creuant-la pel Pas del Pont Penjat. Aquest pont ja no hi es, va ser arrossegat per la riuada d’octubre de 2005 i tan sols en queden les restes sobre un marge. El nom d’aquesta riera ve pel gran nombre de molins fariners que es van aixecar a la seva riba. Ara estan tots en desús, però encara es poden veure les edificacions en peus i les restes de les sèquies i de les rescloses, que formen racons de gran bellesa.
A la nostra dreta ens queda la gran urbanització de Cabanyes, que rep el nom 
per Bonifaci Vilanova, comte de Cabanyes. Encara es poden apreciar les restes de la seva gran mansió, al centre de la urbanització.
Passem a prop del Molí de les Roques, el Molí Cremat i el Molí d’en Lluís, i les 
restes de les seves rescloses, que després de les darreres pluges estan plenes a vessar. Deixem la riera i els molins i fem una visita al mas Rosselló i el seu entorn, on els anys 50, en els seus camps, hi va haver un gran campament d’instrucció militar, amb uns 4.000 homes. Eren acampats en tendes, per això en queden molt poques restes del seu pas. Tan sols una gran edificació, que se suposa eren les cavallerisses, i sis enormes dipòsits d’aigua, d’un milió de litres cadascun, quasi perduts en el bosc. Una mica més amunt, prenent un sender, ens apropem a visitar unes coves funeràries de l’època del paleolític. 
Som a les muntanyes de Ruàs, i tota aquesta zona es extraordinàriament rica 
en monuments megalítics. S'hi han catalogat més de vint coves funeràries, dòlmens, menhirs, i s’hi han trobat una bona quantitat d’ossos humans, eines i ceràmiques.
Pel mateix corriol arribem a la font Nina. El doll d’aigua brolla a través d’un càntir encastat a la paret, cosa que li dona un toc de gran originalitat.
A pocs metres de la font, ja a la pista forestal, trobem un indicador del mirador de Ruàs. Son unes enormes roques des de les quals gaudim d’unes vistes excepcionals de tota la Vall de Molins i les muntanyes que l’encerclen.
Des d’aquí ens dirigim a Castellbarri. Es un puig de vora 300 metres d’alçada que domina la vall de Molins i la plana, amb unes fantàstiques vistes sobre la plana de Calonge i el mar.  Aquí es poden trobar restes de construccions molt antigues, molt possiblement dels ibers, i en el seu punt més alt hi ha les restes d’una torre de guaita o de vigia.
Ara ens dirigim al mas Mont. Aquesta va ser una gran masia. Situada en un punt molt estratègic, des d’on es controla tan qui ve pel mar com qui ve per terra, en els seus temps va disposar fins i tot d’un forn de vidre.
Fem una aturada a la seva font, i admirem una alzina i un suro monumentals.
Deixem aquest mas, seguim la pista forestal i els indicadors, i passem per can Margarit de Dalt, un mas del tot enrunat. A pocs metres podem trobar-hi una curiositat: un surolí que creix entre dues grans roques. El surolí es un híbrid, es un arbre barreja d’alzina i suro.











Seguim carenant per la part mes alta de la ruta d’avui i arribem al mirador de la Creu del Castellar. Aquí ens sorprèn una espectacular vista de Calonge al nostres peus, amb Sant Antoni i la badia de Palamós al fons. I un gran menhir, presidint –ho tot. També en aquest cim hi trobem les restes d’una torre de vigia o de guaita. Ara queda tornar a Calonge. Tenim dos opcions: seguint la pista forestal ample que planeja suaument, o per un corriol que baixa pel dret. Nosaltres baixem pel corriol i en un moment som a baix..
Arribem de nou a Calonge, travessem el poble, visitem l’església parroquial de Sant Martí, i donem per finalitzada la sortida d’avui.
Aquesta ha sigut una ruta molt variada en la que hem fet un tomb per la historia de Calonge. Des dels monuments megalítics, passant, per les restes ibèriques, les torres de guaita, grans i imponents masos, el castell del segle VIII, els molins fariners i les grans i modernes urbanitzacions que s’escampen arreu.També hem descobert racons de gran bellesa. La Riera dels Molins, coves, fonts, miradors.... Una ruta molt recomanable per a tots, gens complicada, amb no massa desnivell i molt ben senyalitzada amb marques de PR.


Texte: Mª Clara Martínez  Fotos: David Garcia - Julio Santiago - Pere Chueca

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Títol:
Escriu: