Estret del Parrissal

Sortida clàssica de l'excursionisme a l'Estret del Parrissal. Tot i que ens situem al Matarranya, des del programa Caminant per Catalunya ens agrada de tant en tant fet alguna sortida fora de les nostres fronteres. 

(16 octubre 2024).

Ens situem doncs a la comunitat d'Aragó, a la província de Terol i a la comarca del Matarranya. El punt de sortida el trobem en terme de Beseit. A uns 5 kilòmetres per una pista arribem a l'aparcament habilitat a la zona del Parrissal. És important fer una reserva ja que l'aforament està limitat, amb l'objectiu de conservar l'espai natural del riu Matarranya i també es troba en el Parc Natural dels Ports. Durant gairebé tot l'any hi ha dos torns per fer la ruta: de les 9 del matí fins a les 2 del migdia, o a la tarda des de les 3 fins a les 8. Els mesos d'hivern només i ha el torn del matí. També és important anar-hi ja amb els tiquets ja que a la zona no hi ha cobertura i és complicat fer-ho in situ tot i que hi ha wifi.

I dit tot això, ens posem en marxa, ja seguint el curs del Matarranya, afluent del riu Ebre, de bon inici. Passem per l'estret de la Fenellosa, un lloc impressionant a nivell paisatgístic i també històric. El camí passa entre roques i per un parell de túnels. Entre túnel i túnel tenim a mà dreta, unes Pintures Rupestres de l'edat de bronze. Tenen una antiguitat de tres mil cinc-cents anys i són pròpies de pobles sedentaris, agricultors i ramaders de l'edat de Bronze. Formen part de les representacions d'Art llevantí declarades Patrimoni de la Humanitat. Un estil artístic que data de l'any 2.000 aC. i que abasta des de l'època del neolític fins a l'edat dels metalls. Recuperem el camí travessant el segon túnel i a l'esquerra hi ha la cova de la Dona. I de seguida entrem al Pla de la Mina, que com diu el seu nom, està lligat a l'activitat minera que havia tingut tota aquesta zona. I ben be a tocar del riu ens anem acostant a les passarel·les de l'estret del Parrissal, unes estructures de fusta que permeten vorejar el riu per sobre. Cal passar-hi en fila india i de mica en mica tot i que no tenen cap dificultat. En alguns trams fins i tot i ha un cable per ajudar-nos a passar. Després d'un primer tram ens tornem a endinsar al bosc. Hi veiem les restes d'una edificació que correspon a l'antiga mina Maruja que desprès veurem. 

I tornem a seguir el curs del riu amb noves passares i alguna que altra escala per poder superar els trams més complicats. Quan portem uns dos kilòmetres de ruta trenquem a la dreta. El camí tradicional segueix tota l'estona el riu fins al punt final. Nosaltres per donar una mica més de contingut al programa hem seguit per la dreta, agafant la Senda Salobre. El camí s'enfila una mica pel mig del bosc i tot seguit el recorregut és paral·lel al riu però una mica més amunt. Anem trobant algun mirador que ens ofereix vistes excepcionals amb les Gúbies, una mena de roques amb forma de punxa similars a les de Montserrat. A més hi ha una balma esculpida a la roca. Amb més o menys un kilòmetre hem canviat de paisatge i de vistes i recuperem el recorregut que segueix el riu. El pas del Romanet ens permet canviar de cantó del riu tot i que en aquesta zona ja no hi hem trobat aigua. Un pont ens facilita l'accés. I arribem al tram més estret. Realment és espectacular. Llàstima que no hi havia aigua, però la experiència és igual de confortant. Sort de les passeres de fusta que ens permeten endinsant-nos a l'estret del Parrissal. 

El darrer tram, d'uns 300 metres, el riu s'encaixona en un estret amb parets calcàries pràcticament verticals que tenen uns 60 metres d'alt. En algún punt hi ha poc més d'un metre per passar. Cal anar amb comte amb el creuament de persones. I arribem al final de la ruta encaixonats entre Gúbies. Uns 10 kilòmetres més a munt, a la font del Teix, neix el riu Matarranya. Per arribar-hi però, cal superar primer un camí equipat que superara totes aquestes roques. Així que tornem enrere tornant a passar de nou per les passeres. Fem un  tram nou que no havíem fet de pujada. El recorregut passa per indrets peculiars, com una mena de cova i de nou recuperem l'aigua que dona una mica més de color a les imatges. Tornem de nou a l'encreuament de la Senda Salobre. I per arrodonir la sortida tornem a agafar aquest camí, però en aquest cas per seguir la Senda Mina que ens torna a enfilar muntanya amunt. Recuperem el miradors en forma de balconada i les vistes. 

I seguint per aquesta ruta ens trobem la Mina Maruja. Hi ha unes restes d'una petita edificació. Fins al 1965 hi havia una explotació minera. La boca de la mina de carbó es pot veure però no es pot entrar per seguretat. I si seguim anem trobant vestigis de l'antiga mina, on es conserven un parell de torres que eren d'un telefèric que servia per fer baixar les vagonetes cap a baix al Pla de la Mina que hem vist de pujada. I com si fóssim les vagonetes, ens queda una baixada intensa i de cop fins a recuperar el riu i el darrer tram de la ruta. Tornem a passar per els petits túnels que son per on passava la via de les vagonetes. I arribem de nou al aparcament habilitat. Nosaltres hem fet uns 10 kilòmetres amb 400 metres de desnivell, contant les variants que hem fet. Si es fa el recorregut normal és molt més curt i amb molt menys desnivell. Una ruta que realment val la pena que almenys s'hauria de visitar un cop a la vida.

Palà de Torroella

Ruta Medieval per la població de el Palà de Torroella (Navàs) a la comarca del Bages amb en David Garcia. (Dissabte 5 octubre 2025)

Palà de Torroella o Palau Vell, és un nucli de població que pertany al terme de Navàs i que té uns 200 habitants. Situat al marge esquerre del riu Cardener, antigament era una colònia tèxtil, de la qual encara se'n conserva la fàbrica, les cases dels treballadors, l'església i la casa de l'amo, així com el teatre i les escoles. Va ser creada a finals del segle XIX, pels mateixos amos del mas Palà que hi havia en aquest indret. 

L'antiga casa de l'amo ara s'anomena Can Garbí i es tracta d'un xalet senyoral de principis del segle XX. Situats a l'antiga carretera on podem veure una filera de bolcs de pisos dels treballadors ens posem en marxa direcció el pont de Palà per travessar el riu Cardener. Agafem una pista asfaltada que de mica en mica va pujant i comencem a trobar algunes vinyes. En arribar al pla dels Timons, cal desviar-se a la dreta seguint el curs de la riera de Vallbona. Coincidim en aquest punt amb el Camí de la Sal, un itinerari lineal que segueix el traçat que feien els traginers que transportaven la sal des del diapir salí de Cardona fins a Manresa. Les masies que anem trobant també estan carregades d'història. La primera que trobem és la Fàbrega, una masia anterior al segle XV. Es conserva en un molt bon estat gràcies a les reformes que s'hi han anat fent. Uns metres més amunt trobem Cal Saubeta de dimensions força grans. Sembla que va ser construïda el 1852 i posteriorment es va anar ampliant. 

I una mica més lluny hi tenim l'Alzina, una masia també de dimensions considerables que probablement data del segle XIX. Hi passarem de tornada. Seguim caminant amb una tranquil·litat absoluta entre camps i masies. La propera és Ca l'Obac, aixecada al voltant del 1724. A prop hi ha la Tina de l'Obac. Coincidint amb el punt més alt guanyem en  vistes a la Serra d'Ensija o el Pedraforca, o el Port del Comte i el Pla de Busa entre d'altres. I una altra masia, la de Cal Garrifes, que en aquest cas està en runes. El que si que queda és la tina que rep el mateix nom i que podria ser dels segles XVII-XVIII. I també al costat hi ha un parell de forns de Ginebró per extreure'n l'oli. Era molt utilitzat per curar ferides tant d'animals com de persones. Ens dirigim tot seguit cap a la Necròpòlis Medieval de la Vinya del Guitarra, un conjunt de nou tombes medievals excavades a la roca codina els segles IX o X i estan en un estat de conservació força bo. Segurament correspon a un petit cementiri rural de la gent que habitava pels voltants.

Enfilant una mica seguim cap a les restes de l'antic castell de Torroella que es trobem al cim d'un turó a 512 metres d'alçada. En queda ben poca cosa. A prop hi havia l'església de Sant Salvador de Torroella Vell que en aquest cas, només s'intueixen els fonaments. Passem tot seguit per l'Alzina, la gran casa que veiem des de l'altra banda i per una pista arribem a Sant Salvador de Torroella, un poble emplaçat a l'extrem occidental del terme municipal de Navàs, a la riba dreta del Cardener. 

El primer que sobresurt és el campanar de l'església. Actualment és un edifici de planta barroca i és d'estil neoclàssic. Al costat sud hi ha una capella lateral i té adossades unes dependències del 1960, que havia estat l'antiga escola que donava servei a tots els nens i nenes del conjunt de masos. També hi trobem l'edifici de la rectoria. L'església es va construir per suplir l'absència de l'antiga a tocar del castell. I amb un parell de kilòmetres tornem al punt de sortida. 

Una ruta senzilla, però llarga. Tretze quilòmetres i gairebé 300 metres de desnivell positiu.

Powered by Wikiloc

El Punxó des de Porta

Sortida a la Catalunya Nord per fer el cim del Punxó amb en Joan Colomer. (11 octubre 2024)

 

El punt de sortida el trobem a Porta, un petit poble francés a la Vall del Querol, a la comarca de l'alta Cerdanya. Es troba a prop de Puigcerdà, a uns 20 kilòmetres. Iniciem el recorregut direcció el coll de l'Home Mort i al matí ens acompanyen les campanes de l'església parroquial de Porta, dedicada a Sant Joan. Un primer tram del camí està totalment empedrat i de seguida trobem aigua en un dels torrents que desemboquen al riu Querol. Trobem també una cruïlla de camins, a Coma Pregona. Ja ens trobem a 2.043 metres, però encara queda un bon desnivell. 

Nosaltres seguim les marques grogues i vermelles que corresponen al Tour del Carlit. Uns 200 metres més de desnivell i passem per el coll de l'Home Mort, situat en uns prats on ja començem a deixar els arbres. En aquest punt deixem el Tour del Carlit i anem a buscar la carena del nostre cim, el Punxó. Tot i que és una zona de pastures nosaltres no hem trobat bestiar ja que ens trobem a la tardor i segurament ja han baixat cap a terrenys més càlids desprès de passar l'estiu. Les vistes començen a ser espectaculars mentre seguim pujant. El pic del Carlit es deixa veure destacant pel seu magestuós aspecte. Abans de fer el cim cal passar per l'Avantcim del Punxó on sorprèn que hi hagi una mena de cadira. Al fons veiem la vall de Fontviva on neix el riu Querol que acaba portant les seves aigües al riu Segre. 

Des d'aquest punt ens queda molt poquet per arribar al cim així que amb un petit esforç hi arribem. Està situat a 2.581 metres d'alçada i les vistes s'obren als quatre vents. Espectacular ! tot i que hem trobat una mica de boira. També és un 100 cims de la llista de la FEEC. La baixada l'hem fet per un altre vessant, per la banda oest. El camí no està molt ben marcat i és millor portar gps. Per sort escampa la bora i hem recuperat les vistes que fan que la baixada sigui més amable. Recuperem també els petits rierols que fan de banda sonora. Més endavant trobem a recuperar part del camí de pujada i fins i tot veiem algun cavall i algun isard. I al cap de poca estona arribem de nou al poble de Porta. 

És una ruta exigent ja que hem superat uns mil metres de desnivell tant de pujada com de baixada. Hem ensopegat també encara els colors de tardor que han millorat el paisatge. Abans de marxar hem fet una petita aturada a les restes del Castell de Querol que en queden dues torres. Les  trobareu abans d'arribar al poble de Porta.

El Bruc

Excursió a la població de el Bruc, a la comarca de l'Anoia amb en Joan Soler. Dissabte, 7 de setembre de 2024.

Situat als peus de la muntanya de Montserrat, el Bruc és una població molt tranquila. També es coneguda per la llegenda de El Timbaler del Bruc on hi trobem un monument dedicat a aquest personatge. 

És precisament en el nostre punt de sortida i arribada. Iniciem la ruta capa Cal Rovira i seguint part de l'itinerari direcció Collbató. Passem per davant de les cases de Can Salses i Cal Xicu on la vegetació combina pins i oliveres i el camí fa petites pujades i baixades. I tot acompanyat per la majestuosa muntanya de Montserrat. Passem també per el forn de calç del Castell i la seva font. Sembla que antigament havia servit com a pou de glaç. Està format per una estructura excavada aprofitant el desnivell del terreny. És de planta circular amb les parets interiors de pedra. Actualment serveix més com a viver per amfibis i rèptils que no pas per altra cosa. El nom li és definit per la masia que hi ha a pocs metres, el Castell. Seguim caminant entre centenars d'oliveres que ens aporten una mica d'ombra. Les oliveres i els pins ens ofereixen una varietat cromàtica molt interessant. Arribem a la capella de la Mare de Déu de la Font, documentada des del segle XIV. És de planta rectangular, teulada a dues aigües i una petita espadanya sobre la façana. L'entrada és a través d'un portal adovellat, propi de l'època. 

Pocs metres més enllà hi trobem la imponent masia de Can Jorba, de la qual se'n té constància des del segle XV. Va pertànyer durant molts segles al Monestir de Montserrat. La casa és de grans dimensions i es troba ben restaurada. A prop hi ha una cisterna d'oli excavada a l'interior d'una roca. Seguim la ruta cap a la masia de la Vinya Nova. Un edifici de grans dimensions i de planta rectangular que va ser comprat per el Monestir al segle XVI, però amb la desamortització es va tornar a vendre. Actualment hi ha un reconegut restaurant. Ens quedem himnotitzats amb les vistes de la muntanya de Montserrat des d'aquest punt. Seguim ja de tornada cap a la població de el Bruc envoltats de terrenys d'oliveres per tots cantons. 

També passem per Can Farrés, que actualment és un hotel - masia. Hem passat també per les restes de Cal Pèfol on ens crida l'atenció les seves parets fetes amb el sistema de la Tàpia. Es tracta d'una antiga tècnica de construcció de murs amb  terra argilosa, abocada en un motlle o encofrat i compactada a cops mitjançant un picó. Un cop compactat s'anava movent l'encofrat a una altra posició i d'aquesta manera no calia muntar bastides o altres estructures. I tornem cap al punt de sortida on en Joan, el nostre guia d'avui, ens ha explicat la llegenda del Timbaler del Bruc. La podeu escoltar al video del programa. Una ruta molt agradable, d'uns 10 kilòmetres i molt poc desnivell.

Powered by Wikiloc

Alella

Sortida a Alella i el seu entorn a la comarca del Maresme,  amb  en Josep Grau. (27 agost 2024)

 

Hem aprofitat la sortida per gaudir de les vinyes d'Alella que disposen d'una DO amb la producció d'uns vins únics i singulars. I a més estem en una situació privilegiada amb vistes al mar. Ens introduïm a la finca de can Genís per fer-hi una visita. Una de les claus de l'èxit de la DO Alella és el sauló, un tipus de sol sorrenc que té una gran permeabilitat i capacitat de retenció de la irradiació solar. El terreny facilita la maduració del raïm i aporta finor als vins. 

Les vinyes de Can Genís donen raïm des de l'any 1991 i l'any 2001 ja estaven a punt per elaborar els primers vins. Coincidim amb l'inici de la verema i podem veure els treballs de l'empresa familiar Alta Alella. Ens acompanya la Mireia que ens ha explicat tots els detalls i la història d'aquest celler que aposta per uns vins d'alta qualitat amb agricultura ecològica des de l'inici i també fent vins sense sulfits. La collita es fa tota a mà i les vinyes miren al mar per aprofitar la marinada i el moviment de la brisa que ajuda a reduir les possibles infeccions. Abans de deixar el celler hem pogut tastar algun dels seus vins. 

Tornem cap a Alella per seguir amb la nostra ruta direcció el nord est cap a l'Arbreda del Bosquet on hi destaca el pi pinyer. Seguim envoltats de vinyes i amb vistes al mar i el seu entorn. Tenim Alella als nostres peus amb alguns dels seus edificis històrics. Seguim passant per la Creu de les Costes entre vinyes i vinyes fins arribar al punt més alt on hi ha un diposit d'aigua. Ens trobem en terme de Teià i les vistes continuen explèndies. També direcció Barcelona amb Sant Adrià i la seva façana marítima, i fins i tot es veu l'hotel Vela i una mica el port de Barcelona. Una pista ens convida a caminar de baixada, amb vistes a Teià i alguna de les seves torres majestuoses. I de nou més vinyes on descobrim més detalls de la varietat Pansa Blanca, un raïm molt dolç i que predomina en aquesta zona tot i que hi ha altres varietats. També és conegut com a Xarel·lo però al Maresme en diuen Pansa Blanca. 

I arribem de nou als carrers d'Alella passant per la plaça de l'ajuntament i l'església de Sant Feliu. Una població amb molts edificis modernistes degut a que la seva proximitat amb Barcelona feia que molts adinerats feien la seva segona residència a la zona seguint la moda de Barcelona d'arquitectes com Puig i Cadafalch entre d'altres. Una ruta molt curta, d'uns 7 km però molt intensa amb la interessant visita al celler.

Volta a Mataplana

Sortida per la comarca del Ripollès a l'entorn del Castell de Mataplana. El recorregut ens permet veure alguns dels indrets emblemàtics del mite del Comte Arnau i acabar al Castell. (26 agost 2024 - Antoni Llagostera)

Ens situem a la població de Gombrèn, a la carretera que ens portaria cap al Santuari de Montgrony o Castellar de n'Hug. Tot i que no hi ha gaire aparcament, hem deixat els cotxes a tocar del Gorg dels Banyuts. Un caminet ens baixa per unes escales fins a la riera de Garfull on hi trobem el salt d'aigua i el gorg dels Banyuts. Comencem la sortida en un lloc espectacular lligat a la llegenda del Comte Arnau. Es diu que els dimonis en forma de bocs o de gats, van ofegar al Comte en aquest lloc i el van portar cap a l'infern. Sembla que, segons la llegenda, a les nits surt el Comte Arnau amb el seu cavall de flames per passejar per aquestes muntanyes.

Vist aquest fantàstic racó iniciem la ruta agafant un camí cap a l'esquerra des de la carretera o tenim els cotxes. Es tracta del camí de la Baga Llisa. Un camí molt històric que ens acostarà cap al pla de l'Espluga. Era la ruta que es feia servir antigament quan encara no hi havia la carretera per anar cap a Castellar de n'Hug. Amb pujada suau però constant ens anem acostant cap al pla. Al cap d'una estona trobem el refugi del pla de l'Espluga. Hi ha un espai destinat a refugi i un altre com a estable. No és molt gran. Davant nostre el pla de l'Espluga i més enllà la casa homònima i les roques que porten el mateix nom. En aquest punt també coincidim amb el Camí Ramader del Lluçanès que ve d'Alpens i travessa la comarca per anar cap al Pla d'Anyella. Precisament aquí era un dels llocs d'aurada i tria dels ramats. Seguim un tram d'aquest camí direcció el coll de l'Espluga on molt a prop hi podem veure la cova de l'Espluga-Plom. Fa uns 7 metres d'ample per uns 5 d'alçada. Té 12 metres de fons i una capacitat per tancar-hi prop de 200 ovelles. Sota el coll també havia existit un hostal que suposadament tenia molt moviment que era al costat del camí ramader. Els vianants i pastors necessitaven llocs d'avituallament.

És moment de tornar enrere fins al pla de l'Espluga per seguir el nostre camí. Les vistes també ens acompanyen. Al darrere podem veure els Rasos de Tubau i davant nostre, el Costa Pubilla o el Pic de l'Emperadora, cims de la Serra de Montgrony. Un cop de nou al pla i després d'un bon esmorzar com devien fer els pastors quan feien la transhumància, hem seguit un tram de carretera direcció a Cal Ros. El Santuari de Montgrony i l'ermita de Sant Pere també es deixen veure al fons. Agafem un camí que ens porta a prop de la casa de l'Espluga i s'enfila cap a la Serra de Altafort, per on també passa el camí ramader. Tot i que fa pujada és un recorregut molt bucòlic. Passem algun pas estret que servia de contador natural per el bestiar. Tot pujant, al costat del camí. hi ha una estructura quadrada que podrien ser les restes de la torre de l'Espluga, que controlava el pas del camí ramader. I de mica en mica ens acostem fins als plans de la Bassa coincidint amb el punt més alt del nostre recorregut. Les vistes que tenim des d'aquí son brutals. Destaquen el Tossal de Rus i al darrere el Puigllançada, tots dos superant els dos mil metres. Del pla de la Bassa passem cap al pla de la Pera i ja de baixada anem a buscar el pas de l'Ós, un camí que baixa pel costat del torrent de Mataplana cap a la casa de Mataplana.

Un cop a la carretera ens acostem fins al Castell de Mataplana, bé cultural d'interès nacional. L'espai és un jaciment arqueològic excavat d'ençà de l'any 1986 format per un castell dels segles XII i XIII i per un barri o vilatge abandonat. En queden notables restes dels murs de l'antic castell, documentat el 1076. Mataplana era una saga feudal de les més transcendentals de Catalunya, políticament, literèriament i arquitectònicament. Al costat hi trobem l'església de Sant Joan de Mataplana. És d'estil romànic i no va ser edificada fins a la primera meitat del segle XIII.  Acabem de baixar fins on tenim els cotxes per un camí ben fresat per completar la ruta d'avui. Un recorregut d'uns 9 kilòmetres amb 500 metres de desnivell.

Costa Cabirolera

Fantàstica sortida a la Serra del Cadí per fer un dels seus cims, el pic de Costa Cabirolera, situat a 2604 metres d'altitud. (dilluns 23 agost 2024)

El punt de sortida el situem al coll de les Bassotes situat al límit dels municipis de Josa i Tuixén (Alt Urgell) i Saldes (Berguedà). Nosaltres hi hem accedit per una pista que surt de Saldes. És la mateixa que ens porta a l'aparcament del Pedraforca al refugi Lluís Estasen, a uns 6 kilòmetres més amunt. Precisament el Pedraforca ens vigila de ben a prop amb una espectacular imatge davant nostre. Iniciem la ruta a 1.872 metres i comencem a pujar entre prats per anar a buscar el Pas dels Cortils a uns 2.300 metres. Per tant ja us podeu imaginar que l'inici ja és de pujada constant. El bestiar pasturant ens va acompanyant mentre es comencen a obrir més vistes a les nostres esquenes com la Serra d'Ensija. Coincidim amb un PR que ens portaria cap al Pas dels Gosolans i unes marques taronges que formen part de  la Ruta Cavalls del Vent. Arribem al Pas de Cortils que ens ajudarà a travessar la Serra Pedregosa. 

Aquí ja tenim una primera vista del nostre objectiu, tot i que el cim no s'acaba de veure del tot. També veiem la Serra del Cadí que segurament no és tant espectacular de com la veiem des de la zona de Puigcerdà o la Seu d'Urgell. Per aquest cantó no hi ha tanta roca. Si que trobem pedra al pas de Cortils que és un petit divertiment per baixar cap a la vall. Si que cal anar amb compte de no relliscar per el terreny pedregós. Es tracta d'un tram d'uns 500 metres que ens permet travessar a l'altre vessant de la serra que per aquest cantó mostra un caràcter una mica més salvatge. Un cop a baix de la vall ens trobem amb la font de Cortils que també serveix d'abeurador per el bestiar. I a la nostra dreta podem veure el refugi Cortal dels Corils. 

I ara torna a tocar pujada per encarar el nostre cim. En aquest cas ens incorporem al GR 150. De mica en mica anem pujant fins a trobar-nos ben be davant del Costa Cabirolera. I sembla impossible quan veus la muntanya que hi hagi un camí, però si, hi és. Cal anar a buscar el pas del Cabirol. Es tracta d'una pujada força pronunciada que ens ajuda a superar uns 150 metres de cop per una mena de tartera amb molta roca. Cal dir que el camí està ben traçat i és de bon fer. Un cop a dalt les vistes ja son meravelloses. 

Ja hem fet la part més difícil però encara ens queda una mica de recorregut seguint la carena fins arribar al cim del Costa Cabirolera.  Hi trobem una creu i un vèrtex geodèsic i també és un dels 100 Cims de la FEEC. I quines vistes ! Tenim tota la vessant d'Andorra i la Cerdanya i els poblets de les valls al fons. I la Serra del Cadí recupera aquí una vista espectacular amb els seus penya segats i els seus colors de la roca impressionants. El cim fa de límit administratiu entre els municipis de Josa i Tuixén de l'Alt Urgell, Bagà del Berguedà i Montellà i Mantet de la Baixa Cerdanya.

Un cop hem gaudit i reposat tornem enrere pel mateix camí fins al darrer pas del Cabirol. Aquí seguim per la dreta per anar a buscat el Torrent de Cortils. La baixada és dreta i constant durant una bona estona. Hem de desfer força desnivell. El primer tram és molt pedregós però de mica en mica recuperem els prats i l'herba de més bon caminar. La sorpresa, la quantitat d'isards que hem vist, n'hem contat més de 50. Un cop superat el torrent hem de tornar a pujar una mica per superar la Costa Socarrada. Un tram que es fa una mica pesat després de tot el que portem fet. Hi ha gent que torna pel mateix camí de pujada però nosaltres hem volgut variar una mica. La part final coincideix amb els primers kilòmetres que hem fet i tornem a arribar al cotxe.

Una muntanya que ens ha sorprès ja que potser no és gaire coneguda i en canvi en ha superat totes les expectatives, tant de paisatge com d'exigència i de gaudi de la natura i la muntanya. Son uns 10 kilòmetres i gairebé 1.000 metres de desnivell. Brutal !!!

Powered by Wikiloc