Volcà de la Crosa

Excursió molt fàcil i espectacular per gaudir del Volcà de la Crosa i el seu entorn. (Dilluns, 24 febrer 2025)

Ens situem a l'Estanyol, un petit poble situat dins del municipi de Bescanó i a la comarca del Gironès. El volcà també es troba dins el municipi de Vilobí d'Onyar ja a la comarca de la Selva. Per tant canviarem de municipi i de comarca si volem fer tota la volta. El volcà de la Crosa presenta un dels cràters més grans d'Europa amb un diàmetre de 1.250 metres. La seva peculiar forma de C, diferent a la percepció típica d'un volcà de forma cònica, es deu a la successió de diferents fases d'erupció que es van donar durant la seva última activitat explosiva. Ens posem en marxa per un camí i a uns 500 metres ens desviem a l'esquerra per acostar-nos fins a la font de Can Bosc, tot i que no sortia gens d'aigua. Al costat hi ha la mina d'aigua de la Crosa, construida per eixugar els estanyols del volcà i dessecar el cràter. Es va construir al segle XIX. Uns metres més enllà es pot veure la casa de Can Bosc, que com a curiositat la edificació està dividida entre els termes de Bescanó i Vilobí d'Onyar. Recuperem el camí tot passant per el mirador de la Gredera de Can Costa i ens acostem fins a l'ermita de Sant Llop. 

Situada dalt d'un turonet conserva l'estructura de planta rectangular amb un absis semicircular a la capçalera i voltat per un ampli fossat amb parets de pedra irregular. La nau és coberta amb volta apuntada. A l'exterior hi ha una plataforma semicircular on segons un estudi s'alçava la primitiva torre de defensa anterior a la capella. Hi ha restes de dues portes i tres obertures. També hi ha les restes del que devia ser un campanar d'espadanya. Es troba en un estat d'abandonament lamentable. Reprenem la marxa tot gaudint del paisatge de camps de conreu mentre ens endinsem al bosc d'en Tries per arribar a la Masia de Can Boades. Al seu voltant uns camps molt extensos amb plantació de faves. 

Del mas sen tenen notícies des del segle XIII i és conegut perquè el 9 de novembre de l'any 1623, el conegut bandoler Serrallonga va assaltar-lo entrant a robar. Seguim vorejant el camp i també ens acostem una mica més cap al centre on hi ha el cràter. La imatge és realment espectacular. Fa 1.250 metres de diàmetre. A l'interior hi trobem un cràter petit dins un cràter més ample. Hi podem veure una gran varietat de conreus. Cereals i farratges de secà o hortalisses i altres plantacions de regadiu. Tot plegat fa que sigui un entorn fantàstic. 

Acabem de fer la volta al volcà i ens trobem amb la Gredera de les Guilloteres. Aquí hi podem veure els diferents materials que hi ha. Des dels més petits que correspondrien a les cendres, o la greda o lapil·li que comprèn la fracció de roca entre 2 i 64 mil·límetres de diàmetre i les bombes volcàniques que les més grans poden ser superiors a 64. Aquests materials provenen de la impulsió de lava a gran alçada per part dels gasos del volcà i s'anomenen tècnicament Piroclastos. I ja només ens queda enfilar-nos fins al mirador que tenim gairebé a tocar dels cotxes i acabar de gaudir de tot aquest espai. Impressionant. I si a més hi afegim la bona companyia i la gent de la zona que ens ha explicat tot i més, fins i tot l'alcalde. 

I per arrodonir-ho tot plegat, els amics de la Colla del Dimarts d'Amer ens han convidat a tastar els Tosquiguets. Es tracta d'unes galetes inspirades en el volcà que tenen diferents gustos. La tosquija és el nom popular que a la zona significa la terra volcànica. Molt agraïts. 

Powered by Wikiloc

Castellfollit del Boix

Sortida per la comarca del Bages des del poble de Castellfollit del Boix, amb la companyia d'en Joan Soler. (dissabte 15 febrer 2025).

Iniciem la ruta al nord-est de Castellfollit del Boix on hi trobem l'església de Sant Pere. Es  tracta d'un edifici d'estil romànic construït al segle XI, el qual ha patit diverses modificacions. Actualment l'església és d'una sola nau, amb capçalera de planta quadrada. Està capçada per un absis i dues absidioles d'origen romànic utilitzades com a capelles secundàries. També és interessant la portalada formada per tres arcs de mig punt decorats amb arquivoltes. El campanar era originàriament d'espadanya i fou transformat en una torre amb coberta a quatre aigües de teula àrab. Hi trobem dues campanes que van ser realitzades l'any 1863.

Iniciem la ruta amb l'objectiu de pujar al Turó de les Tres Creus. La boira ens acompanya de bon inici. Agafem un petit corriol i ens endinsem al bosc i al cap d'una estona trobem el Forn de Calç de Cal Torra. Presenta una estructura de planta circular. En una de les parets encara es pot veure la boca d'accés en arc rebaixat de la cambra de foc. Va ser utilitzat per la construcció o reparació de la finca de Can Torra que ja el veiem a la llunyania. Seguint el mateix camí ens acostem fins a la Font de Can Costa, una font que omplia dos safareigs, dels quals només se'n conserva un. El segon va ser cobert amb formigó durant la restauració de la font l'any 1975. I a tocar de la font hi robem un altre forn de calç, també de Cal Torra. Aquest està una mica més camuflat. Seguim ara per una pista forestal i uns metres més enllà enllacem amb una carretera asfaltada que va cap al pla de Fontanelles. Hem de fer uns 4 kilòmetres d'aquesta carretera envoltats de prats i natura tot i que la boira encara no s'aixeca i de moment les vistes no ens acompanyen. Passem a tocar de ca l'Isidret i ja veiem cal Torra, que no hi passem ben bé pel costat però es veu des de tot arreu degut a la seva magnitud. Està formada per diferents cossos construïts en èpoques diferents. Al cos central, que és l'original, s'hi van afegir dues construccions adossades lateralment a la façana principal. Un amb galeria al primer pis, i l'altre de majors dimensions. Les finestres tenen ampits i llindes de pedra. També hi destaca una pallissa construïda amb pedra molt antiga i també es conserva la zona del celler, amb la coberta en volta de canó, una premsa hidràulica i el trull de l'oli, amb una pica de pedra. Continuem envoltats de camps d'oliveres i també podem veure alguna barraca de pedra seca. I després de passar per el collet de Cal Joan. arribem a un altre mas, Can Fontanelles. El mas és d'origen medieval. Consta de planta baixa, pis i golfes i actualment és una casa de turisme rural. Antigament hi havia fins a tres edificis. 

El que hi trobem també just al costat és l'església de Sant Vicenç de Fontanelles. Es tracta d'una construcció d'estil romànic edificada al segle XII. Consta d'una sola nau, finalitzada amb un absis semicircular. A la façana de migjorn es conserva el primitiu portal d'arc de mig punt adovellat i actualment tapiat. Hem aprofitat per descansar una mica i esmorzar. Seguim i ens anem acostant al Pla de Fontanelles tot passant per un petit oratori, el del Collet de Codina. Hi trobem una intersecció de camins. Nosaltres deixem la pista que fèiem i trenquem a l'esquerra per començar a enfilar-nos al Turó de les Tres Creus. Hem de pujar uns 100 metres de desnivell amb mig kilòmetre. No és gaire però ens fa suar la cansalada. De seguida hi arribem. I les vistes son magnífiques, això si, un dia sense boira. Nosaltres amb prou feina veiem les 3 creus que hi ha. Una placa ens diu que van ser renovades el 24 de febrer de 1991. 

I com que no podem veure gaire cosa seguim la nostra ruta que va de baixada cap al collet de les Tres Creus. Un cop hem baixat una mica ens hem de tornar a enfilar uns 200 metres per fer un altre cim, el Cogulló de Cal Torra. Entre cim i cim estem fent uns 2 kilòmetres tot carenejant entre la boira. Un cop al cim hi podem veure un vèrtex geodèsic, una taula d'acer inoxidable amb múltiples referents geogràfics, un petit oratori datat del 1990 i un caixó de ferro per posar-hi el llibre de signatures. Les vistes son fantàstiques al sector de Montserrat, la Serra del Cadí o el Pedraforca entre d'altres però ja hem dit que avui amb la boira res de res. 

Sort que a la tele tot és màgia i l'Andreu, el nostre càmera i director, ha tornar un altre dia a fer una gravació més agradable per completar el programa. Iniciem el descens per un camí que amb uns 3 kilòmetres ens ha de portar fins al poble de Castellfollit del Boix. A mida que anem baixant la boira ens deixa veure alguna que altra vista. Ens trobem amb una altra barraca, la de la Solana de Cal Torra. És de planta circular amb un diàmetre d'uns 2 metres i mig. Està construïda amb la tècnica de la pedra seca i a la llinda de l'entrada hi podem veure gravat l'any 1899. La coberta és en forma de falsa cúpula amb ràfec i conserva la terra de protecció al damunt. Agafem ara un camí més ample i ens endinsem al petit poble de Castellfollit del Boix on hi destaca l'església de Santa Maria del Pla. La façana presenta una composició simple i sense cap tipus de decoració. El portal és de llinda de pedra amb l'any 1855 gravat a la part central. Hi veiem també un campanar d'espadanya d'un sol ull. Des d'aquí també tenim una vista dels dos cims que hem fet avui, ara sense la boira que els ha tapat tot el matí. De fet aquesta ruta ja l'havíem planificat un parell de vegades i ajornat per mal temps. Tot i provar-ho a la tercera vegada, la boira ens ha fet la guitza. Des del poble ens queden uns 2 kilòmetres fins arribar al punt de sortida on hi tenim els cotxes, l'església de Sant Pere. Al final ens han sortit uns 14 kilòmetres i un desnivell de 400 metres.

Powered by Wikiloc

Bon Nadal

I ja hi tornem a ser. Com passa el temps. De nou aprofitem les festes de Nadal per desitjar-vos que passeu molt bones festes i que gaudiu amb la família i amics d'aquestes dates tan especials. I si teniu un moment no deixeu de caminar, estirar les cames o passejar una mica. Nosaltres segur que ho farem tot Caminant per Catalunya!

Fontscaldes

Sortida a la comarca de l'Alt Camp en terme de Valls, al nucli de Fontscaldes amb l'Antoni Llagostera (Divendres 31 gener 2025)

Fontscaldes és un petit poble d'uns 200 habitants i que pertany al municipi de Valls. Està presidit per l'església de Sant Simó, un edifici d'estil gòtic tardà amb forces modificacions posteriors, especialment el campanar, d'època barroca, i la façana refeta al segle XIX. Hem deixat el cotxe a l'entrada nord del poble, a la zona esportiva. Iniciem la ruta amb molt de compte ja que hem de travessar la carretera N-240 per agafar el PR-C5 i endinsar-nos en zona de conreus on tampoc hi falta la vinya i les oliveres. Deixem el terme de Valls i entrem al de Figuerola del Camp. Les vistes ens porten a veure Miramar. Un nucli de població situat a 600 metres d'altitud que es va originar al voltant d'un castell, avui desaparegut. Com que està situat a força altura es veu des de tot arreu. 

Nosaltres però continuem per la part baixa del municipi envoltats de camps. Si que ens enfilem una mica tot desviant-nos de la ruta uns 300 metres per pujar fins a la Cova del Gat. Es tracta d'una cova sepulcral prehistòrica de l'època megalítica. Està formada per diverses sales, algunes d'elles amb estalactites. Va ser explorada per primera vegada l'any 1934 pel Dr. Vilaseca de Reus. La trobem tancada amb una reixa tot i que és visitable i suposo que us heu de posat en contacte amb l'ajuntament de Figuerola del Camp. S'hi han trobat restes arqueològiques i actualment s'estan acabant els estudis arqueològics. Tornem una mica enrere per recuperar la pista que fèiem i de seguida passem per el Mas d'en Llop. Hi podem veure varis edificis. A la part noble hi destaca una galeria porticada al primer pis. Fem una petita parada per esmorzar però de seguida seguim cap al proper objectiu ja que avui tenim una mica de pressa. 

I desviant-nos de nou i a pocs metres, arribem al Pont del Diable. Es tracta d'un aqüeducte medieval del segle XIII, construït amb pedra sobre el torrent dels Masos. Consta d'un arc de punt rodó de 7 metres d'alçada, una llargada de 18 metres i una amplada de menys d'un metre. Descansa a banda i banda sobre la roca dels marges del torrent. Va ser declarat bé cultural d'interès local l'any 2012. Si voleu travessar el pont cap anar molt en compte ja que és una mica estret i no està en les millors condicions. Recuperem el camí de nou entre camps i camps i ara els ametllers on tot i ser al més de gener ja comencen a treure la flor. També trobem forces barraques de tros com en diuen per aquí. I encara no a un kilòmetres trobem més punts interessants tot i que alguns ja pensen amb el final de la ruta com a punt més interessant. Fem parada a la Torre de la Mixarda o Torre dels Moros. Es tracta d'una torre de guiaita moderna, datada entre els segues XVI i XVII. És de planta circular de maçoneria i té 10,50 metres d'alçada i 6 metres de diàmetre. La porta d'entrada està orientada a llevant i compta amb una llinda d'una sola peça i brancals de pedra picada. 

Al primer pis hi podem veure tres espitlleres, al segon pis tres finestres quadrades, i a la part més alta tres gàrgoles i tres mènsules que sostenen els tres matacans. A l'interior de la torre hi ha ubicat el centre d'interpretació de les torres de guaita. Al seu voltant hi trobareu una àrea de lleure. Seguim fent ruta amb el mateix paisatge de camps, cabanes de camp tot passant per la Plana d'en Lleure. Ens acostem al bosc de Vives i tornem a entrar en terme municipal de Valls per anar acabant la ruta. Abans però encara ens queda un darrer punt d'interès, el Forn Romà de Fontscaldes. Tot i que habitualment se'l coneix com a forn ibèric, les troballes efectuades permeten datar-lo en època tardorepublicana, cap a la segona meitat del segle I aC. El trobem situat enmig d'un camp de conreu, protegit per una edificació refeta l'any 1993. Va ser descobert l'any 1916, en una zona amb abundants restes de ceràmica, i es va fer la primera excavació l'any 1920. Actualment només se'n conserva la fogaina, excavada al terreny argilós. I ja només ens queda tornar a travessar la N-340, ara però per sota, i arribar de nou a Fonstcaldes. Trobem primer una font i ens endinsem en els seus carrers tranquils fins a l'església de Sant Simó. 

Un recorregut curt avui, de només 8 kilòmetres i 130 metres de desnivell. I és que el premi final el tenim a l'hora de dinar, ja que com és habitual aprofitem la temporada de calçots per fer una bona calçotada desprès de gravar la ruta del Caminant per Catalunya. I en aquest cas hem visitat el restaurant Cal Ganxo que també està en terme de Valls, a Masmolets. Recomanable 100%. Fins a la propera i bon profit.

Powered by Wikiloc

Jorba

Sortida a la comarca de l'Anoia per gaudir de la població de Jorba i els seus entorna amb el guiatge d'en David García. (dissabte 25 gener 2025)

La sortida la situem als peus del castell de Jorba situat al cim del Puig de la Guàrdia a una alçada d'uns 500 metres. El primer que fem doncs és pujar fins a les restes d'aquesta fortificació medieval d'estil romànic. Va ser construït a finals del segle X. Diverses notícies històriques el situen a la presa per part dels realistes l'any 1945, en el context de la Guerra Civil Catalana i també la voladura de l'any 1835 perpetrada pels carlins durant la primera guerra Carlina. Al recinte sobirà hi podem veure una torre de planta circular força gran on s'annexen estructures de planta quadrangular que es podrien datar cap al segle XII o XIII. De diàmetre més petit, hi ha una segona torre circular que podria tractar-se d'un afegit posterior. Als nostres peus tenim el poble de Jorba on hi viuen uns 800 habitants situat a tocar de l'autovia A-2. 

Baixem del castell i ens acostem al centre de la població on hi podem veure l''església parroquial dedicada a Sant Pere. És d'estil gòtic tardà, auster i massís, amb escasses obertures. Just al costat hi trobem els safareig públic, que segons la tradició va ser construït l'any 1777 com una mesura higiènica per combatre l'epidèmia de la pesta. Al costat també hi trobem una font. Acabem de travessar el poble i agafem el camí del Figuerot. Travessem la A-2 per sota del viaducte i trenquem a l'esquerra, cap a la Fàbrica Vella. Ens trobem amb el riu Anoia que el travessarem i seguirem una estona. Voregem els camps del Puig i seguim en direcció a l'ermita de la Mare de Déu de la Sala. El camí és perfecte, també habilitat per fer amb bicicleta, amb la recent creació de la Via Blava Anoia, un projecte que vol rehabilitar la llera del riu Llobregat i els seus afluents Anoia i Cardener, i que permet transitar al llarg de més de 250 kilòmetres a la vora del riu per fer-hi excursions a peu o en bicicleta. I arribem a l'ermita romànica de Santa Maria de la Sala, situada al mas del mateix nom i també conegut com a can Cansalada. El temple està documentat des de l'any 1185 i manté molts trets originals, tot i que s'hi va afegir un campanar d'espadanya sobre el mur de ponent, amb dos nivells i tres arcades. Als extrems hi ha dos remats esfèrics, freqüents en época barroca. També hi veiem adossat l'abitatge de l'ermità. Un bon lloc on hi hem fet la parada tècnica per esmorzar. 

El Mas de la Sala és força gran compost de diversos cossos i altres dependències com una granja. La part residencial és la més antiga on a la façana hi ha un rellotge de sol. Seguim per un camí que durant uns 3 kilòmetres anirem trobant diverses masies com can Reixacs, cal Simon o el mas Caçà. Tornem a travessar la autovia A2 per arribar a Sant Genís, un nucli agregat a Jorba. Està documentat des del segle XII i centrat per l'església de Sant Genís, al voltant de la qual hi ha bona part de les edificacions. Tot i això té diferents agrupaments de cases tant al nord com al sud del nucli més antic. Un espai on els seus edificis recorden l'època medieval. 

I ens queda un altre punt interessant de la ruta, el mirador de Sant Salvador situat a 571 metres d'altitud. Per tant ens queda una pujada d'uns 170 metres de desnivell per un camí pel mig del bosc on fins i tot hi trobem una barraca de pedra seca. Un cop al punt més alt, guanyem en vistes a tota la conca d'Òdena. Hi trobem una petita senyera i fins i tot un llibre de signatures.

Durant la baixada passem per la capella de Sant Salvador, una ermita totalment en ruïnes. Únicament conserva el mur del nord i la part del de migdia i sol ixent. El sector de ponent va ser desfet per tal d'adossar-hi el mas de Bover. I ja només ens queda acabar d'arribar de nou a Jorba per completar una ruta circular d'uns 10 kilòmetres i 300 metres de desnivell. 

Powered by Wikiloc

Castell de Sant Miquel

Ruta plena d'història i natura amb el Castell de Sant Miquel com a protagonista situat a la Serralada Litoral i amb la companyia d'en Marc Cazorla que ens ha fet de guía. (Dissabte 18 gener 2025).

Ens situem a la part alta de la urbanització de Can Corbera, en terme de Vallromanes on podem aparcar els vehicles. De fet, des d'aquest punt ja podem veure el nostre objectiu, el Castell de Sant Miquel. Una mica de pujada i ja hi seriem, però ho deixem per el final de la ruta. Així que iniciem la caminada en direcció sud per un corriol estret direcció les Vinyes de Can Barbeta seguint unes marques de color groc. Deixem el terme de Vallromanes i entrem al de Montornès del Vallès. A l'esquerra ens incorporem al camí de Can Barbeta que coincideix amb el GR 97-3 i ens trobem amb les restes de Can Ros. Una masia completament enrunada situada en una zona boscosa. S'hi conserva una antiga cisterna subterrània de planta rectangular. En aquesta masia s'hi allotjaven els treballadors de les diverses pedreres de la zona. Una d'elles la trobem tot seguit i està batejada amb el mateix nom que la casa, la Pedrera de Cal Ros. S'utilitzava sobretot per obtenir llambordes per la construcció i arranjament dels carrers de Barcelona. 

No em de caminar gaire més per trobar-nos un punt molt emblemàtic de la zona, la font de la Mercè. Hi trobem un llarg mur de pedra al bell mig del qual hi ha el brollador. L'aigua cau dins d'una pica de planta semicircular que es troba envoltada per un paviment tot bastit de pedra. Tant la font com la pedrera que hem vist abans, ja son del terme de Santa Maria de Martorelles. La font fou inaugurada a finals dels anys 70. Porta el nom de la patrona de Barcelona donat que els terrenys on s'ubica pertanyien a l'ajuntament d'aquesta ciutat des de l'any 1920. Subministrava aigua a tota la fica de Can Girona i algunes masies.

Seguim un tram més i fent un gir a la dreta deixem el GR i ens endinsem en un corriol. Trobem una altra antiga pedrera, en aquest cas amb el nom de Mercè, i també les restes d'una antiga ferreria, actualment en molt mal estat. Fem un tram més de GR i novament deixem la pista i seguim per la dreta endinsant-nos en un bosc espès on predominen les alzines i passem per el bosc d'en Sunyer on hi veiem una antiga carbonera. Ens acostem a la masia de Can Bernades i fem parada i fonda en un espai on les vistes ens acompanyen. Tenim a tocar el campanar de Santa Maria de Martorelles. Seguim cap a la font de Can Bernades i a tocar de la finca de Can Girona que era qui s'encarregava de l'explotació de les pedreres que hem vist. Durant els anys ha tingut varis usos, darrerament era una casa de colònies. Està formada per diversos cossos. El nostre proper objectiu, el coll de Mercader. Abans passem per un camp de vinyes molt ben distribuïdes i fotogèniques i per el mas de Ca  n'Oliveres. Un cop al coll Mercader trenquem a la dreta i ens toca pujada. Hem de superar uns 200 metres de desnivell fins al castell. Si ens ho agafem en calma i anem parant podem gaudir de les vistes que tenim a l'esquena amb gran part del Vallès. Hem tornat a canvia de terme municipal, ens trobem a Montornès. De mica en mica comencem a veure el castell situat a 430 metres d'altitud. 

La resta més visible és la torre de planta circular que està escapçada i té un diàmetre de 3'4 metres i un gruix dels murs de 2'2 metres. També es conserva un mur de 20 metres de llargada per 2 d'ample. La intervenció arqueològica de l'any 2016 va deixar de manifest que a part de la gran torre de l'homenatge també es conserva el recinte sobirà emmurallat amb diferents estructures. En un dels recintes jussans podem veure les restes de l'antiga capella de Sant Miquel, de planta rectangular que dataria de l'època moderna (segles XVII-XVIII). De la capella medieval, encara es desconeix la seva ubicació. La línia divisòria dalt del turó fa que les ruïnes del castell siguin del municipi de Vallromanes i les de la capella de Sant Miquel corresponen a Montornès. I no cal dir que les vistes són espectaculars. 

I des d'aquest punt ja només ens queda tornar al coll de Can Corbera que el tenim a tocar. Més o menys a un kilòmetre tot baixant un corriol. Un recorregut molt agradable ple de punts interessants, d'uns 10 kilòmetres i 350 metres de desnivell.

Powered by Wikiloc

Sant Vicenç de Calders

Excursió a Sant Vicenç de Calders, a la comarca del Baix Penedès amb en Josep Grau i amb alguns dels membres del grup de Pedra Seca. (Divendres, 17 gener 2025)

Sant Vicenç de Calders és un nucli de població que pertany a El Vendrell, situat a uns 3 kilòmetres. S'agrupa en un nucli de cases, dalt d'un turó, i té poc més d'un centenar d'habitants. Ens situem al centre del poble on hi ha moltes cases antigues que envolten l'església de Sant Vicenç. Hem deixat els cotxes a la plaça de la Font on evidentment, hi ha una font. Deixem el poble enrere i després de passar el cementiri seguim a l'esquerra per acostar-nos al Molí o Torre de Sant Sebastià. Un indret molt fotogènic on hi havia un antic molí fariner. La torre és de planta circular de datació incerta i formaria part d'un antic molí de vent. Va ser propietat d'una tieta d'Àngel Guimerà. 

A partir d'aquí ens endinsem a la ruta de la Pedra Seca seguint unes marques blaves. El primer que trobem és el Cocó de Cal Rabassó, una estructura que serveix de dipòsit d'aigua de pluja, coberta per evitar-ne l'evaporació i l'embrutiment, però prou airejada perquè l'aigua no es faci malbé. I seguim amb la pedra seca ja que ben a prop hi ha la barraca de l'Olivera. Just al costat hi ha una olivera centenària coneguda per haver resistit la glaçada de l'any 1956, que va ser l'onada de fred més intensa del segle XX. Seguim per un parell de barraques més força similars, cada una amb les seves peculiaritats. Podem entrar a dintre per veure la tècnica de construcció. I més elements, una cisterna de Vinya, i de nou una nova barraca. en aquest cas doble. Una part era per al pagès i l'altre per al bestiar. Totes aquestes barraques han estat restaurades per el grup de Pedra Seca de Sant Vicenç de Calders i alhora han senyalitzat aquesta fantàstica ruta. Trobem altres construccions, tant barraques normals, com dobles i una altre cisterna de vinya. 

En Josep Borrut, membre d'aquest grup de pedra seca, ens ha acompanyat durant la excursió i comentat tots els detalls de construcció i alhora el fet de que hi hagi tantes barraques en poc tros de terreny. No hem fet ni tres kilòmetres i deu ni do el que hem vist. Tornem a ser a la zona del cementiri de la població i ara seguim cap a l'esquerra per completar la nostra gravació pel programa Caminant per Catalunya. Tot i així encara ens trobem amb una nova barraca doble molt ben restaurada. Seguim camí amunt en direcció als prats d'El Saldonar i a l'Era de Mas d'en Gual. Es tracta d'un camí asfaltat que no té res a veure amb el primer tram de la sortida. Seguim per el camí del Vendrell, acotat a banda i banda per murs de pedra seca i en voltats d'oliveres per un cantó i amb vistes a El Vendrell per l'altre. A l'alçada del Mas d'en Gual i aprofitant un túnel de desaigua, travessem l'AP 7 per sota en direcció oest, per anar a buscar el camí vell de Sant Vicenç de Calders a Albinyana. Fem també un kilòmetre paral·lels a la línia de tren d'alta velocitat. I ens tornem a endinsar en zona boscosa on recuperem les construccions de pedra seca. En aquest cas es tracta de les barraques de la Teuleria. També hi ha les restes de la masia del mateix nom que s'anomenava així perquè òbviament s'hi fabricaven teules, restes de les quals encara es poden identificar. A sobre de l'antic forn de la teuleria, s'hi van construir dues barraques que actualment presideixen l'espai, unes construccions diferents de les que havíem vist fins ara, on hi predomina la presència de l'argila que molt probablement provenia de l'antic forn. A pocs metres hi ha l'antiga mina de Sauló, imprescindible per la producció de teules. Seguin per un camí empedrat ens anem acostant a Sant Vicenç de Calders i després de tornar a travessar l'AP 7 per sota i un nus de carreteres vàries. Entrem per el carrer de les Roques i ens situem al centre situat dalt d'un turó format per un petit nucli al voltant de la plaça Major. L'any 1983 l'Ajuntament del Vendrell va aprovar un pla urbanístic que limitava l'edificabilitat amb l'objectiu de garantir la protecció paisatgística del nucli històric. La majoria de cases pertanyen al segle XVIII i així ho testifiquen les dates gravades en algunes façanes. L'antiga església parroquial de Sant Vicenç de Calders és documentada des del segle XI i va ser reconstruïda el 1784. 

Aprofitem per visitar una Premsa de Lliura de Mas Borràs, que la  família Güell ens ha deixat  veure. Data de l'any 1853 i als seus inicis servia per premsar oli. Més endavant va premsar el raïm. Un cop a l'any encara es posa en marxa. La trobem en un espai que és com un petit museu. 

Ens acomiadem avui donant les gràcies al Grup de Pedra Seca que ens ha descobert aquesta magnífica ruta.

Powered by Wikiloc

Ripoll - Campdevànol

Excursió entre les poblacions de Ripoll i Campdevànol per antics camins rals amb l'Antoni Llagostera. (13 gener 2025)

Sortim de Ripoll, Bressol de Catalunya, i ho fem amb força. Hem quedat davant del Monestir de Santa Maria coincidint amb el so de les campanes de les 8 del matí. Una visita a aquest monument és imprescindible almenys una vegada a la vida. Precisament per aquesta importància, hi havia diversos camins rals que arribaven a la capital del Ripollès degut a el poder i la importància que va tenir el Monestir Benedictí de Santa Maria de Ripoll entre els segles IX i XIX. Nosaltres, la majoria de Ripoll, ja el tenim ben vist així que anem per feina. 

Enfilem les escales que hi ha a un extrem de la plaça per agafar la Raval de Sant Pere i de mica en mica anem deixant el centre de la vila enrere. Són molts els elements que anem trobant, com l'espai on hi havia l'antiga fàbrica Barrera, una indústria de cardat i filat de cotó del segle dinou. La casa de can Serrallonga que presenta trets típics de l'arquitectura modernista. La font de Sant Eudald, la casa Ametller, etc. Anem seguint també un canal conegut com la Sèquia Molinar que va permetre el desenvolupament de diferents indústries i abans també diversos molins, entre ells el del Monestir. Actualment el trobem bastant deixat, i molts dels trams estan tapats. Si que ens en podem fer una idea de com era ja que ens acompanya fins a la Font del Sant. Un espai molt visitat pels ripollesos. Aquí també hi trobem restes de la Sèquia en forma d'un petit aqüeducte i també antics edificis. Un d'ells era la Farga del Sant que durant el segle XIX es dedicava a obrar aram. 

El camí fa en aquest punt una forta pujada per seguir el nostre camí ral direcció Campdevànol. Recentment ha estat adaptat també com a via verda. Passem ja per zones de prats i cases com el Quer o la Querola. Passem també per la part alta del polígon industrial de Rocafiguera i més endavant a tocar de l'empresa Soler i Palau, coneguda internacionalment i dedicada a la ventilació. Seguim trobant trams del canal a l'alçada de Can Vilalta i també del Tanatori de Ripoll. Un parell de búnquers de la Línia P es deixen veure per el camí abans d'entrar en terme de Campdevànol. Primer travessem la carretera N-260 per sota, per un petit túnel que es va habilitar per les bicicletes. I tot seguit cal travessar el riu Fresser que es mostra espectacular just davant de la resclosa. Un cop hem travessat el riu ens endinsem per el passeig de Can Branques on hi trobem una antiga fàbrica, la de Can Martinet, que es va tancar l'any 1978, però encara s'utilitza el salt d'aigua per produir electricitat. Va ser la darrera farga dels Pirineus. Posteriorment, abans de tancar, era una fàbrica tèxtil. Campdevànol sempre ha estat lligat a les fargues i prova d'això és que encara i ha una empresa molt rellevant, Comforsa, antiga Farga Casanova. I seguim parlant d'aigua, ja que la resclosa per on hem passat era l'inici del canal de la Sèquia Molinar. I si ens endinsem més cap al poble i després de passar per la plaça de la Dansa, ens trobem amb l'edifici del Molí Gros. Actualment és un centre d'interpretació del ferro i de l'aigua. El recorregut urbà ens porta a passar per l'església dedicada a Sant Cristòfol, l'Hospital comarcal, la Torre Mn Tor, i una de les fàbriques de Comforsa. 

Tot plegat fa que ens acostem al barri de la Creu, un dels primers nuclis del casc urbà de la població. El nom el rebé per una notable creu de terme gòtica del segle XV, que fou destruïda en part el 1936 i que un cop restaurada ha estat traslladada davant l'església parroquial, on hem passat fa una estoneta. I a partir d'aquí ja podem parlar de l'antic Camí Ral de Ripoll a la Pobla de Lillet. Era una via de comunicació important, abans de la construcció de les carreteres. Travessem el riu Merdàs, afluent del Freser, i enfilem cap al camí ral direcció Ripoll. La ruta en bicicleta es pot continuar fins pràcticament a Gombrèn en sentit nord. El nostre camí ara s'endinsa al bosc i a trams per una pista que ens acosta a la casa de Estiulella, ja de nou en terme de Ripoll. Hi ha un camí que segueix paral·lel a la via del tren i que en un tres i no res ens deixa a la Font del Tòtil, però algun tram està tallat i no sabem si s'hi passa bé. El nostre camí, s'enfila una mica i és molt agraït. Després d'un parell de kilòmetres sortim a les cases del Vilà i Garona, i ens acostem al paratge de la Font del Tòtil i de la Roca. Un altre punt molt visitat pels ripollesos en estones d'esbarjo. 

I des d'aquest punt ja agafem una pista  que ens acosta al Grup Santa Maria, un grup de cases a tocar del centre de Ripoll. Des de la font, el recorregut segueix paral·lel al riu Freser. Un riu que travessem per el Pont del Raval. Era un dels sis accessos que tenia la vila i es creu que va ser construït en el segle XII, si bé no es troben notícies fins al segle XIV. Encara es pot veure alguna resta de l'antic pont romànic. Avui en dia son molts els ponts que podem trobar per travessar el Freser. Una mica més avall, el riu s'uneix al Ter per continuar el seu recorregut cap al mar. 

Un cop travessat el pont accedim al carrer del Prat i la plaça Nova on tanquem la nostra ruta per aquests dos camins rals. Si fem unes passes més, ens podem situar a la plaça de Sant Eudald, centre de la població.

Powered by Wikiloc